dimecres, 17 de novembre del 2010

LLUÍS FOIX


De: "Pere Pi Cabanes"
Para: "JOSEP ROVIROSA (Defensor del Lector)"
Enviado: martes, 16 de noviembre de 2010 19:03
Adjuntar: LA VANGUARDIA 19 MAIG 2005.doc
Asunto: LLUÍS FOIX -EL SEU ARTICLE D'AVUI PÁGINA 28
Benvolgut senyor Rovirosa:
Dilluns de la setmana passada, com a la millor ja en deu estar assabentat, vaig rebre l'amable visita del seu "recomenat", el senyor Sergi Lozano. No se si realmente el vaig poder ajudar gaire en el seu treball, sobre TREBALL, malgrat que ell em va assegurar que si, però per lo menys vàrem pasat una tarde molt agradable i vaig tomar a rememorar, part de les meves "vivències" i que ell va grabar tota la conversa o millor dit, el meu "monòleg" i que a la millor a vostè li pot fer "gràcia" escoltar-lo.

I ara aniré pel motiu del present "correu electrònic": El senyor Lluis Foix en el seu article d'avui, al final de la primera columna escriu: "1998" quan segurament debia voler posar 1898..

Al final de la segona columna escriu: "Los que pagaban seis mil reales quedaban excentos y las madres de los forzados reclutas se despedian en el puerto ante la compasiva actitud de la burguesia que quedaba
excluida del reclutamiento" Tal com vostè em va posar a mi sobre el Hotel Colon, també dic: TIENE LA
RAZÓN, PERO NO TODA LA RAZÓN i com que el senyor Santiago Tarin, el 10-9-2005 va incorre amb
la mateixa confusió, em permeto adjuntar-li l'escrit que va sortir publicat a La Vanguardia el dia 19-9-2005 a on aclaria que el que es pagava, que realment eren els 6000 rals, però convertit en 300 duros, com sempre havia sentit comentar al meu pare, que va ser "soldat de quota" com se'ls anomenava i que li va pagar el seu pare, o sigui el meu avi patern, que per cert no formava pas part, ni de bon troç, de la burgesia, si no que era un simple pagès de Montornès del Vallés, de on en soc fill, però aquests pagaments eren, oficialment, per ser-lis concedit "l'excedència de cupo" dels reclutes que es tenien d'allistar a cada lleva i no per NO ANAR A LA GUERRA, però tal com dic...feta la llei....feta la trampa.

Aprofito l'avinentesa per saludar-lo molt cordialment
PERE PI C ABANES
--------------------------------------------------------

LA VANGUARDIA, Lunes 19 de Septiembre de 2005

SUPERVIVENTS DE BALER

Amb motiu del reportatge de Santiago Tarín (10/IX/2O05) em permeto fer el següent aclariment. Diu: "Los pudientes evitaban ir a la guerra pagando 1.500 pesetas por la redención del servicio". Realment era això, però... no era això.
En aquella època existien els soldats que s'anomenaven de quota i per ser-ne s'havia de pagar tres-cents duros -les 1.500 pessetes-. Això els permetia "no anar a fer el servei militar obligatori" i, lògicament, si Espanya estava en guerra, com va ser el cas de Cuba, Filipi¬nes o el Marroc, ells, els de quota, en no haver de fer el servei, no hi prenien part, suposo allò de feta la llei, feia la trampa, perquè si aquest pagament hagués estat per "evitar anar a la guerra" és consideraria una immoralitat. Puc donar fe de tot aquest tinglado perquè el meu pare, que va néixer l'any 1897, va ser soldat de quota.

PERE PI CABANES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada