Si això hagués succeït durant els Ajuntaments franquistes, que eren nombrats per R.O. del governador civil, per nassos, ho hauríem tingut d’aguantar, però que passi amb un ajuntament democràtic, francament no es pot admetre i cal denunciar-ho...... a no ser que s’apliquin allò que es diu en la llengua de Cervantes.....Que el ladrón cree que todo el mundo es de su condición ?.
Com “el personal” d’aquest Ajuntament, que tots sabem que te “la teulada de vidre”, sempre enfangats amb problemes judicials, -recordem lo de la planta “ilegal” pel tractament de purins, segons sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya- te la barra d’informar tendenciosament a un comprador de una casa del seu terme municipal, que la mateixa es il·legal i per la qual cosa l’han estafat. Si aquesta venta s’hagués fet a través del “Clan Codina”, algú de l’ajuntament s’hauria atrevit a fer aquestes manifestacions tant barroeres?.
Menys mal que el venedor, que ja coneixia quin era el tarannà del personal d’aquest ajuntament -després d’haver-hi viscut 16 anys- va entregar al “estafat”, per poder demostrar davant d’aquest impresentable Ajuntament, que havien “prevaricat”, aixecant falsos testimonis, que sembla més aviat la deplorable actuació, com aquells pobles del Far West de les pel·lícules en que un Xerif, mal amanit, fa ballar a tot el poble....... els següents documents:
Certificat subscrit l’any 1990, per l’ Arquitecte Municipal i el vist i plau de l’alcalde, abans de la firma de compra del terreny, senyalant els requisits imprescindibles a tenir en compte per autoritzar, posteriorment, la construcció d’una casa, en el mateix.
Fotocopia del conveni signat l’any 1974, entre el propietari dels terrenys l’Antoni Montaña Morato i l’ajuntament, pel que s’autoritzava la parcel·lació i requalificació del Plà de Balà i convertir-lo de “terreny rústic” a “Ciutat Jardí”, previ pago de unes 500.000 pessetes i l’entrega a l’ajuntament de una parcel·la de més de mil metres2. (Aquesta parcel·lació està tocant a una important granja porcina que, ves per on.....va estar legalitzada per aquest mateix ajuntament, aprofitant que la propietària legal era regidora pel mateix grup municipal que aleshores, “gaudia” de “majoria absoluta”)
Rebut subscrit per aquest Ajuntament, per el concepte del pago de la “Plusvalua” del terreny adquirit.
Contracte entre el comprador i l’ajuntament i l’adquisició del comptador de l’aigua pel subministrament immediat d’aigua potable , que aleshores depenia del mateix ajuntament.
Rebut de l’ajuntament, per l’importa’n pagament fet del “permís d’obres”, per poder construir la casa.
Dos rebuts de 10.000 pessetes de l’ajuntament que eren en concepte, un pel “dipòsit oficial” per autoritzar el començament de les obres de construcció de la casa i l’altre per unes modificacions que es van fer sobre la marxa del planell inicial. Per cert que per recuperar aquestes 20.000 pessetes em va costar un munt de viatgés a les oficines de l’ajuntament, doncs sempre els faltava la firma, això si, el Taló si que sempre el tenien a punt, però sense firmar. Ara a aquest comprador “estafat” segons l’ajuntament, li exigeixen un dipòsit de uns DOTZE MILIONS de pessetes, però en euros, per autoritzar-li a fer només unes reformes a la casa adquirida, quan a nosaltres, per construir tota la casa –que tenia 500 metres2 em tres plantes- només varem tenir de dipositar 10.000 pessetes. Però no diuen que la casa es “il·legal” ? Dubto que això mateix s’exigís a l’urbanització de un munt de parcel·les a on es van construir-hi torres, a la nova entrada del poble, patrocinada pel regidor Codina -que havia estat masover de Can Planas i actualment, quan es va presentar novament a les eleccions per regidor, al periodista que el va entrevistar, es va autotitular com a.....”Promotor Immobiliari”-. A més aquesta urbanització, fins i tot abans de ser “admesa legalment” per l’ajuntament, immediatament ja van disposar de servei elèctric de llums als fanals dels carrers.......però pagant-lo l’ajuntament. En canvi l’urbanització de “La Creu de Balà”, subscrita l’any 1974 i des de aquells anys amb els fanals reglamentaris homologats, instal·lats, mai han disposat de servei de llum, per lo menys fins fa un any......i ara els exigeixen posar-los nous, ja que de no fer-los servir, segons l’ajuntament o el senyor Codina, apart de ser vells, ja no son reglamentaris, malgrat ser exactes als que hi han al carrer Sant Bartomeu, ja que son de la mateixa època.
Cèdula d’habitabilitat de la casa, sense la qual no es podia concedir el subministrament d’electricitat
Contracte de PISESA donant-lo d’alta pel subministrament de electricitat i de la compra en propietat del “comptador”.
Certificat subscrit per l’Arquitecte i el Aparellador que van fer els planells –i visats pel Col·legi Oficial d’arquitectes de Barcelona- conforme es responsabilitzaven de l’obra, ja que sense aquest document, l’ajuntament tampoc no podia concedir el permís de obra nova i autoritzar la construcció de la casa.
Planells que l’ajuntament ens en va tornar un exemplar, segellat amb el seu segell oficial del municipi, junt amb el rebut del pago pel permís d’obres.
Certificat d’empadronament signat el 1990, per la Secretaria municipal, Nuria Horcajo que precisavem per la renovació del DNI amb el nou domicili .
Certificat d’empadronament signat el 2001 conforme feia més de deu anys que residíem a aquest municipi, per unes gestions oficials a la Generalitat de Catalunya
Rebuts de l’IBI des de 1990 fins el 2006, que es va fer la venta de la casa
Suposo que apart de tot aquest munt de paperassa, per justificar que la informació de l’ajuntament era tendenciosa i feta amb tota la mala fe, no deuen pas necessitar a “mayor abundamiento” la Benedicció Papal, Urbi et Orbi.
Benvolgut amic Josep Mas, alcalde de l’Esquirol: Amb tot l’afecte i consideració, o sigui “sin acritud” com deia Felipe Gonzalez, em permeto recomanar-li posi una mica d’ordre al “galliner esvalotat” que sembla o semblava que te als serveis interns del seu ajuntament. Recordi que li vaig demostrar que el mateix, que per qualsevol “tonteria”, sempre s’ha d’adreçar una instancia al Il·lustríssim senyor Alcalde, alguna de les que vaig fer jo, mai va arribar a les seves mans o sigui que es devien perdre pel camí, dins de l’ajuntament (?). Tampoc mai ni una em va ser contestada. Vaig demostrar-li documentalment, que el seu Arquitecte, era un impresentable, en la confecció de un certificat que em va demanar el Notari de Manlleu, al que li va estranyar que aquest senyor l’hagués redactat de una forma que ja sabia ell, que no serviria per res, quan abans n’havia fet molts pel mateix concepte i pel mateix notari, que eren correctes. Vaig retornar, per instancia, el inútil certificat i reclamar la devolució dels 35 euros que l’ajuntament em va cobrar....encara espero la resposta des de l’any 2006. Menys mal que el Notari em va dir que aquest certificat, no calia que el fes precisament l’arquitecte Municipal. Eixís ho faig fer amb un altre arquitecte i em 24 hores ho tenia resolt i per menys dels 35 euros que el seu ajuntament, encara em deu. Per instancia vaig demanar un certificat d’empadronament, que aleshores em van dir que els tenia de fer l’arquitecte –no recordo ja ni per què era després de tants anys d’esperar-lo- i al cap de dos anys, quan varem marxar del municipi, encara l’esperava. Després l’enginyer Municipal...altre que tal. Recordarà fa anys, senyor Mas, la visita que em varen fer, l’alcalde Roquer –de tant trist record- l’enginyer municipal i vostè com a primer Tinent d’alcalde. Varen acordar, vostès, que a l’enginyer, l’alcalde li va ordenar que demanés un “pressupost” . Miri si n‘han passat d’anys i encara l’espero. Jo particularment, als quinze dies ja el tenia i ja com a final tenia o te a recepció dues senyores que son “l’amabilitat personificada”(?). De una de elles, ja es deia al poble que.....manava més que no pas l’alcalde. I una altre “senyora” de Asistenta Social.....Deixem-ho ja, no val ni la pena de perdre el temps en comentar la seva deplorable actuació.
