A través del setmanari OSONA COMARCA, m’he assabentat que l’ajuntament de l’Esquirol de qui depèn aquest nucli, te el projecte en ferm, de concedir-los la Entitat Municipal Descentralitzadora o sigui en “roman paladino”, serien els que s’administrarien els calés de Cantoni .......que m’ha deixat garratibat per què, si la mateixa cau en mans del “clan Codina”, que tinc la seguretat absoluta que son els que ho han promogut.....si ja ho sabem, sobre tot pel be del poble (?).....o d’ells (?), per què ja es diu que..... “pensa mal i no erraràs”, esteu ven apanyats. Fa prop de vint anys que els mateixos, van intentar aconseguir la segregació del nucli de Cantonigròs de l’Esquirol i menys mal que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb molt de seny, els hi va denegar. Jo hi vaig viure més de 16 anys i ja en fa més de quatre que, afortunadament, en vaig marxar, “fastiguejat” de tantes arbitrarietats, per què allà, des de sempre, no es mou ni una fulla que el “Xèrif” –que tothom sap qui es- no hi doni el seu vist i plau –us en recordeu, els de Junta de la meva època ?- però a on hi vaig deixar, POCS, però molts bons amics que vaig conservant i que segons em diuen, l’ambient del poble envers aquest assumpte, els te molt, però molt preocupats per què, tant o més que jo, coneixen el panyo i asseguren que amb aquesta “concessió”, ja que no varen aconseguir la “segregació”, ara com a “torna”, l’alcalde el senyor Josep Mas, te de “compensar” la col•laboració municipal habitual, que li proporciona el regidor de Cantoni i amb tota seguretat, promotor del projecte, apart de “promotor immobiliari” com ell mateix es va autoanomenar, segons la premsa comarcal de l’època, quan es va presentar per regidor, i a on ja hi porta per lo menys QUATRE legislatures, ja que mercès a això, “gaudeixen” PER UN, l’esmenta’t, de majoria absoluta, la qual cosa, segons el meu modest criteri, lo de les “majories absolutes”, sempre es una dictadura com una altre, però això si.......... “democràtica”.(?)
Jo, de l’afer de ja fa prop dels vint anys esmentats, el que si recordo perfectament, es que cada casa varem entregar 5 o 6.000 pessetes (encara tinc el rebut), que en total van ser molts calerons, per ajudar a pagar les despeses per les “gestions” de la “segregació”, amb la promesa formal, de que ens seria facilitat al final, un estat de comptes, per demostrar en que s’havien gastat. Doncs després de tants anys, aquest “estat de comptes” encara l’estem esperant i coneixent el panyo, dubto que mai més se’n arribi a tornar a parlar.
Jo vaig ser elegit, per formar part de la Junta de l’Associació de Veïns amb el càrrec de Tresorer, per unanimitat, de l’assemblea general, però, vaig exigir al acceptar el càrrec, que de calé no en volia veure ni tocar ni cinc, si no que em limitaria a portar la comptabilitat de caixa i el president ja s’espavilaria per què la mateixa quadrés, l’efectiu amb els meus números, com sempre va succeir, però de “coses no gaire clares” anteriors, us en podria explicar un munt. Una vegada ho vaig mig intentar en una assemblea general i tots els assistents, afins al “clan”, se’m van tirar a sobre i com que el president, al meu modest criteri, no va estar a l’altura de les circumstancies, immediatament vaig dimitir i plegar i que .......“con su pan se lo coman”.
Sr. Josep Más, alcalde l’Esquirol, per el respecte que sempre li havia tingut, em permeto modestament, recomanar-li, que no arribi a posar a la practica aquesta barrabassada. La majoria de vilatans del nucli de Cantoni, estic segur que li agrairan.....i si no, quan ho enviïn a “Governació”, a veure si aquesta Conselleria, te tant seny com va tenir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fa prop de vint anys.
PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà – www.perepicabanes.blogspot.com
Aquest escrit ha estat publicat al setmanari OSONA COMARCA el 14/10/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada