dimecres, 31 de març de 2010

RECEPTA : "Pollo a la Concejala"

Ingredientes:
-un pollo
-un despacho
-varios chorizos
Preparación:
-se coge le pollo
-se le coloca en un despacho
-se le rodea de chorizos
-se le deja a su antojo
-Y él solito se va haciendo rico, rico, rico.

UN ALTRE ACUDIT

Un grupo de amigos cuarentones se encuentran para elegir el sitio donde van a cenar todos juntos. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque las camareras son guapas, llevan minifalda y escotes generosos.
Diez años después, los mismos amigos, ya cincuentones, se reunen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque el menú es muy bueno y hay una magnífica carta de vinos.
Diez años después, los mismos amigos, ya sesentones, se reunen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque es un sitio tranquilo, sin ruidos y tiene salón para no fumadores.
Diez años después, los mismos amigos, ya setentones, se reunen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque el restaurante tiene acceso para minusválidos e incluso hay ascensor.
Diez años después, los mismos amigos, ya octogenarios, se reunen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, y todos coinciden en que es una gran idea porque nunca han cenado allí.
I en Pere Pi pregunta???? i els nonagenarios què????

CARTA A JOAN TURRÓ

Benvolgut Joan:
Llegit a OSONA COMARCA d'avui, pàgina 13 (mal número). Perdoni que a la millor em fico "com sempre"allà a on no em demanen, però em permeto fer algunes rectificacions o aclaracions al escrit signat "ACTE D'HOMENATGE ALS OSONECS REPRESALIATS" ManlleuA/ic G.P./S.M.

Les indemnitzacions que va concedir la Generalitat de CiU, no pel "Tristparitit" que sembla que ara se'n vulguin aprofitar, van ser el 2000, però no es van començar a cobrar fins el 2002, o sigui que només en fan 8 no 10 com dieu vosaltres

En Ricart Mont, quan diu que als 16 anys EL VAN OBLIGAR a combatre amb el bàndol republicà en la batalla de l'Ebre, o no diu la veritat o li falla la memòria. Per l'edat es de la "lleva del biberó" o sigui que va néixer com jo, l'any el 1920 i aquesta lleva va estat cridada el maig del 1938 o sigui que tots l'any 1938 fèiem els 18 anys i la batalla de l'Ebre va començar a l'agost del 1938 i em sembla que no es va acabar com a retirada fins el novembre, o sigui que ell, ja devia ser capturat als pocs dies de haver-se començat.

.Diu que va tornar a casa , després d'haver pasat per camps de Concentració, Hospital i Batalló de treballadors als 17 anys -o sigui un any abans de que el crides'm a files- (?) I poc després va ser obligat de nou. a fer el servei Militar. Els que érem de la lleva del 1941 o sigui nascuts el 1920, com tots els de la "lleva del biberó" i procedíem de la "zona liberada", vam ser cridats a files el 1942 o sigui quan tots aquell any faríem 22 anys i legalment encara no estem "llicenciats" ja que el 1945 només ens varen concedir un "permís indefinit", que segurament que encara ens dura doncs mai més ens han dit res més.

Li prego em perdoni per la rectificació o intromísió, però l'historia es l'historia. Per cert el mateix dia que vostès a través del Canal Català TV, a les noticies d'abans de les 9 de la nit, van donar aquesta noticia, vaig redactar un escrit, que ara em permeto adjuntar-li, però que de moment només el vaig enviar al DIARI de MANLLEU, per haver-se fet l'acte a Manlleu, doncs vostès en tenen ja alguns d'atrasats de meus i per no atiborrar-lis amb més paperassa, però que crec es d'actualitat esencialmente per l'escrit que comento publicat avui.

I DELS 172 MARISTES ASSASINATS......QUE ?

I després el senyor Saura ens surt amb el “cuento” de la Memòria Històrica (?). Hi constarà això també....I lo de l’Andreu Nin, que això us toca de ple, tampoc....? No veieu que tots tenim la teulada de vidre i el millor era no meneallo ! Precisament, això us ho pregunta un ExJSUC que l’any 1937 ja el volíeu manipular i fer beure a galet, amb les vostres celebres pintades......per intentar justificar lo injustificable........ Donde està Nin ?.......en Salamanca o en Berlín ! .....quan vosaltres amb l’ajuda de la KGB soviètica d’aquell temps, que corria per Espanya, “como Pepe por su casa”, ja era sabut a on el teníeu enterrat, però es clar, en aquells anys, les consignes que us venien de la URSS, per vosaltres, eren “sagrades”, com pels catòlics amb la Bíblia.
Aquest escrit ha estat publicat a la REVISTA DEL VALLÈS DE GRANOLLERS, el 9 d'abril del 2010.

dimecres, 24 de març de 2010

MENYS DIPLOMES I MÉS CALÉS......