Com “el personal” d’aquest Ajuntament, que tots sabem que te “la teulada de vidre”, sempre enfangats amb problemes judicials, -recordem lo de la planta “ilegal” pel tractament de purins, segons sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya- te la barra d’informar tendenciosament a un comprador de una casa del seu terme municipal, que la mateixa es il·legal i per la qual cosa l’han estafat. Si aquesta venta s’hagués fet a través del “Clan Codina”, algú de l’ajuntament s’hauria atrevit a fer aquestes manifestacions tant barroeres?.
Menys mal que el venedor, que ja coneixia quin era el tarannà del personal d’aquest ajuntament -després d’haver-hi viscut 16 anys- va entregar al “estafat”, per poder demostrar davant d’aquest impresentable Ajuntament, que havien “prevaricat”, aixecant falsos testimonis, que sembla més aviat la deplorable actuació, com aquells pobles del Far West de les pel·lícules en que un Xerif, mal amanit, fa ballar a tot el poble....... els següents documents:
Certificat subscrit l’any 1990, per l’ Arquitecte Municipal i el vist i plau de l’alcalde, abans de la firma de compra del terreny, senyalant els requisits imprescindibles a tenir en compte per autoritzar, posteriorment, la construcció d’una casa, en el mateix.
Fotocopia del conveni signat l’any 1974, entre el propietari dels terrenys l’Antoni Montaña Morato i l’ajuntament, pel que s’autoritzava la parcel·lació i requalificació del Plà de Balà i convertir-lo de “terreny rústic” a “Ciutat Jardí”, previ pago de unes 500.000 pessetes i l’entrega a l’ajuntament de una parcel·la de més de mil metres2. (Aquesta parcel·lació està tocant a una important granja porcina que, ves per on.....va estar legalitzada per aquest mateix ajuntament, aprofitant que la propietària legal era regidora pel mateix grup municipal que aleshores, “gaudia” de “majoria absoluta”)
Rebut subscrit per aquest Ajuntament, per el concepte del pago de la “Plusvalua” del terreny adquirit.
Contracte entre el comprador i l’ajuntament i l’adquisició del comptador de l’aigua pel subministrament immediat d’aigua potable , que aleshores depenia del mateix ajuntament.
Rebut de l’ajuntament, per l’importa’n pagament fet del “permís d’obres”, per poder construir la casa.
Dos rebuts de 10.000 pessetes de l’ajuntament que eren en concepte, un pel “dipòsit oficial” per autoritzar el començament de les obres de construcció de la casa i l’altre per unes modificacions que es van fer sobre la marxa del planell inicial. Per cert que per recuperar aquestes 20.000 pessetes em va costar un munt de viatgés a les oficines de l’ajuntament, doncs sempre els faltava la firma, això si, el Taló si que sempre el tenien a punt, però sense firmar. Ara a aquest comprador “estafat” segons l’ajuntament, li exigeixen un dipòsit de uns DOTZE MILIONS de pessetes, però en euros, per autoritzar-li a fer només unes reformes a la casa adquirida, quan a nosaltres, per construir tota la casa –que tenia 500 metres2 em tres plantes- només varem tenir de dipositar 10.000 pessetes. Però no diuen que la casa es “il·legal” ? Dubto que això mateix s’exigís a l’urbanització de un munt de parcel·les a on es van construir-hi torres, a la nova entrada del poble, patrocinada pel regidor Codina -que havia estat masover de Can Planas i actualment, quan es va presentar novament a les eleccions per regidor, al periodista que el va entrevistar, es va autotitular com a.....”Promotor Immobiliari”-. A més aquesta urbanització, fins i tot abans de ser “admesa legalment” per l’ajuntament, immediatament ja van disposar de servei elèctric de llums als fanals dels carrers.......però pagant-lo l’ajuntament. En canvi l’urbanització de “La Creu de Balà”, subscrita l’any 1974 i des de aquells anys amb els fanals reglamentaris homologats, instal·lats, mai han disposat de servei de llum, per lo menys fins fa un any......i ara els exigeixen posar-los nous, ja que de no fer-los servir, segons l’ajuntament o el senyor Codina, apart de ser vells, ja no son reglamentaris, malgrat ser exactes als que hi han al carrer Sant Bartomeu, ja que son de la mateixa època.
Cèdula d’habitabilitat de la casa, sense la qual no es podia concedir el subministrament d’electricitat
Contracte de PISESA donant-lo d’alta pel subministrament de electricitat i de la compra en propietat del “comptador”.
Certificat subscrit per l’Arquitecte i el Aparellador que van fer els planells –i visats pel Col·legi Oficial d’arquitectes de Barcelona- conforme es responsabilitzaven de l’obra, ja que sense aquest document, l’ajuntament tampoc no podia concedir el permís de obra nova i autoritzar la construcció de la casa.
Planells que l’ajuntament ens en va tornar un exemplar, segellat amb el seu segell oficial del municipi, junt amb el rebut del pago pel permís d’obres.
Certificat d’empadronament signat el 1990, per la Secretaria municipal, Nuria Horcajo que precisavem per la renovació del DNI amb el nou domicili .
Certificat d’empadronament signat el 2001 conforme feia més de deu anys que residíem a aquest municipi, per unes gestions oficials a la Generalitat de Catalunya
Rebuts de l’IBI des de 1990 fins el 2006, que es va fer la venta de la casa
Suposo que apart de tot aquest munt de paperassa, per justificar que la informació de l’ajuntament era tendenciosa i feta amb tota la mala fe, no deuen pas necessitar a “mayor abundamiento” la Benedicció Papal, Urbi et Orbi.
Benvolgut amic Josep Mas, alcalde de l’Esquirol: Amb tot l’afecte i consideració, o sigui “sin acritud” com deia Felipe Gonzalez, em permeto recomanar-li posi una mica d’ordre al “galliner esvalotat” que sembla o semblava que te als serveis interns del seu ajuntament. Recordi que li vaig demostrar que el mateix, que per qualsevol “tonteria”, sempre s’ha d’adreçar una instancia al Il·lustríssim senyor Alcalde, alguna de les que vaig fer jo, mai va arribar a les seves mans o sigui que es devien perdre pel camí, dins de l’ajuntament (?). Tampoc mai ni una em va ser contestada. Vaig demostrar-li documentalment, que el seu Arquitecte, era un impresentable, en la confecció de un certificat que em va demanar el Notari de Manlleu, al que li va estranyar que aquest senyor l’hagués redactat de una forma que ja sabia ell, que no serviria per res, quan abans n’havia fet molts pel mateix concepte i pel mateix notari, que eren correctes. Vaig retornar, per instancia, el inútil certificat i reclamar la devolució dels 35 euros que l’ajuntament em va cobrar....encara espero la resposta des de l’any 2006. Menys mal que el Notari em va dir que aquest certificat, no calia que el fes precisament l’arquitecte Municipal. Eixís ho faig fer amb un altre arquitecte i em 24 hores ho tenia resolt i per menys dels 35 euros que el seu ajuntament, encara em deu. Per instancia vaig demanar un certificat d’empadronament, que aleshores em van dir que els tenia de fer l’arquitecte –no recordo ja ni per què era després de tants anys d’esperar-lo- i al cap de dos anys, quan varem marxar del municipi, encara l’esperava. Després l’enginyer Municipal...altre que tal. Recordarà fa anys, senyor Mas, la visita que em varen fer, l’alcalde Roquer –de tant trist record- l’enginyer municipal i vostè com a primer Tinent d’alcalde. Varen acordar, vostès, que a l’enginyer, l’alcalde li va ordenar que demanés un “pressupost” . Miri si n‘han passat d’anys i encara l’espero. Jo particularment, als quinze dies ja el tenia i ja com a final tenia o te a recepció dues senyores que son “l’amabilitat personificada”(?). De una de elles, ja es deia al poble que.....manava més que no pas l’alcalde. I una altre “senyora” de Asistenta Social.....Deixem-ho ja, no val ni la pena de perdre el temps en comentar la seva deplorable actuació.
Aquest escrit ha sortit publicat a OSONA COMARCA de Vic el 20 de maig del 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada