Al so de timbals i platerets, fa anys que la Generalitat ens va donar a coneixer la « fausta nueva » ( ?) De l’impost de l’IRPF…….. una part seria per el Govern Central i el restant per la Generalitat. A l’any que em refereriré el 66% va ser pels primers i el 33% pels “nostres” . I ara ve…. laverdad del cuento
Després de CINC ANYS D’AFERRISADA LLUITA per aconseguir que les modestes indemnitzacions que va concedir la Generalitat l’any 2000 als catalans que havien estat internats durant el regim franquista, per motius polítics, en Camps de Concentració o Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors, estiguessin lliures de l’impost de l’IRPF, que ens havia descomptat el govern del PP que aleshores tenia majoria absoluta quan es van cobrar aquestes indemnitzacions,en el meu cas va ser l’any 2002 o sigui a la declaració de la renta del 2003, tal com va legislar el govern del PSOE de Felipe Gonzalez quan l’any 1990 va concedir UN MILIO de les antigues pessetes als que havien sofert tres o més anys de presó durant el regim franquista també per motius polítics, que van estar lliure de l’impost de l‘IRPF, que per fí i no per que cap partit polític en fes bandera, si no quan em vaig adreçar al sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, que va fer seguir el meu suggeriment al sr. Enrique Mugica, Defensor del Pueblo, doncs era un problema de caire nacional, que per fi el govern actual de Rodriguez Zapatero el mes de novembre del 2007 va aprovar un decret llei en aquest sentit, però únicament que ens retornarien un 15%. En el meu cas concret i son molts els que es troben en una situació similar a la meva, l’any que vaig cobrar aquesta indemnització, el descompte per l’IRPF em va representar un 24,30% pel que em vaig permetre escriure al president sr. Rodriguez Zapatero, preguntant-li el per què l’Estat ara “m’estraperlejava” un 9,30%, quant els que la van cobrar l’any 2006 ja no van tindre de fer-la constar a la seva Declaració de la Renda l’any 2007, tal com establia el decret o sigui que aquests ja es van beneficiar del 100% de lo que haurien tingut d’abonar.
Vaig preparar i enviar tota la meva documentació el 15 de novembre -i el dia 5 de desembre em va ser aprovada hi he rebut ja l’import d’aquest 15%- i aleshores, a la vista de la meva Declaració de la Renda, es quan em vaig donar compte de que realment aquest 24,30 no va ser cobrat totalment pel govern central si no que aquest es va quedar el 16,28% o sigui que si em torna el 15% i per què no es digui que els iaios no som solidaris el 1,28% restant ja em conformo en perdre’l, però a la Generalitat li va pertocar un 8,02% o sigui que sembla seria de justícia i més actualment que sembla que degut a les bones relacions que “diuen que tenen” amb el Govern Central (?), la Generalitat aquest any disposa de uns 32 mil milions d’euros al seu pressupost per l’any 2008 -si no estic confós, ja que escric de memòria- i és per això que considero raonable que per lo menys el 8% ens tindria de ser retornat per part de la Generalitat, seguint l’exemple del Govern Central. El 0,02 restant el consideraria també com el 1,28 del govern central, com a solidari.
Es per aquest motiu que inicialment em vaig adreçar a la “MESA DE VALORACIÓ” de la Generalitat, d’aquestes indemnitzacions, que de moment “no sabe no contesta” com es norma de l’Administració i en vista del seu silenci, em vaig adreçar el 27 de novembre del 2007 al Molt Honorable President de la Generalitat el sr. José Montilla. La contestació del seu Director General de Relacions Externes de la Presidència, el sr. Jordi Menéndez del 19 de desembre –rebuda el dia 28, Dia dels Innocents- es una manera com una altre de “tirar pilotes fora” però perspectives de que estudien si ens retornaran res, ho dubto, per que, fins i tot, ja han aprovat els pressupostos pel 2008 i d’això ni en parlen i ja es diu que....malaltia llarga ....parenta de la mort.
Tal com dic al encapçalament.......Per que ens serveix la Generalitat...? Ja que si aquest percentatge de l’IRPF,no s’hagués traspassat a la Generalitat, el govern Central ja ens hauria retornat TOT el que ens va deduir al seu dia per aquest concepte, tal com m’escriu el sr. José Enrique Serrano Martínez, Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno del sr. Rodriguez Zapatero el dia 14 de desembre proppassat, al contestar la meva carta inicial adreçada al esmentat President del Govern....”Nada impide a las Comunidades Autonomas completar estas ayudas en la parte de IRPF correspondiente al 33% de su participació en los ingresos declarados en su dia, estableciendo para ello ayudas propias adicionales a las del Estado.
O sigui que si això de fer-se el murri o el sord, ens ho fa un “govern d’Esquerres i de Progrés i a més a més ho fa amb els que “sobre el paper, som dels seus”....estem ven apanyats. Senyors de la Generalitat de Catalunya.....Més Política Social i Menys “Memòria Històrica” de cara a la galeria i Menys Cuento.
Després de CINC ANYS D’AFERRISADA LLUITA per aconseguir que les modestes indemnitzacions que va concedir la Generalitat l’any 2000 als catalans que havien estat internats durant el regim franquista, per motius polítics, en Camps de Concentració o Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors, estiguessin lliures de l’impost de l’IRPF, que ens havia descomptat el govern del PP que aleshores tenia majoria absoluta quan es van cobrar aquestes indemnitzacions,en el meu cas va ser l’any 2002 o sigui a la declaració de la renta del 2003, tal com va legislar el govern del PSOE de Felipe Gonzalez quan l’any 1990 va concedir UN MILIO de les antigues pessetes als que havien sofert tres o més anys de presó durant el regim franquista també per motius polítics, que van estar lliure de l’impost de l‘IRPF, que per fí i no per que cap partit polític en fes bandera, si no quan em vaig adreçar al sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, que va fer seguir el meu suggeriment al sr. Enrique Mugica, Defensor del Pueblo, doncs era un problema de caire nacional, que per fi el govern actual de Rodriguez Zapatero el mes de novembre del 2007 va aprovar un decret llei en aquest sentit, però únicament que ens retornarien un 15%. En el meu cas concret i son molts els que es troben en una situació similar a la meva, l’any que vaig cobrar aquesta indemnització, el descompte per l’IRPF em va representar un 24,30% pel que em vaig permetre escriure al president sr. Rodriguez Zapatero, preguntant-li el per què l’Estat ara “m’estraperlejava” un 9,30%, quant els que la van cobrar l’any 2006 ja no van tindre de fer-la constar a la seva Declaració de la Renda l’any 2007, tal com establia el decret o sigui que aquests ja es van beneficiar del 100% de lo que haurien tingut d’abonar.
Vaig preparar i enviar tota la meva documentació el 15 de novembre -i el dia 5 de desembre em va ser aprovada hi he rebut ja l’import d’aquest 15%- i aleshores, a la vista de la meva Declaració de la Renda, es quan em vaig donar compte de que realment aquest 24,30 no va ser cobrat totalment pel govern central si no que aquest es va quedar el 16,28% o sigui que si em torna el 15% i per què no es digui que els iaios no som solidaris el 1,28% restant ja em conformo en perdre’l, però a la Generalitat li va pertocar un 8,02% o sigui que sembla seria de justícia i més actualment que sembla que degut a les bones relacions que “diuen que tenen” amb el Govern Central (?), la Generalitat aquest any disposa de uns 32 mil milions d’euros al seu pressupost per l’any 2008 -si no estic confós, ja que escric de memòria- i és per això que considero raonable que per lo menys el 8% ens tindria de ser retornat per part de la Generalitat, seguint l’exemple del Govern Central. El 0,02 restant el consideraria també com el 1,28 del govern central, com a solidari.
Es per aquest motiu que inicialment em vaig adreçar a la “MESA DE VALORACIÓ” de la Generalitat, d’aquestes indemnitzacions, que de moment “no sabe no contesta” com es norma de l’Administració i en vista del seu silenci, em vaig adreçar el 27 de novembre del 2007 al Molt Honorable President de la Generalitat el sr. José Montilla. La contestació del seu Director General de Relacions Externes de la Presidència, el sr. Jordi Menéndez del 19 de desembre –rebuda el dia 28, Dia dels Innocents- es una manera com una altre de “tirar pilotes fora” però perspectives de que estudien si ens retornaran res, ho dubto, per que, fins i tot, ja han aprovat els pressupostos pel 2008 i d’això ni en parlen i ja es diu que....malaltia llarga ....parenta de la mort.
Tal com dic al encapçalament.......Per que ens serveix la Generalitat...? Ja que si aquest percentatge de l’IRPF,no s’hagués traspassat a la Generalitat, el govern Central ja ens hauria retornat TOT el que ens va deduir al seu dia per aquest concepte, tal com m’escriu el sr. José Enrique Serrano Martínez, Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno del sr. Rodriguez Zapatero el dia 14 de desembre proppassat, al contestar la meva carta inicial adreçada al esmentat President del Govern....”Nada impide a las Comunidades Autonomas completar estas ayudas en la parte de IRPF correspondiente al 33% de su participació en los ingresos declarados en su dia, estableciendo para ello ayudas propias adicionales a las del Estado.
O sigui que si això de fer-se el murri o el sord, ens ho fa un “govern d’Esquerres i de Progrés i a més a més ho fa amb els que “sobre el paper, som dels seus”....estem ven apanyats. Senyors de la Generalitat de Catalunya.....Més Política Social i Menys “Memòria Històrica” de cara a la galeria i Menys Cuento.
Aquest escrit va sortir publicat al setmanari de Vic “Més OSONA” el dia 8 d’abril del 2008, inaugurant, com article únic, una nova secció del mateix que es va titular “Si teniu una opinió pròpia, nosaltres el mitjà per publicar-la” i dic “que es va titular” degut a que ja fa moltes setmanes que aquesta secció ha desaparegut del esmentat setmanari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada