dissabte, 29 de maig de 2010

EL CORPORATIVISME DELS ARBITRES DE FUTBOL....I Cía.

Al “Noticies 8” de la 8TV del dia 25 vespre, he escoltat una noticia que m’ha deixat garrativat i que de moment fins i tot m’ha fet pensar si no ho estava somniant. “El Comitè de Competició ha obert un expedient al entrenador Josep Guardiola, que li poden representar cinc anys de suspensió, per haver manifestat, que un arbri’t havia MENTIT al redactar l’acta del partit. Però a quin país vivim, quin delicte ha comés aquest noi ? si per ser d’aquest Comitè, que està també més desprestigiat que el Tribunal Constitucional, que ja es dir, no es precisa de cap títol si no només ser de l’olla, per una bestiesa com aquesta puguin condemnar al “pacte de la fam”, com es deia sindicalment abans del 1936, a una persona que per arribar a ser entrenador del Barça i triomfar......cosa que això a Espanya, no es perdona, essencialment pels de la “meseta” i parodiant a Chúrchill, li ha costat........sang, suor i llàgrimes o el que no han pogut guanyar legalment en els camps de futbol, ho volen guanyar darrera de una poltrona ?

Tinc la complerta seguretat que si aquesta denuncia la presenten a un Jutjat de Justícia de debò, no a aquesta colla de galifardeus, el Jutge segurament que sense necessitat ni d’estudiar-se-us l’arxiva per improcedent i encara els multa per “temeraris” -frase molt de moda judicialment-.

Quantes i quantes de vegades s’ha vist posteriorment per TV, que s’han equivocat els arbri’ts, per haver concedit un penal que no ho era o al reves, o fores de joc inexistents, al produir-se un gol....o.... i no pararem i en canvi sembla que la paraula d’ells sigui paraula de Rei per què.......s’ha vist mai, el descobrir-se el fallo garrafal del “trencilla” s’hagi anul•lat un partit de futbol, malgrat que l’error ha representat la pèrdua del partit ?

Als Tribunals ordinaris, apart del inicial sempre queda poder recórrer a l’Audiència o al Suprem –-que amb lo d’en Garzón també han quedat retratats i actualment, fins i tot, al desprestigiat Constitucional. En canvi al futbol......yo me lo guiso, yo me lo como !.

Quin barcelonista no es recorda del penal d’en Guruceta a dos metres lluny de la ratlla i que només el va veure ell, però que finalment es va saber que aquest arbri’t havia estat “comprat” en aquest partit i en canvi tots els recursos que va fer el Barça van anar a parar al sac dels papers, per improcedents, ja que els únics honrats i que “mai s’equivoquen” segons aquests “Comités”...... son els arbri’ts....quan tots sabem que......”de todo hay en la viña del Señor”

PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà – www.perepicabanes.blogspot.com

-----------------------------------------------------------------------
...TAL COM PODREU COMPROBAR, AQUEST ESCRIT HA PORTAT CÚA
-----------------------------------------------------------------------

De: "Montse José Tello"
Para: "Pere Pi"
Enviado: dijous, 27 / maig / 2010 14:51
Asunto: FW: EL CORPORATIVISME DELS ARBRITS DE FUTBOL I C
HOLA PERE,
LI VAIG ENVIAR EL TEU ESCRIT AL MEU COSI QUE ES ÀRBITRE DE FUf BOL I M'HA CONTESTAT AIXÓ
SALUTACIONS
Montse


Hola cosineta,
No acostumo a llegir aquest correus, però aquest que parlava d'àrbitres si que ho he fet. No se pq però sabia que no deixarien ben parat als àrbitres, però el que també sabia és que el que escriu no en te ni idea!

Primer de tot, és del tot imposible que suspenguin al Guardiola amb 5 anys, ja que per les imatges es va veure que no li havia dit el que posava a l'acta del partit. Segon, d'àrbitres com a totes les professions hi ha de tot tipus, bons^ dolents, xulos, humils, venuts, honrats, etc etc, però el que tinc clarissim després de xiular durant 14 anys, és que és una professió molt difícil, on les coses/jugades passen molt ràpid i on tothom (jugadors de camp, entrenadors, suplents, públic), absolutament tothom t'inteta enganyar, són molt pocs els que t'ajuden, així que ja et pots imaginar ho fàcil que es equivocar-se, per clarissima que es vegi la jugada per TV.
Així que, no se si coneixes a aquest Pere Pi, però jo el convido a venir amb mi un dia, i si vol el deixem xiular un partidet, encara que sigui de canalla petita, a veure si ho veu tan fàcil.

Un petonet molt i molt fort!

Jordi
pd: ho sento si la resposta és una mica dura o esquerpa (no es per tu, eh! és per aquest Pere
Pi)

----------------------------------
De: "Pere Pi Cabanes"
Para: "ARTUR MAS"
Enviado: dijous, 27 / maig / 2010 23:53
Asunto: Fw: EL CORPORATIVISME DELS ARBRITS DE FUTBOL I Ca
Benvolgut senyor Mas:
Escrit que sota aquest mateix títol, em permeto enviar-li per si, al seu criteri, el troba
interessant.
Per cert que aquest "cosinet" de la Montse José Tello, em sembla que s'ha pasat una mica de la ratlla en la seva contestació, doncs jo, tal com va dir un dia la Pilar Rahola a un municipal quan li possava un
multa "vostè no sap amb qui tracta", doncs crec que en aquell temps era diputada, també li podria dir jo,
però soc mes humild....però aquest noi no fa res més que confirmar el meu titol El Corporativisme dels
arbri'ts. i defensa un "acta" que ell mateix reconeix que la va falsejar un seu company de semiófici
Reconeix "que per les imatges, es va veure que, no li havia dit el que posava en el acta del partit" el que vol
dir que, el que va dir en Guardiola era veritat per lo tant aquests "senyor" a més de mentider es un
"prevaricador" frase avui dia tant de moda dedicat al jutge Garzón.
Li agraiexo la seva invitació a "pitar" un partit de "canalla petita", però resulta que quan ell en va jo ja en tornava. Abans de 1936 o sigui que qui sap a on era encara aquest bon noi, jo ja jugava a futbol com a porter i segons diaris de l'epoca, que conservo i poso a la seva disposición, deien....que en Pere Pi, aquest que segons aquest noi,£!el que escric no en tinc ni ideia..." tenia un gran pervindre com a jugador de futbol",
però va arribar la maleïda guerra civil i tot el pervindre com a "porter" s'en a anar a can Pïstracs ja que
entre guerra i mili amb els nacionals, només hi vaig estar la friolera de 8 anys.donant'ho "TODO POR LA PÀTRIA" i en canvi la majoria que jugàvem al mateix equip, més jovenets que jo i que no els va agafar tant de plé la guerra i lliberació, van acabar a partir de 1939 jugant fins i tot en equips de 1a Divisió, o sigui que
em podrà ensenyar a "lladrar", però de futbol primer hi era jo, encara que una mica més modest que no
pas com ell es presenta.
O sigui que a la bona amiga Montse José Tello, que rebrà també aquest mail....li recomano digui al seu cosinet, que per ell la "perra gorda" com es deia amb les calers d'aquell temps i que com sap ella, que faig jo com a norma, que ell s'agafi la vida amb una altre filosofia sobretot més optimiste ja que al final se li poden posar pedres al fetge, com es el meu tarannà i que predico amb l'exemple "esplendorós" de un iaio de 90 anys.
Un "acudit" que m'han explicat avui UN MATRIMONI JA GRAN, ARRIBA QUE ES MORT LA
DONA....PASSA UN TEMPS I ES MORT L'HOME QUE S'EN VA DIRECTE AL CEL I A LA QUE HI ENTRA
VEU A LA SEVA DONA QUE SE LI ACOSTA DIENT....HO PEPET QUINA SORT TORNAR TROBAR-NOS
AQUI ALTO DIU ELL, QUE EL MOSSÈN NOMÉS VA DIR "hasta que la muerte os separe"
Pel mateix preu un altre....Dues dones parlaven de les seves coses i al final una d'elles diu....No, no, nosaltres amb el meu marit ho tenim ja parlat....si el dia de demà, algú dels dos falta.....jo m'en aniré a viure a Girona,
Jo en el meu escrit no parlava d'arbitrar un partit si no del falsejament de una acta i després i d'en Guruceta que m'en diu, perquè molt bla bla, però de fets concrets no en pasa ni tant sols de puntetes, d'aquest arbri't de 1a divisió que es va demostrar "fehacientemente" que s'havia deixat subornar i venut als de la
meseta que m'en diu perquè com diuen les Sagrades Escriptures...."de todo hay en la vina del sefior" o
ell creu alló de que i sobretot en els arbri'ts "To er mundo et bueno" ja que tots els recursos que va fer el
Barca demostrant el que tothom sabia i s'havia vist, s'en van anar a fer punyetes i com a una prova més del esmentat "corporativismeas. resulta que a n'en Guardiola li poden caure cinc anys de suspensió....sabeu quan li pot caure a un arbri't que es demostri que ha falsejat un acta....la friolera d'entre 3 i 6 mesos....o sigui la llei de l'embut


Cordialment i "sin acritud" com deia en Felipe Gonzalez PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà —

----------------------------------
De: "Montse José Tello"
Para: "Pere Pi" Enviado: divendres, 28 / maig / 2010 00:34
Asunto: RE: EL CORPORATIVISME DELS ARBRITS DE FUTBOL I Ca
bona nit Pere, m'ha sapigut molt greu que enviesis el correu del meu cosi sense demanarme
permís
ja que es un e-mail personal. t rrf^
Quan és una d’aquestes coses que corrent per intenent m'es igual però axó no. Montse


From: picabanes@gmail.com
To: picabanes@gmail.com; montara@copc.cat; molascm@diba.cat; montsejosetello@hotmail.com; oncina2@hotmail.com; pepcaba2@gmail.com; jordi@tecnicaudio.com; famjibmar@yahoo.es; jaumeicart@yahoo.es; mpc@hotmail.com; cduarte@fundaciolluiscarulla.cat; antraveria@gmail.com; carme.trabal@gmail.com Subject: Fw: EL CORPORATIVISME DELS ARBRITS DE FUTBOL I Ca Date: Fri, 28 May 2010 00:01:43 +0200


Pagina 1 de 1

Pere Pi Cabanes
D28 MAYO 2010


----------------------------------
De: "Pere Pi Cabanes"
Para: "MONTSE JOSÉ"
Enviado: divendres, 28 / maig / 2010 10:54
Asunto: CONTESTO EL TEU MAIL DEL DIA 28
BENVOLGUDA MONTSE:
Lamento molt sincerament que no hagi interpretat que no volies que el teu mail, però del teu cosinet^obre els arbri'ts es publiqués, ja que jo me limitat a fer com he fet sempre amb el material que m'has enviat, doncs no sabia que precisament, per fer-ho et tenia de demanar permís i hauràs pogut comprovar que sempre i no solament els teus, tot el que jo he rebut, ho he reenviat. perquè amb els jo arribo a enviar i més d'un, semprejojoc el de rebre, comes precjsasment aquest cas, o sigui que no m'amago, però que hi farem, un fallo sempre un el pot tenir, no com el teu cosinet tant "pontificant" i
lògicament el corporativisme" era el leit motiv del meu escrit, no la labor d'el|s que tots ja sabem que,
desgraciadament, mai ho fan be per tothom, uns per inútils i uns altres perHlésíos (?), sempre defensant els seus, o potser amb la meva contestació ell no ha quedat en masa bona posició ?. Només com una petita justificació per part meva, els seus cognoms no veig que surtin per enlloc, o sigui que el seu "ego" no queda en mal lloc ja que ningú pot saber, dels meus fans, qui carai pot ser el teu cosinet, si un José o un Tello que
ni m'importa. Per cert Ja li vas demanar permís a ell per si m'el podies enviar ? Ni ha més d'un que
sempre tiren la pedra i amaguen la ma !

Per evitar en el succesiu que aixó no torni a pasar, quasi et recomanaria que no m'en enviesis cap més, per què si cada vegada haig de demanar permís per fer-ne us, el més ràpid i segur de no fallar-la mai més, es ja no disposar-ne dels mateixos.

Ara veig el per què fa uns dies l'Artur Mas, president de CiU i "modèstia apart" un dels meus "fans", em va enviar un mail en el que em donava autorització per poder publicar al meu blog els que rebi d'ell

Tal com dic en la meva contestació....Cordialment i SIN ACRITÚ ! PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà


----------------------------------
29 de maig del 2010


Benvolguda Montse:
Escrits com aquests, que em permeto adjuntar-te, son els que em reconforten, al comprovar que no tothom, em titlla, ni tenen el seu mateix concepte dels meus escrits......i amb un caire tant “dur i esquerp” –com el teu mateix “cosinet” ja reconeix- i fins i tot, redactat amb un to tant despectiu, que ratlla en la grosseria...”.aquest Pere Pi”, -com si l’esmentat només fos un drap brut de cuina“, i de que “el que escriu -en Pere Pi- no en te ni idea” i que fins i tot, em convida, com aquell que et perdona la vida i d’això en depengués la salvació del mon....a xiular un partit de futbol...i a més a més.... entre canalla petita...” -a la millor de bolqués ?- com fa el teu “cosinet”.

Si aquest escrit hagués estat un partit de futbol....i només agafo de lo rebut, aquests quatre, d’aquests dies i essencialment fins i tot els del “afaire”, hauríem quedat QUATRE A UN o sigui que guanyaria per golejada........”Es broma.....que deien en CASSEN qepr.

I amb això tanco ja definitivament el tema del teu “cosinet”, ja que aquest formatge mai el vaig encetar jo... ni n’encetaria mai cap per un tema tant insignificant, ridícul e infantil, com es el tema dels “àrbitres de futbol”, dels que fa anys que en passo totalment ja que no m’interessen, baix cap concepte, ni els seus tripijocs ni els seus i “eterns i antediluvians” problemes, ja que...... con “su pan se los coman”, que son exactament els mateixos, de quan a la meva ja llunyana joventut d’abans de 1936 jo ja jugava a futbol, que també n’hi havien de......bons (pocs), dolents (la majoria) , xulo -en català “pinxo”- (tots) , humils (pocs), venuts (suposats, ja que mai es podia demostrar), honrats (pocs), etc etc.

Ah i ja com a final de debò i.........aplicant la teva mateixa “regla de tres”.............que per cert...... a mi no en fa ni em fum. No recordo pas si també em vas demanar permís per enviar el meu escrit inicia’l que es el que ha portat tot aquest “sidral”, al teu “cosinet”, cosa que te’l dono ja per endavant, per si aquests d’avui, també vols enviar-lis com vas fer amb l’esmentat, per què així tindrà “tot l’argument i el cant de l’obra” com es deia abans de la guerra en els teatres a on es representaven les Sarsueles.

Cordialment
PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà

ELS "INCOMPETENTS" DEL CONSTITUCIONAL

La Constitució diu......La sobirania nacional, resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders del Estat......El Diccionari també diu: DEMOCRÀCIA: Doctrina política segons la qual la sobirania resideix en el poble , que exerceix el poder per mitjà de representants elegits per sufragi universal i REFERÈNDUM: Procediment jurídic pel que es sotmet al vot popular lleis o actes administratius quina ratificació pel poble es proposa.

Aleshores, per què mitja dotzena de Magistrats –malgrat que han de ser dotze- i anomenats “a dedo” només per dos partits polítics, han de fer anar de corcoll a set milions i mig de ciutadans del poble català, que diuen que som actualment, amb el “cuento” de l’Estatut, si el mateix va ser votat afirmativament ja fa més de quatre anys, fins i tot per referèndum pels catalans , referendat pel Parlament de Catalunya, que se suposa que representa al nostre poble, aprovat -després d’haver estat “cepillado” pel senyor Alfonso Guerra y sus muchachos”- pels diputats del Congrés i del Senat que també deuen representar al poble espanyol o sigui que s’han seguit tots els tràmits i filtres legals per ser aprovat definitivament, aleshores aquest Tribunal, ell mateix s’hauria d’haver declarat, el que realment es, INCOMPETENT i no hi hauria de pintar res en aquest ja interminable assumpte, apart de que els “recursos” presentats i que han motivat donar més feina a aquest desprestigiat Tribunal que fa anys que està encasquetat i no dona l’abast , per què amb tant de temps, encara el més calent es a l’aigüera.......no ha estat ni més ni menys, una rebequeria de “canalla”, de la toia que tenim per Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Múgica Herzog i essencialment del PP que ara, malgrat ho neguin, segur que se’n han penedit més de una vegada i actualment no saben com fer-ho per poder sortir-ne del tripijoc que han armat, sense tenir de “baixar del burro” o el “poble” a que es refereix la Constitució i el Diccionari, no es el de Catalunya ?
,
PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà – www.perepicabanes-blogs pot.com

E-MAIL DE MARBRES BRUGUERA DE MANLLEU

Pere Pi Cabanes 19 MAYO 2010

De: "Marbres Bruguera"
Para:
Enviado: dimecres, 19 / maig / 2010 13:18
Asunto: Fwd: COMENTARI



Missatge reenviat
De: Marbres Bruguera Data: 19 de maig de 2010 13:15 Assumpte: COMENTARI
Per a: picabanes@gamil.com


Benvolgut Sr. Pere Pi Cabanes (sense la " i" al mig dels dos cognoms, tal i com vostè ens va fer adonar a molts).

Li vull agraïr l'atenció i la molèstia que representa que vostè ens faci arribar els seus escrits, sàpigue que aqui a l'empresa som més d'un que llegim els seus escrits quant aquest arriben. Vostè sempre tant pedagògic.

Per tal de facilitar-li la feina li passo el nostre email, pensem que per vostè serà molt més còmode que no pas haver-se de desplaçar. Però si prefereix fer-ho com fins ara també serà molt ben rebut, tant vostè com els seus articles.

De nou li agraïm la seva amistat i l'encoratgem a seguir escrivint i denunciant les coses que cregui
injustes.
Salutacions de josep Bruguera Roca

Per molts anys i endavant

CARTA DEL SANTUARI DEL FAR

SANTUARI DEL PAR
17176 SANT. STEVE d’EN BAS (Girona)

Sr.Pere Pi Cabanes


Volgutrecordat i molt estimat Sr.Pi. Estic molt content de poder lleguir gairabé setmanalment tots els seus bonics,critícs,encertats i punxaguts escrits que sovint envia en els mitjants de comunicació.
Es un plaer poder-los lleguir posant sempre el dit a la llaga i a l'ensems admiro la seva capacitat intelectual i la profunditat en la seva brillant exposició. Que el bon Déu li continuí donant aquesta claretat i valentia per millorar el món que tots voldríem millor.
Es el moment de tenir idees clares,valors sòlits i actituts positives.
Els que fem vida a la muntanya,tenim problemas per conectar a les xarxes internet ja
que tenim un TRAC (telèfon rural de muntanya),tenim poc senyal.
Li adjunto alguns seguells per no ser tant gravòs a la seva petita jubilació-
Encara que tard rebi el nostre portaveu esperant que la crisi s'acabi i sortin els esperats
brots verds.
Rebi una forta abraçada curulla d'agraïment pregon.


El Far 13 de maig dedicat a la Mare de Déu
(Mossèn Josep Isern Olivé)

diumenge, 16 de maig de 2010

DICCIONARIO DEL BANQUERO

La Sra. Mª Angeles Olzina de Cantonigròs m’envía aquest escrit

DICCIONARIO DEL BANQUERO

CLIENTE ---------------------- Persona normal y agradable, que después de abrir una cuenta se convierte en 'Mosca Cojonera' .

CLIENTE VINCULADO - ------ Mosca Cojonera que habitualmente nos da por el 'vínculo'.

CLIENTE VIP ----------------- Cliente que constantemente nos da por el vínculo, y al que además, le pagamos el desayuno .

CLIENTE POTENCIAL -------- Cliente a quien primero pagamos el desayuno, para que después, nos dé por el vínculo .

AUXILIAR -------------------- Licenciado en CC. Económicas, o Derecho, con diversos Masters, amplio conocimiento de otras disciplinas y materias, con dominio de lenguas, que se contrata en los Bancos para archivar papeles .

FONDO DE RENTA VARIABLE - Depósito que realiza un Cliente, y que pasado un tiempo prudencial, pierde.

FONDO DE RENTA FIJA ------ Depósito que hace un Cliente, y que pasado un tiempo prudencial, se le devuelve juntamente con una pequeña limosna. Si el Cliente se queja, es aconsejable pasarlo a Renta Variable .

FONDO MIXTO --------------- Depósito que hace un Cliente, a quien le han ido mal los dos anteriores y que, pasado un tiempo prudencial, también lo pierde casi todo. (Es que no aprenden).

FONDO GARANTIZADO ------ Depósito que hace un Cliente que está hasta los cojones de perder dinero, donde llegada la fecha de garantía, se le devuelve íntegramente la cantidad que aportó. Acostumbran a quedarse esperando a que les den alguna cosa más. (Son como niños).

DEPÓSITO ESTRUCTURADO - Depósito que hace un Cliente, en el que, si una serie de hechos totalmente fortuitos coinciden, se le da un vale a cambiar por un derivado, que se convierte en una opción de futuro sobre un mercado emergente. El cliente nunca pierde el dinero, eso sí, tampoco lo encontrará.

DEPÓSITO REGALO - ---------- Aconsejable para todos los clientes que han pasado por todos los depósitos anteriores y ya no les queda dinero con nosotros. Entonces se le pide que nos lo traigan de otro banco, y se le da una cacerola o una sartén a cambio.

Pérdida histórica de la credibilidad papal

La Sra. Montse José Tello de Roda de Ter m’envía aquest escrit:

Pérdida histórica de la credibilidad papal

Carta abierta a los obispos católicos del mundo
Autor: Hans Küng

Joseph Ratzinger –ahora el papa Benedicto XVI– y yo fuimos los teólogos más jóvenes en el Concilio Vaticano II de 1962 a 1965. Ahora somos los mayores y los únicos que seguimos en plena actividad. Siempre entendí que mi trabajo de teólogo estaba al servicio de la Iglesia Católica Romana. Por ello, con ocasión del quinto aniversario de la elección del papa Benedicto XVI, hago este llamado en una carta abierta. Al hacerlo, estoy motivado por mi profundo interés por la Iglesia, que ahora se encuentra en la peor crisis de credibilidad desde la reforma protestante. Por favor, disculpen el formato de una carta abierta; lamentablemente, no tengo otra manera de llegar a ustedes.

Mis esperanzas y las de los católicos que esperan que el Papa encuentre su manera de promover una renovación de la Iglesia y un acercamiento ecuménico en el espíritu del Concilio Vaticano II no han sido, lamentablemente, satisfechas. Su pontificado ha dejado pasar más oportunidades de las que ha tomado: se perdieron las oportunidades de acercamiento con las iglesias protestantes, de la reconciliación a largo plazo con los judíos, del diálogo con los musulmanes en una atmósfera de confianza mutua, de reconciliarse con los colonizados pueblos indígenas de América Latina y de dar asistencia al pueblo de África en su lucha contra el sida. Se perdió, también, la oportunidad de hacer que el espíritu del Concilio Vaticano II sea la brújula de toda la Iglesia Católica.

Este último punto, respetados obispos, es el más serio de todos. Una y otra vez, este Papa agregó calificativos a los textos conciliares y los interpretó contra el espíritu de los padres conciliares:

-Regresó a los obispos de la tradicionalista Sociedad de Pío X a la Iglesia sin condiciones previas;
-Promueve la medieval Misa Tridentina por todos los medios posibles;
-Rechaza poner en marcha el acercamiento con la Iglesia Anglicana, que fue presentada en documentos ecuménicos oficiales por la Comisión Internacional Anglicana-Católica Romana;
-Ha reforzado de manera activa las fuerzas anticonciliares en la Iglesia, designando a funcionarios reaccionarios en puestos clave en la curia y designando obispos reaccionarios en todo el mundo.

Y, ahora, sobre estas crisis aparecen escándalos gritados al cielo: la revelación de que clérigos abusaron de miles de niños y adolescentes en todo el mundo. Para hacer las cosas peor, el manejo de estos casos dio a lugar a una crisis de liderazgo sin precedentes y al colapso de la confianza en el liderazgo de la Iglesia. Las consecuencias de la reputación de la Iglesia Católica son desastrosas. Importantes líderes del clero ya lo han admitido. Varios inocentes y comprometidos pastores y educadores están sufriendo el estigma de sospecha que ahora cubre a la Iglesia.

Ustedes, obispos, deben enfrentar la pregunta: ¿Qué le pasará a nuestra Iglesia y a sus diócesis en el futuro? No es mi intención bosquejar un nuevo programa de reforma. Solo quiero hacerles seis propuestas que, estoy seguro, son apoyadas por millones de católicos que no tienen voz en la situación actual.

No se queden callados: Haciéndolo frente a tan serios agravios, se contaminan con la culpa. Cuando crean que algunas leyes, directivas y medidas son contraproducentes, deben decirlo en público. ¡No envíe a Roma muestras de su devoción sino haga un llamado a la reforma!

Empiecen la reforma: Muchos en la Iglesia y en el episcopado se quejan de Roma, pero no hacen nada. Ya sean obispos, sacerdotes o laicos, todos pueden hacer algo para renovar la Iglesia en su propio círculo de influencia. Muchos de los grandes logros que han ocurrido en parroquias individuales y en la Iglesia en general deben su origen a la iniciativa de un individuo o de un pequeño grupo. Como obispos, deben promover y apoyar esas iniciativas, y –en especial, por la situación actual– deben responder a las justas quejas de los fieles.

Actúen en un modo colegiado: Contra la persistente oposición de la Curia, el Concilio Vaticano II decretó la colegiatura del Papa y los obispos. En la era postconciliar, sin embargo, el Papa y la Curia han ignorado este decreto. Apenas dos años después del concilio, el papa Paulo VI publicó su encíclica defendiendo la controvertida ley de celibato sin consultarle a los obispos en lo absoluto. Desde entonces, la política y el magisterio papal han seguido actuando de esa antigua e incolegiada manera. Es por ello que no deben actuar solos, sino más bien en comunidad con otros obispos y con los hombres y mujeres que constituyen la Iglesia.

La obediencia incondicional se debe solo a Dios: Aunque en su consagración episcopal tomaron un juramento de obediencia incondicional al Papa, ustedes saben que la obediencia incondicional nunca se debe a una autoridad humana; esta es solo para Dios. Por eso no deben sentirse limitados por su juramento para decir la verdad sobre la crisis actual que está enfrentando la Iglesia, sus diócesis y sus países. Presionar a las autoridades romanas con el espíritu de la fraternidad cristiana es permisible e, incluso, necesario cuando ellas fallan en cumplir con el Evangelio y su misión.

Trabajen por soluciones regionales: El Vaticano suele hacer oídos sordos a las bien fundadas demandas del episcopado, los sacerdotes y los laicos. Esta es razón suficiente para buscar sabias soluciones regionales. Como están bien al tanto, el rol del celibato –una herencia de la Edad Media– representa un problema particular delicado. En el contexto de los escándalos de abusos del clero de hoy, el celibato ha sido puesto en duda. Contra el deseo expreso de Roma, el cambio se ve apenas posible, pero esto no es razón para la resignación. Conferencias episcopales individuales pueden tomar la delantera con soluciones regionales. Sería mejor, sin embargo, buscar una solución para toda la Iglesia. Por ello:

Convoquen un concilio: Así como el logro de la reforma litúrgica, de la libertad de clero, del ecumenismo y del diálogo interreligioso necesitaron un concilio ecuménico, ahora se necesita un concilio para solucionar los problemas que se intensifican dramáticamente y que piden una reforma. En el siglo previo a la reforma protestante, el Concilio de Constanza decretó que los concilios debían efectuarse cada cinco años. Pero la curia romana logró evadir esta regla exitosamente. Por ello, depende de ustedes presionar para que se llame a un concilio o, al menos, una asamblea representativa de obispos.

Con la Iglesia en una profunda crisis, este es mi llamado, venerables obispos: pongan en uso la autoridad episcopal que fue reafirmada por el Concilio Vaticano II. En esta situación urgente, los ojos del mundo giran hacia ustedes. Innumerables personas han perdido su confianza en la Iglesia Católica. Solo reconociendo abierta y honestamente estos problemas y resolviéndolos y realizando reformas, la confianza puede ser recuperada. Con todo respeto, les pido que hagan su parte en el apostólico 'sin miedo’ (Hechos 4: 29,31). Den a sus fieles signos de esperanza y estímulo y den a nuestra Iglesia la brújula para su futura dirección.
Con cálidos saludos en la comunidad de la fe cristiana,
Hans Küng
© The New York Times Syndicate
(Traducción Perú.21)

PUNTOS DE VISTA PATERNALES

La Sra. Montse José Tello de Roda de Ter m’envía aquest escrit:

Leopoldo Abadía (autor de "La crisis Ninja") dice en su artículo:


Me escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que "Dios les coja confesados".
Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación. En muchas conferencias, se levanta una señora (esto es pregunta de señoras) y dice esa frase que me a mí me hace tanta gracia: "¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?" Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya están crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir "¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros nietos?"
Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más convencido: "¡y a mí, ¿qué me importa?!" Quizá suena un poco mal, pero es que, realmente, me importa muy poco.
Yo era hijo único. Ahora, cuando me reúno con los otros 64 miembros de mi familia directa, pienso lo que dirían mis padres, si me vieran, porque de 1 a 65 hay mucha gente. Por lo menos, 64.
Mis padres fueron un modelo para mí. Se preocuparon mucho por mis cosas, me animaron a estudiar fuera de casa (cosa fundamental, de la que hablaré otro día, que te ayuda a quitarte la boina y a descubrir que hay otros mundos fuera de tu pueblo, de tu calle y de tu piso), se volcaron para que fuera feliz. Y me exigieron mucho.
Pero ¿qué mundo me dejaron? Pues mirad, me dejaron:
1. La guerra civil española
2. La segunda guerra mundial
3. Las dos bombas atómicas
4. Corea
5. Vietnam
6. Los Balcanes
7. Afganistán
8. Irak
9. Internet
10. La globalización
Y no sigo, porque ésta es la lista que me ha salido de un tirón, sin pensar. Si pienso un poco, escribo un libro. ¿Vosotros creéis que mis padres pensaban en el mundo que me iban a dejar? ¡Si no se lo podían imaginar!
Lo que sí hicieron fue algo que nunca les agradeceré bastante: intentar darme una muy buena formación. Si no la adquirí, fue culpa mía.
Eso es lo que yo quiero dejar a mis hijos, porque si me pongo a pensar en lo que va a pasar en el futuro, me entrará la depre y además, no servirá para nada, porque no les ayudaré en lo más mínimo.
A mí me gustaría que mis hijos y los hijos de ese señor que me ha escrito y los tuyos y los de los demás, fuesen gente responsable, sana, de mirada limpia, honrados, no murmuradores, sinceros, leales,.Lo que por ahí se llama "buena gente".
Porque si son buena gente harán un mundo bueno. Y harán negocios sanos. Y, si son capitalistas, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano. (Si son mala gente, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano, pero que ellos son unos sinvergüenzas.)
Por tanto, menos preocuparse por los hijos y más darles una buena formación: que sepan distinguir el bien del mal, que no digan que todo vale, que piensen en los demás, que sean generosos.En estos puntos suspensivos podéis poner todas las cosas buenas que se os ocurran.
Al acabar una conferencia la semana pasada, se me acercó una señora joven con dos hijos pequeños. Como también aquel día me habían preguntado lo del mundo que les vamos a dejar a nuestros hijos, ella me dijo que le preocupaba mucho más qué hijos íbamos a dejar a este mundo.
A la señora joven le sobraba sabiduría, y me hizo pensar. Y volví a darme cuenta de la importancia de los padres. Porque es fácil eso de pensar en el mundo, en el futuro, en lo mal que está todo, pero mientras los padres no se den cuenta de que los hijos son cosa suya y de que si salen bien, la responsabilidad es un 97% suya y si salen mal, también, no arreglaremos las cosas.
Y el Gobierno y las Autonomías se agotarán haciendo Planes de Educación, quitando la asignatura de Filosofía y volviéndola a poner, añadiendo la asignatura de Historia de mi pueblo (por aquello de pensar en grande) o quitándola, diciendo que hay que saber inglés y todas estas cosas.
Pero lo fundamental es lo otro: los padres. Ya sé que todos tienen mucho trabajo, que las cosas ya no son como antes, que el padre y la madre llegan cansados a casa, que mientras llegan, los hijos ven la tele basura, que lo de la libertad es lo que se lleva, que la autoridad de los padres es cosa del siglo pasado. Lo sé todo. TODO. Pero no vaya a ser que como lo sabemos todo, no hagamos NADA.
P.S.
1. No he hablado de los nietos, porque para eso tienen a sus padres.
2. Yo, con mis nietos, a merendar y a decir tonterías y a reírnos, y a contarles las notas que sacaba su padre cuando era pequeño.
3. Y así, además de divertirme, quizá también ayudo a formarles.

LA SRA. Mª RODA MARTÍNEZ DE VIC M'ENVÍA UN ESCRIT DE L'EMILIO COMERMA DE 87 ANYS

LOS OLVIDADOS
Emilio nunca pudo imaginar que llegaría a convertirse en parte de aquello
que alguien acabó por llamar
Los Niños de la Guerra o, según otros, La Quinta del Biberón. No podía
imaginarlo porque, sencillamente,la guerra para él no existía. Así que
aquella madrugada del 19 de junio de 1936, el sonido de los disparos era la
señal de que le iban a robar su juventud.
Tras aquel preámbulo inicial de ráfagas de tiros, de aviones sobrevolando la
ciudad, de alarmas que suenan en la profundidad de la noche, Emilio, con 17
años bajo el brazo, y aconsejado por su hermano Alfredo,ingresó
voluntariamente en el cuerpo de Carabineros aún sin tener la edad
reglamentaria, sólo con el objetivo
de permanecer al lado de Alfredo.
Las guerras, además de crueles, mantienen una extraña e ilógica lógica,
siguiendo a pies juntillas los planes que algún comandante o general decide
llevar a cabo. De tal manera que Emilio se encontró con su batallón
de camino a algún lugar que sólo pudo conocer cuando la noche ya hacía horas
que existía. Se montaron en el camión en Barcelona y cuando volvió a pisar
tierra, estaba en un pequeño pueblo entre Olot y Figueres:Tortella. Aquí
estuvieron por espacio de tres días hasta que, viendo que los ataques no
cesaban y que el frente
nacional avanzaba, decidieron partir. Esperaron, Emilio, su hermano y diez
compañeros de su batallón, hasta esa hora oscura de la noche en que su
deambular no fuese presa fácil para los aviones.
Emprendieron su peregrinaje por medio del denso bosque, comprobando, para
asombro suyo, que a medida que avanzaban, se les iban uniendo más personas.
En el pueblo de Tortella les habían dicho que sólo tenían que avanzar en
línea recta y llegarían a tierra francesa. Y ese trayecto en línea recta les
llevó 24 horas
de peregrinaje hasta que, al anochecer del día siguiente, llegaron al pueblo
de Saint Loren de Cerdans.
Como suele pasar ante todo lo desconocido, su presencia creo un ambiente de
inquietud y recelo entre los habitantes galos, temerosos de que aquel grupo
de personas les hiciesen más mal que bien. Así que no es de extrañar que los
tuviesen a todos juntos y controlados en un cerco a la intemperie, hecho que
duró poco ya
que a los dos días les trasladaron a un viejo castillo napoleónico
comprobando que allí llegarían a ser un millar de exiliados.
Las autoridades francesas les dieron a elegir entre tres opciones: ir a
algún país y pedir asilo político siempre y cuando tuviesen a algún familiar
esperándoles; podían regresar a España, en este caso, les aconsejaban que
fueran al sur; o bien, podían entregarse a las tropas franquistas que, bajo
la ley de guerra, al entregarse
voluntariamente, no podrían recibir castigo alguno. Y esto último fue lo que
hicieron Emilio y su hermano Alfredo.
El viaje a España transcurrió en un viejo tren de ganado y cuando las
puertas se abrieron, bajaron para ser trasladados a un campo de prisioneros
de Santander, conocido como la Magdalena. Allí, entre penurias, piojos,
insalubridad y escasa alimentación, Emilio, por ser el más pequeño de los
allí presentes, fue invitado
por el párroco del lugar a cantar en la parroquia, cosa que le permitía una
pequeña evasión a los tormentos diarios. También fue invitado a, en caso de
conocer a alguien del campo de prisioneros con alguna implicación
política o criminal, decirlo. Cabe decir en su honor que jamás lo hizo.
Tres meses después de estar en la Magdalena de Santander y, mediante las
gestiones administrativas de su hermana Conchita, alegando la edad de
Emilio, consiguió su libertad con un pase provisional y la obligación de
entregarse en Barcelona a la Guardia Civil. Jamás lo hizo.
Por eso, cuando la Generalitat decidió honrar, premiar y distinguir a los
presos de la Guerra Civil, ni Emilio ni su hermano constaban en ningún acta.
A pesar de que el olvido está lleno de memoria, se olvidaron de ellos. Lo
paradójico es que yo jamás podré olvidar la historia de Emilio, que es la
historia de muchos.

...............................

Escrito redactado en español que acabo de recibir de la buena amiga Maria
Roda Martínez de Vic, para "colgarlo" en el blog, a pesar de que como ya le
he hecho observar hay alguna inexactid, debido a que "yo tambien estaba en
aquella epoca"
La rebelión no fué en Junio, si no en Julio de 1936 y este señor no puede
ser nunca de la "quinta del biberón" como nos llamaron a los que habíamos
nacido en 1920 y que en 1938 cumpliriamos los 18 año cuando fuimos llamados
a filas. Si el ahora tiene 87 años, yo tengo 90, o sea que en 1936 el debia
de tener 13 años y yo tenia16 y en 1939 cuando terminó la guerra civil el 16
y yo 19 o sea que no me cuadra que a los 17 años entrara como voluntario en
el Cuerpo de Carabineros. Tampoco las "tres invitaciones" del gobierno
francés a los "milicianos españoles", refugiados, son realmente las que el
detalla. y es que la edad a veces no perdona y nos falla la memoria.

Yo tampoco fui invitado, a pesar de haber sido uno de los fundadores de la
ASOCIACION DE EXINMTERNADOS DEL FRANQUISMO EN CATALUÑA, cuando la
Generalidad del "Triste Partido" que nos gobierna, quiso organizar para
honrar, premiar y distinguir a los Exinternados, pués ellos ya saben que
conmigo no cuenten para ir haciendo los monigotes por los Pueblos. El acto
se celebró en Manlleu por que en Vic lo rehusaron si no incluian tambien a
los asesinados por los rojos. En Manlleu solo dieron 4 diplomas, cuando en
esta Comarca de Osona, fuimos más de 400 los que percibimos la indemnización
que por este motivo concedió el gobierno de la Generalidad de Convergencia
en el añó 2000, cuando ahora parece que los actuales se quieren apropiar del
evento que por cierto siempre han sido malos pagadores, Aún nos deben
devolver el 33% del Impuesto del IRPF, cuando el gobierno Central ya nos
devolvió en el 2007 el 66% que ellos habian percibido en su dia y siempre se
hacen el sueco. Acabo de recibir un escrito del Sindico de Agravios de la
Generalidad de Cataluña, donde me da cuenta de las excusas que da nuevamente
el actual gobierno del "Triste Partido" para cumplir con su deber ya que es
ya la ultima gestion que se puede realizar, cuando un Organizsmo Oficial no
atiende las quejas racionales de sus governados...O sea que ellos con su
deplorable sistema....dar tiempo al tiempo

Afectuosdos saludos de
PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 15 de maig de 2010

EL SR. ARTUR MAS M'AUTORITZA A PENJAR ELS SEUS E-MAILS AL MEU BLOG

De: "Artur Mas"
Para: "Pere Pi Cabanes"
Enviado: dimarts, 4 / maig / 2010 18:36
Asunto: Re: CONTESTO EL SEU MAIL D'AHIR
Benvolgut senyor Pi,
És veritat que, a vegades, la informàtica juga males passades. A tots ens ha passat. És cert que els blocs tenen molt èxit.

Evidentment, té el meu permís per penjar el que li envio. Fixi's que jo mateix tinc una pàgina web, no és ben bé el mateix, però se sembla molt. En comptes de penjar escrits penjo vídeos. Suposo que l'ha visitada alguna vegada. Li dono l'adreça
www.arturmas.cat

Una cordial salutació.

Artur Mas President de CiU




— Original Message — From: Pere Pi Cabanes To: ARTUR MAS
Sent: Tuesday, May 04, 2010 1:14 PM Subject: CONTESTO EL SEU MAIL D'AHIR

Benvolgut senyor Artur Mas:
Per mi no ha estat cap molèstia haver tingut de tomar a picar l'ultim escrit ja que afortunadament, comparat amb els normals, es dels més curts i com va poder comprovar amb poca estona ho vaig tenir solucionat ja que els jubilats, o per lo menys jo, tinc temps per tot.

A més per desgracia i això em passava molt sovint en el meu aprenentatge d'informàtica em descuidava al poc de començar un escrit, tal com faig ara, ja de guardar-lo deseguida, que quan estava quasi al final, moltes vegades resultava que de cop i de volta la pantalla s'apagava i quedava esborrat totalment lo escrit això si que per mi era una molèstia. El meu fill sempre em deia que era per què tocava una tecla que no tocava, però mai em va poder dir a quina. A més es l'unic petit vici que tinc com a hobby.

Com sigui que apart de penjar-lo al blog, que em va muntar l'agost de l'any passat, una bona amiga que en sap més que no pas jo, entre fotocopies dels meus escrits, que reparteixo a ma com un carter entre Vic, Manlleu, Torelló, Sant Hipòlit i Roda de Ter, apart als que envio una fotocopia per correu en son més de 50 i es clar els que els hi he enviat per correu electrònic, entre els que hi han els mitjans de comunicació habituals haig que comprovar si tampoc ho han rebut per tornar ai fer-ho, vol dir que valia la pena tornar a picar-ho per si els hi tinc de tornar a enviar..
Per cert ara que parlo del blog.... he quedat garrativat de l'exit que te aquest assumpte doncs puc comprovar, per la gent que m' ha telefonat, fins i tot, una senyora de Brasília, un historiador de Granollers, el fill de un company, qepr, de Buñol (Valencià) que varem fer la guerra plegats, que son molts i molts els que m' el llegeixen i segons la senyora que em penja els escrits, ja que jo no se com es fa, jo només em limito a enviar-li per correu electrònic el mateix i ella el penja, que alguna vegada li he dit que em pengés algunes de les informacions que vostè m'ha facilitat, com la millor la de la llei de successions i m'ha dit que aixó no ho pot fer, degut a que es una informació que vostè només em dona a mi, i si ho vull fer, diu que hauria tenir autorització de vostè. Si fos així i la propaganda boca a boca, com seria aquests casos, doncs jo crec que de la mateixa manera que jo en soc sabedor, pot ser molt interessant per Convergència que podés arribar al millor número possible de catalans, per tenir-ho en compte a l'hora de votar, jo li quedaria molt agraït si fos tant amable i em donés aquesta autorització, i que ja serviria per aquesta ultima sobre els projectes de CiU amb el Tribunal Constitucional, per poder-la ensenyar a l'esmentada senyora i així, segons ella estaríem dins de la llei o de la ètica. Per cert vaig ensenyar la que em va facilitar sobre aquell escrit d'aquell home de Manlleu que al morir la seva dona, la Generalitat li exigeix 50.000 euros per què la casa que ell es va construir a la seva joventut quan treballava de paleta, quedés al seu nom unicament i mercès a la mateixa em va assegurar que a les properes eleccions ja tenien els vots de tota la família per CiU i sempre es millor, crec jo, alguns de més que no pas de menys.

Aprofito l'avinentesa per saludar-lo molt cordialment PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà

EL SR. ARTUR MAS COMENTA "ELS INCOMPETENTS DEL CONSTITUCIONAL"

Pere Pi Cabanes

De: "Artur Mas"
Para: "Pere Pi Cabanes"
Enviado: dilluns, 3 / maig / 2010 19:16
Asunto: Re: ELS INCOMPETENTS DEL CONSTITUCIONAL
Benvolgut senyor Pi,

Lamento les molèsties i que hagi hagut de tornar-ho a picar.

En la línia dels arguments que vostè apunta, vam acordar al Parlament passar a l'ofensiva per intentar que aquest tribunal tant desprestigiat i esquerdat internament no arribi a sentenciar sobre la voluntat sencera d'un poble.

En aquest sentit, la resolució aprovada al Parlament acorda demanar la incompetència del TC per dictar sentència sobre l'Estatut, perquè no té legitimitat; exigeix la seva renovació i canviar la llei que el regeix, per tal que aquest no pugui emetre sentència sobre un Estatut aprovat pel poble de Catalunya. Des de CiU, ens comprometem a dur aquesta iniciativa no tan sols al Senat sinó també al Congrés dels Diputats.

Molt cordialment,

Artur Mas President de CiU



— Original Message—
From: Pere PLCabanes
To: ARTUR MAS
Sent: Monday, May 03, 2010 6:04 PM
Subject: ELS INCOMPETENTS DEL CONSTITUCIONAL


Escrit que sota aquest mateix títol, em permeto TONAR A ENVIAR-LI, A LA VISTA DEL SEU MAIL D'AVUI. La solució més ràpida que m'ha donat el meu fill, ha estat de que el tornés a picar, ja que no es massa llarg i canviés un xic el començament del títol per què l'ordinador l'admeti i sembla que ha quedat resolt, el que ho confirmarà si aquesta 2a vegada, reben "l'adjunto".

Cordialment
PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà

EL SR. ARTUR MAS COMENTA LA "LLEI DE SUCCESSIONS"

Pere Pi Cabanes -6 ABR. 2010

De: "Artur Mas"
Para: "Pere Pi Cabanes"
Enviado: dimarts, 6 / abril / 2010 19:45
Asunto: Re: TORNEM-HI AMB LA LLEI DE SUCCESSIONS

Benvolgut senyor Pi Cabanes,
Agraeixo que m'hagi tramès còpia del seu darrer article d'opinió en relació a l'Impost de Successions. Certament, com vostè apunta en el seu article, ens hem compromès a eliminar l'Impost de Successions i així ho explicitarem, una vegada més, en el programa electoral per a les properes eleccions.
Artur Mas Molt cordialment, President de CiU

Pere Pi Cabanes -9 ABR. 2G10

De: "Jacint Mora'^mora@convergencia.cat>/
Para: Enviado: divendres, 9 / abril / 2010 lÏDO
Adjuntar: TORNEM-HI AMB LA LLEI DE SUCCESSIONS.doc
Asunto: Fw: TORNEM-HI AMB LA LLEI DE SUCCESSIONS

Benvolgut,

Hem rebut el seu escrit sobre la llei de successions. Té tota la raó i si nosaltres governem, ho
solucionarem sens falta. Jacint Mora
Assessor d'Artur Mas
Ben cordialment,

EL SR. CARLES DUARTE HA DIT LA SEVA

Pere Pi Cabanes

2 1 ÂBR. 2010


De: "Carles Duarte"
Para: "Pere Pi Cabanes"
Enviado: dimecres, 21 / abril / 2010 07:44
Asunto: RE: EL MODEST SOU DEL SENYOR NARCÍS
Gràcies pel missatge. Tingues en compte, però, que, si hem de fer cas als diaris, els sous d'altres presidents de caixes són tambe molt importants. Una forta abraçada. Carles

Carles Duarte i Montserrat Director Fundació Lluís Carulla Carrer d'Aribau, 185, 3r. 08021 Barcelona cduarte@fundaciolluiscarulla.cat Telèfon: 932405618



De: Pere Pi Cabanes [mailto:picabanes@gmail.com]
Enviado el: dimecres, 21 /abril/ 2010 12:18 2 1 ABR. 2010
Para: Carles Duarte
Asunto: EL "MODEST" SOU DEL SENYOR NARCÍS

Benvolgut senyor Duarte:
Te tota la raó amb el seu comentari d'avui, i es lògic que tots els presidents de Caixes i de Bancs cobrin per sobre del "salari minim interprofesional", ja que realment son la gent del caler, però resulta una cosa molt més simple....i es que jo al senyor Narcís les hi portava votades d'ençà que va ser ministre i vicepresident amb Felipe Gonzàlez, que mai no va contestar ni una, de les meves cartes i un altre de similar va ser en Manel Chavez quan va ser ministre de Treball, una nulitat, que es va deixar "encolomar" pels "autònoms", que cobraven 12 pagues, però ara resulta que realment en cobren 16, per què, cosa avui derogada, al jubilar-se, la base reguladora els hi dividien per 12 i en canvi al règim general per 14, però al cap del any tols cobràvem el mateix, i ara, els altres continuem amb les 14. En canvi la Rosa Conde, per exemple que molts li prenien el pel, per què no tenia masa facilitat de paraula, però sempre em va contestar i molts d'altres ministres. Hasta en Borrell que tenia mala fama entre els catalans. I això que amb el senyor Narcís mi vaig presentar com a "veins" ja que jo aleshores vivia a Santa Maria de Montcada, que ens tocàvem amb Sant Cugat del Vallés a on ell sempre ha viscut, fins i tot, si no estic mal informat, quan era alcalde de Barcelona. I la oportunitat per tocar-li la cresta no la podia desaprofitar.