I menys actes de cara a la galeria. Dimarts dia 23, cap el voltant de les nou del vespre i a través del CANAL CATALÀ TV, vaig visionar el reportatge que des de Vic, van emetre, en el qual en Saura i en Boada del “Trispartit”, a Manlleu, en un acte públic, havien entregat 4 diplomes a uns de la comarca d’Osona que havien estat en Batallons Disciplinaris Militaritzats de Treballadors, durant el règim franquista.

Com que estava mig endormiscat, doncs per mi la TV es el millor somnífer, no se si es que ho vaig entendre malament, doncs que a Osona només en trobessin a quatre, volia dir dir que els organitzadors devien estar molt mal informats, ja que a través de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya –de la que en vaig ser fundador- varem tramitar, a Osona, un munt d’expedients i que sabem positivament que tots van aconseguir cobrar la modesta l’indemnització que el govern de CiU –no els del Trispartit que sembla que ara se’n vulguin apropiar- va concedir l’any 2000 i entre els quatre, de conegut, només hi vaig veure en Jaume Vilalta de Manlleu.

Els del “Trispartit” ja saben, per endavant, que amb mi no hi comptin per res, d’anar a fer els ninots pel mon, m’entres no ens retornin als més de 50.000 catalans, que a partir del 2002, varem cobrar l’indemnització al seu dia i de la qual, en aquells anys, se’ns va incloure a l’impost de .l’IRPF a la Declaració de la Renda, que ens van encolomar el govern del PP, que aleshores manava al govern Central –quan el 1990 el govern de Felipe Gonzalez, va concedir una indemnització de UN MILIÓ de les antigues pessetes i van estar lliures d’aquest impost- i que, després de més de set anys de lluita, varem aconseguir, per fí, que l’any 2007, el govern Central de Rodriguez Zapatero, ens retornés el 66% que a ell li va correspondre i que al reclamar-li el restant 33%, em va contestar per escrit, que aquest import el tenia de retornar la Generalitat de Catalunya, que es la que també l’havia cobrat al seu dia.. Des de el 2007 estem, inútilment, que se’ns retorni aquest 33%, tant particularment, com ho va fer el diputat Jordi Turull de CiU al Parlament de Catalunya, com de Rafael Ribó, Sindic de Greuges de Catalunya i malgrat que els del “Trispartit” saben que tinc la carta del President del Govern Central, que aclareix, sense cap dubte, qui ens ho ha de retornar, ells sempre han fugit d’estudi, per això que.....Menys Diplomes i......més cales !

AL SENYOR MONTILLA LII CREIXERÀ EL NAS, COM “PINOTXO”

Com el Molt Honorable te la barra, de voler, en el primer acte de precampanya electoral, mobilitzar a la “Gent Gran” a la primera Gran Festa de la Gent Gran, organitzada pel PSC per tal de que tots votem “un Govern de Progrés, que es preocupi de les persones” (?) –i que entenen ells per de “progrés” i “persones”- si els mateixos ja estem una mica farts de les disbauxes del “Tristpartit”, per què, de on traurà els diners per complir amb totes les promeses que ha fet, que com deia Tierno Galvan del PSOE, que les promeses electorals ja es fan per què ja se sap que no es compliran. En lloc de gastar-se els calés amb les fantasmagòriques ambaixades, nineta dels ulls de Carod Rovira, al que li vaig demostrar documentalment que no servien per res o amb lo del “cuento” de la Memòria Històrica a on a més de un li anirà de primera aquest chollo o ganga, que es va inventar el senyor Saura o......i no acabaríem, però...per què no els van invertir amb el que dic a continuació. Després de més de set anys de lluita, els més de 50.000 catalans que varem percebre les modestes indemnitzacions que el govern la Generalitat de CiU va concedir l’any 2000 als que per causes polítiques varem raure a Camps de Concentració o Companyies Disciplinaries Militaritzades de Treballadors duran el règim franquista i sobre els altres “penques” del govern central del PP -que no se que volen venir a buscar a Catalunya ara amb promeses de bons nois- ens varen fer pagar l’impost de l’IRPF, quan l’any 1990 el govern de Felipe González a unes altres indemnitzacions de UN MILIO de les antigues pessetes .-les va considerar lliures d’aquest impost- per haver estat a la presó més de tres anys també per motius politics durant el franquisme, per fi el govern actual del PSOE ens va retornar l’any 2007 el 66% d’aquest impost pagat. Vaig escriure al president del govern Central del per què ens “entrebarrejava” el 33% restant i em va contestar que ells retornaven el que havien cobrat i aquest 33% el tenia de retornar la Generalitat que es el que l’havia cobrat al seu dia. Degut a un escrit meu que va sortir publicat a la premsa d’Osona i que portava per títol....Per què ens serveix la Generalitat ?....de moment per fotre’ns, em varen telefonar de Convergència, dient-me que ens volien ajudar i em vaig entrevistar al Parlament de Catalunya -a on havia estat convocat- i vaig entregar tota la paperassa al diputat Jordi Turull que va prometre’m que en parlaria amb en Castells, el dels cales de la Generalitat.......i pocs dies després em va contestar dient que aquests bon home havia quedat “parat”, doncs va dir-li que no en sabia res d’aquest assumpte. Mentider, ja que aquest escrit, un cop publicat, el vaig trametre a tots els del “Tristpartit”...... Montilla, Carod Rovira, Saura i Castells. L’únic que em va contestar va ser Montilla, no ell, si no el seu “secretari per assumptes externs” el senyor Menéndez i em va dir que el feia seguir a qui corresponia......però no em va dir a qui, però que mai més ne sabut res mes. Entregada també aquesta reclamació al Síndic de Greuges el senyor Rafael Ribó, em van telefonar fa pocs dies de la Sindicatura, dient-me que en Castells els havia informat que aquest 33% el que el tenia de retornar....... era el govern Central (?) i es va quedar tant panxó.
I amb totes aquestes males experiències voleu que us votem la Gent Gran ?. Esteu ben apanyats. Jo, i tots els més de 50.000 catalans que esperem aquesta devolució ja fa més de tres anys, ho som de la Gent Gran o us creieu que tots ja repapiegem ? Per la meva part el 17 de gener passat vaig fer els 90 anys i soc dels més joves i lògicament al haver nascut el 1920, era simbòlicament de la denominada “lleva del biberó” que va ser cridada a files el maig del 1938, quan jo, per carallot, ja feia més de un any que havia marxat voluntari, a l’exèrcit de la República, cosa que amb la experiència que dona l’edat, mai més faria , doncs no va servir per res, només per estar dels 17anys fins els 25, donant-ho “Todo por la Patria” o sigui llençant els millors anys de la meva ja llunyana joventut i penseu senyors dels “Trispartit” que als que esteu “fotent” aquest 33%, es als que “sobre el paper” deuríem ser dels vostres, malgrat que per part vostre de “ilusion tambien se vive”si es que actualment encara us ho creieu.

dilluns, 8 de març de 2010

UNA ALTRA FRASE DEL DIA ...

OTRA “FRASE DEL DIA” DEL SEÑOR BERNARD SHAW: Una Señora, por cierto muy bien dotada fisicamente o sea “guapa”, peró bastante “CORTITA”, hizo lo indecible para ser presentada a este Sr., muy conocido por sus frases, a veces con bastante mala uva y tambien por ser mas bien, demasiado feo,
En la corta conversacion que mantuvieron, ella le dijo.......Se imagina sr. Shaw, si llegáramos a casarnos y tuviéramos un hijo..... y que saliera tan inteligente como Vd. y tan guapo como yo.....?

Escueta contestacion del sr. Shaw......Y si saliera al REVÉS ?

COMPTE AMB “BON PREU” DE SANT HIPÒLIT

El dia 9 i per la insistent recomanació d’una bona amiga, vaig anar a comprar per primera vegada a aquest Super instal·lat al carrer dels Marquesos de Palmerola per un import de 24,38 euros.

Al arribar a casa i comprovar-ho com tinc per costum, em trobo amb la desagradable sorpresa que he agafat, millor dit, hi havia un empleat de Danone com es va donar a conèixer, al fer-li una consulta, que estava a la secció dels refrigerats posant-hi productes d’aquesta marca i al preguntar-li si hi havia “Actimel de piña” me’n va acostar un i jo vaig dir-li que en necessitava dos i em va entregar l’altre. Jo en gasto un diari i com que els packs son de 6 vol dir que de tant en tant n’haig de comprar dos com va ser aquest dia. Mai tres ja que m’exposaria a que em “caduquessin”. Doncs, tal com dic, em trobo em la desagradable sorpresa que la caixera “Merce” com es veu en el tiket de compra, un dels dos el devia fer passar dues vegades seguides per la màquina registradora -segurament amb les preses per els que s’esperaven darrera meu- per que me’n va carregar i cobrar tres, cosa que un no pot controlar sobre la marxa per qué la mateixa maquina te ho priva i a més un s’està esperant l’entrega del genero per anar-los posant a les bosses.

L’import del mateix, a cop de vista, sembla de poca importància ja que el seu preu es de 3,19 euros cada pack, però traduït a les antigues pessetes son 530,97.

Lògicament no he anat a fer cap reclamació a dit establiment ja que no tinc cap comprovant que pugui demostrar els meus arguments i seria la meva paraula contra la seva. Ara be, no crec que la caixera en podés sortir beneficiada ja que l’únic beneficiat es la firma esmentada i que a la millor amb els seus ordinadors potser si que podrà trobar que te en existències un de més, però no estaria de més que prengués les mesures oportunes per tal que aquest fallo no es podés repetir.

Per descomptat que Nostre Senyor va dir que tots érem germans,,,,, però no primos i el que es per la meva part mai més posaré els peus a cap dels seus establiments per allò de.............. Sant Tomas........una vez y na más.

