Manifestacions

Segons tinc entès, el dret a manifestar-se està garantit per la Constitució. Ara, el que no crec és que es tingui garantit ni el lloc ni les hores que es pot fer. De la manera que avui tot està legislat, és a dir, el futbol als camps de futbol, el teatre als teatres... dono una idea als pares de la pàtria: Per què no es legislen uns llocs determinats i hores determinades (també hi ha molts locals públics que han d'obrir o tancar a una hora determinada) per manifestar-se..? Jo buscaria un bon lloc on no emprenyessin l'altra gent, que no els han fet res i segur que, interiorment, quan veuen que no podran arribar a l'hora allà on van, segur que es recorden de tota la família dels manifestants. Com que sempre es fan a les capitals de província, a Barcelona buscaria un bon lloc a la serra de Collserola i l'acotaria com si fos reservat per a les manifestacions de tots els barcelonins.
Desprès, assenyalaria una bona hora, com pot ser entre les dues i les quatre de la matinada, ja que és sa llevar-se de bon matí. I si plogués i fes mal temps, millor, ja que això enforteix el cos i el dia de demà podrien fer una Olimpíada dels Manifestants i podrien guanyar la medalla d'or al Perfecte Manifestant, perquè els que no l'haguessin palmat per les pulmonies i la selecció natural, podrien aguantar molts, anys i dedicar-se a sus labores.

Perquè, si no, sempre és una minoria que fa la punyeta a la majoria i en canvi allò dalt no molestarien ningú i es realitzarien, paraula tan de moda avui. Això, naturalment, és el somni d'una nit de primavera d'un jubilat que ja no és ni de la tercera edat, sinó de la quarta, però que malgrat això encara no repapieja.

Pere Pi Cabanes

Aquest escrit, quin tema no passa mai de moda, va sortir publicat a la premsa de Vic el 16/4/1999. I el 22/4 La Vanguardia va publicar el següent, a Cartas de los Lectores, on es veu la diferencia entre els manifestants anglesos i els espanyols.

Mano dura del alcalde Clos

El alcalde Clos la pide. Un servidor, hace once meses, envió una carta (no publicada) en la que manifestaba que en Londres, en un primero de mayo y frente al Hyde Park, presencié una gran manifestación, pero una manifestación disciplinada y con orden. La calle estaba dividida en dos partes; por una de ellas iba la manifestación y por la otra los coches circulaban con toda normalidad. En el centro de la calle y guardando distancias, se colocaron los guardias para controlar el buen desarrollo de la manifestación. Así de sencillo, señor alcalde, y en una gran capital como es Londres.

ENRIC MOLINA CELMA