Amb tot l'afecte d'en
PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà

Pere Pi Cabanes 2 1 ABR. 2010

De: "Carles Duarte"
Para: "Pere Pi Cabanes"
Enviado: dimecres, 21 / abril / 2010 12:45
Asunto: RE: EL "MODEST' SOU DEL SENYOR NARCÍS
Tens raó, benvolgut Pere! caries
Carles Duarte i Montserrat Director Fundació Lluís Carulla Carrer d'Aribau, 185, 3r. 08021 Barcelona cduarte@fundaciolluiscarulla.cat

dijous, 13 de maig de 2010

ELS “ INCOMPETENTS” DEL CONSTITUCIONAL

La Constitució diu......La sobirania nacional, resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders del Estat......El Diccionari també diu: DEMOCRÀCIA: Doctrina política segons la qual la sobirania resideix en el poble , que exerceix el poder per mitjà de representants elegits per sufragi universal i REFERÈNDUM: Procediment jurídic pel que es sotmet al vot popular lleis o actes administratius quina ratificació pel poble es proposa.

Aleshores, per què mitja dotzena de Magistrats –malgrat que han de ser dotze- i anomenats “a dedo” només per dos partits polítics, han de fer anar de corcoll a set milions i mig de ciutadans del poble català, que diuen que som actualment, amb el “cuento” de l’Estatut, si el mateix va ser votat afirmativament ja fa més de quatre anys, fins i tot per referèndum pels catalans , referendat pel Parlament de Catalunya, que se suposa que representa al nostre poble, aprovat -després d’haver estat “cepillado” pel senyor Alfonso Guerra y sus muchachos”- pels diputats del Congrés i del Senat que també deuen representar al poble espanyol o sigui que s’han seguit tots els tràmits i filtres legals per ser aprovat definitivament, aleshores aquest Tribunal, ell mateix s’hauria d’haver declarat, el que realment es, INCOMPETENT i no hi hauria de pintar res en aquest ja interminable assumpte, apart de que els “recursos” presentats i que han motivat donar més feina a aquest desprestigiat Tribunal que fa anys que està encasquetat i no dona l’abast , per què amb tant de temps, encara el més calent es a l’aigüera.......no ha estat ni més ni menys, una rebequeria de “canalla”, de la toia que tenim per Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Múgica Herzog i essencialment del PP que ara, malgrat ho neguin, segur que se’n han penedit més de una vegada i actualment no saben com fer-ho per poder sortir-ne del tripijoc que han armat, sense tenir de “baixar del burro” o el “poble” a que es refereix la Constitució i el Diccionari, no es el de Catalunya ?

UNA ALTRE ATZAGAIDA DEL ” DEFENSOR DEL PUEBLO”

Naturalment, que sen pot esperar d’aquest “senyor”. L’inefable Defensor del Pueblo, el senyor Enrique Múgica Herzog, ......doncs resulta que aquest bon home, de tant trista memòria actual pels catalans, i que li ha faltat sempre temps per dedicar-se a la seva labor i en canvi tant actiu posant “recursos” al altre desprestigiat i desgraciat Tribunal Constitucional, contra l’Estatut de Catalunya, si no que fins i tot n’acaba de posar un altre per poder prendre atribucions que l’Estatut nostre dona expressament al Síndic de Greuges que fins i tot el titlla de “malevolente” per les seves crítiques.......Socialista del PSOE, tant amants de Catalunya (?) -només de boca- tenia de ser.

Per què, tal com va dir “Mossèn Tronxo”, a la periodista, Mònica Folquet al seu llibre “Que pensa Josep M. Ballarin”.......”tant anticatalans han estat sempre el resto d’Espanya, tant si son de dreta com si son d’esquerra”, o sigui que no ens enganyem amb les “sigles” o quan algun d’ells, si en aquell moment els convé, ens vulgui donar “peixet”. Ho recordeu ?....”Si guanya Zapatero, guanyarà Catalunya” o “Jo recolzaré l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya” o quan Zapatero ara diu...”Jo no hi puc fer res” doncs “Això es la democràcia” quan comprova, que el Tribunal Constitucional vol donar finalment la “puntilla” al nou Estatut, retallant-lo i deixar-lo a la mínima expressió fins i tot del actua’l.

I que un membre del Alt Tribunal, el ara “ultra” senyor Aragón, anomenat com a “progressista” per Zapatero........ li ha fet llufa.

ELS “OBLIDATS” D’OSONA COMARCA : CORREGIT I AUGMENTAT

Fa uns anys que un escrit meu que va sortir publicat a La Vanguardia, relacionat amb l’antic i mai resolt problema dels exiliats espanyols que al final de la guerra civil i que com a mal menor varem anar a raure a les Companyies Militaritzades de Miliciens Espagnols, a on pel migrat ranxo diari varem treballar de sol a sol i a pic i pala, durant molts mesos, en benefici del Govern Francès, sense que mai s’hagi rebut cap contraprestació d’aquest govern, com en canvi ho varen aconseguir els treballadors-esclaus, com nosaltres, que ho feren a Alemanya o Japó durant la guerra mundial del 1939 al 1946, quan va ser presentada una querella contra aquests dos estats per part d’un bufet d’advocats, al Tribunal Internacional de La Haya, que va obligar a aquest dos països a rascar-se la butxaca, que fins i tot, per part del periodista d’aquest diari, José Martí Gómez, avui dia ja jubilat i titular aleshores de la seva acreditada secció, Diario de un Reportero, se’n va fer recó en diverses ocasions i ens titllava com “Los Olvidados” . Aquest assumpte, per part del Síndic de Greuges, que també hi va intervenir, doncs afecta no solament a catalans si no a milers d’espanyols –varem ser més de 19.000- el va passar també al inefable Defensor del Pueblo, el senyor Enrique Múgica Herzog, per què el transcrivís al Govern Espanyol i aquest al Francès....doncs aquest bon senyor, de tant trista memòria actual pels catalans, i que li ha faltat sempre temps per dedicar-se a la seva labor i en canvi tant actiu posant “recursos” al altre desprestigiat i desgraciat Tribunal Constitucional, contra l’Estatut de Catalunya, si no que fins i tot n’acaba de posar un altre per poder prendre atribucions que l’Estatut nostre dona expressament al Síndic de Greuge i fins i tot el titlla de “malevolente” per les seves crítiques.......Socialista del PSOE, tant amants de Catalunya (?) -només de boca- tenia de ser, --per què, tal com va dir Mossèn Ballarin, a la periodista, Mònica Folquet al seu llibre “Que pensa Josep M. Ballarin”.......”tant anticatalans son al resto d’Espanya els de dreta com els d’esquerra”, o sigui que no ens enganyem amb les “sigles” o quan algun d’ells, si en aquell moment els convé, ens vulgui donar “peixet” –llegeixis per exemple....Zapatero. Recordeu ?....”Si guanya Zapatero, guanyarà Catalunya” o “Jo recolzaré l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya” o quan Zapatero ara diu...”Jo no hi puc fer res” doncs “Això es la democràcia” quan comprova, que el Tribunal Constitucional vol donar la “puntilla” al retallar l’Estatut i deixar-lo a la mínima expressió fins i tot del actua’l, que i un membre del Alt Tribunal, el ara “ultra” senyor Aragón, anomenat com a “progressista” per Zapatero, li ha fet llufa- per què no ha fet res de res i això que fa anys i anys que dura segurament esperant que per llei de vida, desapareixem d’aquest mon els probables afectats i muerto el perro se acabó la rabia”. .-Jo que en aquell maleït any 1939, era dels més joves, en tenia 19 i ja fa temps que ne fet 90-

I tot això i potser agafant el clau per la cabota, ve a compte de que al número d’ahir dijous dia 22 del setmanari OSONA COMARCA de Vic, al so de “timbals i platerets” –com s’acostuma a dir- han destacat el CINQUÉ ANIVERSARI d’aquesta publicació que es va iniciar el dia 22 d’abril de l’any 2005, a més de celebrar un altre aniversari més antic, els 20 anys del CANAL CATALÀ TV -abans TV d’OSONA- i un altre encara molt més antic, els 50 anys de RADIO VIC, cosa molt lloable i entenedora , per què d’aquell modest intent de fa cinc anys, per part de una colla de “somia truites” de bona fe o “inasequibles al desaliento” -com s’autoproclamaven els impresentables de Falange Española Tradicionalista y de las JONS- comandat pel que els va “embarcar” en aquella romàntica aventura, d’un nou setmanari a la comarca d’Osona -quan ja feia alguns temps que havia desaparegut AUSONA, i ho acabava de fer LA MARXA- l’incombustible Joan Turró Calvet, que estic segur que en aquella, diguem-ne, modesta redacció inicial del pis del Carrer Gallisà 13 (mal numero), D3, ni el més optimista dels iniciadors podés suposar que s’arribés a convertir, solsament en cinc anys, amb una, petita potencia comarcal, com es actualment de Premsa, Radio i TV i tots, sota una única direcció, la d’en Joan Turró.

Ara bé, com que ja se que jo soc, per norma, “El Eterno Descontento” i apart el de les “pegues” o “queixes”, -segurament que son coses de l’edat- em permeto fer una petita “crítica constructiva” que confio que la bona gent de OSONA COMARCA no se me ho agafin pels, pèls, cosa que, desgraciadament, jo fa anys que ja hi estic molt acostumat.

Sabeu per què titulo aquest escrit com, “Els “oblidats” d’OSONA COMARCA ? doncs per què hi he trobat a mancar....... doncs diuen que de “Bien nacidos es ser agradecidos”.......de incloure en aquesta celebració, un “petit record” pels que dins de la nostre modèstia, varem col·laborar en aquell numero inicial amb els nostres desinteressats escrits, donant-vos recolzament moral amb el vostre projecte inicial i que durant aquests anys em continuat col·laborant i que si no es més constant i habitual, mai ha estat per culpa nostre, si no per què vosaltres i segurament per ser actualment poc interessants (?), molts dels escrits que us han estat enviats.....en tinc “només” 40 pendents de publicar des de agost de l’any passat i des de el 25 de febrer que no n’he vist cap més de meu publicat, malgrat enviar-ne un o dos cada setmana per tal que podéssiu triar (?). Els anys 2005 fins i tot en un mateix numero hi va arribar a sortir un “article -meu- d’opinió” i un altre com a “Carta al Director” o “En Públic” com en dieu vosaltres, segurament per què en aquella època inicial, no estàveu tant sol·licitats com en la actualitat i que us desitjo de tot cor que us duri la tongada, posteriorment ja un solament a la setmana i algunes que les passàveu en blanc i d’un any aproximadament ençà, de vegades una setmana, me la saltàveu, després dues i fins algun cop tres, ara tant temps a la nevera ?..........fa pensar que....malaltia llarga....parenta de la mort.........deuen haver anat a parar a la paperera -malgrat que la vostre exsubdirectora Montse Mir, sempre em deia –quan encara hi era- que ...”no els havia rebut”, cosa impossible ja que ho faig sempre per “correu electrònic”- doncs comprovem que el nostre lloc, a la millor per donar pas a la joventut, han estat ocupats per altres “escribidors” que ara al ocupar els nostres antics llocs de col·laboració, a la millor es volen apuntar ja al cavall guanyador.

Només em consola que mercès al “Blog” que des de el mes d’agost de l’any passat tinc a Internet, gracies a una bona i desinteressada amiga, la senyora Carme, ja que jo en assumptes d’informàtica, com segurament amb moltes altres coses, reconec que soc un veritable passerell, me’l va muntar i això que jo, inicialment, no hi creia, però, francament.......desconeixia la força brutal que te avui dia això que en diuen Internet.

M’entres només sortien els meus escrits a la Premsa, de tant en tant, algú es posava en contacte amb mi per canviar impressions sobre el publicat dient-me que l’interessaven les meves opinions (?) –Segurament que algú pensarà amb raó....Alabat Ruc !- doncs d’ençà del “blog” estic garrativat, però admirat de la gent i gent que arriba a consultar aquests escrits que dubto que cap mitjà de premsa ho pugui mai arribar a superar. Només us diré que actualment, entre tants i tants,que han donat senyal de vida, fins i tot tinc una lectora del mateix a Brasilia-Brasil, un de Buñol-Valencia, també un Historiador de Granollers, i de Vic i –de Granollers de on en soc “oriundo”- a punta pala........i de........i no acabaria. També a instancia d’ells, de quan només sortia a la premsa, que això me ho van demanar el seu dia, cada vegada.......i cada vegada en son més, que quan envio un escrit als mitjans de comunicació habituals, els faig seguir també, mitjançant un munt de “Correus Electrònics” que surten tots de cop –misteris de l’electrònica- amb el mateix escrit -com ara faig amb el present- per què diuen que així tenen una “primicia” i si no surt publicat ells per lo menys ja el tenen i jo no he treballat pel dimoni, la qual cosa i sense voler desmerèixer a ningú, dubto que mai ho hagués aconseguit, no només amb OSONA COMARCA o altres mitjans de comunicació, com ni tampoc quan era “la nineta dels seus ulls”, de les toies de EL 9 NOU, que fins i tot una setmana, el 2 de novembre del 2001, van publicar una entrevista “en profunditat” pel que em va titllar amb l’honorific càrrec “d’Advocat dels Pobres” que va tenir interès en fer-me la seva periodista Mariona Casas, a la secció “EL CALAIX” com “Els Altres Famosos” i que va ocupar tota una pàgina, també em van donar un “NOTABLE”, en el seu baròmetre setmanal del dia 21 de desembre del 2001, recordant el que ja havia sortit el mes d’abril -junt també amb l’aleshores Alcalde de Manlleu, el bon amic en Joaquim Vivas i en canvi al pobre Bisbe de Tarragona i actual de Barcelona en Lluis Martinez Sistachs, li van “fotre” un SUSPENS com una casa de pagès, per una insignificant tonteria sobre la Fulla Dominical....vaja vista futura- per les meves actuacions, degut a l’organització, inicialment a Osona i El Vallés Oriental, de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya i sense demanar-me ni permís van utilitzar un escrit meu, amb el seu títol, per fer la “Nadala de l’any 2002”, dels impresentables i prepotents d’EL 9 NOU, -que no se pas qui c...... es pensen que son- dels que tinc el gran honor, de fer anys que hi estic vetat –vetat vol dir que inicialment, quasi cada setmana em publicaven un escrit, ja que m’havien demanat l’exclusiva dels mateixos i el que no sortís, aleshores, “tenia permís tàcit ” i el podia enviar a la seva competència......ho recorda “senyor” Comajoan ?, com “article d’opinió” amb la meva foto per què no s’equivoquesin si algú em volia “omplir la cara de mans” i de cop i de volta i sense cap explicació –doncs “diuen” que son “independents”- deixen de publicar-me’n cap més i a continuació.......no saben........no contestan y a buen entendedor-........i un parell de vegades que posteriorment es van voler posar amb la meva insignificant persona, volent fer-se passar per “humoristes”, però a la meva esquena, amb els seus ridículs “cromos”, però de “via estreta”........van anar per llana i van sortir tant trasquilats....que mai més si han tornat a atrevir, malgrat la seva habitual petulància, contestació que vaig dedicar a uns tals –com ells a mi em titllaven inicialment- en Josep Comajoan, Director Adjunt –un pobre noi malgrat les seves ínfules de tasques directives (?)- i en Jordi Molet, Director General....tal para cual !

Mireu fins i tot a on va arribar el seu sectarisme o “mala llet” -ells sabran el per què van canviar de parer de sobte sobre mi- que quan la Generalitat de Catalunya l’any 2004, a l’esmentada Associació ens van concedir “La Creu de Sant Jordi” per la nostre tasca altruista, ho van silenciar totalment, suposo que no per res, si no per què en aquest cas hauria tingut de sortir el meu nom “maldito” .........com si a la Comarca d’Osona aquesta Creu estès al abast de qualsevol, cosa que en canvi no ho han fet amb dues més que des de aleshores s’han concedit posteriorment a gent de La Plana.

Prego doncs als bons amics de OSONA COMARCA i insisteixo, que prenguin amb el bon sentit de la paraula aquesta petita “critica constructiva” i us desitjo, de tot cor, una llarga i fructífera vida al vostre setmanari del que, modèstia apart, me’n considero unitàriament, també un petit i modest iniciador.

dilluns, 3 de maig de 2010