ELS “POCAVERGONYES” DE L’AJUNTAMENT DE L’ESQUIROL

Si això hagués succeït durant els Ajuntaments franquistes, que eren nombrats per R.O. del governador civil, per nassos, ho hauríem tingut d’aguantar, però que passi amb un ajuntament democràtic, francament no es pot admetre i cal denunciar-ho...... a no ser que s’apliquin allò que es diu en la llengua de Cervantes.....Que el ladrón cree que todo el mundo es de su condición ?.
Com “el personal” d’aquest Ajuntament, que tots sabem que te “la teulada de vidre”, sempre enfangats amb problemes judicials, -recordem lo de la planta “ilegal” pel tractament de purins, segons sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya- te la barra d’informar tendenciosament a un comprador de una casa del seu terme municipal, que la mateixa es il·legal i per la qual cosa l’han estafat. Si aquesta venta s’hagués fet a través del “Clan Codina”, algú de l’ajuntament s’hauria atrevit a fer aquestes manifestacions tant barroeres?.
Menys mal que el venedor, que ja coneixia quin era el tarannà del personal d’aquest ajuntament -després d’haver-hi viscut 16 anys- va entregar al “estafat”, per poder demostrar davant d’aquest impresentable Ajuntament, que havien “prevaricat”, aixecant falsos testimonis, que sembla més aviat la deplorable actuació, com aquells pobles del Far West de les pel·lícules en que un Xerif, mal amanit, fa ballar a tot el poble....... els següents documents:
Certificat subscrit l’any 1990, per l’ Arquitecte Municipal i el vist i plau de l’alcalde, abans de la firma de compra del terreny, senyalant els requisits imprescindibles a tenir en compte per autoritzar, posteriorment, la construcció d’una casa, en el mateix.
Fotocopia del conveni signat l’any 1974, entre el propietari dels terrenys l’Antoni Montaña Morato i l’ajuntament, pel que s’autoritzava la parcel·lació i requalificació del Plà de Balà i convertir-lo de “terreny rústic” a “Ciutat Jardí”, previ pago de unes 500.000 pessetes i l’entrega a l’ajuntament de una parcel·la de més de mil metres2. (Aquesta parcel·lació està tocant a una important granja porcina que, ves per on.....va estar legalitzada per aquest mateix ajuntament, aprofitant que la propietària legal era regidora pel mateix grup municipal que aleshores, “gaudia” de “majoria absoluta”)
Rebut subscrit per aquest Ajuntament, per el concepte del pago de la “Plusvalua” del terreny adquirit.
Contracte entre el comprador i l’ajuntament i l’adquisició del comptador de l’aigua pel subministrament immediat d’aigua potable , que aleshores depenia del mateix ajuntament.
Rebut de l’ajuntament, per l’importa’n pagament fet del “permís d’obres”, per poder construir la casa.
Dos rebuts de 10.000 pessetes de l’ajuntament que eren en concepte, un pel “dipòsit oficial” per autoritzar el començament de les obres de construcció de la casa i l’altre per unes modificacions que es van fer sobre la marxa del planell inicial. Per cert que per recuperar aquestes 20.000 pessetes em va costar un munt de viatgés a les oficines de l’ajuntament, doncs sempre els faltava la firma, això si, el Taló si que sempre el tenien a punt, però sense firmar. Ara a aquest comprador “estafat” segons l’ajuntament, li exigeixen un dipòsit de uns DOTZE MILIONS de pessetes, però en euros, per autoritzar-li a fer només unes reformes a la casa adquirida, quan a nosaltres, per construir tota la casa –que tenia 500 metres2 em tres plantes- només varem tenir de dipositar 10.000 pessetes. Però no diuen que la casa es “il·legal” ? Dubto que això mateix s’exigís a l’urbanització de un munt de parcel·les a on es van construir-hi torres, a la nova entrada del poble, patrocinada pel regidor Codina -que havia estat masover de Can Planas i actualment, quan es va presentar novament a les eleccions per regidor, al periodista que el va entrevistar, es va autotitular com a.....”Promotor Immobiliari”-. A més aquesta urbanització, fins i tot abans de ser “admesa legalment” per l’ajuntament, immediatament ja van disposar de servei elèctric de llums als fanals dels carrers.......però pagant-lo l’ajuntament. En canvi l’urbanització de “La Creu de Balà”, subscrita l’any 1974 i des de aquells anys amb els fanals reglamentaris homologats, instal·lats, mai han disposat de servei de llum, per lo menys fins fa un any......i ara els exigeixen posar-los nous, ja que de no fer-los servir, segons l’ajuntament o el senyor Codina, apart de ser vells, ja no son reglamentaris, malgrat ser exactes als que hi han al carrer Sant Bartomeu, ja que son de la mateixa època.
Cèdula d’habitabilitat de la casa, sense la qual no es podia concedir el subministrament d’electricitat
Contracte de PISESA donant-lo d’alta pel subministrament de electricitat i de la compra en propietat del “comptador”.
Certificat subscrit per l’Arquitecte i el Aparellador que van fer els planells –i visats pel Col·legi Oficial d’arquitectes de Barcelona- conforme es responsabilitzaven de l’obra, ja que sense aquest document, l’ajuntament tampoc no podia concedir el permís de obra nova i autoritzar la construcció de la casa.
Planells que l’ajuntament ens en va tornar un exemplar, segellat amb el seu segell oficial del municipi, junt amb el rebut del pago pel permís d’obres.
Certificat d’empadronament signat el 1990, per la Secretaria municipal, Nuria Horcajo que precisavem per la renovació del DNI amb el nou domicili .
Certificat d’empadronament signat el 2001 conforme feia més de deu anys que residíem a aquest municipi, per unes gestions oficials a la Generalitat de Catalunya
Rebuts de l’IBI des de 1990 fins el 2006, que es va fer la venta de la casa
Suposo que apart de tot aquest munt de paperassa, per justificar que la informació de l’ajuntament era tendenciosa i feta amb tota la mala fe, no deuen pas necessitar a “mayor abundamiento” la Benedicció Papal, Urbi et Orbi.
Benvolgut amic Josep Mas, alcalde de l’Esquirol: Amb tot l’afecte i consideració, o sigui “sin acritud” com deia Felipe Gonzalez, em permeto recomanar-li posi una mica d’ordre al “galliner esvalotat” que sembla o semblava que te als serveis interns del seu ajuntament. Recordi que li vaig demostrar que el mateix, que per qualsevol “tonteria”, sempre s’ha d’adreçar una instancia al Il·lustríssim senyor Alcalde, alguna de les que vaig fer jo, mai va arribar a les seves mans o sigui que es devien perdre pel camí, dins de l’ajuntament (?). Tampoc mai ni una em va ser contestada. Vaig demostrar-li documentalment, que el seu Arquitecte, era un impresentable, en la confecció de un certificat que em va demanar el Notari de Manlleu, al que li va estranyar que aquest senyor l’hagués redactat de una forma que ja sabia ell, que no serviria per res, quan abans n’havia fet molts pel mateix concepte i pel mateix notari, que eren correctes. Vaig retornar, per instancia, el inútil certificat i reclamar la devolució dels 35 euros que l’ajuntament em va cobrar....encara espero la resposta des de l’any 2006. Menys mal que el Notari em va dir que aquest certificat, no calia que el fes precisament l’arquitecte Municipal. Eixís ho faig fer amb un altre arquitecte i em 24 hores ho tenia resolt i per menys dels 35 euros que el seu ajuntament, encara em deu. Per instancia vaig demanar un certificat d’empadronament, que aleshores em van dir que els tenia de fer l’arquitecte –no recordo ja ni per què era després de tants anys d’esperar-lo- i al cap de dos anys, quan varem marxar del municipi, encara l’esperava. Després l’enginyer Municipal...altre que tal. Recordarà fa anys, senyor Mas, la visita que em varen fer, l’alcalde Roquer –de tant trist record- l’enginyer municipal i vostè com a primer Tinent d’alcalde. Varen acordar, vostès, que a l’enginyer, l’alcalde li va ordenar que demanés un “pressupost” . Miri si n‘han passat d’anys i encara l’espero. Jo particularment, als quinze dies ja el tenia i ja com a final tenia o te a recepció dues senyores que son “l’amabilitat personificada”(?). De una de elles, ja es deia al poble que.....manava més que no pas l’alcalde. I una altre “senyora” de Asistenta Social.....Deixem-ho ja, no val ni la pena de perdre el temps en comentar la seva deplorable actuació.


Aquest escrit ha sortit publicat a OSONA COMARCA de Vic el 20 de maig del 2010

FRASE DEL DIA

El brillante Sir George Bernard Shaw escribió esta breve frase, llena de sabiduría. Shaw es la única persona que ha ganado un Premio Nobel (literatura, 1925) y también un Oscar (en la categoría de mejor guión), por "My Fair Lady", basada en su obra Pigmalión.

"Los políticos y los pañales se han de cambiar a menudo... y por los mismos motivos."

ESPANYA FA ANYS QUE NO ENS ESTIMA

La premsa deia: el cercle d’empresaris bascosinsta a no forçar la legalitat. Ara que sembla que els nacionalistes de pro s’han posat tots d’acord per donar suport incondi­cional a la proposta soberanista institucional em recorda allò que "sabé mas el diablo por viejo que por diablo" i així és com deuen haver pensat els esmentats industrials pel seu futur.

Corria l’any 1933 i feia un any que havia aprovat l'Estatut de Catalunya les Corts Espanyoles de la II República. Jo era un modest empleat de banca, és a dir, treballava en un banc i recalco això de "modest", per­què ja dèiem que els sous dels bancs donaven de sobres... per viure...però no per menjar!
També es deia que era una feina que...vestia molt, però... que no abrigava gens! I era per­què en aquells temps heroics, tots havíem d’anar amb americana i corbata i jo era, modès­tia a part, l’enveja de tots els que havíem estu­diat al mateix col·legi, ja que la majoria havien entrat a treballar a "la fàbrica" i anaven amb granota, però resultava que el que ells guanyaven cada setmana, jo ho cobrava al mes, però, això sí, jo per cada dia anava "mudat", o sigui que el que no es conforma és perquè no vol.

Bé, no divaguem més i anem per feina que després els directors dels periòdics es queixen que faig les cartes massa llargues i les haig de sintetitzar. En concret, els catalans ja teníem el desitjat Estatut , però era un problema per als viatjants, a la resta d'Espanya poder introduir els productes que fabricàvem ja que existia un acord tàcit, no escrit, que com diuen alguns valencians, "abans moros que catalans". Així existia un boicot nacional a tots els productes que venien de Catalunya i que era la queixa habitual de tots els clients del banc per justi­ficar la forta baixada de vendes que patien d’ençà de l’aprovació de l'Estatut i que només es va parar, de moment, l’any 1936 quan es va produir el "Glorioso Alzamiento Nacional' quan de seguida va mancar de tot.
Així que compte... que el llegir no ens faci perdre l'escriure... i no per córrer molt s’arriba abans... perquè avui dia amb la Comunitat Europea encara ho tindrien molt més fàcil si ens volguessin tocar el voraviu.

dimarts, 2 de març de 2010

HISTORIES DE GRANOLLERS: EL BANC DE GRANOLLERS

L’any 1933, quan jo vaig entrar como a “Botones” al Banc de Granollers, a la nostre ciutat, hi havia dos bancs més, La Banca Arnús i el Banc Comercial de Barcelona, apart de La Caixa. El “gallito” del cotarro bancari era la Banca Arnús, després venia el Banc Comercial de Barcelona i com a “farolillo rojo” el Banc de Granollers.

Aquest no es estrany que fos l’últim doncs era un Banc de poble, quin capital deien que era de UN MILIÓ de pessetes que en aquells temps ja eren calés, però el que no sabia el públic es que aquest milió el tenia empantanegat i més i tot amb morosos, producte essencialment de la nefasta actuació d’en Ferran Palau – Banquer, amb que aquest havia iniciat la seva tasca bancària i que es va convertir posteriorment amb el Banc de Granollers i en aquells temps ja es deia.....que un banc sense diners, era com.......-i perdonin la cruesa-.... una puta vella i lletja. Aquest Banc des de el seus inicis va tenir mala premsa ja que l’anomenven, despectivament “el Banc d’en Torras”. S’imaginen per un moment, si aquest hagués continuat,.a la millor podia haver estat un segon –o qui sap si fins i tot un “primer”- Banc Sabadell per què en aquell temps el Sabadell només tenia una oficina a Sabadell i no va començar a expandir-se fins la dècada dels 1950 i en canvi el Granollers el 1933, ja tenia Sucursals a Sant Celoni, Caldes de Montbuy i Mollet del Vallés. En Francesc Torras Villà que n’era el President, fins i tot va ser Diputat per la província de Barcelona pel Partit RADICAL d’en Alejandro Lerroux o sigui el que avui en diríem del PP , però va aconseguir que a Granollers la “carretera”, com s’anomenava tot el tram que es d’en Prim fins el Pla de Palou, que s’adoquinés, ja que aleshores era tota de terra. El seu germà en Paulino també va arribar a ser alcalde de Granollers, però en aquells temps , Granollers era d’Esquerres (?) i aquests germans eren els propietaris de l’acreditada fàbrica de teixits, Vda. de Francisco Torras que donava feina a molta gent i no tant sols de Granollers si no dels voltants, però això en aquella època del “burgués insaciable y cruel” no es podia perdonar.

El juliol del 1935 va estat absorbit pel Banc Hispano Colonial i els anys 1940/1941 aquest va absorbir al Banc Comercial de Barcelona i el juliol del 1952 el Banc Central va absorbir al Hispano Colonial .

El Director Gerent del Granollers era el senyor Blanc, que havia estat cafeter a Vic i deien que per politica havia arribat a aquest càrrec. A més feia de caixer a l’oficina. De banca no hi entenia ni papa i el seu “leit motiv” era el seu invent del volant, cobrant l,50 pessetes a les lletres que algú curt de calés, demanava si la podien guardar algun dia. L’apoderat era el senyor Sala –que havia estudiat per capellà- que portava la comptabilitat oficial i la seva dèria per veure si s’aconseguien “beneficis” ja que era difícil, sense capital, poder concedir crédits o en prou feines descomptar lletres, que aleshores era la base del negoci bancari.....no com ara que tot son comissions per tot, era que al sortir el cobrador a cobrar les lletres –cosa que fa anys que ha quedat en desús- abans ell arrancava a lo bruto, els timbres mòbils del “recibí” que tenien de portar les lletres i que després s’aprofitaven per reintegrar les que descomptàvem. Sort que el 1935 per quatre xavos l’Hispano Colonial el va adquirir ja que amb aquest plan pocs anys més podia haver durat aquest aprenent de banc. Això dels mòbils era un delicte i si ara ho retrec, es per què el mateix ja ha prescrit i el possible culpable va morir fa anys

Rebobinem.....Estem a 1939 acabada la guerra civil i m’entres a Reus hi havia un apoderat jovenàs que estava de punta amb el seu director un tal Guijarro i que mes aviat era d’esquerres. I es devia haver significat quelcom. Com que era un bon element, la Superioritat no volia prescindir dels seus serveis i van dir.....quina es la pitjor sucursal del Hispano Colonial ?........doncs va resultar que era Granollers i aquest any va arribar a Granollers un nou director per suplir al bon home que era el senyor Blanc, però bancariament una nul·litat i que va ser destinat a Barcelona “al panteon de los hombres ilustres”. Era el senyor Sebastià Conesa Carbonell de qui tots els que formaven part de la plantilla, varem aprendre, per fí, el que era realment el negoci i la practica bancària. Continuaven com a primer la Banca Arnús -avui Banc Popular Espanyol, des de el Juliol del 1952- després el Comercial de Barcelona i l’ultim l’Hispano Colonial. No va passar pas gaire temps que el darrer es va convertir amb el primer de molt i fins i tot malgrat ser l’època franquista, a Granollers es deia que el Colonial érem un banc “democràtic”. Tant el senyor Quillet, director de l’Arnús, com el senyor Sañé director del Comercial -i que al ser absorbit els 1940/41 pel Colonial, va ser un apoderat més a Granollers- van acusar el cop i el criticaven i ridiculitzaven, dient que aquest sobrevingut havia convertit “l’alt càrrec” de director de banc en un vulgar viatjant –per allo de que “el buen paño en el arca se vende”, però que ja ha passat a l’historia fa anys- doncs ell molta part de la jornada se la passava anant a visitar a casa seva a possibles clients a oferir els serveis del banc i no a esperar si ells algun dia es decidien i vindrien al banc. No tant sols va ser el primer a Granollers, si no que ja cap l’any 1941 Granollers, ja era la SEGONA sucursal en beneficis –que es la mare dels ous en la banca- de totes les del Colonial -prova de tot això es que el 1944 va ser anomenat Director de Sucursals del Colonial- i aquest segon lloc l’han continuat mantenint per lo menys fins que jo he estat una mica en contacte per sàpiguer-ho

Tot això ve a cuenta de que tots els directors que posteriorment al senyor Conesa, han vingut a Granollers a ostentar aquest càrrec, han viscut de la rendeta del treball que ell va fer al seu dia –cosa molt diferent de com ell se ho va trobar que va tenir de guanyar-se a pols- que ja es quelcom poder conservar-ho però que cap ni un, no han pogut superar mai la seva tasca, situant la sucursal de Granollers com a número “1”.

A Deu el que es de Deu i al Cèsar el que es del Secar !

EL CONGRÉS DELS DIPUTATS I EL PARLAMENT DE CATALUNYA........

No serveixen per res ! Ara que s’està parlant tant de la crisis i buscar inútilment la forma de superar-la lo mes ràpid possible i sobretot eliminar despeses supèrflues a ningú, que ho podria fer, encara no se li ha acudit anular, no solament aquets dos, sinó incloure el restant de les 16 Comunitats Autònomes que “gaudim” a Espanya. S’imaginen els milions i milions d’euros que ens estalviaríem cada any, no solament dels sous, si no que fins i tot de totes les “mamamandurries” que ells mateixos s’han anat concedint, d’ençà que gaudim de la democràcia i que aquest tema, amb força detalls del mateix, fa molts dies que surt a les “cartes al director” de tots els mitjans de comunicació.

Comproveu que quan hi ha un ple, quina es la “feixuga” feina de “ses senyories”. Esperar que el portaveu aixequi...... un, o dos o tres dits de la seva ma i d’acord amb els mateixos voten, per unanimitat, el que els indiqui l’esmenta’t. Ells asseguren que a on treballen de valent (?) es a les “comissions”.....perdoni que ho posi en quarantena, ja que aquí que els veu tothom, comprovareu que...... un està parlant pel mòbil, l’altre llegint el diari, l’altre fent una becaina, l’altre fent burilles, etc i si això ho fan a la vista de tothom, que faran quan no els veu ni els controla ningú. Ara a la que acaben de parlar els dos pesos pesats, o sigui el del govern i el del partit principal de l’oposició, quasi tots surten del hemicicle com esperitats, per que ves quina casualitat, tots tenen, al mateix moment, una necessitat fisiològica. Jo havia tingut un cap que sempre deia, que un ha de sortir de casa c.... i p...., per què els que tenen el cul llogat, no seuen quan volen !

I ara la solució per suplir holgadament els diputats. Només hi hauria d’haver el govern, aguantant els xàfecs de la oposició, que només hi hauria d’assistir-hi el cap de cada partit amb el seu respectiu portaveu, que a la millor fins i tot aquest sobraria ja que cada partit, ja sabria a la vista del resultat de les eleccions, el número de diputats que els hi correspondria i pels quals votaria simbòlicament i el porta veu es limita a indicar el que li ha ordenat el seu Cap.

