dimecres, 30 de desembre de 2009

LA LLEI DE SUCCESIONS I EL CAS CENTELLES

Diuen que els germans Centelles cobraran del Ministeri de Cultura del govern Central, 700.000 euros per la sessió del llegat de fotos i negatius del seu pare i que ja han entregat al Arxiu Històric de Salamanca.

Cobrarà el govern del “Tristpartit” l’impost de la Llei de Successions actualment en vigor?

diumenge, 20 de desembre de 2009

ENRIC MARCO....... EL COMPADEIXO

Em vaig empassar tota l’entrevista quilomètrica que Manel Fuentes li va fer a Catalunya Radio el dia 16 al senyor Marco i quasi vaig estar a punt de quedar convençut de que, gracies als seus “hipotètics sabotatges” que ell va fer als alemanys -alaba’t ruc- els aliats van guanyar la guerra. Menys mal que al final va intervenir una persona -de la que lamento no recordar el nom- i que segurament ell no s’esperava, que li va posar les peres a quarto, després del seu tripijoc sobre la “seva hipotètica ” i falsa estada al camp nazi d’extermini de Mathausen, però ell al final, com te per costum, va voler tenir l’ultima paraula i va tornar a posar el seu CD habitual, sense voler baixar del burro, volent justificar lo injustificable que va ser el mentir i que fins i tot, també ell mateix se ho havia cregut.

No entenc aquesta monomania d’afany de protagonisme de l’esmenta’t. Jo recordo de quan es van començar a iniciar les primeres reunions sobre “el cuento” de la Memòria Històrica, en las que hi vaig prendre part en nom de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, fins que baix deixar d’assistir-hi al veure encara tant sectarisme, per alló de que uns, tots, eren els bons i els altres, tots, eren els dolents, quan tots dos sabem que, tots, tenim la teulada de vidre i fins i tot, en dues reunions es va intentar s’aprovés que aquest tema fos assignatura OBLIGATORIA a les escoles, o sigui una segona edició de la Formación del Espíritu Nacional de l’època franquista. Sempre hi vaig votar en contra, afirmant que això era feixisme pur o comunisme, “tanto monta...monta tanto....,fins que mai més ningú ho va tornar a posar sobre la taula. En aquestes reunions sempre hi havia l’Enric Marco com a representant i president de la seva Associació. Tots teníem un torn de paraula....tots menys ell, per què jo no se com se ho feia, però l’ultima intervenció sempre tenia de ser la seva ja que, sense venir a cuento, tornava a agafar la paraula pel seu compte, per tancar la reunió

Francament desconec, el per què encara se li dona tanta bel·ligerància amb aquest nou “vedetisme”, ja que uns dies abans, Victor M. Amela del “trio” de La Contra de La Vanguardia, també el va entrevistar pel mateix tema...... ja que gat escaldat......
Publicat a "Osona Comarca", el dia 24/12/2009

dimarts, 15 de desembre de 2009

ARGELÉS SUR MER I TV3

Al so de timbals i platerets, TV3 –la Nostre-, va anunciar pel dia 10 a la nit, un reportatge envers el camp de Concentració que França va instal·lar en aquesta població per rebre ja els primers refugiats espanyols, segons el president del govern “socialista” francès Leon Blum, com a “invitats d’honor (?)” publicat a la premsa francesa com vaig poder llegir dins del camp. Mare de Deu si ens arriben a rebre com a “refugiats” com realment érem!

Com que jo hi era, vista la introducció feta prèviament pel senyor Salvat i com se ho havien fet, segons els que solament diu que només s’han trobat quatre copies del reportatge, vaig tenir molt d’interès en visionar-la i francament en va desapassionar. Em feia l’efecte que estava veient una fotonovel·la i em sembla, amb tot el respecte, que els hi van aixecar la camisa als de TV3.

La majoria de preses de les prèvies entrades al camp, o de la senyora suïssa amb els infants, estic segur que les hem vist un munt de vegades a tants i tants reportatges que s’han fet amb els anys. Ara el que volia representar la vida interna dins del camp al pas dels 2 o 3 anys que va funcionar, s’assemblen com un ou a una castanya amb la realitat i ara intentaré demostrar-ho

El “gendarme dolent”, sempre surt ja des de que es parla de organitzar el camp en un erm tocant a la platja, fins el tancament del mateix. Posteriorment hi van haver els de la “Guardia Mòbil” quin uniforme era similar als gendarmes, però el gorro era diferent. Els gendarmes portaven el clàssic, com encara avui dia el porten, els comandaments de l’exèrcit francès i els de la Guardia Mòbil duien una mena de casc en tamany reduït Els soldats francesos amb casc de combat, que es veuen fora dels reixats, mai hi van ser ja que a fora dels mateixos sempre hi van haver els soldats senegalesos sense casc que eren uns negres que feien quasi dos metres d’alçada, vestits amb pantalons de muntar, color “caqui” i la part de les cames-panxells unes bandes i sempre descalços, malgrat estar en ple hivern com era el febrer del 1939. La seva “especialitat” era que quan algun refugiat es volia escapar del camp a través dels reixats, l’empaitaven amb la baioneta calada i a la que el tenien a la mida adequada l’hi punxaven la part baixa de l’esquena.... a on l’esquena canvia de nom.

El gendarme “dolent”....... es pot creure que aconseguís que una noia refugiada, pel sol fet que li acceptés un cigarret i amb una càmera de filmar davant es deixés “violar voluntàriament?. Ho acceptaria si fos quelcom de menjar, però per un cigarret? Jo aleshores tenia 19 anys i no recordo en aquella època haver vist mai fumar a cap dona i menys “d’esquerres” com se suposa eren les refugiades, si no eren les “mujeres fatal” de les pel·lícules americanes, tipo Jean Harlow, precursora de la espatarrant Marylin Monroe.

Trobar-se un company mort al costat al despertar-se i amb una càmera filmant, es pot també arribar a creure?.

Ens van assegurar que havien entrat clandestinament (?) dins del camp per filmar.....però no com van poder sortir amb el material, quan en aquell temps les màquines de filmar eren unes veritables baluernes.

El demanar per treballar a les Companyies de Treball a on es veu el gendarme dolent, assentat davant de una tauleta, sempre el mateix i que normalment insultava als internats....ciència-ficció. A cada barracó es van confeccionar unes llistes dels internats que es decidien per una de les tres úniques opcions que donaven a escollir: 1ª Tornar a l’Espanya de Franco. 2ª Firmar per tres anys com a voluntari a la Legió Estrangera per anar destinat a Indochina-Asia que es l’actua’l Vietnam. I 3ª Anar com a voluntari a les Companyies de Travailleurs Militaritzades Franceses de Miliciens Espagnols. Jo com a mal menor vaig escollir aquest últim i vaig anar a petar al camp militar de Fermé de Bouy-Mourmelon-LA MARNE, tocant a Reims i a on havia tingut lloc la cèlebre batalla del Marne durant la guerra europea del 1914 al 1918. Així s’escriu la historia!.

I després la “cassolada” de les dones pels Internacionals que els trasladaven.......perdonin que ho possi en quarentena per què.......de on havien sortit l’any 1939 tantes cassoles metaliques ja que cada dona en portava una, si no hi havia ni res per cuinar ni res per fer foc dins dels camps, ja que tant aquest d’Argelés com el de Saint Cyprien com el de Le Barcarés a on vaig estar internat abans de anar a raure a Mourmelon, dins dels reixats només hi havia sorra de la platja i l’aigua del mar i en aquell temps, normalment a les cases es cuinava o bé amb olles de coure o amb cassolas de terra o de fang.

Hi vaig trobar a faltar a on anàvem a defecar. Era una franja simbòlica de 6 o 7 metres d’amplada de la sorra tocant a l’aigua del mar i quan feia molta “mala mar”, les fortes onades feien de descarga del WC. Fins i tot algun que encara devia tenir sentit de l’humor, malgrat els moments difícils que estàvem vivint i amb la musica del tràgic tango antimilitarista Silencio en la Noche de Carlos Gardel es va treure una cançó que s’acabava cantant.....llenando de mierda las playas de Francia!

Per què en canvi mai TV3 ha volgut fer un reportatge sobre aquestes companyies de treball que varem ser més de 19.000 els afectats que sense cap mena de contraprestació si no únicament pel migrat ranxo diari i de sol a sol, varem estar més d’un any, repartits per tota França, treballant a pic i pala per l’Estat Francés, que s’ha negat sempre a donar cap indemnització, per què diuen al Ministeri de Defensa que “no tenen res previst”. Tampoc ho tenien ni Alemanya ni Japó però que quan un bufet d’advocats va presentar demanda al Tribunal Internacional de La Haya, que els va donar la raó, ven be que es van tenir de rascar les butxaques i més ara que també tenim a més el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Per cert que a instancies d’ells al ser-ne coneixedors, vaig entregar tota la meva documentació probatòria a Convergència Democràtica de Catalunya ja que em van prometre que ens volien ajudar.

Ho recorda senyora Montse Armengou i senyor Salvat de l’antic equip de “30 minuts”, quan varem col·laborar, a instancies seves, amb el programa El Preu de la Memòria, emès el 3 de desembre de l’any 2000 i demanant posteriorment a la senyora Montse novament, amb el mateix nul resultat? Com passa el temps.......
Aquest escrit ha estat publicat al setmanari OSONA COMARCA de Vic, el 17 de desembre del 2009.

dimarts, 8 de desembre de 2009

RESPOSTA AL BANC DE SABADELL

Benvolguda Senyora Raquel:
Em plau acusar-li rebut del seu escrit del dia 8 que acabo de rebre pel que m'informa que han passat el meu suggeriment "als responsables de la seva organització, per la seva consideració" i celebraria i desitjaria que tot 'plegat tingués l'èxit per tots esperat i al final fos canviat d'ubicació el caixer automàtic de l'oficina de Manlleu, doncs tinc la complerta seguretat que aquesta millora seria molt ben rebuda pels usuaris de la mateixa.
Jo per lo menys, que tinc l'experiència de tants anys de utilitzar aquest magnífic servei -des de 1990 en que vaig traslladar-me de la població de Montcada i Reixac-Santa Maria de Moneada a on ja era client del Banc Sabadell des de el 1970- son moltes les vegades que hi haig de fer cua i puc veure m'entres m'espero, que com jo també em trobo normalment, l'usuari està pràcticament
"amorrat" sobre la pantalla liquida i quan se'n aparta i treu la tarja li comento.............................................. que buscant
cargols?........ i tots em confirmen que es un desastre, ja que la majoria es pot dir que tots ho fem
quasi per tanteig i jo no seria pas la primera vegada que me equivocat essencialment en la
quantitat que vull disposar i els hi pregunto.......................... doncs per què no es queixen ?.................... La contestació
sempre ha estat la mateixa.............. si no serviria per res! Doncs a veure si aquesta vegada serveix per
quelcom, lògicament amb la seva recomanació i ajuda.

SOBRE "EL LATROCINIO LEGAL"

Que en té de raó la senyora Pilar Rahola amb el seu escrit, que sota aquest mateix títol han publicat a La Vanguardia el dia 3, sobre la nefasta llei de successions i el seu indecent impost! Impost que pràcticament només paguem els catalans, segurament per la fama que tenim de lligar els gossos amb llonganisses i que passa per sobre del sentit comú del que tant n’està faltat el tripartit Ara es deu haver de pagar el desplaçament de l'inefable senyor Carod-Rovira pel seu recent viatgera Cuba a buscar... "les arrels catalanes", com déu ser per exemple... el rom Bacardí.
Però què es pot esperar del Govern tripar­tit d’esquerres i de progrés, que no hi ha ma­nera tampoc que ens retorni el que va perce­bre el seu dia, el 33% sobre l'impost de l'IRPF que el govern del PP ens va aplicar als que varem percebre la modesta indemnit­zació que va concedir la Generalitat l’any 2000 a tots els que durant el règim franquis­ta i per motius polítics varem estar ingressats en camps de concentració o companyies militaritzades disciplinàries de treballadors per a "redimir las penas por el trabàjo"?El Govem central l’any 2007, per fi, i des­prés de cinc anys de lluita, ens va retornar el seu 66% que també havia percebut i el se­nyor Rodríguez Zapatero, al jo reclamar-li el restant 33%, em va contestar -cosa que no fa mai el Govern de la Generalitat que... no sa­bé, no contesta, com fa amb els centenars d’escrits publicats a tots els mitjans de comu­nicació sobre el tema d’aquesta malaurada llei-... dient-me que el que havia de fer era la Generalitat de Catalunya, evitant el greuge comparatiu amb el que va fer l’any 1990 el govern de Felipe González, que va concedir una indemnització d’un midó de pessetes als que havien estat ingressats més de 3 anys a la presó, també per motius polítics, que esta­va lliure d’aquest impost
Si això ho fan amb els que, sobre el paper,. érem dels seus... què no faran amb el burgès insaciable i cruel, enemic acèrrim dels d'ICV o sigui dels d’en Saura i Cia., aquells que no toleren l’explotació de l’home per l’home, la panacea d’en Karí Marx, quan com es va de­mostrar als països sodalistés-marxistes-iení-nistes després d’una ferotge dictadura de 70 anys com la de ITJRSS, amb l’explotació de l'home per l'Estat.
Encara era pitjor el remei que la malaltia, ja qué aleshores havies de dependre d’una burocràcia i, essencialment, els afectats com a propietaris, fent-se seu el crit de guerra de la CNT-FAI l'any 1936 que. "la propiedad era un robo".
Així tracten els propietaris, aplicant allò que... "quien roba a Un ladrón merece cien años de perdón".
Publicat a "La Vanguardia" del dia 16 de juliol de 2009, com a "Carta del Dia" amb requadre!