I sabeu per què encara a ningú se li ha acudit aquesta fantàstica solució.....? `doncs per què son politics......i amb això ja està tot dit....que allà a on no ni ha....no en raja!

DE PROFESSIÓ, POLÍTIC PROFESSIONAL.....COMPTE AMB ELLS

O SIGUI DELS QUE EN DEIEN ELS DE LA F.A.I...... Política....pels que en vulguin viure ! Diuen que quan un no sap que fer.....el gat pentina. Doncs a mi més d’una vegada se’m ha encès la bombeta hi he pensat, fent servir la massa encefàlica que..........quan un es vol construir una casa, necessita inexorablement els serveis d’un arquitecte i un aparellador –avui dia arquitecte tècnic-. si estàs malalt necessites un metge o doctor . Si vols estudiar, un mestre o catedràtic, si una indústria, un enginyer o perit –avui enginyer tècnic- , si problemes de la dentadura un dentista u odontòleg, i no parlem dels periodistes, etc. que no acabaríem. Tothom necessita el seu títol universitari per exercir, que els hi estat atorgat un cop aprovades les proves d’aptitud, ja que avui dia es pot dir que per exercir qualsevol activitat, per insignificant que sigui, es necessita.el títol.
I jo hem pregunto....I els polítics que ens manen i que ens fan ballar a tots els espanyols, mitjançant la seva arma legal que és el BOE i que en canvi sobre el paper, diuen que han d’entendre de tot i tenen solucions per tots els problemes (?) –només cal recordar el de l’aigua que ho va tenir de resoldre La Moreneta- però que segurament no saben de res -ja què, tots sense cap excepció, s’han d’envoltar de centenars d’assessors, que paguem amb els nostres impostos- a quina Universitat han estudiat hi han aconseguit el títol d’aquesta assignatura tant difícil com és la de portar una nació, de professió....“polític”....... o tots son autodidactes ? ja que a la majoria només se’ls coneix o recorda pel seu desparpajo –o penques- o el seu lèxic barriobajero –l’exvicepresident Guerra del PSOE- o la seva mala educació, tal com es comporten tant al Congres com al Senat la “tropa” del PP o pel seu pico de oro. –recordin el Felipe González de quan estava a l’oposició-
Els comunistes....perdonin volia dir els actualment ecosocialistes -embolica que fa fort- fa temps, van organitzar una mena de referèndum -no diuen que estant prohibits per la llei ?- per saber el grau d’acceptació que tindria avui dia la República en lloc de l’actual Monarquia. No en tenen prou amb el estrepitós fracàs de participació de votants amb l’Estatut i eleccions. Uns altres que........el gat pentinen. Per cert, per TV es va veure com alguns posaven la papereta a una urna, però segurament en vista de l’èxit de participants (?), com actualment la dels “independentistes” no n’han parlat mai més, vaja èxit ! Sense ànim d’immiscir-me amb les seves cabòries de poca feina, però interpreto que en aquest mon un al menys ha d’ésser agraït. S’imaginen si el 23-F (el Tejerazo), en lloc d’haver-hi el rei com a Cap de la Nació i essencialment Cap de les Forces Armades, que pogué posar firmes als militars esvalotats –i seguidament..... en su lugar descansen- començant per l’aspirant a Caudillo-bis en Milans del Bosch “qepr” i que fins i tot vàrem ser molts els espanyols que no ens en vàrem anar a dormir tranquils fins que ell va sortir a la TV, després d’haver dit al president de la Generalitat....Tranquil Jordi, tranquil.....hi hagués hagut l’enyorada República i de president, per exemple, en Puigcercós i de Ministre de Defensa el desastre d’en Carod-Rovira i “d’escolanet” l’actual alcalde de Manlleu ?...........doncs que actualment estaríem gaudint novament, de la segona edició d’una nova dictadura de quaranta anys més i els ecosocialistes continuarien estant al seu, en cada moment recordat, exili. Com vaig dir en el programa d’en Josep Cuní a TV3 “República o Monarquia ?” fa temps, a on vaig assistir com a invitat, el Rei per lo menys a més a més, ens ha estalviat cada quatre anys, les despeses –que son molts calés- que costarien les eleccions a president de la República -i que el mèrit del mateix seria igual al de qualsevol polític del “montón” actual o sigui RES-. En Cuní hem va contestar...... Ja tenim el proverbial estalviador que caracteritza als catalans.
Dubto de veure mai a l’Universitat l’oferta per aconseguir la carrera i el títol de POLITIC, ja que aquesta fausta nueva hauria de ser aprovada precisament pels polítics i no els crec tant altruistes ni infantils, que ells mateixos es fessin l’harakiri i al mateix temps es tanquessin per sempre més la seva menjadora d’or actual.