EL CAS ” CENTELLES”

Es curiós el ressò d’aquest cas i que tothom vulgui disposar del que és dels altres donant consells paternalistes, ja que la majoria, n’estic segur, només ho diuen de boquilla que s’haurien sacrificat. Si els germans Centelles, en lloc de rebre d’herència , aquest munt de fotografies haguessin rebut una finca i se la volguessin vendre, ningú en diria res. Que n’ha de fer l’altre gent ?

Això em recorda un acudit: Dos amics van a dinar a un restaurant i demanen un parell d’entrecots. Un per cada un. Arriba la plata amb la comanda i n’hi ha un de molt més gran que l’altre. <. >. Per fi un es decideix i agafa el gran.. <> exclama el que li toca el més petit. <> li pregunta el que ha escollit el gran. <>. Doncs ja el tens! Li contesta el seu amic.

O sigui que deixem en pau als germans Centelles i no ens fiquem allà a on no ens demanen, per- què, que n’és de fàcil disposar dels calers dels altres.
Publicat a "El Punt", el dia 9/12/2009, a la "Revista del Vallès" de Granollers, el dia 11/12/2009 i a "El Periódico" el dia 12/12/2009

dijous, 3 de desembre de 2009

AQUESTA VA PELS “INDEPENDENTISTES”

Fa algun temps que em varen publicar a la premsa comarcal d’Osona, un escrit que es titulava: Per què ens serveix la Generalitat ?.......de moment, per fotre’ns !, i que tal com tenia aleshores per norma el vaig enviar a tots els Partits polítics amb representació parlamentaria i particularment als senyors Montilla, Carod-Rovira, Saura i Castells o sigui als del “Tristpartit” que ens manen. Només -i mai més me’n han contestat cap mes els del “Tristpartit”- ho va fer el senyor Jordi Menéndez, Director General de Relacions Externes de la Presidència que em va dir: ....hi exposa els seus punts de vista i les seves reflexions sobre Catalunya, els impostos, la política, etc. Tot i no compartir tot el que hi expressa, agraïm que ens ho hagi fet arribar. Vaig contestar dient-li que si em donava a conèixer que era el que “no compartia” li podria aclarir i a la millor potser, fins i tot, el podria convèncer. Ja ni em va contestar.
Tot això ve a cuento d’aquest sidral que es prepara pel 13D, en lloc de dedicar-lo al fantasmagòric referèndum per l’independència (?) que tots sabem per endavant que no servirà per res si no es per què alguns treguin pit com ha fet l’alcalde de Sant Pere de Torelló.......algú no es recorda de com va acabar el “punt d’home” de Lluis Companys qepr, el 6 d’octubre del 1934 quan va proclamar la República Independent de Catalunya que tot el govern de la Generalitat va acabar, ja el dia 7 -o sigui que no va durar ni 24 hores- a la presó i posteriorment condemnats a 30 anys de reclusió “major” . En canvi en Dencás i en Badia –aquells del “aixequem-nos i aneu-hi”- ja que es pot dir eren els que van encendre la metxa del independentisme, van fugir com les rates, per les clavegueres de la Generalitat.
Per què totes aquestes energies no les dediquen, per exemple aconseguir l’anulació, no la “modificació” com ara pretenen per odorar-nos la píndola, de la Llei de Successions o de que les modestes indemnitzacions que va concedir l’any 2000 el govern de la Generalitat de CiU als que varem estar internats en Camps de Concentració o Batallons Disciplinaris de Treballadors per motius polítics duran el regim franquista i com que aleshores manava el PP ens va fer pagar l’impost de l’IRPF, quan el govern de Felipe González l’any 1990 va donar un milió de les antigues pessetes als que havien estat més de tres anys a la presó pels mateixos motius i lliure d’aquest impost.
Després de més de 5 anys de lluita, per fí el govern de Zapatero el 2007 ens va retornar el que el govern Central havia cobrat o sigui el 66% i l’altre 33% ens va informar que el tenia de retornar la Generalitat O sigui que si no “gaudíssim” del govern de la Generalitat del “Tristpartit” hauríem ja recuperat, fa anys, el restant fins el 100%. Estem a tocar el 2010 i aquests del “Tristpartit”· confirmant el que diem en “vernacle”...que tenen mal diner, doncs el Síndic de Greuges des de el 2007 que els hi esta a sobra i no fa gaires dies que vaig rebre escrit del mateix donant-me a conèixer que continuava les gestions, però .....que el més calent era a l’aigüera. També els de Convergència em van prometre que ens volien ajudar i que presentarien la reclamació amb en Castells...que es el del calés........doncs diu que al saber-ho va tenir la barra de dir “que havia quedat tot parat doncs no en sabia res d’aquest assumpte”, o sigui que a més de mals pagadors.....EMBUSTEROTS. Resultat....el maleït silenci administratiu que tal com diu molt acertadament el Sindic de Greuges Rafael Ribó, tots els partits polítics el critiquen......quan estant a l’oposició, però a la que toquen “mando”......... fan exactament el mateix.
Imaginant-nos.....fem ciència-ficció, Deu no ho vulgui, però si algun dia arribéssim a aconseguir la “desitjada”, per alguns, independència........pobres catalans, qui sap a mans de qui cauríem. Recordem que Letonia es va independitzar, no fa gaires anys de la URSS....i l’agost d’aquest any ja va informar oficialment que no tenien cales per poder pagar les pensions. Gat escaldat........?Ens conforma que a Catalunya hi ha 946 pobles i els que organitzen el “referèndum” son 166 !

L’ALCALDE DE SANT PERE, DESAFIA AL GOVERN

Llegit a la premsa:”Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló i Delegat del Govern a la Catalunya Central, ha fet un pas més i amb un decret de l’alcaldia , posa a disposició de la comissió organitzadora del “referèndum del 13D” a la seva població, els equipaments i instal·lacions de titularitat municipal per qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la consulta popular, assegurant que no te por de les conseqüències ja que no es poden deixar els principis de banda i en moments com aquest s’ha de ser valent (?).”

O sigui que aquesta autoritat (?) al meu modest criteri només ha fet de “pinxo”, passant-se les lleis pel replà de l’escala ja que ell sap de sobres que això està prohibit legalment com es varen trobar els “iniciadors” d’aquesta pèrdua de temps i diners, com van ser els d’Arenys de Munt en que van votar molt menys del 50% del cens o sigui un “èxit” de participació......... segons els promotors.

Mal formatge ha encetat aquets bon home, ja que amb aquest decret, s’ha saltat a la torera la llei i precisament les “autoritats”, haurien de “predicar amb l’exemple” i ser ells, els primers en complir-les, per què ara, amb quina força moral es pot presentar i voler fer complir els seus decrets als vilatans de Sant Pere que per la mateixa regla de tres, no poden tampoc estar d’acord amb els mateixos. -Només cal recordar les atzagaiades que, de tant en tant, els obsequia l’actua’l alcalde de Manlleu, que treu de polleguera a més de un manlleuenc. La propera es la carpa que pretén instal·lar, en contra de la voluntat i les firmes de tots els veïns de la plaça a on cada dilluns es fa el mercat setmanal, durant “només” els tres anys que es calcula (?) que es tardarà en construir el futur nou mercat municipal. Sort que ja se li acaba el mandat i dubto que torni a sortir elegit....salvo que els manlleuencs siguin mesells-.

I tot per una cosa que tots sabem de vell antuvi que no servirà per res ja que aquest referèndum, legalment, no te cap valor. Quina millor consulta que les tres eleccions que gaudim cada quatre anys i només cal comparar els diputats que te al Congrés dels Diputats a Madrid l’únic partit que porta la bandera de d’independentisme com es ERC i que a les properes, només li faltarà el “furóncol” que li ha sortit amb Carretero.......allò que es diu.........éramos pocos y parió la abuela.
Pobre Ajuntament de Sant Pere de Torelló......Varen marxar del foc després de l’anterior alcalde que fins i tot en va sortit escaldat un Conseller de la Generalitat i ara amb el nou, es “fot” a les brases amb aquesta alcaldada de “pinxo”

dissabte, 28 de novembre de 2009

FORA ELS PIQUETS "INFORMATIUS"

Ja seria hora que algun governant dels que patim, "agafés el bou brau per les banyes", no mirés cap a un altre cantó i eliminés d'una vegada i per totes, de la "llei de vaga" que tenim d'ençà que gaudim de la democràcia, l'actuació "legal", però nefasta i violenta d'aquets piquets que més que "d'informació" tots sabem sobradament que son de "intimidació". No cal que "informin" a ningú, tots ho sabem de sobres i no cal ni que ens ho recordin, perquè quan s'ha organitzat una vaga, ja que, fins i tot, els que no hi tenim res a veure també en patim les conseqüències, perquè de
bretolades amb motiu de la vaga dels autobusos........................ només cal llegir la premsa, escoltar les
ràdios o veure les TV d'aquets darrers dies, n'han fet de l'alçada d'un campanar que semblava recordar els temps de les camises brunes del partit nazi d'Alemanya que va permetre que Hitler arribés al poder i tots sabem com va acabar la democràcia en aquell país. Això si, sempre ve després la frase lapidària "perdonin las molèsties", i segurament que, "encantats", ho acceptaran tots aquells a quin han punxat els pneumàtics o han trencat els vidres o altres actes vandàlics o com l'altre vaga anterior dels camioners, amb aquell pobre camioner que, innocent com un nadó, dormia al seu vehicle i que li van encendre amb ell a dins i el van fer mig a la "petarrellada". Jo recordo les vagues d'abans del 1936 -quan de la C.N.T., -de tant trista memòria- i sindicat punter
a Catalunya, en deien............ Casi Nunca Trabajamos- que eren dels treballadors contra l'empresa.
Ara, la "moda" és, dels treballadors contra TOTHOM. I no parlem de les tallades de les carreteres.
L'article 28.2 de la Constitució espanyola diu exactament que.................... "es reconeix als treballadors el
dret a la vaga per la defensa dels seus interessos"................ però NO l'obligació, com pretenen els
piquets "informatius". O sigui que els mateixos drets que tenen els vaguistes de NO treballar, la tenen els altres que SI que volen treballar. I això es la veritable democràcia, perquè els seus mètodes contundents de "pinxos", mal que els pesi, es pur feixisme. No vàrem lluitar contra la dictadura franquista -a on la vaga era considerada un delicte- per anar a raure a un altre sistema dictatorial, malgrat que se'ns vulgui justificar o vendre com d'esquerres o progressista, ja que per mi tan detestable o menyspreable era la dictadura de Franco com la "dictadura del proletariat" d'Stalin o actualment la de Fidel Castro a Cuba a on el dret d'opinió o de vaga, també
era i és un delicte o sigui "els mateixos g.......................... amb els mateixos collars". Jo sempre he
practicat......... "El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú"
I per què no em prenguin pel que no soc -com m'ha succeït més d'una vegada- aclareixo que jo vaig ser un més, dels milers i milers de "babaus" que vàrem marxar al front -jo l'abril del 1937 als 17 anys- com a voluntaris i destinat a una brigada de guerrillers a on hi vaig fer tota la guerra, a defensar el "règim legalment constituït", cosa que no faria mai més per l'experiència que et dona l'edat i els desenganys polítics. Observeu que no he dit "de la República"" per què els que vàrem viure la mateixa del 1931 al 1939 sabem que no tot van ser flors i violes, com ara ens volen
vendre els "antimonàrquics". A mi ja ho he escrit moltes vegades.................. tant se me'n "fot" la República
com la Monarquia, perquè precisament no es aquest el problema primordial que tenim els espanyols....Si vingués la III República....els pensionistes cobraríem millors pensions ?. els treballadors cobrarien millors sous ?. Ho dubto. Tinc la seguretat que NO. El Rei, reina, però no
governa....... i amb tots els meus respectes pel Rei.....ja diuen que, "val mes b........................ conegut que no
pas savi per conèixer". A més a més, cada quatre anys ens estalvia les despeses d'unes altreseleccions. Només cal revisar la llista dels polítics actuals que "gaudim", com a probablesPresidents de la "enyorada" República. De pena, ni un d'aprofitable O sigui que al qui hem defurgar les pessigcJíes-esNal govern de tom que és el que veritablement ha de resoldre els nostresproblemes, J

L'ANIMALADA SEMESTRAL : EL CANVI DE L'HORA

Estem manats per una colla de sapastres. El pri­mer, el que va "descobrir", fa anys, que amb el canvi de l'hora ens estalviaríem milions i milions de kilowats I els segons -i pitjors són els polítics que s'ho varen creure, sense comprovar-ho i ens ho estan aplicant com la gota malaia. Fa temps que vaig. llegir en una publicació comarcal que una senyora deia que a Manlleu, quan una persona no servia per res, es feia Policia Local. Doncs José Luís de Vilallonga en el seu llibre El sable del Caudillo va escriure: «Franco a Mola -Un política és un hombre que trata de medraren la vida pública porqué ha sido incapaz de ha-cerio en la privada-». Només cal veure els Mcmti·t&i sus muchachos aquests últims dies. Fan pena.-Algú s'ha preocupat mai de demostrar-nos fefaentment que aquesta solució s'ajusta a la veritat, o són ganes de tocar là gràcia de Déu i realment ens estalviem aquest feix de milions i milions de kilowats que els "entesos" ens anuncien al so de bombo i platerets, com també van fer tots els mitjans de comunicació el dissabte dia 31 d'oc­tubre?
Per a mi és una aixecada més de camisa i vaig a procu­rar demóstrar-ho fent ús només del sentit comú, cosa molt difícil de fer servir per part de la classe política que patim.
Afortunadament, avui dia ja jubilat, ja no tinc ni horaris ni obligacions, per la qual cosa em llevo quan ern sembla I me'n vaig a dormir quan vull, o sigui que avui dia jà no em recordo de tota la família dels aplicadors d'aquesta atzagaiada com feia cada any i puc assegurar que no re­cordo a cap dels que treballàvem plegats que hl estigués d'acord. El cos humà està acostumat a un horari i abans „ no s'acostuma al nou i quan ja quasi hi estàs mentalitzat ja han passat uns mesos més i jà tomen a canviar l'hora. Pregunta-ho a les vaques quan és l'hora de munyir-les si elles miren el rellotge... i les gallines... i... i... Perquè una cosa és el que diuen els babaus que apliquen la norma i l'altra el que demana el nostre cos. I ara anem per la prova del 9. Si en lloc de canviar l'hora dels rellotges poguessin canviar el ritme del Sol potser seria una solució (?) là qual cosa afortunadament no està a la mà humana que segur que en faria mal ús. Però al meu modest criteri la llum que tenim de més o de menys al matí la tenim igualment de més o de menys el vespre. A part i confirmat per empleats de companyies submi­nistradores d'electricitat, m'asseguren que més del 80% • de la seva facturació és a empreses com són fàbriques, tallers, etc. ja que a la seva maquinària o als seus aparells se'ls en fot si és clar o és fosc; les màquines per treballar necessiten la mateixa electricitat. Els particulars, que, segons "ells", som els veritables be­neficiaris, amb l'única electricitat que ho podríem notar és amb la de l'enllumenat de les cases i, tal com deia, la que no es gasta de més al matí la gastem de més a la tarda, i avui dia entre els fluorescents i les bombetes de baix consum, quelcom és nota, sense necessitat de canviar l'hora. Ara bé, són moltes les famílies que a casa seva tenen algun o tots els següents electrodomèstics, i que correspon realment al 98% de la seva factura elèc­trica bimensual. Alguns d'aquests funcionen mitjançant la claror del dia? Estic segur quéno. Vídeos, DVD, ràdi-ocassets, estufes elèctriques, calderes elèctriques per a calefacció, calefactors, ordinador personal, màquina de cosir elèctrica, planxes, aspiradors, torradores de pa, màquines d'afaitar elèctriques, neveres, congeladors, forns elèctrics, microones, cuinés vitroceràmiques, ren­tavaixelles, màquina de rentar la roba, assecadora, ter-mo elèctric, TV, 1 segur que me'rr deixo més d'un. A cap d'aquests aparells l'importa gens si és clar o és fosc, o no?
Concretant, es canvia l'hora per res! Algú, algun dia, i en mala hora, se li va encendre la bombeta i així anem. Els costums es fan lleis.
Això -em recorda que durant els 8 -anys que vaig fer la mili -entre els rojos i els nacionals-, en una època em va tocar a Tetuan al Protectorat Espanyol del Marroc a l'Àfrica. Diàriament es nomenaven les guàrdies repar­tides entre la caserna, la ciutat i els afores. D'aquestes últimes n'hi havia una a un lloc tot pelat, o sigui que no hi havia ni cap edificació, ni vegetació, ni res de res, però era la norma diària de sempre, fins que va arribar un nou capità a la Bateria (érem d'artilleria). Va aplicar el sistema que "quan un no sap què fer el gat pentina" I com que la feina no l'apretava gaire es va "entretenir" volent esbrinar el perquè en aquell lloc s'hi havia de destinar una guàr­dia diària. Doncs ho va aconseguir. Va resultar que va "descobrir", l'any 1942, que cap als anys 1925 durant la guerra de l'Àfrica allà s'hi va instal·lar un polvorí i malgrat que feia anys i anys que havia desaparegut, quan es va acabar la guerra de l'Àfrica mai ningú s'havia preocupat també de fer desaparèixer la guàrdia diària, i és que a la milícia... «las ordenes se cumplen, no se discuten» i això és el que deu succeir amb el canvi semestral de l'hora... que mal ningú s'ha preocupat de comprovar si això té realment alguna utilitat, cosa que dubto. Algú de la CE al­gun dia se'n preocuparà? També ho dubto, són polítics!

dimarts, 24 de novembre de 2009

LA BARRA DEL SENYOR CAROD-ROVIRA

D’ençà que el seu Jefe el senyor Puigcercós, va informar-li de que se li acabava la “menjadora” ja que no contava amb ell per les properes eleccions, quan “l’infrascrito” ja feia dies que es postulava humilment pel segon lloc, que quasi fa pena al veure els seus esforços i tripijocs per continuar de lider.

L’altre dia vaig escoltar l’entrevista que Manel Fuentes li va fer a Catalunya Radio i em va fer pena ja que em vaig assabentar de que la seva única aspiració per continuar en la política -que no se pas els anys que va dir que si dedicava- per què resulta que per ell es una gran satisfacció per què d’aquesta manera pot treballar “desinteressadament” per ajudar a assolir les demandes de l’altre gent.

Senyor Carod-Rovira, em sembla que a vostè se li anirà allargarà el nas com Pinotxo.......si home, si, era aquell ninot de fusta que cada vegada que deia una mentida se li allargava més el nas, per què....predica el que no creu i a la següent prova m’encomano.

Jo, el dia 27 se gener, o sigui que aviat farà ja un any, em vaig permetre enviar-li una carta certificada amb tota la documentació i correspondència mantinguda amb les autoritats franceses, fins i tot les cartes rebudes de França traduïdes al català, per si a través de la cèlebre ambaixada que Catalunya manté sota la direcció del seu germà Apel·les a Paris, podia fer una gestió envers el Ministeri de Defensa Francès per què, precisament radica a París. Encara espero, ni tant sols l’acusament de rebuda de la mateixa com sembla seria lo correcte amb els seus “súbdits” o sigui que en aquest cas, no ha fet res de res, malgrat les seves bones intencions manifestades a Catalunya Radio i confirmo una vegada més el que vaig dir-li posteriorment també per escrit..... QUE AQUESTES FANTASMAGORIQUES AMBAIXADES.......ALS CATALANS, NO ENS SERVEIXEN PER RES, SI NO ÚNICAMENT, PER SATISFER EL SEU EGO.

Diuen que totes les comparacions son odioses.....En vista de la seva inutilitat total, vaig escriure posteriorment al senyor Nicolàs Sarkozy -que només es el President de la República Francesa.....i no se si li sona “d’algo” aquest nom- doncs d’ell ja he rebut quatre contestacions sobre al tema plantejat.

Ara que es parla tant del proper i inútil referèndum sobre d’independència de Catalunya del 13-D em recorda que no fa gaire temps que vaig llegir en un mitjà de comunicació català, però escrit en castellà, textualment...........Como el celebre Tambor del Bruc, hubiera valido mas que en lugar de haber tocado el tambor.......se hubiera tocado los cojones que ahora seriamos franceses.

dimarts, 17 de novembre de 2009

FRANCO ENS VA DEIXAR UNA BONA HERÈNCIA

25 de novembre del 2009

Aquest dies que sembla que hi ploguin, les malifetes de alguns polítics de Valencià, de Madrid, de Andalusia , de Balears, de Santa Coloma de Gramanet, de... etc. em permetré donar-vos a conèixer de que aixo es veu que ens ve ja dels cromosomes dels nostres avantpassats de quan la dictadura franquista, que també es "cohecheaba"a l'engròs.

Si fem una mica d'histò­ria, podrem comprovar que aquest verb a Espanya ja es conjugava fa molts anys, i per descomptat que això no es va inventar amb la vin­guda de la democràcia com més d'un ens vol encolomar actualment, com si fos un vi­rus que hagi vingut amb la mateixa.
Era a començaments de la dècada dels anys cinquanta, època dels cèlebres cupos, i era normal la dita que «el que tenia un cupo tenia un tresor». Les companyies de productes químics que fabri­caven el sulfat dé coure ha­vien de preparar els cupos que s'havien d'entregar ofi­cialment a les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos per tal que els pa­gesos, com cada any, po­guessin sulfatar les seves vinyes. Però... ves quina ca­sualitat, cap disposava de la matèria primera que era el coure blitzer i era el moment d'aconseguir una missió im­possible.... El cupo!
Anem per feina. Com es va resoldre i aconseguir: la Cros de Barcelona, 500.000 pessetes, industrias Químicas de Zaragoza, 250.000, V. Ros de Martorell, 150.000 i In­dustries Químiques del Vallès, de Mollet, 100.000. 0 sia que a cadascuna, i d'acord amb la seva categoria industrial i la quantitat de quilos de coure concedits, havia d'aportar voluntària­ment entre els quatre la mor­dida d'un milió de pessetes que en aquell temps no era moco de pavo, un director de banc de la categoria D , que eren la majoria, cobrava 1.200 pessetes mensuals, i els auxiliars que també eren la major part d'empleats de banca, 350. que s'havia d'en­tregar a la persona del Mi­nisterio de Indústria fran­quista, que va aconseguir la firma del cupo. Això sí, com que tots érem persones de confiança, es va pagar un cop retirar el cupo per part de les quatre empreses. .
En aquell temps, els que ja tenen algun anyet recor­daran que era difícil aconse­guir el fil de coure per ins­tal·lacions elèctriques, i nor­malment s'havia de comprar d'estraperlo. On va anar a parar el cupo de coure blit-zer, que van carregar en ca­mions directament a les mi­nes de Río Tinto de Huelva, per exemple, d'Indústries Químiques del Vallès, que ja tenia fabricat el seu sulfat de coure... doncs a una indús­tria que trefilava fil de cou­re i s'anomenava Carim i que estava al barri de Sant An­dreu de Barcelona, i on hi te­nia una participació el sen­yor Matosas, gerent, i un dels dos socis d'IQ del V.
0 sigui que el que estigui lliure de tot pecat... que tiri la primera pedra!
Publicat a "Osona Comarca" eldia 26 de novembre 2009




dilluns, 2 de novembre de 2009

OSONA COMARCA I JOAN TURRÓ

A través de OSONA COMARCA d’avui, me assabentat del recent acord que haveu subscrit amb CANAL CATALÀ TV , per gestionar l’antiga TVO que suposo que per vostè haurà estat una veritable satisfacció el fet de que a partir de novembre.....“torni a casa”, ja que per la nova adreça interpreto que tornen a la seu de l’extingida LA MARXA i TVO., pel que em permeto felicitar-los molt cordialment.
El motiu de la present, es que precisament el dia 27 proppassat, com podrà comprovar per la fotocopia adjunta, vaig enviar als tres diaris de Barcelona, La Vanguardia, El Periòcidop i Avui, tal com tinc per costum en temes de caràcter general -però que fins avui encara cap dels tres ha publicat res- però que crec que pot ser interessant que vostè en sigui coneixedor i per si creu adient fer-ho seguir a la directora de CANAL CATALA TV, la senyora Núria Codina ja que es una cosa semblant a la “batalleta” entre RECLAM i MÉS OSONA amb relació als “Anuncis Gratuïts, ja que el que te tota la raó es Més Osona que fa telefonar a un numero normal que comença amb 93 i en canvi RECLAM, fent-se també el “murri” –com els de CANAL CATALA TV amb un 902- fa telefonar a un que comença amb 807.
Tal com dic amb el escrit adjunt, intentar parlar per telèfon amb CANAL CATALA TV, “es mision imposible”, doncs una bona temporada -ja que el miro diàriament a la tarda el programa “Catalunya Opina” amb Carles Fuentes- he estat intentant participar amb l’esmentat programa i mai he aconseguit que m’agafin. Dic mentida, una vegada després de un munt de trucades seguides, per fí si va posar un senyor que em va preguntar que tenia intenció de dir al “opinar”. Al jo dir-li el que tenia intenció de “dir” em va contestar....... doncs esperi un moment que ara mateix hi entrarà........així ho vaig fer....em vaig esperar i a hores d’ara encara espero l’anunciata entrada. Vaig interpretar que el que jo volia opinar no era Sant de la seva devoció i tip d’esperar....al final vaig penjar per què com que tenia la TV endollada, ja deien que s’acabava el programa. Jo no se els que hi prenen part com se ho deuen fer per tal que tinguin la “sort” de que els hi donin línia telefònica correcta per fer-ho.
Després també he enviat un munt de mails al sr. Fuentes tal com demana insistentment que fem, i mai ni un, ni per casualitat l’ha llegit i la majoria eren sempre pel mateix tema i que es veu que es un problema de molt difícil solució ja que fins i tot, els presentadors “estrella” estil Jordi González amb La Noria, no ho poden resoldre i es que sembla que encara cap d’ells s’ha assabentat de que quan dos parlen o es barallen a la vegada els televidents no ens assabentem de res. En el programa del senyor Fuentes, els invitats que s’emporten la medalla de “mal educats”, que no deixen parlar mai a ningú, es la senyora Lidia Falcon i el senyor Tribo. Ahir tarda mateix, aquesta senyora va fer unes preguntes a una altre senyora invitada, que nomes els separava el “moderador” senyor Fuentes i que donava la pobre, a conèixer els seus problemes....... doncs no hi havia manera de que la segona li podés contestar i després d’alguns minuts només cridant com te per costum la senyora Falcon, per fi el senyor Fuentes se’n devia donar compte i li va dir, ........però com vol que li contesti si no para d’enraonar vostè......ja que ella només sabia dir-li........Contésteme...... a esto, contésteme......... a aquello.... com si fos un disc ratllat.
Pregant-li em disculpi si “com sempre” em fico a on no em demanen, però que considero, al meu modest criteri, que totes aquestes “possibles” anomalies es interessant que en siguin coneixedors de les mateixes, per poder esmenar-les si així ho creuen pertinent, aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt afectuosament.

dijous, 29 d’octubre de 2009

ELS “MURRIS” DE CANAL CATALÀ TV I “JO ELS DENUNCIO”

Aquesta cadena te un programa que se’n diu “Tu denuncies” i ara jo aclariré per què ho faig de denunciar-los amb ells, per “murris”, per no donar un qualificatiu més real i potser més desagradable.
Per motius que no fan el cas, son moltes les vegades que he volgut parlar per telèfon, amb Catalunya Radio o TV3 –cadenes a les que l’esmenta’t canal no els hi arriba, per audiència, ni a la sola de les sabates- i sempre als pocs segons de la trucada una senyoreta et demana, personalment, en que et pot ajudar.
Això ho he intentat un munt de vegades amb CANAL CATALÀ TV, fins i tot, ahir, dia 26 d’octubre, després de les 10 del vespre ho vaig intentar més de mitja hora seguida o sigui que més de 11 trucades consecutives i totes amb el mateix resultat. Uns segons després de la trucada et surt la veu en cinta magnetofònica d’un senyor que et demana que “t’esperis un moment” i vas passant l’estona, esperant.. Al final i després de molt esperar, et surt la veu, també ja gravada, d’una senyora que et diu......Com que no el podem atendre, provi-ho d’aquí uns minuts o be et dona el teu telèfon la senyal de “comunicando”. Et sembla impossible que una cadena, no puntera, tingui tant moviment telefònic o tant mal servei, que amb més de mitja hora no hi puguis contactar amb el seu número 902-02-72-99, però que en canvi Telefònica be et cobrarà els minuts que la més de mitja hora que em van tindre “esperant al final per res” Em descuidava de fer-los observar que el número a trucar no es un 93 habitual, si no que com podeu comprovar es un 902...A veure quan un govern de debò i que no miri cap a un altre cantó i no com aquests xitxarel·los que “gaudim” tant a Espanya com a Catalunya actualment i es decideixen d’una vegada i per totes d’anular o fer anular a Telefónica aquests números com son els que comencen per 902 o 806 (pornogràfics) quins únics beneficiaris de la exorbitant sobre-tarifa que et facturarà Telefònica son pels que reben la trucada o sigui els “murris” de rigor però que se’ls hi ha vist el llautó, com en aquest cas son els de CANAL CATALÀ TV.

AL SENYOR SAURA SE LI HA VIST EL LLAUTÓ

Per fí, desgraciadament, els catalans sabem del mal que hem de morir. Si van escoltar, fa dies, la intervenció del senyor Saura en nom de ICV i alguns més del mateix “ram”, al penúltim ple al Parlament de Catalunya sobre el “fantàstic” nou finançament aconseguit, fins i tot va tenir la barra de vanagloriar-se de que el seu govern del tripartit no hagués anul·lat, ni pensa fer-ho, envers la desgraciada llei de “Successions i Donacions”, que com sap tothom, pràcticament només la paguem els “mesells” catalans.

O sigui que ja sabeu a qui no heu de no tenir en compte a les properes eleccions, per què som milers i milers els catalans que, afortunadament, tenim el nostre piset o la nostre parcel·la o el nostre cotxe, que ningú ens ha regalat i que hem pagat amb els nostres diners, guanyats “con el sudor de nuestra frente” com diu la Biblia, la qual cosa, el dia de demà, si Deu, o un altre govern, no ho soluciona, els “vostres” fills s’hauran d’empenyorar o malvendre, degut a la voracitat recaptadora del actual govern del tripartit, cosa que com ja sap el senyor Saura, als països comunistes tant admirats pels ecosocialistes, com Cuba, Corea del Nord, etc. a on tot es de l’Estat del “·Benestar” i allà mai tindran, desgraciadament per ells, aquest problema, que tenim actualment els maltractats catalans

Per descomptat que ni a mi, ni al meu successor natural, no ens en “fotreu” ni cinc –ja haureu observat que dic -els vostres fills i no els nostres fills- per què ja fa molts anys que em vaig aplicar allò de que “sabe más el diablo por viejo que no por diablo” i al seu temps –cosa que avui dia no podria fer- vaig prendre les mesures més acurades per evitar aquesta expropiació. Només he tingut el “petit” problema de que, de lo que “n’era amo...ara en soc mosso”.......però no d’esquadra.

O sigui que quan defenso tant febritosament l’anulació d’aquest impost, ni a mi, ni al meu hereu, no ens hi va ni ens hi ve, però faig el que no fan els nostres polítics que ens manen, que treballo desinteressadament pels altres i això que estic segur que a la millor a la llarga em passi, amb tots els respectes, com a Jesucrist, que va vindre de redemptor.....i el van crucificar i per aquest motiu les “toies” de EL 9 NOU, quan fa anys era “Sant de la seva devoció”, COSA QUE AFORTUNADAMENT PER MI, AVUI NO HO SOC, ja que mai he volgut combregar amb rodes de molí com ells pretenien, en una entrevista que varen publicar –el 2 de novembre del 2001, ves si ha plogut des de llavors- i que m’havia fet la aleshores responsable de la secció “El Calaix - Els Altres Famosos”, la Mariona Casas, ja em va titllar d’ADVOCAT DELS POBRES. Per cert que la mateixa va quedar molt parada quan per telèfon em va demanar per fer-me-la i em va dir........ens podríem trobar a mig camí........i jo vaig contestar-li.....de cap manera........per què........em va preguntar.............i jo vaig contestar-li..........PER QUÈ SEGURAMENT ENS TROBARIEM AL MIG DE UNA CORBA. Jo, aleshores vivia a Cantonigròs, que segons els entesos en la matèria, es la carretera amb més corbes per quilòmetre lineal.........de tot el mon i part de l’estranger !

La última del senyor Saura: ICV PIDE SE REDUZCA EL CONSUMO DEL AGUA – De La Vanguardia – Vivir. O sigui les habituals “restriccions ecosocialistes”- no cal que es disfressin com es norma de la casa,.....llegeixis “comunistes”- en lloc de buscar “solucions” als possibles problemes. .Vervigracia...La seva admirada Cuba, monarquia hereditària entre germans. Corea del Nord, monarquia hereditària de pares a fills i que ja van per la tercera generació, etc I en canvi aquí, son dels que pregonen per la III República. Com si n’haguessim quedat molt contents els que hi varem ser, de la “II”, que ens va portar a la guerra civil 1936-1939. Se us ha vist el llautó !

dissabte, 24 d’octubre de 2009

ELS “MURRIS” DEL “PÀRKING DEL PASSEIG” DE VIC

Fa uns dies que un “passerell” de Sant Hipòlit, amic meu, es va trobar amb aquesta “presa de pel”. Cap el vol de les onze del matí va aparcar el seu cotxe al pàrking del passeig i a les dotze va anar a retirar-lo. Al anar a abonar l’import del mateix es va trobar amb la desagradable sorpresa que havia extraviat el tiquet d’entrada. Lògicament va pensar....... “bueno”.... ja la he feta bona, ara hauré d’abonar des de les vuit del matí fins a les dotze del mig dia, hora que marxava, per la qual cosa quina va ser la seva nova desagradable sorpresa quant li varen cobrar de les 8 del matí fins a les 12 de la nit i va tindre d’abonar 20 euros sense que l’empleat en “fotés” ni cas del per què d’aquest “atracament legal”, per què sembla que tothom fa el viu o sigui que tothom es culpable fins que no es demostri el contrari

Fa anys que per aquestes contrades hi teníem entre altres, per exemple els bandolers, en Joan de Serrallonga o en Roca Guinarda que amb els seus trabucs atracaven als vianants. Ara es veu que ja no cal anar em trabuc, es pot fer el mateix, “legalment segons ells” des de el darrera de una finestreta.

Això també em recorda les tarifes del pàrking que hi ha al Hospital General de Vic, totalment abusives i més quan en aquest lloc normalment un no hi va gaire de gust si no es per una necessitat -i més si les comparem amb les del antic Seminari-. Els primers deu minuts son de franc......ara bé, si vostè passa dels 10 minuts, cosa molt fàcil degut a les cues que normalment hi ha només per donar hores, aleshores li cobren la totalitat del temps emprat. Sembla de lògica que haurien de descomptar aquests deu minuts del seu oferiment inicial, oi ?....doncs.... naranjas de la Xina !

LA LLEI DE “SUCCESSIONS” I LES “PENQUES” DEL “TRIPARTIT”

A les darreres sessions del Parlament de Catalunya, el govern que “gaudim” va prometre que “se`n parlaria” d’aquesta malaurada llei, de la que només en “gaudim” pràcticament els catalans. Malgrat que no van prometre quan en parlarien....ja ho han fet i no m’estranya gens, que el titular de la Conselleria d’Economia i Finances, el senyor Antoni Castells, se’ns hagi aprimat tant i estigui tant desmillorat, ja que ha desenvolupat una veritable obra “gegantina” d’enginyeria financera...... que ja demostra el que pot donar de sí.

Eureka !....... que diria el doctor Franz de Copenhague del TBO, han descobert la quadratura del círcol doncs han trobat la solució miraculosa per què tothom quedi content (?). Fins ara els “agraciats” amb una herència immobiliària, tenien UN ANY de termini per pagar el maleït l’impost de successions. Doncs “congratulations”, la Generalitat s’ha donat compte –quina vista- que els que només heretaven immobles tenien dificultats per vendre’ls i pagar l’impost, però amb la reforma ara tindran mes marge per la venta i aconseguir, fins i tot...... un preu més alt ! “De ilusion tambien se vive”. Doncs ara, el que per pagar aquest impost no rebi també diners en efectiu de l’herència i s’hagi de vendre la finca, gracies a la generositat (?) de la Generalitat tindrà DOS ANYS per pagar......això si, s’hauran de fer càrrec dels interessos de demora corresponents. Quin esperit de sacrifici per part de la Generalitat....jo no crec que mai els hi podrem agrair tanta generositat.......per què la quantia del impost serà exactament la mateixa que actualment. “Para este viaje no necesitabamos alforjas”.

I ara les diferents vares de mesurar. Acabo de llegir a la premsa les declaracions del portaveu parlamentari del PSC –o sigui del Tripartit- Joan Ferran, considerant “encertada” i justificant la posició de la Generalitat envers el trist cas Millet......No es una venjança immediata si no que s’han fet ressò del clamor popular.....No he vist publicat ni un sol escrit que demostri aquest ressò (?) però en canvi de demandes sol·licitant l’anulació d’aquest impost de les Successions, n’han sortit a punta pala i en canvi la Generalitat ni s’ha immutat per aquest “ressò”. O tots moros o tots cristians !

Ciutadans de Catalunya ! En les properes eleccions.......ja sabeu a qui NO heu de votar !
Publicat, una mica "censurat" com en ténen norma, i amb el títol Canvis en l'impost de successions, al diari "Avui", com a carta del dia "amb requadre" el 24/10/2009.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

DIUEN QUE............”CAP GEPERUT ES VEU EL GEP”

Que en tenia de raó el que per primera vegada va posar en circulació aquesta dita. I això ve amb motiu de la ridícula “esbroncada” que Josep Antoni Duran i Lleida va fer fa pocs dies, “destapant la caixa dels trons”, quan va acusar amb inusual duresa al mon empresarial català d’apatia i acomodament envers la reacció dels mateixos davant del govern de la Generalitat

Nosaltres ja fa algun any que vàrem fer arribar a mans del esmentat sr., portaveu de CiU al Congrés dels Diputats a Madrid, un dossier amb tots els comprovants i documents de les gestions que s’havien fet fins a la data davant del govern central sense cap resultat, dels QUATRE problemes que fa anys que considero essencials en benefici de la gent gran i pensions de viduïtat i que ningú se’n recorda, només quan s’acosten les eleccions que aleshores tots els partits polítics ens ofereixen l’oro i el moro” i que després ja no se’n recorden mai més fins a les properes. Vàrem fer aquest tràmit degut a que quan a la legislació anterior era portaveu en Xavier Trias, el seu segon en Jordi Jané i Guasch ens va citar al local de Convergència de Barcelona, dient que ens “volien ajudar” i ens va facilitar fotocopia d’una “proposta no de llei” que estava signada per tots els partits polítics amb representació parlamentaria, menys pel PP i segellada conforme havia ja tingut entrada al Congrés dels Diputats. Posteriorment i com que el PP tenia majoria absoluta la va tombar. Al entrar el nou govern del PSOE, un dels signants anteriors, és quan vàrem tornar a insistir amb el sr. Duran i Lleida com a nou portaveu de CiU. Després d’un parell d’anys de no saber res, fa un any aproximadament que aleshores ens vàrem adreçar al seu segon, el mateix Jordi Jané i Guasch. Fins a la data encara esperem es dignin contestar.

Interpretem que un ha de predicar amb l’exemple i vostè Sr. Duran i Lleida, és el menys indicat, vista aquesta deplorable actuació com a dirigent polític (?), per pontificar i sermonejar als empresaris catalans ja que vostè pretén que els altres facin el que vostè ha estat incapaç de fer particularment, com és, senzillament, enfrontar-se amb el govern de Madrid defensant els legítims i malmesos interessos de la gent gran i vídues, de la que tant se’n omplen la boca els polítics davant de la galeria. El capità Aranya, oi ?

Ah! Totes aquestes gestiones les vaig fer aleshores, com a secretari de l’Associaciò d’Exinternats del Franquisme a Catalunya.

I encara pretén que els ciutadans de peu ens prenguem a la classe política actual en serio ?. Per Deu, no ens faci riure ja que tots plegats només ens fan pena, I encara cap de vostès ha endevinat i “estudien”, el perquè cada dia hi ha més abstenció i més vots en blanc a les eleccions, cosa que qualsevol babau, sense tants estudis, ho sabem sobradament, ja que és el vot de càstig simbòlic que els ciutadans desenganyats i emprenyats us dediquem .

Aquest escrit ja va sortir publicat al setmanari de Vic RECLAM, el dia 4 de Juliol del 2007

“EL ETERNO DESCONTENTO”

I ara explicaré el per què m’auto nomeno com “El Eterno Descontento”
Transcorria l’any 1940 quan jo acabava de complir els 20 anys -Vaig néixer el 17 de gener del 1920 que es la festivitat de Sant Antoni dels Burros- i des de els 13 anys treballava en una Entitat Bancària a on hi vaig entrar com a “Botones”, com era lo habitual en aquella època. Només em conforma que el senyor Alfonso Escamez que va arribar a President del Banc Central, també havia entrat com a Botones a la Sucursal de Aguilas (Murcia).

Aprofitant un curt permís militar, doncs i des de el 1937 amb l’exèrcit republicà i empalmar amb el dels nacionals un cop “alliberats”, estava fent la mili -que em va durar fins el 1945, o sigui 8 anys perduts de la meva ja llunyana joventut- m’havia presentat a unes oposicions del Banc per ascendir a “Oficial Tècnic” que aleshores era la categoria màxima com a empleat i que vaig aconseguir l’ascens professional.

Per celebrar-ho, es va organitzar un sopar de germanor amb tota la plantilla de la sucursal –erem 18 o 20 empleats- i es va acordar que cada empleat faria la targeta de un altre per saber a on tenia d’assentar-se, però amb un “afegitó”.

Com que jo estava una mica de “punta” amb el director, aquesta me la varen delegar a mi i vaig posar-hi –en aquella època tot s’escrivia en castellà-

Don Sebastian Conesa Carbonell –El viudo alegre, ja que feia poc temps que havia mort la seva esposa, però ell anava com una moto.

I a mi en varen posar: Pedro Pi Cabanes – El Eterno Descontento

O sigui que com podreu comprovar i malgrat que això era fa 69 anys, no he canviat i continuo com.....EL ETERNO DESCONTENTO !
Ara be, com ampliació, va resultar que l’any 1944 a Don Sebastià –qepr- el van nombrar “DIRECTOR DE SUCURSALS” i demostrant-me que no era rancuniós, el 1947 a mi em va nombrar Interventor a la Sucursal de Sant Celoni i l’any 1948 em va tornar a ascendir, i em va nombrar Director a la Sucursal de Puigcerdà.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

PER QUÈ ENS SERVEIX LA GENERALITAT ?...........DE MOMENT, PER FOTR’ENS !

Al so de timbals i platerets, fa anys que la Generalitat ens va donar a coneixer la « fausta nueva » ( ?) De l’impost de l’IRPF…….. una part seria per el Govern Central i el restant per la Generalitat. A l’any que em refereriré el 66% va ser pels primers i el 33% pels “nostres” . I ara ve…. laverdad del cuento
Després de CINC ANYS D’AFERRISADA LLUITA per aconseguir que les modestes indemnitzacions que va concedir la Generalitat l’any 2000 als catalans que havien estat internats durant el regim franquista, per motius polítics, en Camps de Concentració o Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors, estiguessin lliures de l’impost de l’IRPF, que ens havia descomptat el govern del PP que aleshores tenia majoria absoluta quan es van cobrar aquestes indemnitzacions,en el meu cas va ser l’any 2002 o sigui a la declaració de la renta del 2003, tal com va legislar el govern del PSOE de Felipe Gonzalez quan l’any 1990 va concedir UN MILIO de les antigues pessetes als que havien sofert tres o més anys de presó durant el regim franquista també per motius polítics, que van estar lliure de l’impost de l‘IRPF, que per fí i no per que cap partit polític en fes bandera, si no quan em vaig adreçar al sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, que va fer seguir el meu suggeriment al sr. Enrique Mugica, Defensor del Pueblo, doncs era un problema de caire nacional, que per fi el govern actual de Rodriguez Zapatero el mes de novembre del 2007 va aprovar un decret llei en aquest sentit, però únicament que ens retornarien un 15%. En el meu cas concret i son molts els que es troben en una situació similar a la meva, l’any que vaig cobrar aquesta indemnització, el descompte per l’IRPF em va representar un 24,30% pel que em vaig permetre escriure al president sr. Rodriguez Zapatero, preguntant-li el per què l’Estat ara “m’estraperlejava” un 9,30%, quant els que la van cobrar l’any 2006 ja no van tindre de fer-la constar a la seva Declaració de la Renda l’any 2007, tal com establia el decret o sigui que aquests ja es van beneficiar del 100% de lo que haurien tingut d’abonar.
Vaig preparar i enviar tota la meva documentació el 15 de novembre -i el dia 5 de desembre em va ser aprovada hi he rebut ja l’import d’aquest 15%- i aleshores, a la vista de la meva Declaració de la Renda, es quan em vaig donar compte de que realment aquest 24,30 no va ser cobrat totalment pel govern central si no que aquest es va quedar el 16,28% o sigui que si em torna el 15% i per què no es digui que els iaios no som solidaris el 1,28% restant ja em conformo en perdre’l, però a la Generalitat li va pertocar un 8,02% o sigui que sembla seria de justícia i més actualment que sembla que degut a les bones relacions que “diuen que tenen” amb el Govern Central (?), la Generalitat aquest any disposa de uns 32 mil milions d’euros al seu pressupost per l’any 2008 -si no estic confós, ja que escric de memòria- i és per això que considero raonable que per lo menys el 8% ens tindria de ser retornat per part de la Generalitat, seguint l’exemple del Govern Central. El 0,02 restant el consideraria també com el 1,28 del govern central, com a solidari.
Es per aquest motiu que inicialment em vaig adreçar a la “MESA DE VALORACIÓ” de la Generalitat, d’aquestes indemnitzacions, que de moment “no sabe no contesta” com es norma de l’Administració i en vista del seu silenci, em vaig adreçar el 27 de novembre del 2007 al Molt Honorable President de la Generalitat el sr. José Montilla. La contestació del seu Director General de Relacions Externes de la Presidència, el sr. Jordi Menéndez del 19 de desembre –rebuda el dia 28, Dia dels Innocents- es una manera com una altre de “tirar pilotes fora” però perspectives de que estudien si ens retornaran res, ho dubto, per que, fins i tot, ja han aprovat els pressupostos pel 2008 i d’això ni en parlen i ja es diu que....malaltia llarga ....parenta de la mort.
Tal com dic al encapçalament.......Per que ens serveix la Generalitat...? Ja que si aquest percentatge de l’IRPF,no s’hagués traspassat a la Generalitat, el govern Central ja ens hauria retornat TOT el que ens va deduir al seu dia per aquest concepte, tal com m’escriu el sr. José Enrique Serrano Martínez, Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno del sr. Rodriguez Zapatero el dia 14 de desembre proppassat, al contestar la meva carta inicial adreçada al esmentat President del Govern....”Nada impide a las Comunidades Autonomas completar estas ayudas en la parte de IRPF correspondiente al 33% de su participació en los ingresos declarados en su dia, estableciendo para ello ayudas propias adicionales a las del Estado.
O sigui que si això de fer-se el murri o el sord, ens ho fa un “govern d’Esquerres i de Progrés i a més a més ho fa amb els que “sobre el paper, som dels seus”....estem ven apanyats. Senyors de la Generalitat de Catalunya.....Més Política Social i Menys “Memòria Històrica” de cara a la galeria i Menys Cuento.
Aquest escrit va sortir publicat al setmanari de Vic “Més OSONA” el dia 8 d’abril del 2008, inaugurant, com article únic, una nova secció del mateix que es va titular “Si teniu una opinió pròpia, nosaltres el mitjà per publicar-la” i dic “que es va titular” degut a que ja fa moltes setmanes que aquesta secció ha desaparegut del esmentat setmanari.

dijous, 15 d’octubre de 2009

PER QUÈ ENS SERVEIXEN LES “AMBAIXADES” DE LA GENERALITAT ?........................ DE MOMENT PER RES ! –

Apart de llençar els diners de les depauperades arques de la Generalitat, com si fossin uns “nous rics” i desprès el President Sr. Montilla es queixa que no tenen calés i en canvi per un altre cantó els llencen o dilapiden amb fantasiades del sr. Carod-Rovira.
I per demostrar-ho hem permeto transcriure la carta “certificada”, que vaig enviar a Josep-Lluis Carod-Rovira, Vicepresident del govern “tripartit” de la Generalitat de Catalunya, com a responsable de les mateixes, el 27 de gener i de la que no he obtingut cap contestació, ni tant sols “acusament de recepció” com sembla que seria el correcte, però esta ven vist que amb els del govern tripartit això es parlar de miracles, ja que el mateix m’ha succeït anteriorment amb el president Montilla, la Carme Chacon, en Joan Saura, el del “bon rotllo”, la Montserrat Tura, la Marina Geli, la Manuela de Madre i fins i tot en Narcís Serra, quan era Ministre de Defensa del govern socialista de Felipe Gonzalez o l’Alfonso Guerra quan era vicepresident del mateix govern o del inefable Manuel Chaves que va ser el ministre de Treball més nefast que hi ha hagut d’ençà de la democràcia -i pensar que actualment es el president del PSOE i a més a més ens el acaben d’encolomar com a Vicepresident 3er, com a ministre de Política Territorial o sigui el responsable del tracte amb les Comunitats Autònomes, estem ven apanyats amb aquesta “toia” essencialment els catalans- al que vaig escriure quan li varen encolomar un gol fantasma com una casa de pagès després de tres “orsais” i un “penalti” inexistent, quan va concedir dues pagues més als “Autònoms” que s’havien jubilat abans de l’any 1985, quan varen “decretar” una nova llei de Pensions el primer govern del PSOE, que això era correcte amb els que només cobraven la pensió mínima, ja que no es el mateix cobrar 12 pagues que 14, però als altres que la “base reguladora” se’ls havia calculat per 12 mensualitats, el seu dia, com era la legislació dels “Autònoms” fins el 1985, doncs ara resultava que en cobraven 16, ja que es el mateix si un ha de cobrar per exemple 500.000 pst anuals, cobrar-les durant l’any amb 12 vegades que en 14 si el total final son les 500.000 com es calcula l’esmentada “base reguladora” d’ençà del 1985, al que vaig escriure fent-li observar la seva “barrabassada” però que deu ser ja norma de la casa que quan estan a la “poltrona” mai s’equivoquen i no es recorden de quan ens demanaven el vot, però no pensen que després de unes eleccions en venen, afortunadament, unes altres.
Aquest escrit ha estat publicat al setmanari OSONA COMARCA de Vic, en dues vegades, els 30 d'abril del 2009 i el 7 de maig del 2009.

dijous, 8 d’octubre de 2009

ARA DIUEN QUE BUSQUEN A LA LLEONA.....

Helicòpters i 50 agents rurals. Mare de Déu, si pesquen al propietari de la lleona o ara diuen que és un gos salvatge, ja cal que es calci i tregui els cales de sota la rajola

El cost del servei, a criteri de la Generalitat de Catalunya, pot ser de 300 a 70.000 euros. Ara que tranquil, la factura del servei.....la rebrà redactada en català i tots sabem que.....sarna con gusto....no pica, però mortifica.

LA “MALA LLET” DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ D’OSONA

M’ha cridat l’atenció aquests dies, la unanimitat dels mateixos donant a conèixer la concessió per part de la Generalitat de Catalunya de la “Creu de Sant Jordi”, cosa molt lloable, a dos osonencs, ja que no som molts els de la comarca que la posseïm, doncs aquest mateixa unanimitat va existir l’any 2004 quan va ser concedida a la nostre Associació, que precisament va ser gestada inicialment, a Osona i el Vallès Oriental, l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, de la que en soc fundador i secretari, mercès a les gestiones de la mateixa, ajudant a buscar documentacions i justificants van ser centenars els catalans i essencialment els osonencs que van poder percebre les modestes indemnitzacions que la Generalitat va concedir l’any 2000, als que per motius politics varem estar internats en Camps de Concentració i Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors durant el regim franquista, la noticia va estar ignorada totalment per tots ells –Dios los cria........ no per res sinó per que hi devia tenir de figurar el meu nom, la “mosca cojonera d’Osona” que en aquells moments estava vetat a TOTS els esmentats mitjans de comunicació de la Comarca....El 9 NOU –una colla d’impresentables-, La Marxa –que se’n va anar al cel-, TVO -que ara forma part de Canal Català TV-, El Ter -que també se’n va anar al cel-, Reclam, com ho estic encara actualment , -compte que com podeu comprovar soc gafe-.......menys per Més Osona –però que actualment ha anul·lat aquella secció de “Bustia” i Osona Comarca –que aquests “benefactors” si que encara m’aguanten-. Dic mentida, ara recordo que l’únic que la va donar va ser Radio Manlleu, segurament per error, ja que si estava vetat a EL TER, publicació de l’ajuntament de Manlleu, el seu alcalde Il·lustríssim sr. Pere Prat i Boix se li devia escapar, que per cert, fa poc, el dia de l’enterrament del recordat i bon amic en Ramón Saborit i Corrius (qepr) va tenir la barra de intentar saludar-me quan ell ja sap sobradament, fa anys, que no es Sant de la meva devoció i que per delicadesa no dono a conèixer els motius, per tal de no posar-lo a l’altura de les potes dels cavalls i tinc l’honor, fins i tot, d’haver-li negat una “audiència” que a través de la seva Secretaria, telefonicament em va “sol·licitar” –ho recorda senyora Carme ?- doncs encara em puc permetre el luxe, malgrat de no poder escriure, com abans, treien a la llum pública, els drapets bruts al qui toqui .o en tingui, ja que tots tenim la teulada de vidre, si de poder escollir encara a les persones amb les que m’interessa tenir-hi tractes cordials.

Alabat ruc !. I ara “medalla” auto concedida, com fa el Màgic Andreu. A més a més, disposo del Diploma concedit el 1 de Desembre del 2003, emès al Palau del Congrés dels Diputats de Madrid, com a Proposició no de Llei aprovada per unanimitat el 20 de novembre del 2002, -data curiosa, l’aniversari de la mort del Caudillo- signat per tots els partits polítics amb representació parlamentaria, menys pel PP, amb motiu del 25 Aniversari de la Constitució com a Homenatge als lluitadors per la llibertat que diu: RINDEN TRIBUTO A D. PERE PI CABANES, LUCHADOR POR LA LIBERTAD. He dicho....que deia en Fraga quan acabava els seus discurs.

PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà - www.perepicabanes.blogspot.com

Aquest escrit va sortir publicat al setmanari Més Osona el dia 14 de març del 2008. Per cert que cap dels esmentats es va sentir per al·ludit i no van DONAR CAP SENYAL DE VIDA ENVERS LES MEVES ACUSACIONS DE “VETAT”, O SIGUI VAN APLICAR ALLÓ TANT DETESTABLE I VERGONYOS DE.....TIRAR LA PEDRA I AMAGAR LA MÀ

dilluns, 5 d’octubre de 2009

LA SORT DEL ATUNERO BASC “ALAKRANA”

A partir del passat 1 d’octubre, la Generalitat de Catalunya comença a cobrar els rescats dels muntanyencs o buscadors de bolets, que per negligència atribuïda a ells, hi a criteri de la Generalitat “yo me lo guiso....yo me lo como”- s’hagin perdut –com si això es produís per caprici-

.No cal recordar que aquesta nova “gabela” del inefable govern “tripartit” de tant trista memòria -com es per exemple la Llei de successions i donacions- només es paga a Catalunya, ja que al resto d’Espanya, aquest servei corre a càrrec de la Guardia Civil i que es paga dels Pressupostos Generals de l’Estat -mitjançant els impostos que ja “solidàriament” també paguem els catalans- i ja sabem que pot anar de 300 a 70.000 euros, sempre a criteri de la Generalitat. Ah, això si, la clatellada tindreu el gran honor de que la rebreu escrita en català.

Fem ara una mica de ciència-ficció. Imaginem-nos per un moment que s’ha produït un miracle i Catalunya fos independent i tinguéssim la “sort” de continuar “gaudint” del actual govern tripartit i una embarcació de pesca catalana li hagués succeït el mateix que l’Alakrana - que te la gran sort de ser basca i no catalana- que havent anat a pescar a un lloc de Somàlia a on no hi arribava l’àrea de protecció de la marina de guerra catalana o sigui ha comés una negligència- es segrestada `per uns pirates , obligant a desplaçar-se una fragata similar al Canàries per aconseguir la seva alliberació. Quans milions d’euros els costaria per la seva “negligència” amb motiu d’aquest servei ?. Segur que s’haurien de vendre l’embarcació per poder pagar-ho com actualment es troba el que rep d’herència algun pis o similar. Ah, això si, vaig veure en una tertúlia per TV, que el senyor Ferran, diputat del PSC va donar la “fausta nueva”....... que a l’ultima sessió del Parlament, s’havia acordat que més endavant se’n parlaria......si s’havia de retocar aquest impost. Que només es paga a les Comunitats en que manen els socialistes. Quan un diputat de CiU li va dir que en lloc de parlar-ne el que tenien de fer era “anul·lar-lo” el senyor Ferran, com es norma de la casa .....no sabe no contesta.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

LES INCONGRUÉNCIES DELS DE ICV

O sigui els de la parella “Joan Saura-Inma Mayol i sus Muchachos” i més coneguts col·loquialment com els del “NO”.

Diuen, entre moltes altres animalades, que no s’han de fer “més carreteres pel transport privat” i per aquest motiu estant totalment en contra del QUART CINTURÓ.

Aleshores per què toqueu la gracia de Deu emprenyant als de NISSAN o els de SEAT, pels seus ERES que desgraciadament es veuen obligats a fer per la manca de ventes de vehicles si vosaltres sou els primers de posar pals a les rodes pels dels dos Vallés –Oriental i Occidental- si podien tenir .l’intenció de comprar-se un cotxe nou..

I es que sou una veritable.......“BOTA MALAYA
I tal i com va escriure Pompeu Jané, al segle passat .... no tothom que porta ulleres ha nascut a Llavaneres.

divendres, 2 d’octubre de 2009

A L’ALCALDE DE MANLLEU SE LI HA ENCÉS LA BOMBETA !

L’il·lustrissim senyor Pere Prat i Boix, es veu que està ”zelós” d’Arenys de Munt i es un més dels tantíssims imitadors que volen organitzar un altre “referèndum” similar als seus pobles, com si no tinguessin res més que fer i ni més profitós. Si home sí, es allò que tots ja sabem per anticipat que no serveix ni servirà per res, a no ser per engruixir l’ego dels “independentistes” que fins a la data a cada eleccions, els partits que porten per címbol aquesta bandera son...........quatre i el caporal. Recordeu només quants diputats te a Madrid, ERC
Recordo que abans de la nostre maleïda guerra civil -1936-1939- existia a Catalunya un partit polític que es denominava “Estat Català” del que mai més sen ha sentit a parlar ni dit “ni gall ni gallina” ja que va desaparèixer del mapa `per manca de militants i simpatitzants.
Quan va debutar l’inefable actua’l alcalde de Manlleu, demanava “suggeriments” i fins i tot va habilitar una amplia bústia al vestíbul de l’Ajuntament -que per cert jo em vaig atrevir a utilitzar i en vaig sortir escaldat, però que ho celebro ja que eixís vaig poder conèixer la seva manca total d’ètica, que al meu modest criteri el desqualifica “in eternem” per ocupar aquest càrrec– i no només els vuit anys que .li demanaven fa poca dies, al judici a Manresa, el fiscal i l’acusador particular-. I el meu “suggeriment” es que en aquest referèndum al poble de Manlleu li fes la següent pregunta.............Està conforme de que el Centre Cívic del nostre `poble, porti el nom de Frederica Montseny, que va ser una destacada i fanàtica dirigent de la FAI, organització criminal anarquista i responsable de més del 90% dels assassinats que es van cometre a Catalunya i Aragó, a partir del 18 de juliol del 1936 ? i jo pregunto.......a Manlleu no hi ha hagut algun fill del poble o adoptiu que hagi fet mèrits suficients per tal de que se’l pogués distingir i sigui mereixedor d’aquest guardó ? De vell antuvi ja descarto el nom de Paco Estrella qepr.
I no com la varen voler presentar al seu dia, com una dona “avançada al seu temps”, avançada de que ? per què va ser ministre del govern de la República de Largo Caballero els anys 1936-1937 en representació de la CNT-FAI ? si amb això va abjurar del credo primordial de la FAI de que .........política...pels que en vulguin viure!. I tant que en va viure, del seu sou com a “ministre. I es que del receptar al prendre...............Això es com l’actor Joel Joan, destacat independentista catalanista.......però quan va prendre part en la serie Periodistas en CASTELLÀ a Antena-3, no va pas fer escarafalls a tenir de parlar en castellà, per què......”poderoso caballero, es don dinero” o com la Pilar Rahola, exdestacada dirigent de ERC i que junt amb l’Angel Colom expresident de ERC van fundar -com ara ho intenta Carretero amb el seu “Reagrupament”- el PI –que no soc jo- si no que era l’anagrama del Partit Independentista que al final sen va anar al Cel i actualment ja ho veieu.......fent d’articulista i utilitzant l’idioma castellà a les pàgines de La Vanguardia. El que es deia abans dels Euros....el que no son pessetes son punyetes.
Un alcalde que no coneix la historia del seu poble, es un inútil total per aquest càrrec, així com tots els regidors de l’època que amb els seus vots ho varen aprovar ja que a Manlleu encara hi han molts vilatans que recorden que algú dels seus avanpassats varen morir assassinats a mans dels “incontrolats” de la FAI, però que a cada poble tots sabíem quins eren els del “cotxe fantasma” i que cada nit es confeccionaven al local de la FAI de cada població pel “Comité de Milicies Antifeixistes”, aquelles macabres llistes dels que tenien de donar-los “el paseo”, -i ara ho sabem per què quasi totes aquelles llistes diàries, les va localitzar un periodista, al arxiu de la FAI que existia a Toulouse, ciutat francesa a on hi va viure l’esmentada Frederica, fins que va morir, qepr i que segurament aquest arxiu deuria estar radicat al seu domicili particular com a darrera dirigent que quedava de la FAI, Federació Anarquista Ibérica- ja que la majoria varen ser detinguts i afusellats pel dictador Franco durant la criminal repressió, posterior a la guerra civil. .
Segur que seguint el seu lema, com la del seu regidor de Seguretat Ciutadana, el senyor Crispul Català, de que, “el Jefe nunca se equivoca” no en “fotrà”`ni cas del meu humil suggeriment
Publicat a "Osona Comarca", el dia 29/10/2009

L’INFANTILISME DEL SENYOR MILLET

Acostuma a dir la policia científica, de que per rega general, als inicials “suposats” delinqüents se’ls pesca normalment, per una badada ridícula de “pisarrí” dels inculpats i això es el que deu haver succeït amb l’afer d’aquest senyor.

Recordem que cap dels organisme oficials que tenien la obligació de controlar legalment les tres associacions de les que n’era president, a cap ni una mai li va trobar cap assumpte terbolí. Ja suposem que les inspeccions també es devien fer sistema “col·legues” per què, qui eren ells, els inspectors, per dubtar de la “honorabilitat” . del senyor Millet -que de “robar” ara ell en diu “equivocar-se”- i segurament que les mateixes devien transcorre també en un ambient distés, m’entres es prenien alguna copa de Whisky, com a mínim Chivas 12 anys.

I tenia tan ben muntat el “tinglado” que segurament ja feia anys que durava i qui sap els que encara hauria durat, si no que ara explico el suposat fallo infantil del “presunto”.

A ningú sembla que no els ha estranyat que això hagi estat descobert per l’Agencia Tributaria, si ella no tenia cap mena de control o atribució sobre aquestes associacions, però........està ven vist que el llarg braç de Hisenda –Hacienda somos todos- -arriba a tot arreu i segurament que aquest bon senyor no devia estar assabentat de que, els Bancs i Caixes tenen l’obligació, no recordo cada quan, però tenen de facilitar a Hisenda el detall de cada una de les operacions que es realitzin dins de cada sucursal i que superin -en algun temps eren les 500.000 pessetes- i actualment deuen ser, els 3.000 euros.

O sigui que si aquest senyor, en lloc de fer corre talons o reintegraments de la quantitat que li sortien dels nassos, hagués fet sempre, com a màxim operacions de 2.999 euros -encara que haguessin estat varis diaris- dubto que mai l’haurien enxampat i amb l’empenta que portava, hauria estat com les piles Duracel que ........duren........duren i duren...........
Publicat a "Osona Comarca" el dia 15/10/2009

dissabte, 19 de setembre de 2009

EL MALEIT IMPOST DE LA LLEI DE “SUCCESSIONS”

De la premsa: Esgotament del govern per l’impost de successions – El PSOE salva la votació mercès a les seves aliances variables.

Diuen que aquest inpost, segons va afirmar Sanchez Llibre de CiU, promotors del projecte d’anulació, solament està vigent a les comunitats a on manen els socialistes o sigui que els catalans, ja sabem en unes properes eleccions........ a qui NO EM DE VOTAR.

També diuen que “la dona del Cèsar, a més de ser honrada ho ha de semblar”. Doncs es vergonyós que per no perdre la votació, ja que li mancaven 6 vots, el PSOE va aconseguir que el BNG (2) de Galicia –ara sabem per què van perdre les darreres eleccions gallegues- i els partits UPD (1) i Nabai (1) de Navarra i el UPyD (1) –Unión Progreso y Democracia – de Rosa Diaz, exPSOE o sigui “transfuga”, de que votessin al seu favor, però el més deplorable del cas es que a les seves comunitats aquest impost, pràcticament no s’aplica o sigui que prediquen el que no creuen. I els d’ICV (2) que son els del partit dels NO ja era de suposar. Ara be, ells sabran la “penca” que n’hauran tret i el que li haurà costat a Zapatero o més ben dit, a nosaltres, els contribuents, per què desgraciadament en política, ningú fa res per res. I després aquets polítics s’estranyen de que el poble de a peu en passem d’ells i de tota la seva parentela.

I després “el que faltava pel duro”. ERC demostrant una vegada més, que no serveixen per res, van votar contra el govern, Aleshores si a la Generalitat de Catalunya van dir que “tenien la clau” per què no fan el mateix i aconsegueixen que a casa nostre a on formen part del govern autonòmic, s’anul·la aquesta espoliació que se’n diu, segons CiU, “el peatge de la mort”. O tots moros o tots cristians.

I això que ha dit Zapatero...... de que “la “majoria” accepten la pujada fiscal”.......... no se ho creu ni ell i si no que faci un ”referendem” com el d’Arenys de Munt.

diumenge, 13 de setembre de 2009

QUE EN DEUEN TENIR POCA DE FEINA O DE PROBLEMES.....

Sembla mentida que amb els que ens està caient actualment a Catalunya, com la crisis econòmica, que de moment, encara no se li veu el final, el paro, tres quarts del mateix, el possible terrorisme tant d’ETA com dels de Al Qaeda, la prostitució al carrer o a la carretera, la Llei de Successions.......etc etc, però ja diuen que “quan un no sap que fer....el gat pentina”, que ara com a problema estrella que tenim entre tants de quotidians, resulta que es el “Referendum” que es vol inaugurar a Arenys de Munt -i que ja hi ha moltes altres poblacions que també ens han “amenaçat” que també s’hi volen apuntar i volen fer el seu- poble que pràcticament el que el va fer més conegut, fins ara, va ser Salvador Espriu i el mes llastimós del cas es que tota aquesta parafernàlia, no servirà per res, apart de les fortes despeses, que serà una manera com una altre de llençar els diners que tot això comportarà i dic que no servirà per res per què la Constitució Espanyola, aprovada per les Corts el 31 d’octubre de 1978 i ratificada per Referèndum Nacional el 6 de desembre del mateix any –amb vots a favor 87,87%, en contra 7,84%, en blanc 3,54% i nuls o,75 %- en el seu article 2 diu: La constitució es fonamenta en la INDISSOLUBLE UNITAT DE LA NACIÓ ESPANYOLA, PÀTRIA COMUNA I INDIVISIBLE DE TOTS ELS ESPANYOLS I RECONEIX I GARANTEIX EL DRET A L’AUTONOMIA DE LES NACIONALITATS I REGIONS QUE LA INTEGREN I LA SOLIDARITAT ENTRE TOTES ELLES. I per acabar d’arrodonir, l’article 8-1 diu el que és mes “fotut”: Les Forces Armades, constituïdes per l’exèrcit de Terra, l’Armada i l’exèrcit de l’Aire, tenen com a missió, garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensant-ne la INTEGRITAT TERRITORIAL I L’ORDENAMENT CONSTITUCIONAL........ o sigui que ja en podeu anar fent de “referèndums” que tots seran com un “brindis al sol”, per què “legalment”, podríem, si arribés el cas, a ser envaïts. Recordeu el “Companyasso” del 6 d’octubre del 1934 de tant trista memòria i que per la qual cosa, tot el govern de la Generalitat en pes,va anar a parar a la presó i sort de les eleccions del 1935 que el nou govern els va amnistià. Si no em falla la memòria, estaven condemnats a 30 anys. A més a Espanya o sigui també a Catalunya, cada quatre anys -i des de el 1978 fins les ultimes eleccions del 2008 mireu si n’han passat de períodes de quatre anys- que tenim tres eleccions i quins millors “referendums” que les mateixes, les Nacionals, les Autonòmiques i les Municipals i reviseu els resultats i comprovareu que els partits polítics que porten com a cavall de batalla d’independentisme, quins han estat els seus resultats......a Catalunya només te representació parlamentaria ERC i ja veieu quina -i menys serà, ara que els hi ha sortit el “gra” d’en Carretero amb el seu “Reagrupament” suposo serà allò de .....éramos pocos y parió la abuela- al Congrés dels Diputats...quatre i el caporal i a casa nostre, els seus diputats només han servit per què els catalans “gaudim” de un govern tripartit dels que la majoria i només cal veure els escrits que surten publicats fa tant de temps i periòdicament a la premsa catalana, n’estem fins el “gorro” amb les seves lleis tant arbitraries com son la Llei de Successions, les fantasmagòriques ambaixades del senyor Carod Rovira, al que vaig demostrar-li personalment que no servien per res, etc etc
Si per una casualitat -Déu no ho vulgui- algun dia Catalunya fos independent.....els pensionistes cobraríem mes pensió ? –recordeu que a Letònia, que fa poc que ho van aconseguir, el govern independent va informar que, l’agost passat, ja no tenien diners per pagar-les i coneixen el panyo dels actuals tripartits governants catalans..... que passaria.....?- Els treballadors cobrarien millors sous........? . Perdoni’m que ho dubti
Per què no em prengueu pel que no soc, us desitjo bona i pacífica Diada i Referèndum, però anem tots els catalans per feina positiva i deixem de somniar truites o fer volar coloms
Publicat a "Osona Comarca" de Vic, el dia 24 de setembre

LA VORACITAT RECAPTADORA DE L’ADMINISTRACIÓ


I aquesta vegada anem pels Ajuntaments.

Tots sabem la forta depreciació que de un any ençà, han sofert les finques urbanes, sigui per la crisis actual o per la saturació d’ofertes del mercat immobiliari.

Ara be, els Ajuntaments, aplicaran la mateixa celeritat que tenien els esmentats amb l’augment periòdic de l’impost CATASTRAL durant l’època de les “vaques grasses” o faran com la Generalitat amb l’impost de Successions”, que sempre s’han fet l’orni ?

Per què jo tinc els mateixos quilometres per anar de Sant Hipòlit a Manlleu, que de Manlleu a Sant Hipòlit o no es el mateix receptar que prendre ?

divendres, 4 de setembre de 2009

LA MEVA “DÈRIA” AMB L’IMPOST DE L’IRPF

Demano disculpes per la meva “monomania” amb aquest impost de l’IRPF, però es que cada vegada que el govern de torn ens dona una noticia sobre el mateix, em treu de polleguera que ens prenguin per babaus i em revolta.

L’any 2008, any encara de “les vaques grasses”, la premsa va informar de que la recaptació de l’IRPF, amb dos o tres anys ha passat de uns 40.000 milions d’euros a més de 65.000 mil milions o sigui un augment “quasi com el de les pensions”.

Aprofitant de que quan anem de cara a les properes eleccions generals i sembla que els dos partits polítics majoritaris PSOE o PP, siguin una tenda de tot a cent peles amb tantes ofertes, promeses i regalies i que després de les eleccions se’n aniran a Can Pistracs com cada vegada, no seria hora, malgrat que mai CAP NI UN tant dels partits polítics amb representació parlamentaria, com dels sindicats, hagin mogut ni un dit per resoldre-ho i després els estranya que a cada noves eleccions, hi hagin més vots en blanc i abstencions i no els surt del seu caparronet que tots plegats ja fa temps que en comencem a estar una mica farts de tanta fatxenderia només de cara a la galeria i als seus d’interessos- d’un altre “robo legal” relacionat també amb aquest impost.

Posem un exemple real, tret d’una Declaració de la Renda i el faré amb pessetes ja que malgrat els anys, l’euro encara escapa de la meva ràpida percepció i segurament serà mes entenedor per tothom: En un any ha cobrat, SOBRE EL PAPER, perquè les cobrarà simbòlicament, ja que mai les veurà a les seves mans com demostraré, la quantitat de 4.258.644 i en concepte de l’impost de l’IRPF li han retingut durant l’any 783.368 o sigui que netes el que vostè ha rebut i realment han entrat a la seva butxaca son 3.475.276 pessetes.. Aleshores si l’Estat a més de cobrar l’impost a la bestreta, per què nosaltres, els contribuents hem de pagar aquest impost sobre les 783.368 que vostè mai ha vist ni veurà i que te la seva importància ja que tributarà un 24%, 28% i fins i tot, degut a aquest hipotètic import no es gens estrany que “salti” al 37%. Sembla que el mes just i mes lógic seria que els càlculs es fesin sobre la quantitat realment rebuda i no la suposada.

Per què aquests partits polítics que “tant ens estimen i es preocupen del benestar dels ciutadans” i que fan perdre tant el temps amb les “bestieses” o “tonteries” que eleven al Tribunal Constitucional, per què no perden una mica el temps i en cursen una, no tant bestiesa a l’esmentat Tribunal a veure si es “constitucional” pagar un impost sobre uns diners que un no cobra, Tinc la complerta seguretat que ens donaria la raó com tinc també la complerta seguretat que aquest suggeriment no se’l farà seu cap dels dos partits que ens poden governar i arribar a anular aquesta barrabassada. Si vostè fa una compra i li fan un descompte, l’IVA sobre quin preu li calculen, del preu inicial o del net un cop fet el descompte ?, doncs aplicar exactament el mateix sistema o doctrina que es del preu NET que ha pagat realment.

Que això complicaria els càlculs..........naturalment, però amb els mitjans tecnològics que te Hisenda amb la seva “Berta”, per ells, com quan els convé, seria com bufar hi fer ampolles. Es allò que es diu que....Nostre Senyor, fa el que Déu vol.
Publicat el 4 de gener del 2008 a OSONA COMARCA, de Vic.

JOSEP OLIU, PRESIDENT DEL BANC SABADELL

Com antic client, des de 1970 a la sucursal de Montcada i Reixac i des de 1990, per trasllat del meu domicili, a la de Manlleu i com sigui que m’he adreçat a vostè dues vegades anteriors i sempre he estat degudament atès, la ultima el 5 de gener del 2007 i l’anterior, inicial, que em vaig presentar com a “subministrador” de directius per les noves sucursals que anaven obrint a partir de la dècada dels anys 1950/60 a la zona del Vallés, en la seva expansió inicial -ja que recordo que durant molts anys, el seu banc, només disposava de la Oficina Central de Sabadell, sota la direcció del senyor Monras- i alguns dels empleats que jo havia tingut en la meva llunyana etapa de Director Bancari, però de una altre entitat de la seva competència, varen formar part dels seus nous directius, Joan Palau Vallcorba de Mollet del Vallés i Facundo Diez Hurtado –qepr- de Palau de Plegamans, que van ser els primers i potser algun altre, ja que tenia a les meves ordres, quan vaig demanar “excedència”, prop de 20 empleats a l’oficina i “deien, modesta apart”, que tenien un “bon mestre” i disposaven de una amplia i bona experiència bancària, per què aleshores, encara no es coneixien els ordinadors i tot era manual, màxim alguna sucursal –la “meva”, érem la sisena en beneficis a Catalunya, que es el que compta en la banca, davant de més de un centenar- havíem aconseguit que ens deixéssin, després de molt pregar i exhibir la nostre “brillant” trajectòria, adquirir una “màquina de sumar” manual..

Be, el motiu de la present, es que a la sucursal de Manlleu tenen o tenim un “petit” problema, que l’he comentat més d’una vegada amb els empleats i directius de la mateixa i es que dita sucursal fa xamfrà i el Caixer Automàtic està instal·lat al carrer Enric Delaris i com sigui que està orientat de cara al sol que hi bat tot el dia, pràcticament es quasi impossible poder llegir el que vols fer amb aquest servei, sigui pel sol, malgrat hi hagi adossat un petit tendal metàl·lic plegable al Caixer, però que no serveix per res o per què la pantalla liquida no està prou adequada. I tots els usuaris “amorrats” a la mateixa, semblem curts de vista.

.En canvi al carrer Baixa Cortada, que està orientat de cara al Nord o sigui que no hi toca mai el sol, a on hi tenen una amplíssima bústia, que d’esquena, o sigui dins de l’oficina quasi es deu tocar amb el Caixer, crec, al meu modest criteri, que fer el canvi d’ubicació d’un per l’altre, seria una rapida i barata solució i va ser una llàstima que quan van fer les darreres obres de reforma a la Sucursal, algú no ho hagués tingut en compte i més quan varen canviar el 4B pel Servi Red.

Agraint-li per endavant l’atenció que confio, com te per norma, que prestarà al present suggeriment en defensa del seu lema de “Bon Servei”, als clients de Manlleu que utilitzem habitualment el servei del Caixer Automàtic, aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt cordialment
El Banc de Sabadell ha respost gentilment, agraint el suggeriment, el dia 14 d'cotubre i téne el ferm propòsit de posar-ho en pràctica .... ja veurem què passa ....

dissabte, 29 d’agost de 2009

ZAPATERO ENS HA “AMENAÇAT” !

El president del govern, Rodriguez Zapatero, ha tornat de vacances i a les seves primeres manifestacions ens acabà d’informar que pensen....... apujar els impostos però,,,,de una forma limitada i EVENTUAL.
Mare de Deu, quan jo sento aquesta paraula als nostres polítics, m’esgarrifo, ja que a Espanya tenim la punyetera desgracia que tot el que s’ha proposat com “eventual” es definitiu i d’això els pensionistes en tenim una mala i llarga experiència ja que som els únics espanyols -i això es d’ençà que “gaudim” de la democràcia- que paguem l’impost de l’IRPF dues vegades i això ho he escrit un munt de vegades i mai i ni per casualitat cap dels partits polítics amb representació parlamentaria se’n han ni preocupat. Allò de............. avui per tu i demà per mi i que mai, ni el dictador Franco, es va atrevir a fer-nos aquesta “putada”.
Les nostres cotitzacions a la SS, procedien d’uns diners que haviem guanyat “con el sudor de nuestra frente” com diu l’Evangeli i que prèviament ja havien tributat per aquest concepte i que ens havia retingut l’empresa per fer l’ingrés corresponent a la Tresoreria de la SS, per gaudir, el dia de demà, de una pensió digna o sigui com si fos una guardiola i anar-ho tornant de mica en mica o sigui un cop al mes..
Era quan el govern de Suàrez i de Ministre d’Hisenda hi havia en Francisco Fernandez Ordòñez, -qepr que es va pasar al PSOE i també va ser Ministre amb Felipe Gionzález o sigui un “transfuga”, però que ens va deixar una bona peça de recanvi com es el seu germà, actual governador del Banc d’Espanya que sempre està tocant la pera envers les pensions, però mai ha parlat del seu suculent sou- que havia tingut, com molts altres ministres del mateix govern, alts càrrecs durant el règim franquista i prèviament havia jurat els “Principios Fundamentales del Movimiento” i un any, com es troben actualment, que no li quadraven els números per arrodonir el proper Pressupost General de l’Estat, se li va encendre la bombeta i va pensar que, com que els pensionistes som mesells i mai ens manifestem, ni tallem carreteres, ni organitzem tractorades va dir..... farem, eventualment, una llei per la qual cosa els pensionistes, que fins ara no se’ls descomptava de la seva pensió l’impost de l’IRPF, se’ls descomptarà. I nosaltres....... a tragar i callar Això devia ser pels anys 1977 o 78. Estem al 2009 i continuem eventualment, con “la casa sin barrer”.
Jo he fet un munt de gestions per tal d’intentar aconseguir eliminar aquesta espoliació i la darrera va ser a través del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que em va informar que, actualment ja no hi tenim res a pelar. Resulta que ara els que ens pensem que som “Pensionistes” ja no cobrem una “pensió” si no que cobrem un “Rendimiento por el Trabajo” i segons una llei que es van treure de sota la mànega, els “rendimientos por el trabajo”, tenen l’obligació, per llei, de tributar per l’IRPF. O sigui que ara ja no som “pensionistes” si no “rendimentistas”.
Ve a ser com quan els Ajuntaments, que fa molts anys que pagaven els cotxes l’Impost d’aparcament un cop a l’any. Quan van sortir un munt de cartes als mitjans de comunicació, enfotent-se’n de com es podia tenir la barra de fer pagar un impost per una cosa que era impossible poder fer, com era poder “aparcar”......doncs una lluminària política, va trobar la solució. A partir d’aleshores ja no se’n diu “Impost d’aparcament” si no, “Impost de........circulació”. com es coneix encara actualment. La qüestió es treure els cales de on siguin. Ja ho deia el meu avi que va morir el 1924.......Feta la llei, feta la trampa !
Publicat a "OSONA COMARCA" de Vic, el dia 10 de setembre

EL “DESASTRE” DE CORREUS

Com es pot justificar, que una simple carta que no arriba a 20 grams, entregada amb caràcter d”urgent a l’oficina de Correus de Les Masies de Voltregà -de la que depenem els de Sant Hipòlit- el dilluns i que em consta que surt a quarts de tres de la tarda del mateix dia amb el camió diari, el que vol dir que a la tarda ja es a Barcelona i que per la qual cosa has abonat 2,70 euros, que son 449,24 de les antigues pessetes, no es entregada al seu destinatari de Barcelona fins el dimecres, el que vol dir que ha estat tot el dimarts dormitant per les oficines de la capital o caçant-hi mosques........i com que això no es la primera ni segona vegada que en succeeix -i no ha estat en època de vacances, com actualment es podria o voldria oficialment justificar, que malgrat la crisis.....tothom ho està- es el motiu de la present, ja que si d’estar tres dies per arribar es urgent..........Bona Nit i Tapa’t.

Jo no soc, ni he estat, ni seré mai, “franquista”, però s’ha de reconèixer que durant l’època del dictador, el servei de Correus era molt millor que actualment amb la “democràcia”. Jo havia rebut correspondència i fins hi tot girs postals, des de Galicia, Andalucia, Isles Canaries etc. amb 24 hores i no com casos especials si no que era la norma habitual.

Potser si que tenia raó l’escriptor valencià Fernando Vizcaino Casas –qepr- quan un dels seus acreditats llibres humoristes, editat després de la mort del Caudillo, el va titular...............Viva Franco, con perdón
Publicat , però molt extractat a l'AVUI del dia 9/9/2009
El dia 12 va sortir publicat al AVUI una nota de R.N. de Barcelona que ha comentat aquest escrit, detalla encara un alttre "desastre" -segons ell- superior al que jo denuncio. El 11 d'agost va enviar un paquet certificat destí Andorra i el 9 de Setembre encara no havia arribat. Jo li dic.... no haurà anat a parar al poble d'Andorra que existeix a la provincia de Terol ?"
Publicat a l'AVUI, el dia 20/9/2009

diumenge, 23 d’agost de 2009

LA “PLAGA” DEL NUDISME

Aquest estiu,`segurament a falta de la clàssica “serpiente de verano” o la del llac Ness, que la majoria dels mitjans de comunicació o TVs, com si ho haguessin acordat, només fan que tocar el tema dels nudistes i les seves platges. Fins i tot els de Tele5, la cadena especialitzada en tocar temes escatològics, en una de les tantes tertúlies del programa La Noria de fa pocs divendres, a on hi havien, tres a favor i tres més en contra del nudisme, hi va prendre part un “senyor nudista” i menys mal que van tenir l’encert o la delicadesa d’enfocar-lo quan ja estava assentat a la seva cadira i darrera del taulell corresponent, sense necessitat, els televidents de tenir de veure i ell exhibir, les seves “vergonyes”.

Per cert que en aquesta “tertúlia” només hi vaig trobar a mancar la “pregunta del millon”, entre els contraris a aquesta moda i que jo me fet més d’una vegada quan els sento explicar lo bè que si troben i els avantatges d’anar en “pilota picada” pel mon. I es...............com es que a l’hivern no se’n veu cap pel carrer de nudista , predicant amb l’exemple ? ......per què jo interpreto, sota el meu modest criteri, que si el “Sumo Hacedor”, quan va crear a Adan i Eva, ho hagués previst com ens prediquen, aleshores ens hauria dotat d’una bona pell com per exemple les dels altres animals de la creació -ossos, vedells, gats, gossos, etc.- i que els nostres avantpassats aprofitaven per lliurar-se del fred.... o es que com que diuen que venim en aquest mon per patir -apart de ja patir actualment pel nostre ponderat Tripartit-..........també tenim de patir fred, per guanyar-nos la gloria eterna ?.