divendres, 30 de desembre del 2011

553-CUIDAR LA SANIDAD


La Vanguardia del dia 29, publica un escrit sota aquest mateix títol, signada pel senyor Alberto Manzanares de Castelldefels i seria curiós saber, ell de on ha tret totes aquestes dades tant catastrofistes que dona a conèixer i que de tant en tant, com si fos una campanya orquestrada, surten a la premsa i sempre sobre aquest mateix tema.....la disbauxa dels pensionistes amb els medicaments de la Seguretat Social...........jo n’he llegit un munt, però perdoni que posi en quarantena les seves informacions.

Vostè sap que surten moltes persones de les farmàcies amb bosses dels súpers, farcides de medicaments -jo fa anys que vaig a la mateixa farmacia i mai n’he vist cap ni un que surti tant carregat- i que vostè diu que ja sap que mai van a utilitzar o es donen a altres persones o caduquen o fins i tot van a les escombraries. A la millor desconeix còm funciona ja fa anys aquest aspecte de la SS. El metge ha de saber de sobres, quan un pacient necessità realment “gel dermatològic”, per receptar-lo i la farmacia no entrega mai cap medicament que no hagi estat receptat prèviament. pel metge de capçalera o si està a la llista que ell mateix t’entrega cada any, per donar-lo a la farmacia que l’entra al seu ordinador que calcula el temps que li durarà el mateix, per la qual cosa, durant el mes, s’ha d’anar varies vegades a la farmacia, doncs es del tot imposable que tots caiguin precisament el mateix dia i dubto que cap metge sigui tant inepte o infantil, que recepti coses que no necessiti el pacient. Per lo menys i pels metges del Ambulatori de Sant Hipòlit de Voltregà, posaria les mans al foc, per què això seria impensable. Vostè sap que s’han receptat píndoles anticonceptives a dones de més de 70 anys. Tant inútil es aquest metge, que a cop de vista no endevina, quan una dona té ja 70 anys i fa anys que ja no necessita per res les mateixes ? i no serà tant babau per exposar-se a que sigui sancionat o perdre el seu lloc de treball, si se li descobrís aquesta martingala.

Com sap que l’any 2010, MILERS de persones van demanar hora als ambulatoris i després no es van presentar, ni van tenir el valor d’anul•lar-la, per què aquesta dada no l'he vist publicada enlloc o vostè estava allà passant llista ? No divaguem ! ni aixequem falsos testimonis

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

552-ELS COMPTES DE LA “CORONA”


Per fi hem sabut el que ens costa als espanyols la “Corona”. I que us creieu, que si tinguéssim la enyorada República per alguns somnia-truites, ens sortiria de franc....Pregunteu als ciutadans de França, d’Alemanya, de Italia etc. Diuen que la pompa del socialista Miterrand, superava amb escreix la del REY SOL i recordem els que la varem viure, el que ens costava també la espanyola del 1931, per què els Presidents de les Repúbliques, no en conec cap que visqui en un pis de renta limitada.

Ara el curiós del cas es que també hem sabut, que del sou del Rei i del seu fill els hi descompten, com a tot espanyolet de a peu, l’Impost del IRPF que els hi correspon (45% i 40%, respectivament), com per exemple a mi, que com a simple pensionista em descompten el 17%. Aleshores el per què als diputats i senadors que “gaudim”, diuen que només els descompten el 7%. Quins mèrits han fet, tota aquesta colla de galifardeus per què tinguin aquesta bicoca ?

I després surten els benaventurats d’Esquerra Republicana de Catalunya i no assisteixen a l’obertura del Congrés dels Diputats, per què la presideix el Rei, com era la seva obligació que per això cobren. A mi els sòmines dels Tardà i Cª em fan més aviat pena volen fer l’homenet i es que en aquest mon, un al menys ha d’esser agraït, per què a on serien tots ells, aquests republicans de via estreta, si el 23-F no hagués estat Cap del Exercit, “El Borbó”, com ells el titllen despectivament i que va parar el cop d’Estat dels Milans del Bosch, Tejero, Armada i Cª ?.

Si a tots els Diputats i Senadors se’ls descomptés el que s’estalvien de l'IRPF, potser si que ens podríem estalviar algunes de les retallades i essencialment, senyor Mas, la dels pensionistes, amb intentar voler fer los pagar UN EURO per medicament, quan per regla general, la seva pensió ja es prou minsa, per què encara se’ls hi hagi de retallar.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al diari EL PERIÓDICO el 30/12/2011.

dimarts, 27 de desembre del 2011

551-MEDALLA D’OR A ÒMNIUM CULTURAL


Al mèrit cultural, per “la seva ininterrompuda feina a favor de la llengua i cultura catalanes”. Jo no creuré mai en aquests de l'Òmnium, mentre no aixequin el vet que tenen posat, des de el primer dia, a Josep Pla –escriptor català,que al meu modest criteri, encara ningú ha superat- en la concessió del Premi d’honor de les lletres catalanes, com els hi he criticat, sempre que ells m’han telefonat, invitant-me a fer-me soci de l'Òmnium. Que te que veure la “llengua i cultura catalanes” amb la política ?

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

------------------------------------------------------

De: JosepGironèsDescarrega
Fecha: 24, 2011 5:23 PM
Para: Pere Pi Cabanes
Asunto: Re: MEDALLA D'OR A ÒMNUM CULTURAL

Hi estic ben d'acord-

Salut

Josep
------------------------------------------------------

De: Nuria Nieto
Fecha: 25, 2011 2:03 PM
Para: Pere Pi Cabanes
Asunto: Re: MEDALLA D'OR A ÒMNUM CULTURAL

Bon Nadal Sr. Pere,

Jo, crec, pel que veig, que estic completament d'acord amb vosté en tot. És una vergonya el tracte (el no tracte, més aviat) que li donen a l'escriptor més prolífic que hem tingut. No crec que li publiquin, però, la carta. Com sap, en Pla, va criticar de valent al Pujol, i ara amb CIU al poder, no crec que cap mitjà de comunicació estigui per difondre la tasca del Josep Pla. Tampoc era el moment abans, amb el trispartit, ja que el Pla, sempre s'havia declarat conservador. Per aixó els catalans mai arribarem a res, no estem mai d'acord, ni en allò que és més essencial.

M'alegra que com a mínim 4 persones estiguem d'acord en això. I això que som catalans.


Com li he dit, li desitjo que passi bones festes!!!

A reveure
------------------------------------------------------

De: Pere Pi Cabanes
Fecha: 25, 2011 3:14 PM
Para: NURIA NIETO
Asunto: Fw: MEDALLA D'OR A ÒMNUM CULTURAL

Benvolguda Nuria:
L'hi agraiexo el seu comentari que com pot comprovar ja es el segon que rebo. El primer es de Josep Gironés, un escriptor de Tarragona que es el periodista que va cobrir la meva conferencia a La Fatarella. Fa anys que els de Convergéncia estaven a matar amb els de La Vanguardia, doncs ho vaig sentir quan la Marta Ferrusola un dia per TV3 els deixava a les potes dels cavalls. Segurament que els devien concedir "alguna subvenció" i LOGICAMENT han canviat de parer ?. Quan en Mas estava a l'oposició, era rara la setmana que no rebia algun e-mail d'ell. Quan va nombrar el govern l'any pasat, li vaig criticar a dos o tres Consellers més una carta de 3 pagines que havia adreçat feia dos o tres anys a Carles Duarte i Montserrat que va ser el darrer Secretari General de Presidencia en l'ultim govern de Jordi Pujol criticant-li alguns dels nomenaments. Em va contestar dient....Benvolgut senyor Pi: He rebut el seu e-mail que le llegit....em donava les gracies i com sempre es despedia.....Ben cordialment Artur Mas. Des de aleshores ni vaig enviar dos més que ja no me'ls va contestar i li vaig escriure.....Benvolgut senyor Artur Mas. He entés el misatge i en prenc nota, per la qual cosa no el molestaré mès amb els meus escrits. Ben cordialment Pere Pi Cabanes.

Ara be, avui a La Vanguardia m'han publicat l'escrit BANCOS Y CAJAS i com que vosté ja el devia rebre, veurà que parlava no gaire be, de alguns Consellers que ha nombrat i La Vanguardia ha respectat el mateix redactat. Que duri.

Ben cordialment
PERE

Aquest escrit també ha sortit publicat a la revista de Granollers "VALLÈS" el 5/1/2012.

dijous, 22 de desembre del 2011

550-BANCOS Y CAJAS


Completament d’acord amb el contingut de l'escrit que sota aquest mateix títol i signat pel senyor Antonio Comas de Barcelona, ha publicat La Vanguardia del dia 21, sobre la nefasta i malaurada actuació professional, del senyor Miguel Angel Fernández Ordóñez, com a Governador del Banc d’Espanya i que malgrat això, continuarà gaudint d’aquest càrrec tant apetitós, com si no hagués passat res.....y “el mundo sigue andando”, com diu el tango, per què ningú s’atrevirà a demanar-li responsabilitats, com també passa amb tots els polítics, que ens han deixat Espanya per les escombraries i en canvi ells cobraran un bon sou i el que pengi, com a ex ministres, cosa que no va succeir ni ho van permetre, els Islandesos.

Jo, més de una vegada m’he preguntat com es poden nomenar certs càrrecs polítics i quins mèrits presenta l’agracia’t per gaudir-lo. Només cal mirar com actualment, alguns d’ells, han pogut ser nomenats Consellers de la Generalitat, quan el senyor Artur Mas prometia, que si arribava a governar, nomenaria als millors.....si algun d’ells, son els millors....Mare de Deu com deuen ser els pitjors.

Diuen que “de tal palo, tal astilla” i lògicament el senyor Miguel Angel, s’ha d’assemblar al seu germà Francisco, qepr, que va ser el prototip del veritable trànsfuga. Va passar, d’haver jurat els “ Principios Fundamentales del Movimiento”, al haver gaudit de càrrecs molt importants dins el règim franquista, a ser ministre amb el govern d’Adolfo Suáres i continuant amb el de Felipe Gonzáles i els pensionistes, som els que li hem “d’agrair”, que com a Ministre d’hisenda i gracies a ell, des de aleshores, quan se li va encendre la bombeta, per quadrar un any uns Presupostos, som els únics espanyols que paguem l’impost del IRPF dues vegades, cosa que mai ni el dictador Franco es va atrevir a fer-nos.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat a La Vanguardia el 25/12/2011.

dimecres, 21 de desembre del 2011

549-RAJOY ENS APUJA LES PENSIONS......, ARTUR MAS ENS LES RETALLA


Com aquest bon senyor, te la barra de fer pagar als jubilats, un euro per recepta. Segur que passarà a l’historia com ”El President de les retallades” i tot per què sap que els jubilats som gent d’ordre.....no fem vagues, no organitzem cassolades, no cremem neumàtics a les carreteres, no tallem vies de circulació........A veure si al final haurem marxat del foc, amb els del “Tristpartit” i ens haurem “fotut” a les brases, ja que sembla que tothom es veu amb cor de buscar-nos les pessigolles.

Sap senyor Mas, que els jubilats som els únics espanyols que paguem l’IRPF dues vegades ?. Jo no he estat ni seré mai franquista, però en temps del dictador Franco, les pensions estaven absentes d‘aquest impost, per què les mateixes provenen de unes cotitzacions, quins imports utilitzats, ja han pagat aquest impost i l’Estat amb les pensions ens retorna, cada mes, com si hagués estat una guardiola, el que ja hem pagat.

”Gaudim” de la democràcia i lo primer que se li acudeix a un impresentable Ministre d’Hisenda, com era en Francisco Fernández Ordóñez, qepr, però un penques, que havia jurat els “Principios Fundamentales del Movimiento”, al “gaudir” de càrrecs de alta responsabilitat duran el règim franquista, va ser ministre amb el govern d’Adolfo Suáres, a on era el “topo” que tenien a dins d’ell els del PSOE i finalment va ser ministre de Felipe Gonzalez, segurament per pagar-li “los servicios prestados”...... o sigui un veritable “transfuga” i un any que com ara, els números del pressupost anual no li quadraven i de forma “provisional”, segons ell va assegurar, va fer deduir, un altre cop l’impost del IRPF a les pensions i ja sabem que a Espanya, les coses provisionals, sempre, es converteixen en definitives, sobretot si van contra el ciutadà de a peu.

Sap quan se’m queden els de l‘Agencia Tributaria de la meva pensió ??, doncs “només” un 17%, sap quan vaig tributar l’any 2.010 per aquest concepte ?? 5.446,72 euros. Sap a quan pugen les medecines, segons la llista que la metgessa de capçalera m’ha facilitat, que puc arribar a necessitar duran tot l’any , 578,99 euros ...-poc negoci fareu a les meves costelles-... o sigui que miri si me’n queden encara d’euros al meu favor i vostè encara s’atreveix a fer-me pagar un euro per recepta. Si no hi han calés per tot, com vostès asseguren, per què no anul•len de una vegada, totes les ambaixades que ens costen una milionada i que jo ja he demostrat sobradament fa temps, que no servien per res, salvo per suplir el seu ego.......per què no es rebaixen els seus suculents sous, per què hem de mantenir a ”cuerpo” de Rei, als expresidents de la Generalitat, amb les seves exorbitants pensions vitalícies, els seus despatxos en zones privilegiades, les seves secretaries, els seus escoltes, els seus cotxes amb els corresponents conductors i tot per què....per què han estat Presidents de la Generalitat ??, gaudint d’uns sous que molts mai arribarem ni a somniar ??. Ningú els va obligar a presentar-se per aquest càrrec tant apetitós i un cop acabat el seu mandat, haurien de tornar a la vida civil, com hem fet tots, desprès d’haver treballat tota la vida fins a la jubilació i jo a més a més, vaig ser dels que per la maleïda guerra incivil, varem fer 8 anys de vida militar que mai arribaré a sentir-me compensat. Ara només en son quatre d’expresidents ......quans en seran d’aquí 25 anys...?? QUI PODRÀ AGUANTAR TANTA DISBAUXA.......DONCS SEGURAMENT NOSALTRES, AMB L’EURO DE CADA RECEPTA ? O sigui.......la xocolata del lloro !

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat, "una mica" estractat al diari de Barcelona ARA el 25/12/2011. I també a la revista setmanal MÉS de Vic el 28/12/2011.

dissabte, 17 de desembre del 2011

548-¡ LA RISA, REMEDIO INFALIBLE ! : ¡ NUNCA DEBE FALTAR UNA BUENA DOSIS DE HUMOR EN TU VIDA!


Una Cebra recién llegada al zoológico, ve a un caballo y le dice:
-- ¿Y tú quién eres?
-- Un caballo semental.
-- ¿Y qué es eso?
-- ¡Quítate el pijama y te lo cuento muñeca¡
------------------------------------------------
-- ¿Qué le dijo un elefante a un hombre desnudo?
-- ¿¡Y con eso respiras ¡?
------------------------------------------------
--Este era un señor muy bebedor, al que ya se le había hecho costumbre llegar a casa borrachísimo. Un día su mujer, muy enfadada, le pone una trampa: se disfraza de Satanás y se esconde detrás de un sillón para asustarlo.
El tipo llega, se sienta en el sillón, y su mujer sale y empieza a dar gritos.
Él, sin inmutarse, le contesta:
-- ¡No me asustas, estoy casado con tu hermana¡
------------------------------------------------
Un borracho camina con un amigo por la calle y le dice:
- Oye socio, aquí en la esquina hay una señora que me confunde con Dios.
- No mienta compadre. ¿Cómo es eso?
- Sí socio, si quiere se lo compruebo.
Caminan y llegan a la casa de la señora. El borrachín toca la puerta, sale la señora y dice:
- ¡Dios mío, usted otra vez¡
-------------------------------------------------------------
En el confesionario.
-- Padre, soy gay.
-- Pero hijo mío, ¿qué dices?
-- Pues que soy gay, me gustan los hombres.
-- ¿Cómo puede ser?
-- Pues verá, señor cura, en mi casa mi padre, mis hermanos y mis tíos son gays.
-- ¿Cómo? ¿En tu casa no hay nadie a quién le gusten las mujeres?
-- Sí, a mi madre.
------------------------------------------------------------------------------------------Llega un gallego y le dice a su amigo, todo emocionado:
-- Mira, que he engañado al chofer del ómnibus.
-- ¿Cómo ha sido eso?
-- Pues que le he pagado y no me he subido.
-------------------------------------------------------------
CONDÓN TIERNO
Va un niñito de cuatro años a una tienda y le dice al vendedor:
- ' Señod, me da un condón, pod favod ! '
El vendedor no puede creer lo que oye y pregunta:
- ' Perdón... ¿qué me pediste ?'
Y el niñito dice:- ' Un condoncito, pod favod...'
El hombre atónito le dice: - ' Pero, para qué quieres tú un condón?
El niñito contesta:
- Pada atadme ed zapatito..'
-------------------------------------------------------------
PADRE BORRACHO
Un niño a su padre:
- Papá, Papá, ¿cómo se sabe cuando uno está borracho?
- Mira hijo. ¿Ves a esos dos señores? Pues si yo estuviera borracho, vería cuatro.
- Papá, hay sólo un señor, no dos !
-------------------------------------------------------------
En el Hospital, habia un gringo guerito esperando a que la mujer de a luz. Sale el médico y le dice:
- Han sido trillizos.
- ¡ Qué bárbaro que soy, tengo un cañón ! - dice el hombre orgulloso.
- ¡ A ver si lo limpia entonces, porque han salido negros !
-------------------------------------------------------------
En un teatro, un hombre se encuentra acostado, ocupando varias butacas con sus piernas y brazos. Al observar su actitud, el acomodador le pregunta con ironía:
-¿Está comodo?... ¿No quiere que le traiga un cafecito?
-No tarugo, llama a una ambulancia, que me caí del palco.
-------------------------------------------------------------
En un restaurante:
-¡Y como quiere el señor sus huevos?
-Yo, con toda mi alma.
-------------------------------------------------------------
Una maestra nueva, trata de aplicar sus cursos de Psicología.
Comienza su clase diciendo:
- Todo aquel que crea que es estúpido, que se ponga de pie.
Luego de unos segundos de silencio, Jaimito, se pone de pie.
La docente le pregunta:
- Jaimito, ¿crees ser estúpido?
- No, señorita..., pero me da pena verla parada solita...
-------------------------------------------------------------
Gallegos
Estaban tres gallegos conversando y uno dice:
'Se han fijado que Manolo y Altagracia llevan cinco años de casados y todavía no tienen hijos. '
El otro dice: -'Lo que pasa es que Manolo es imponente.'
A lo que el amigo le responde: -'No, hombre, lo que pasa es que Altagracia es esméril.'
Enojado, el tercer amigo les dice: -¿Cómo pueden ser tan imbéciles? Para empezar, la palabra no es imponente sino impotente... tampoco es esméril sino estéril. Y para que sepan, la verdadera razón de que no tengan hijos es que Altagracia está tomando pastillas anticorrosivas para no quedar embalsamada.'

547-SIEMPRE A TU LADO...


EL MARIDO ESTABA EN ESTADO DE COMA. SALIÓ Y ENTRÓ DE ESE ESTADO POR
MESES Y, AÚN ASÍ, SU MUJER PERMANECIÓ A SU LADO TODOS LOS DÍAS.

UN DÍA QUE ÉL DESPIERTA, LE PIDE A SU MUJER QUE SE ACERQUE Y CON
LÁGRIMAS EN LOS OJOS, LE DICE:

- ¡SABES QUÉ!. SIEMPRE HAS ESTADO A MI LADO EN CADA MOMENTO MALO….
CUANDO FUI DESPEDIDO DEL TRABAJO, ME DISTE ÁNIMO, CUANDO MI NEGOCIO
QUEBRÓ, ESTUVISTE AHÍ, CUANDO ME TIROTEARON, ESTUVISTE A MI LADO,
CUANDO PERDIMOS LA CASA, TE QUEDASTE AQUÍ MISMO, CUANDO MI SALUD
EMPEZÓ A DECAER, ESTABAS AHÍ MISMO, A MI LADO... ¿SABES QUÉ...?

- ¿QUÉ, QUERIDO?, PREGUNTÓ ELLA SONRIENDO, A MEDIDA QUE SU CORAZÓN SE
LLENABA DE TERNURA...



- PA MÍ... QUE TÚ ME TRAES MALA SUERTE...

546-ELEGANCIA


Mou y Pep coinciden en la misma barbería. Allí sentados, con un barbero para cada uno, no se habló ni una palabra. Los barberos evitaban cualquier conversación, porque pensaban que podría acabar en discusión.
Terminados de afeitar los clientes más o menos al mismo tiempo, el barbero del merengue hizo intención de coger el aftershave, pero éste le tocó en el brazo diciendo:
- No, gracias. Mi mujer va a olerlo y pensará que he estado en una casa de putas.
El segundo barbero se dirigió al culé y le preguntó:
- Y Vd. ¿Quiere aftershave?
- Por supuesto, respondió el catalán. Mi mujer no sabe cómo huele una casa de putas...

divendres, 16 de desembre del 2011

545-LES “AMBAIXADES” DE LA GENERALITAT, NO SERVEIXEN PER RES


A part de llençar els diners de les depauperades arques de la Generalitat, com si fossin uns “nous rics” i per un altre cantó els dilapiden, doncs desgraciadament, continuem conservant les fantasiades del Inefable Carod Rovira, de quan el “Tristpartit”.

Per què el senyor Mas , si no es que té el mateix esperit de grandeses com els seus antecessors, no agafa el brau per les banyes i les elimina de una punyetera vegada. Per una part, retallades a tort i dret i per les altres.......Viva la Pepa que s’ha mort l’oncle....per què, vol dir que si les anul•la no ens estalviaríem de llençar uns quants milions d’euros cada any o ja no es recorden de quan ens demanaven el vot, però no pensen que després de unes eleccions en venen, afortunadament, unes altres.

I ara explicaré el meu cas particular que confirma una vegada més que.....Les ambaixades de la Generalitat no serveixen per res !.

Com ja he escrit no fa gaires dies, de “l’éxit” que va tenir fa anys, l’entrega a mans de tota la documentació i escrits en català i traduïts al francès mantinguts amb les autoritats franceses al inefable senyor Duran Lleida, que com tants polítics, estimen tant a la gent gran, però només quan s’acosten les eleccions, a més de no dignar-se ni fer cap gestió, fins i tot.....“va perdre els papers”, que ja es el curull de la ineficàcia i del desgavell, vaig tornar a fer una altre vegada, fotocopies de tota la paperassa que quasi passava dels 500 grams i les vaig enviar, ja fa molt de temps, per correu postal a la Generalitat, per veure si a través de la pomposa ambaixada que tenim al cor de Paris, volien fer alguna gestió i no ni tant sols he tingut cap noticia sobre la petició que hagin fet cap gestió, si no que ni han efectuat acusament de recepció, com hauria estat lo correcte, el que vol dir que deuen estat perdudes dins de un caixó d’algun despatx de la Generalitat, ple de teranyines.

I ara la pregunta del milió: I que sol•licitàvem amb tota aquesta paperassa........doncs sencillament demanar al Govern Francès una indemnització, tal com varen concedir els governs d’Alemanya i el Japó per el mateix motiu, ja fa molts anys, pels exhiliats espanyols que l’any 1939, varem ser internats a COMPANYIES MILITARITZADES DE TREBALLADORS ESPANYOLS, treballant a pic i pala i de sol a sol i solament pel migrat ranxo diari i sense rebre cap contraprestació econòmica per part del govern francès, doncs aviat, al pas que anem, ja no en quedarem cap de viu........ jo aleshores tenia 18 any i “Dios mediante”, el proper 17 de gener, en compliré 92 i amb aquest assumpte hi estem treballant des de el 2002, ves si ha plogut. El govern francès va contestar que no tenien res previst..........Alemanya i el Japó, inicialment van dir el mateix, fins que el Tribunal Internacional de la Haya, els va obligar a que indemnitzessin.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

NOTA: A la foto, l'entrada a l'edifici on hi ha l'ambaixada de la Generalitat a New York, al cor de Manhattan, ubicada al pis 26 de la plaça Rockefeller número 1.

----------------------------------------------------------------------------------
VIAJE A LAS EMBAJADAS CATALANAS DEL DERROCHE (Fuente: Diario virtual ABC.ES)

LA diplomacia nacionalista tiene un precio muy alto: 32,8 millones de euros que incluyen el mantenimiento de seis «embajadas» situadas en barrios lujosos de Nueva York, Berlín, Londres, Buenos Aires, París y Bruselas. Un gasto considerable si se tiene en cuenta la situación de crisis económica que vive Cataluña, donde el derroche practicado por el anterior Ejecutivo tripartito ha obligado al presidente Artur Mas a aplicar durísimos ajustes en ámbitos como la sanidad, la educación y la función pública.
Sostiene Mas que la acción exterior es uno de los pilares fundamentales para situar la economía catalana en el mundo y fomentar la cultura y la lengua más allá de las propias fronteras. Sin embargo, como el propio líder de CiU admite, las arcas autonómicas están en números rojos, lo que ha puesto la amplia red de delegaciones, oficinas y «casales» catalanes en el exterior en el punto de mira de los organismos de la Generalitat susceptibles de ser recortados.
Cataluña no es la única comunidad autónoma con representación en el exterior, pero su red es tan extensa que da lugar a duplicidades y a un cierto tufo pancatalanista. Y es que, paralelamente a las 27 agencias comerciales creadas por la Generalitat —denominadas Acció y que dependen de la Consejería de Empresa y Empleo, que destina 11,7 millones de euros a su funcionamiento— para atraer a inversores extranjeros, el Gobierno catalán mantiene esas «embajadas» de dudosa utilidad. Todas ellas —a excepción de la de Bruselas, heredera del Patronato Catalán Pro Europa abierta en 1994—, fueron creadas por el tripartito. Es precisamente durante este mandato cuando la obsesión por el patriotismo sin fronteras de ERC, avalado por el PSC, alcanzó su punto álgido, hasta llegar a los 56 millones de euros presupuestados para 2010.
Mantener las delegaciones cuesta al año 1,1 millones de euros y sus respectivos responsables cobran 80.000 euros. La mayoría están situadas en zonas exclusivas de esas ciudades. La de Nueva York, emplazada en el emblemático edificio Rockefeller Center, es la más llamativa en este sentido, pues su alquiler asciende a 473.000 euros al año. El alquiler de la delegación en París asciende a 416.000 euros al año, mientras que la de Berlín llega a los, 60.000 euros.
El PP ha puesto la reorganización de estas «embajadas» como condición para revalidar su apoyo a los presupuestos de la Generalitat. De hecho, los populares exigieron durante la negociación de las cuentas de 2011 que esas delegaciones se dediquen exclusivamente a cuestiones comerciales y no identitarias, y funcionen perfectamente coordinadas con las embajadas españolas. También reclaman que solo se mantegan aquellas oficinas que resulten más rentables económicamente. Por su parte, fuentes del gobierno autonómico aseguran que antes de fin de año se llevará a cabo la reestructuración de esas oficinas, lo que podría implicar la eliminación de una de ellas, y recuerdan que el Estatuto catalán avala esa función exterior.
Pero la presencia catalana en el exterior, dirigida por la Secretaría de Asuntos Exteriores, dependiente del departamento de Presidencia de la Generalitat, es mucho más amplia e incluye también 95 comunidades catalanas en el resto de España o en el extranjero, los llamados «casales». Tradicionalmente, estas casas regionales se han beneficiado también de importantes subvenciones. Este año hay presupuestados 1,2 millones, algo menos de los 1,8 millones recibidos el año pasado. Osaka, Guayaquil o Vancouver, Pekín o Reikiavik son algunas de las ciudades donde la comunidad catalana está presente.
Cataluña también dedica parte de su presupuesto a la ayuda al tercer mundo mediante la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo (ACCD), que supone un gasto de 22 milones de euros al año, a los que hay que sumar otros once millones que otros departamentos de la Generalitat destina a la solidaridad internacional. La ACCD atraviesa actualmente por un Expediente de Regulación de Empleo que podría dejar su plantilla de 93 trabajadores en la mitad. Tiene presencia en Marruecos, Ecuador, Nicaragua, Bolivia, Mozambique, Guatemala y Colombia.
En el ámbito estrictamente cultural, la Generalitat difunde la lengua catalana a través del Instituto Ramon Llull, el equivalente al Instituto Cervantes español, con sedes en París, Londres, Nueva York y Berlín, ciudades en las que comparten dependencias con las «embajadas» catalanas. Este organismo gestiona, con un presupuesto de 12 millones de euros, los cursos de lengua y cultura catalanas en 125 universidades presentes en 32 países agrupadas, desde 2002, en la Red Universitaria de Estudios Catalanes en el Exterior. El coste aportado para esos cursos por todos los departamentos de la Generalitat supera los cuatro millones de euros.
Las ansias expansivas del nacionalismo catalán ha jugado malas pasadas al Gobierno autonómico de turno. La foto de Carod-Rovira con la corona de espinas durante una visita a Israel o la guerra de banderas protagonizada por él mismo o por el ex presidente de la Generalitat, Jordi Pujol —debido al empeño de anteponer la «senyera» a la bandera española en los actos— son algunos de los conflictos diplomáticos registrados en el largo historial de viajes institucionales del Ejecutivo autonómico.
Efectivamente, fue el primer Gobierno de Pujol el que sentó las bases de esa proyección en el extranjero. La primera Casa de Cataluña en París fue un proyecto de Jordi Pujol, inaugurado en 1998. El presidente Pasqual Maragall y Carod-Rovira desmantelaron el proyecto original en 2007, para transformarlo en Delegación del Gobierno de Cataluña, con pretensiones diplomáticas. Sin duda es un buen ejemplo de la errática política «exterior» de la Generalitat.
Cifras catastróficas
Con un presupuesto de lanzamiento de unos 800 millones de pesetas de la época, La Maison de la Catalogne en París se instaló en el Pasaje de St.-André-des-Arts, en el corazón histórico de St.-Germain, el barrio más caro de París. La idea original era muy simple: montar un gran restaurante de gastronomía catalana, cuyas ganancias presumidas servirían para promover el turismo, las artes y la cultura catalana, en unos locales que tenían tres plantas y permitían diferenciar las distintas actividades gastronómicas, artísticas y culturales.
Aquella primera Maison de la Catalogne tuvo cierto éxito. Pero entró en crisis tras la llegada al poder del primer tripartito, que aplicó destituciones fulminantes y filtró cifras catastróficas sobre la gestión «pujolista»: una deuda acumulada de más de 300.000 euros.
Maragall comenzó por exigir «tratamiento diplomático» para sus nombramientos, causando ciertas tensiones con la embajada de España. El primer equipo nombrado por Maragall terminó por precipitar una gravísima crisis económica, asumida por Carod de manera muy personal: cambió a la delegada del Gobierno catalán para nombrar en el cargo a su hermano.
Las deudas y déficits acumulados aconsejaron pronto el cierre definitivo de la primera Maison de Catalogne, víctima de la incompetencia gestora: un restaurante catalán instalado con subvenciones era gravemente deficitario. Con el cierre de la Casa de Cataluña, el Gobierno tripartito decidió «unificar» los servicios gubernamentales en París, nombrando a un equipo gestor, instalado muy lejos de las zonas de negocios donde suelen instalarse las delegaciones de empresas privadas.
Abandonado el local de 300 metros cuadrados, en el Barrio Latino, el Gobierno de Cataluña instaló sus nuevas delegaciones centralizadas en dos grandes pisos en un barrio acomodado, como terminó haciendo con el resto de «embajadas».
Las demás autonomías también despilfarran
215 oficinas
Cataluña es la comunidad que más oficinas tiene en el extranjero. En total (incluidas las de promoción turística y cultural) cuenta con 50. Pero no es la única. La Comunidad Valenciana mantiene 28 oficinas, aunque ha anunciado que pronto cerrará cinco. Le siguen Andalucía (22), País Vasco (15) y los Gobiernos de Madrid, Asturias y Galicia, que disponen de 12 oficinas cada uno,
150 millones
Es lo que cuesta mantener cada año el conjunto de oficinas autonómicas en el exterior, según los cálculos del popular Eugenio Nasarre, quien ha cuestionado insistentemente al Gobierno socialista sobre esta materia.
7 delegaciones en Miami
Florida es el mejor ejemplo del dislate. Siete comunidades cuentan con embajada comercial en Miami: Cataluña, Andalucía, Madrid, Comunidad Valenciana, Galicia, Castilla y León y Castilla-La Mancha. Conviven con seis instituciones del Estado: el Consulado General, la Oficina Comercial, la Oficina de Educación, la Oficina de Turismo, el Centro Cultural Español de Cooperación Iberoamericana y la Cámara de Comercio.

Aquest escrit ha sortit publicat, amb requadre, a la revista setmanal VALLÈS de Granollers el dia 23/12/2011.

dilluns, 12 de desembre del 2011

543-¡PARA QUE NO TE FIES NI DE TU PADRE !


Este escrito, es con relación al articulo de Lucía Etchevarria, publicado hoy dia 11 en el Magazine, por las facturas que dice que ha recibido de su teléfono móvil de 788 y 840 euros, cuando tiene una simple y ràpida solución al alcance de la mano. Nunca acepte contratos de móviles en ninguna Compañia, nadie da duros a cuatro pesetas....... como “intentó” vender, sin conseguir vender ni uno, hace muchos años, Santiago Rusiñol en el mercado del sábado de Vic. Siempre vaya con Tarjeta de Pre-pago y cuando no le satisfagan sus servicios, deja de cargar la Tarjeta y......”muerto el perro se acabó la rabia”.

Y le contaré mi experiencia: A principos del año 2000 y bajo la insistencia de un vecino amigo que tenia su representación, me di de alta en AMENA-RETEVISION MÓVIL S.A. -que hoy dia es ORANGE, que la absorvió- tanto en telefonia móvil, como en la fija, pués ofrecian unas tarifas bajísimas.... hasta que comprobé del porqué....pués porque en la fija te facturaban llamadas que yo nunca habia efectuado. Entre otras, la última que comprobé..... una a San Feliu de Guixols, donde no tengo ni amigos ni conocidos. Como que hacian constar el nº del teléfono llamé y pregunté y resultó que la conferencia era con Playa de Haro, pues en las facturas hacen constar el nombre de la población, cabeza de Comarca. Reclamé y no hubo manera humana de que me atendieran. Me di de baja inmediatamente del teléfono fijo, ya que solo tuve que dejar de marcar su prefijo, antes del número del abonado, pues nunca habia aceptado su oferta de que si “previamente aceptaba” un número que ellos me facilitaban, te hacian una rebaja en la llamada, o sea que ya te tenian “atado” para lo sucesivo.

Lo más Gordo. Posteriormente adqurí otro teléfono móvil de Movistar, -pues Amena tenia poca cobertura-, y “me pareció” que el saldo de Amena se terminaba antes que el otro e hice la prueba del ”9”. Pregunté el saldo y lo dejé encerrado en un cajón.......unos 15 dias después volví a solicitar el saldo y resultó que estaba totalmente agotado. Por carta, que no me contestaron , les traté de LADRONES.

Todas las Compañias de móviles, te mandan mensajes un dia si y otro tambien diciendote......”.PÁSATE A CONTRATO, -por algo serà que decian en el 123 de TV1- que te regalaremos, unos 100 euros y otros que te regalarán un nuevo móvil valorado en otros tantos” y yo nunca ni les he contestado. Me tomo la molestia de borrar el mensaje y Santas Pasquas.

Y ahora explicaré, porque viene muy a cuento, el motivo del título de mi escrito. Es un chiste de mi ya lejana juventud. Un padre dice a su hijo de pocos años.....Súbete a esta mesa, te tiras que yo te recogeré. El crio a regañadientes, pone mil obstaculos y pegas, pues no ve clara la oferta, hasta que el padre le dice......a ver si no vas ni a fiarte de tu padre !. Al final se tira y ......va a parar al suelo y entonces su padre le dice.....Esto es.......para que no te fies ni de tu padre !......... ni de las Compañias Telefónicas con sus Contratos en Móviles, añado yo.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

divendres, 9 de desembre del 2011

542- 4 VERDADES


1.- SI CAMINAR FUESE SALUDABLE, EL CARTERO..... SERÍA INMORTAL!!!

2.- LA BALLENA NADA EL DÍA ENTERO, SÓLO COME PESCADO, SÓLO BEBE AGUA Y...ES GORDA!.

3.- EL CONEJO CORRE, SALTA, ES VEGETARIANO, Y... VIVE SOLAMENTE DE 8 a 10 AÑOS.

4.- LA TORTUGA NO CORRE, NO SALTA, LLEGA ÚLTIMA, NO SE APURA POR NADA... Y...VIVE 450 AÑOS!!!

CONCLUSIÓN:
¡¡¡...A LA MIEEEEEEERDA CON EL EJERCICIO y LA DIETA...!!!

541-ISLANDIA TRIPLICARA SU CRECIMIENTO EN 2012 TRAS ENCARCELAR A POLITICOS Y BANQUEROS


Islandia consiguió acabar con un gobierno corrupto y parásito. Encerró a los responsables de la crisis financiera en la cárcel. Empezó a redactar una nueva Constitución hecha por ellos y para ellos. Y hoy, gracias a la movilización, será el país más próspero de un occidente sometido a una tenaz crisis de la deuda. Es la ciudadanía islandesa,cuya revuelta en 2008 fue silenciada en Europa por temor a que muchos tomaran nota. Pero lo lograron, gracias a la fuerza de toda una nación, lo que empezó siendo crisis se convirtió en oportunidad. Una oportunidad que los movimientos altermundistas han observado con atención y lo han puesto como modelo realista a seguir.

Desde En Positivo, consideramos que la historia de Islandia es una de las más buenas noticias de los tiempos que corren. Sobretodo después de saber que según las previsiones de la Comisión Europea, este país del norte atlántico, cerrará el 2011 con un crecimiento del 2,1% y que en 2012, este crecimiento será del 1,5%, una cifra que supera el triple que la de los países de la zona euro. La tendencia al crecimiento aumentará incluso en 2013, cuando está previsto que alcance el 2,7%. Los analistas aseveran que la economía islandesa sigue mostrando síntomas de desequilibrio. Y que la incertidumbre sigue presente en los mercados. Sin embargo, ha vuelto a generar empleo y la deuda pública ha ido disminuyendo de forma palpable.

Este pequeño país del periférico ártico rechazó rescatar a los bancos. Los dejó caer y aplicó la justicia sobre quienes habían provocado ciertos descalabros y desmanes financieros. Los matices de la historia islandesa de los últimos años son múltiples. A pesar de trascender parte de los resultados que todo el movimiento social ha conseguido, poco se ha hablado del esfuerzo que este pueblo ha realizado. Del límite que alcanzaron con la crisis y de las múltiples batallas que todavía están por resolver. Sin embargo, lo que es digno de mención es la historia que habla de un pueblo capaz de comenzar a escribir su propio futuro, sin quedar a merced de lo que se decida en despachos alejados de la realidad ciudadana. Y aunque sigan existiendo agujeros por llenar y oscuros por iluminar.

La revuelta islandesa no ha causado otras víctimas que los políticos y los hombres de finanzas. No ha vertido ninguna gota de sangre. No ha sido tan llamativa como las de la Primavera Árabe. Ni siquiera ha tenido rastro de mediática, pues los medios han pasado por encima de puntillas. Sin embargo, ha conseguido sus objetivos de forma limpia y ejemplar.

Hoy por hoy, su caso bien puede ser el camino ilustrativo de los indignados españoles, de los movimientos de Occupy Wall Street y de quienes exigen justicia social y justicia económica en todo el mundo.

dilluns, 5 de desembre del 2011

540-CONFERÈNCIA "ELS GUERRILLERS REPUBLICANS A LA BATALLA DE L'EBRE" (12/11/2011)


PERSONATGES (I)

Extret del blog "http://jgironesdescarrega.blogspot.com/" de l'escriptor Josep Gironès Descarrega.

En una conferència celebrada al Casal de la Fatarella, el director del Centre de Documentació de la Batalla de l'Ebre i col·laborador de Lo riu, Francisco Cabrera Castillo, va explicar les característiques del XIV cos de guerrillers del Govern de la República, secundat per Joan Sambró, de Lo riu. Fou una xerrada interessant, per bé que el personatge més destacat de la nit fou en Pere Pi Cabanes, un antic combatent republicà que va pertànyer a aquest cos. Aquest home, en plenes facultats, té i manté una capacitat d’anàlisi de tot el que ens envolta que ja m’agradaria que tinguessin moltes de les persones que ara mostren un perillós tantmefotisme.

dissabte, 3 de desembre del 2011

539-EL BIBLIOBÚS DE LES GUILLERIES I ELS “MILICIANS DE LA CULTURA”


Felicito molt cordialment a la Revista MÉS, pel seu magnífic reportatge sobre aquest servei, tan desconegut encara per molta gent i que tant bon resultat ens dona, als vilatans de la comarca d’Osona.

Jo fa molts anys que l’utilitzo, fins i tot de quan encara vivia a Cantonigròs, a on també hi arriba i tant la senyora Carme com l’Antoní, els seus responsables, es desviuen per atendre’ns. Proba d’això es que des de aleshores, mai més he comprat cap llibre, doncs quan en surt algun de publicat que em pot interessar, l’encarrego a ells i tard o d’hora me’l faciliten, ja que a casa actualment, em seria molt difícil poder encabir-hi algun llibre més, dels milers que hi han.

Per cert que el que expliquen que això es va iniciar durant la guerra civil, jo que hi vaig prendre part, ho puc confirmar, doncs a totes les Companyies dels soldats de l`Exèrcit, d’aquesta biblioteca se’n encarregava un soldat que era anomenat com “el Milicià de la Cultura”, tasca molt apreciada, doncs l‘interessat, aixi no tenia d’anar a tirar trets al front.

El curiós del cas es que el promotor d’aquest servei va ser un executiu del PSUC, anomenat Trabal, que ves a saber si podia ser a la millor, un antic parent de la senyora Carme, que també es diu Trabal de cognom.

I ara aprofitant el tema, per permeto explicar-vos una petita “triquiñuela”, doncs l’interessa’t, desgraciadament, ja es mort. Era els 1937 i jo aleshores era el Secretari General de les Joventuts Socialistes Unificades de Granollers, no per mèrits politics, si no per què els grans havien marxat tots com a voluntaris al Exèrcit i només varem quedar la canalla, cosa que també varem fer tots posteriorment, els del Comitè Local, per idealistes i .......per rucs !, cosa que mai més tornaria a fer, de anar a jugar-me la vida, al final per res, cosa que em vaig prometre a mi mateix l’any 1939, al comprovar on eren tots els polítics...aquells de “aixequem-nos i ANEU-HI, que varen desaparèixer i que ens varen deixar tirats als sorrals dels Camps de Concentració, a les platges de França.

A la que anava. Va venir a veurem al local de les JSU, el mestre que havia tingut quan estudiava Peritatge Mercantil i em va demanar, si per favor, li podia fer un certificat de “antifeixista”, doncs amb el mateix, ell tenia la seguretat absoluta -doncs havia estat cridada la seva lleva- que li donarien el càrrec de “Milicià de la Cultura”, al ser mestre, el que volia dir que estaria a càrrec de la biblioteca de la Companyia a on havia estat destinat, que sempre estaven “una mica” lluny del front de batalla. Jo sabia positivament que ell més aviat era de ”dretes”..... que abans del 1936 tampoc no era cap crim........com després varen interpretar els assassins de la FAI, però no me ho vaig pensar ni un minut. Als cinc minuts, ja sortia del meu despatx, amb el certificat a la butxaca. Quantes vegades me ho va retreure i agrair quan es va acabar la guerra civil i ens retrobàvem.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari "MÉS" de Vic el 13/12/2011.

538-Un repàs a l’historia de Catalunya. Llegiu que és per flipar...


Batalla de nacionalistas..., ¡disfrútala!.

El "Senyor"J. Vaderribas va escriure una carta a EL MUNDO brutal contra Catalunya i els catalans... I li han respost...

En primer lloc teniu la carta del "Senyor" J Vaderribas i en segon lloc la resposta per part del Sr. Jordi Net.

És boníssima!


CARTA DE J. VALDERRIBAS PUBLICADA A EL MUNDO:

Vaya por delante que mi simpatía por vascos y catalanes es la misma, es decir, ninguna. Pero al menos sé distinguir entre un adversario válido y
otro que no lo es. Dicha distinción es muy importante para todo español que se precie, cuyo objetivo en la vida debe ser dar por periclitados los
nacionalismos periféricos. Aunque el nacionalismo vasco está emponzoñado por los crímenes abyectos de la banda etarra, son un rival de mucha más
enjundia para la nación española que los siempre timoratos catalanes. Y voy a tratar de explicar el porqué.

Mientras los vascos han sido siempre un elemento incómodo en todas las invasiones que ha padecido la península, (romanos, godos, árabes), los
catalanes se han dejado siempre conquistar por el primero que ha pasado por allí. A un lado la resistencia al invasor, al otro, los fenicios que
por un plato de lentejas dejan que se mancille su honor. De hecho, un castellano recio siempre se sentirá más identificado con el carácter rudo y
batallador del vasco, dejando momentáneamente a un lado el episodio repugnante que lleva a cabo una banda de asesinos desalmados, que con la
falta de carácter, el "acongojamiento", el rechazo al enfrentamiento y el amor por el dinero y no por lo propio que caracteriza a nuestros
particulares judíos.

Por todo esto no me extraña que al primer ataque serio que se le plantea al nuevo gobierno de la Generalidad , sean los propios catalanes los que
sacrifiquen a Carod. Mientras los vascos recibieron una presión incomparablemente superior durante el periodo previo a las últimas elecciones
autonómicas, y por desgracia para la nación española con resultado nefasto para nuestros intereses, en Cataluña no han sabido resistir ni el
primer achuchón. Era de esperar, no tienen sangre. Ellos mismos destruyen a sus líderes.

No tengamos ninguna duda de que con un par de escaramuzas más, el gobierno de la Generalidad caerá, se convocarán elecciones anticipadas y
volverán a gobernar CiU y el PP. Todo debe estar bajo control. Dicen mis contactos en Cataluña que ERC, de hecho el único intento mínimamente
serio de ponernos un poco nerviosos, va a quedar electoralmente diezmada el 14-M, mientras que los siempre dóciles chicos de Pujol van a salir
ganando de este embrollo. Y ya sabemos que a esta gente con un par de contactos económicos se les tiene más que domesticados. De hecho, encarnan
al auténtico fenicio. En definitiva, y para apagar los temores de un buen amigo mío, nuestra autentica preocupación debe estar centrada en el
norte.

Los catalanes se anulan ellos mismos, y si se ponen un poco nerviosos, sacamos la tontería del fútbol (el Barsa, ese gran narcótico) y ya están
entretenidos para unas cuantas semanas.


RESPOSTA A LA CARTA DEL SR. J. VALDERRIBAS A EL MUNDO:

Apreciado Sr. Vaderribas,

Vaya por delante que mi simpatía por los ignorantes prepotentes y los chulos castizos es la misma, es decir, ninguna. Puestos a buscar
"adversarios", usted, con su prepotencia, incultura y desfachatez me va como anillo al dedo. La gente como usted y los de ETA son dos caras de la
misma moneda. El nacionalismo español ha sido siempre ofensivo e imperialista, es decir, criminal, como el de ETA. Ustedes, adversarios
nacionalistas españoles, se piensan que España es el centro del mundo y que los que no son castellanos recios y vascos fornidos, son unos cagados y
unos comemierda. Lo más grave es que se lo dejen escribir en un medio de comunicación público.

Veamos, si usted tuviera dos dedos de frente, debería ser más riguroso con la historia y no trepanar las mentes blandas de sus compatriotas con
falsedades. Los catalanes no existíamos en la época de los fenicios, ni en la romana, ni prácticamente en la visigoda. Tampoco existían los
castellanos, ni mucho menos los españoles. En cuanto a los vascos, no lo tengo claro (¿podríamos decir que eran los íberos?). De hecho, los
catalanes existimos, como nación, desde el año 865 aprox. Llegamos a ser una gran nación hasta el año 1412, cuando desgraciadamente se extinguió
la dinastía catalana con el último rey Catalano/Aragonés, Martí L'Humà. En el Compromiso de Caspe, las Cortes Catalanas decidieron
(equivocadamente) pasar a una dinastía castellana con la condición de que ésta respetara las leyes e instituciones de Catalunya, representadas por
la Generalitat.

Está claro que la mente castellana no estaba preparada para respetar acuerdos, y por lo que veo, no lo estará nunca. Desde entonces han tratado
sistemáticamente de violarlos. Si esto se lo hiciéramos nosotros a ustedes, nos llamarían traidores, innobles y nazis, pero como son ustedes
quienes lo hacen, se quedan más tranquilos si piensan que nos dejamos prostituir por dinero. Esto me lleva a pensar en su obsesión por que nosotros
sólo pensamos en el dinero. Tienen ustedes además la virtud de vomitar lo primero que les viene a la cabeza, y como uno de sus principales defectos
es la envidia, nos achacan constantemente que sólo pensamos en el dinero (lo mismo que les pasa a los judíos en otras partes). Esto viene de la
época en que, después de haber expoliado las Américas, su declive les llevó a morirse de hambre y se dieron cuenta de que tenían unas "provincias"
periféricas donde curiosamente, por no haberlas dejado ir a saquear las Américas (esa es su mentalidad), se lo habían tenido que currar en su país,
creando riqueza de la nada con su industria floreciente.

Pues bien, a pesar de lo que les asqueaban los industriales catalanes "por su afán por el dinero", no les asqueaba emigrar a su país para
ganárselo y mucho menos recibirlo de los impuestos que con habilidad fenicia gestionaban (para sus batallitas y dispendios en la Villa ). Otros
países como Holanda, Inglaterra, Italia, etc., hacían (y hacen) lo que hacíamos (y hacemos) los catalanes. Parece que ellos tienen todo el derecho
del mundo de hacerlo, no así los catalanes ni los judíos.

Hablando de batallas, decirle, adversario inculto, que la que perdimos en 1714, o mejor dicho, la que ganaron ustedes, gracias a su gran "bravura
y arrojo", se debió a que Inglaterra nos traicionó. Resulta que el Archiduque Carlos, nuestro candidato a heredar el trono de Carlos II, heredó
durante la contienda la corona de Austria, y por tanto, al equilibrarse las fuerzas en Europa, Inglaterra decidió abandonar a su suerte a los
Catalanes - Tratado de Utrecht 1713 -, con quienes habían pactado una alianza (aunque se quedaron Menorca y Gibraltar*). El ejército
castellano-francés tardó dos años en entrar en Barcelona, después de sitiarla por mar y tierra.

Si los catalanes, como usted insinúa, eran una panda de cobardicas, el ejército castellano-francés, con unos medios y efectivos infinitamente
superiores, debía ser un enjambre de mariquitas. Gracias a esto, el castellano, que a partir de entonces pasó a denominarse español, se impuso en
Cataluña.

Han pasado casi 300 años, y los catalanes seguimos pesados, erre que erre, con nuestro idioma y ganas de autogobierno. Somos un caso único de
supervivencia en Europa (y tal vez en el mundo). Otros imperios colonizadores como Inglaterra o Francia, no tienen casos parecidos en sus
dominios. A ustedes les gustaría ser como ellos, pero nunca lo podrán ser. Simplemente por que son una panda de chapuzas como Zapatero o Trillo,
prepotentes como Aznar o Rajoy y creídos como Piqué, Alicia Sanchez Camacho, Xavier Garcia Albiol, Albert Rivera o Jordi Cañas, que nunca podrán
convencer a un nacionalista catalán. Seremos siempre su grano en el culo, incluso cuando hayan acabado con los Etarras.

*A ver si hay "güebos" de tomar Gibraltar como islote del Perejil, ¡machotes!. Y es que en el fondo sois unos cobardes que sólo os atrevéis cuando
lo tenéis claro.

Som i Serem!
Jordi Net

dimarts, 29 de novembre del 2011

537-CONFERÈNCIA "AMB MÚSICA" D'EN PERE PI CABANES AL CASAL MUNICIPAL DE LA FATARELLA (Tarragona) EL 12/11/2011



Per a veure en Pere Pi "en acció", cliqueu AQUÍ.

Espero que us hagi agradat. Confío en anar ja d'aquí a l'EUROVISION!

536-LA INUTILITAT DELS DIPUTATS I ELS SENADORS O AIXÒ SI QUE SERIEN “RETALLADES”


Llegit a la premsa: El PP disposat a estudiar la reducció del nombre de diputats, senadors i edils. Seria possible, no solsament això, si no anular la totalitat de tots ells, pels motius que justifico a continuació.
I això va tant pels del Congrés i Senat de Madrid, com pels 17 Parlaments Autonòmics. Ara que s’està airejant a la llum pública, per fi, totes les “mamandurries” de que gaudeixen els mateixos i que ells es varen autoconcedir -que els hi hauria de caure la cara de vergonya- entre moltes d’altres, amb les seves pensions, de que amb només set anys de cotitzar com a tals, tinguin els mateixos drets que als treballadors que se’ls exigeixen, de moment, 35 anys per aconseguir la pensió màxima, quan segons la Constitució, tots els espanyols som iguals davant la llei, o que només cotitzen el 4,5% per l’Impost del IRPF o es que aquests pel sol fet de ser diputats o senadors tenen “butlla” o ja no son espanyols, però ja seria hora d’eliminar-los per la seva inutilitat, sempre segons el meu modest criteri. Ells, com tothom, cobrar la pensió pel que han cotitzat
Diuen que treballen de valent dins les fantasmagòriques “comissions”. Perdonin que ho posi en quarentena. Només cal veure’ls amb un “Ple”, quan estant a la vista de totes les TV...... que faran quant no els veu ningú. Un està llegint el diari, l’altre parlant amb el mòbil, l’altre fent “burilles” i l’altre dormitejant......i a la que han acabat de parlar el cap del govern i el de la oposició, i amb una desconsideració total, a la resta de portantveus, tots com un sol home, al 90% els hi ve de sobte, segons ells, una necessitat fisiològica i abandonen el hemicicle, quant als treballadors normals sempre se’ls ha dit que un ha de sortir de casa “c.....i p.....”. Us imagineu si en una Empresa de cop i volta, el 95 % dels treballadors deixessin la feina pel mateix motiu ?. Segur que els hi obririen un expedient i serien sancionats o fins i tot acomiadats i no tornen al seu escó, fins a l’hora de votar a esperar que el seu portantveu aixequi el dit per senyalar-les -i molts més d’una vegada encara s’han equivocat al polsar el botó- si tenen de votar, SI ó NO o ABSTENIR-SE, com si fossin un rellotge de repetició, quant tant fàcil seria que únicament el portantveu de cada partit, representés el numero de vots aconseguit a les eleccions i eliminaríem tota aquesta inútil parafernàlia de cada Ple, que no serveix per res. La majoria d’ells en tota la legislatura no han obert ni la boca com si fossin una estàtua de cera..........si no es per badallar- Us imagineu els mils de milions d’euros que ens estalviarem i que els paguem amb els nostres impostos i més actualment amb els plans de restriccions i “retallades” degut a la crisis ? Ah ! i adéu a la tant criticada, Llei de Hont.
Després, les “Ambaixades Catalanes”, que tampoc no serveixen per res i els milions que ens costen. Vaig demanar al inefable Carod-Rovira, de tant trista memòria, si l’ambaixada de París que regentava per cert el seu germà, em podien fer unes gestiones davant del govern francès........encara espero la resposta. El que confirma una vegada més, que no serveixen per res
Els capritxos de doblar les pel•lícules al català i menys en temps de “necessitats”.. No cal, tots coneixem l’espanyol. Hi han coses molt més imprescindibles com es la sanitat i el “copagament”.
Dubto però que cap govern agafi el brau per les banyes i fent-se l’harakiri, com es van fer les últimes Corts franquistes i es decidís ni tant sols a proposar-ho i si no, per què no fem un referèndum de tots els espanyols -ara que estant tant de moda- amb aquesta proposició....segur que guanyaríem per golejada.....però tots sabem que ja fa més de dos mil anys que, Jesucrist va venir de redemptor........i el van crucificar.
I les sucoses pensions vitalícies, despatx en lloc selecte, secretaria, guarda espatlles, xofer......als expresidents de la Generalitat i a Sant de que ? Ara “només” en tenim 3 però d’aquí a 25 anys qui ho aguantarà ? I com pot suportar Espanya, 18 governs, El Central i els 17 de les Autonomies ?
Ara mateix, Jose Montilla.....sou de expresident i a més a més serà senador, quines penques !
PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà

divendres, 25 de novembre del 2011

535-SR. ROBERTO GIMÉNEZ, CONTESTO EL SEU EDITORIAL DEL DIA 18, “NADA ES GRATIS”


Pàgina 18. De on ha tret vostè que la Seguretat Social es gratuïta ?. Jo, des de el començament dels anys 1940, quan el Ministre franquista Girón de Velasco la va implantar, fins l’any 1985 que al complir els 65 anys em vaig jubilar i cotitzant sempre pel màxim permès, però d’utilitzar-la habitualment....res de res o sigui que no vaig costar ni cinc a la SS durant molts anys, doncs era jove i pràcticament no la necessitava. També era de Assistència Sanitària Col•legial i de S.C.I.A.S. l’“Hospital de Barcelona”, dels que me’n vaig donar de baixa els anys 1.990, cansat de tants anys de cotitzar per res, ja que afortunadament, tampoc havia tingut de necessitar, mai, els seus serveis, gracies a Deu. Ara bé, ja fa uns pocs anys, que ara si que utilitzo quelcom, dels serveis de la Seguretat Social, cosa normal ja per la meva avançada edat, tinc de medicar-me de tant en tant, per la pressió arterial o quelcom de sucre.......res coses, sembla, segons em diu la meva doctora de capçalera, de poca importància.

Ara bé, segons la meva Declaració de la Renda del 2010, l’agència Tributaria em va retenir de la meva pensió, en concepte de l’impost de l’IRPF, la quantitat de 5.446,72 euros i segons la llista que actualment facilita a cada usuari, el metge de capçalera, dels medicaments que “sobre el paper” i dic sobre el paper, per què a la farmacia, molt sovint els hi surt a l’ordinador que puc disposar d’algun medicament que no agafo, per què encara no el necessito, podia adquirir el mateix any, diu que pujarien a 602,20, el que vol dir senyor Giménez, que per la qual cosa, encara queda un saldo disponible, al meu favor, s.e.u o., de 4.844,52 i casos com el meu, deuen ser els de la majoria de pensionistes. O sigui que això de que la medecina es gratuïta.....res de res, doncs ja es diu que el no que es paga amb dinars es paga en berenades!.

Tret de les autopistes de peatge, fem pagar quelcom als automobilistes per utilitzar les carreteres, NO ?. I en canvi, be es fan habitualment obres de conservació cada any que costen milions d’euros i en canvi ningú paga res per viatjar-hi. S’imagina els mils de milions que es recaptarien si es pagués un cànon per circular-hi ? No, doncs això, per què fins i tot el preu dels carburants els va incrementar, amb un impost de 4 cèntims per litre, destinat al Institut Català de la Salut, el trist “Tristpartit”, de tant trista memòria.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dimecres, 23 de novembre del 2011

534-DURAN LLEIDA, ES EL MENYS INDICAT, PER QUEIXAR-SE DE TV3


Ara i degut al resultat de les eleccions del dia 20 per CiU ..... malgrat èll....., doncs per lo menys es pensa que es el rei del mambo.

Jo el dia 8 d’aquest mes, a la revista setmanal de Vic “MÊS”, em va sortir publicat un escrit que portava per títol...”JO NO VOTARÉ MAI A DURAN LLEIDA”, el que em vaig permetre enviar per e-mail a l’Artur Mas -ja que quan estava a l’oposició, era rara la setmana que no en rebia algun d’ell, cosa que es va apagar del tot, a partir del 30 de novembre del 2010.......... ell sabrà el per què, doncs jo soc el mateix de sempre- el dia 14 i a on li donava a conèixer els motius. Si Duran Lleida, diuen que es el és valorat fora de Catalunya com a polític....Mare de Deu, com deuen ser els altres.

En concret explicava que l’any 2004 i per mitjà de un destacat element de UDC de la comarca d’Osona i bon amic, que se’m va oferir per fer-ho, li va entregar a mans, uns “patracols” que pesaven més de mig quilo, per si volia continuar la tasca iniciada per Xavier Trias que era l’anterior portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, ,ja que ell ho es des de aleshores, en defensa de uns drets de la Gent Gran de Catalunya i que el PP, quan tenia majoria absoluta, s’havia passat pel replà de l’escala.

Després de deixar passar quatre o cinc any, sense tenir cap senyal de vida del senyor Duran Lleida, al mateix que els li ha entregar, li vaig demanar que me’ls tornés. Sabeu quina va ser la contestació del senyor Duran Lleida.....AI, ELS HE PERDUT.

O sigui que si ell es el que ha de defensar els interessos de Catalunya a Madrid, val més que ens hi posem fulles.

Ja diuen que....Cap geperut es veu el gep !

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat a la revista setmanal MÉS de Vic el 20/12/2011.

dissabte, 19 de novembre del 2011

533-VILATANS DE MANLLEU.....SOU MESELLS ?


Fa uns dies que els carrers de Manlleu estant esvalotats, Tot un equip de pintors, a marxes forçades y com a bons estajanovistes, estant convertint, pràcticament, a tots els carrers de Manlleu en zona blava, o sigui de pago per aparcar, quan feia anys, de quan era alcalde en Joaquim Vivas, de tan bon record i ves si ha plogut des de aleshores, que els va anular totalment, per la qual cosa, estaven molt “mal acostumats” els manlleuencs i els que hi anem molt sovint .

Al explotar la bombolla del maó, els ajuntaments s’han trobat que els ha fallat la tant important partida d’ingressos que per els permisos d’obres aconseguien i tothom es pensava que això dels aparcaments, era una nova forma per disposar de més diners per cobrir les despeses del Ajuntament........doncs no, resulta que el 100% d’aquests importants ingressos, aniran a parar i “només” durant 20 anys a les butxaques de l’empresa que ha construït el pàrking de la Plaça..........jo també en faria moltes d’obres a casa meva pagant els altres.

Tinc molta relació amb el poble de Manlleu i us puc assegurar que fins avui, encara mai he es- coltat a cap vilatà, parlant bé de les actuacions del seu alcalde per què diuen que....”no n’endevina ni una”. La primera atzagaiada, ja la va fer quan va debutar, al donar nada menys, el nom de Frederica Montseny al Centre Cívic de Manlleu.........tant ignorant és, que encara no està assabentat que aquesta senyora era una de les més destacades dirigents de la FAI -Federació Anarquista Ibèrica- autora del 99% dels assassinats comesos a zona republicana, a partir del 18 de juliol del 1936 i és per aquest motiu que jo pregunto.........si son mesells, per què per exemple a les darreres eleccions autonòmiques de finals de l’any passat, el partit del alcalde va sortir el quart per número de vots i en canvi a les municipals, fetes posteriorment aquest any, les van guanyar. Si no hi ha “marro”, com algú assegura saber, confirma que els manlleuencs realment es que son mesells.

I els partits de l’oposició com CiU i PSC, que fan ?.... doncs com sempre....... dormint a la palla

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari "MÉS" de Vic el 22/11/2011.

I a les eleccions generals del passat dia 20 ha succeit el mateix: El partit de l'alcalde de Manlleu ha sortit quart per número de vots. O sigui que només ha sobrepassat a ICV-EUA, el que vol dir que es confirma que hi ha d'haver "marro" a les eleccions municipals.

diumenge, 6 de novembre del 2011

532-XII JORNADAS EL MAQUIS EN SANTA CRUZ DE MOYA (CUENCA)




30 Septiembre a 2 Octubre de 2011
XII JORNADAS EL MAQUIS EN SANTA CRUZ DE MOYA (Cuenca)
CRÓNICA RURAL DE LA GUERRILLA ESPAÑOLA
MEMORIA HISTÓRICA VIVA

Programa

.........SÁBADO 1 de oct. de 2011

SESIÓN VESPERTINA.…………..
20,00 h. Que hablen los guerrilleros.
• José Navarro (A.G.L.A.).
• Enric Pubill en nombre de la AMICAL dels Antics Guerrillers Espanyols a França.
• Luis Berlinches Raso (Guerrilla urbana de Madrid)
• Ángel Ruiz “Peñaranda”. (AGLA)
• Pere Pi Cabanes (XIV Cuerpo de Guerrilleros del E.P.R.) Associació d'exinternats del Franquisme a Catalunya

531-ELS TREBALLADORS DE LA VITRI, VAN DEMANAR SUPORT A JOSEP A. DURAN I LLEIDA




Vaig quedar garratibat quan vaig llegir això a la premsa comarcal. Vaig pensar ....... que en son de optimistes aquests de la Vitri si es pensen que aquest senyor els hi pot solucionar cap del seus problemes i qui és el que els ha assessorat per què s’hagin adreçat al mateix ?.Per què veieu que se de que va la “pel•lícula”, us vaig a explicar la meva trista i deplorable experiència amb aquest Senyor.

JO NO VOTARÉ MAI A JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA

I ara justificaré el per què. L’any 2004, ves si ha plogut des de aleshores, al principi de la legislatura, li vaig fer arribar un voluminós dossier -a través de un bon amic que se’m va oferir i que es un destacat militant d’UDC de la Comarca d’Osona o sigui que es dels seus- amb tots els “haguts i per haver” de les gestiones fetes, feia anys, amb els diferents partits polítics amb representació parlamentaria però sense cap resultat positiu i els articles que m’havien publicat diversos diaris de Catalunya sobre els mateixos temes, per si ell els volia defensar al Congrés dels Diputats a Madrid com a portaveu del seu grup parlamentari, CiU, com quan ho era en Xavier Trias que ell si que ho va fer, malgrat que sense cap resultat positiu, ja que aleshores, al tenir majoria parlamentaria absoluta els del PP, ho varen tombar sempre, segons fotocopies que disposo de les seves gestions al esmentat Congrés, ja que es tractava dels quatre temes essencials que fa anys defenso i hi vaig al darrera i que la classe política que ens han anat manant i que “gaudim”, mai ha resolt ni tant sols se’n ha preocupat i que afecten essencialment a la Gent Gran, que tots els partits politics, diuen de boquilla i de cara a la galeria, que tant ens estimen, sobre tot quan s’acosten eleccions, però que a l’endemà de les mateixes, mai més, ningú es recorda de nosaltres i a més a més, mai l’esmenta’t senyor Duran i Lleida, s’ha dignat ni contestar, cap de les vegades que li he escrit sol•licitant de que, “com estava lo nostre”.

En vista del seu silenci posterior, un parell d’anys després, vaig escriure al seu segon a Madrid al Congres dels Diputats, en Jordi Jané, que està a la mesa de la Presidència del Congrés, sobre el tema -pobres catalani’ns si ell és el que ens ha de defensar- és un que uns anys abans ens havia citat a la seu de Convergència a Barcelona, al carrer Córcega a on ens va “ASSEGURAR” personalment, que “ens volien ajudar”....i nosaltres ens havíem cregut que era una promesa seriosa (?). Encara espero la resposta, o sigui “de tal palo, tal astilla” i lògicament i com a català emprenyat, si ells passen de nosaltres jo també passo d’ells.

O sigui que ho sento de tot cor, treballadors de la Vitri, però si el vostre problema us el ha de resoldre aquest senyor.....val més que us hi poseu fulles, per què a més a més, tant ell com el seu grup parlamentari a Madrid........actualment no hi pinten res de res.

Per cert al veure tanta desídia, fa un parell d’anys que a través del bon amic que li va entregar els patracols, li vaig demanar que els hi reclamés i que els hi retornés.....sabeu que li va respondre.......Ai....... els he perdut!. Es pot ser tant irresponsable com impresentable, per perdre com a mínim, MIG KILO de paperassa? . Per això...... JO NO VOTARIA MAI A JOSEP ANTONI DURAN i LLEIDA.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat a la revista setmanal MÉS de Vic, el 8/11/2011.

Aquest escrit va ser enviat al Molt Honorable sr. Artur Mas el 14/11/2011.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

530-L'ESTAT VA FOTRE MA A LA CAIXA DE LES PENSIONS



Segons confessa a la premsa d’avui dia 15, la senyora Salgado, Vicepresidenta del govern del PSOE, va agafar “prestada” la quantitat de 3.567 milions d'euros de la caixa de la Seguretat Social, per a "tapar forats" del dèficit espanyol (imposat pels alemanys i no discutit). Llegeixin:

"...La vicepresidenta Elena Salgado procederá a la devolución a la Seguridad Social del crédito de 3.567 millones de euros que ésta le prestó en el 2010 para cubrir los desajustes de tesorería del servicio público de empleo. Este dinero ya fue contabilizado el año pasado como déficit de la Seguridad Social."

Així ara ja sabem el per què aquest any als pensionistes ens van congelar les pensions, passant-se pel replà de l’escala, el Pacte de Toledo, signat el seu dia tant per tots els partits polítics amb representació parlamentaria, com per les Centrals Sindicals, amb el govern.

Sembla que seria de justícia que si ara han tornat els diners, es podrien aprofitar per anul•lar aquesta injusta congelació i posar-nos al dia d’acord amb l’Index de Preus al Consum d’aquest any que el setembre ja estem al 3,10 % d’inflació, el que demostra que les pensions aquest any han perdut poder adquisitiu.

Ara el que no entenc, com el govern ha pogut fer aquesta martingala, ja que segons el PP havia assegurat, que s’havia deixat la legislació sobre aquest compte de reserva de les pensions, de manera tal, que mai ningú legalment hi podés posar ma, referint-se precisament al PSOE, però està ven vist el que deia el meu avi.....feta la llei, feta la trampa.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat a la revista setmanal MÉS de Vic, el 2/11/2011, i també al setmanari de Granollers "VALLÈS" el 9/12/2011.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

529-MARIUS CAROL, DEFENSOR DE CAUSES PERDUDES ?


Fa molts d’anys que en un programa de TV3, junt amb en Jordi Tardà, varem deixar a l’alçada de les potes dels cavalls, al aleshores porter del Barcelona en Busquets, el noi de Ciutat Badia, per què segons ells.....era un “porter sense mans”. Ara resulta que actualment, tots els bons porters hi juguen quasi sense mans, però en aquest cas es varen descuidar de dir que malgrat aquest “gros” defecte, li feien menys gols que no pas l’anterior, en Zubizarreta.

Ara el 3 d’octubre, surt defensant la tesis del Dr.Broggi, de que s’ha d’acabar això de que “els medicament surtin de franc”, quan tots sabem que el que no es paga en dinars es paga en berenades, com jo li demostrava en un escrit meu..

I avui dia 12, defensant les acusacions d’en Bojan, per què no el feia jugar, el que aprofita per criticar a Guardiola. Seria curiós saber com se ho faria el senyor Carol, si fos entrenador del Barça i volés fer jugar a Bojan.....A qui trauria......? a Pedro.....? a Villla?.....a Messi....? O no jugava per què no estava aleshores ni ara, a l‘altura d’aquests tres ? i a l’equip resulta que només hi poden jugar onze jugadors.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dimarts, 11 d’octubre del 2011

528-SENSE PAGA


El sr. Mas decideix treure als alts càrrecs de la Generalitat la paga extra de Nadal, estalviant així1,8 milions d’euros. Bé, és un gest. Encara que més simbòlic i de cara a la galeria que altra cosa. Estic segur que la majoria dels catalans agrairíem millor l’aplicació de mesures molt més eficaces de cara a l’estalvi, com per exemple les tres següents, encara que n'hi ha moltes més:

1-Tancar les famoses Oficines d’Informació a l’estranger, popularment conegudes com “ambaixades”, el cost de les quals, encara que és un secret gelosament guardat (i les despeses dels organismes oficials haurien de ser públiques i transparents), s’estima en un mínim de 15 milions d’euros anuals.

2-Suprimir el càrrec i, per tant, les despeses corresponents, d’expresident de la Generalitat, cosa que ja ha fet Extremadura, deixant sense el seu despatx de 300 metres quadrats, secretària, xofer, cotxe oficial i demés, al sr. Rodríguez Ibarra, únic expresident en aquelles terres. Quant ens costen a nosaltres?

3-Tancar instal•lacions civils deficitàries, com per exemple, aquells aeroports on, perquè hi vagin línies aèries com Ryanair, a sobre la Generalitat els ha de pagar milions d’euros anuals, de dubtosa recuperació.

Amb aquestes accions, i algunes més que no detallo per manca d’espai, segurament no caldria acomiadar metges i mestres, suprimir CAP, tancar sales d’operacions dels hospitals...ni apujar l’aigua.

Jordi Pi Solsona
Barcelona

Aquest escrit ha sortit publicat, amb mínims retocs, al diari LA VANGUARDIA el 10/10/2011.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

527-CAMP DE CONCENTRACIÓ "LE BARCARÉS"


De Pere Pi Cabanes
A: Josep Rovirosa (Defensor del lector - La Vanguardia)
Benvolgut amic Josep Rovirosa Olivé:
A La Vanguardia d'avui dia 6 d'octubre a la pàgina 37, publica una fotografia sobre la qual em permeto opinar: Que es d'alguns d'aquest fotógrafs que esmenta, segur que si, que eren refugiats als camps d'internament per a exilits republicans, també, que era l'any 1939 també, però que això era a Barcarés....es del tot imposible i li aclariré el per què.

El govern francés no tenia ni de bon troç, res previst pel seu allotjament. Es va parlar de un allau de més de mig milió de refugiats. Quan varen autoritzar l'entrada per La Junquera als espanyols, que estaven retinguts a la mateixa frontera des de primers de gener del 1939, el primer camp de concentració que es va organitzar va ser el Argelés-Sur-Mer a on només hi havia que sorra, el mar i tancats amb filats o reixats o sigui a sol i serena. Quan aquest va quedar saturat, a uns kilometres més cap el Nord i a la mateixa platja es va obrir el de Saint Cyprien. La nostre Divisió, la 75 que era de guerrillers i que "eren" els que es cuidaven de volar els ponts, per no donar "facilitats al enemic", un cop hagués passat l'ultim soldat republicà i dic "eren" per què jo aleshores estava al Estat Major de la Divisió i no era pas aquesta la meva de feina, per la qual cosa varem ser els ultims espanyols d'entrar a França per La Bajol i va ser el 9 de febrer del 1939 -i el 10 de febrer les tropes franquistes ja controlaven tota la frontera amb França-. A nosaltres els gendarmes als crits de "allé, allé, campi" ens anaren adreçant cap a Saint Cyprien que també hi havien ja milers de refugiats i nosaltres també varem ser dels últims d'entrar-hi, dins dels reixats amb sorra i el mar o sigui també a sol i serena. Mentres, a Le Barcarés i també a la platja, es varen construir ja barracons de fusta, tancats també dins de reixats i allà ja hi havia cuines per donar-nos un migrat ranxo diari als refugiats, cosa que no teniem a Saint Cyprien que només ens donaven per tot el dia, un pa, no recordo si era de kilo o de dos però que si que era per 25 persones o sigui que tocava una llesca per cada un, segons llista que exigien i per veure, aigua de mar, "filtrada"?. Un cop construits els barracons i ja cap a finals de març, ens varen anar traslladant de mica en mica de Saynt Cyprien a Le Barcares o sigui que varem estrenar el camp, el que sembla que vol dir que si a la foto no hi surten ja barracons i van a peu, doncs no hi varem anar pas nosaltres a peu, es imposible que la foto sigui del camp de Barcarés. Ben cordialment: PERE PI.
-----------------------------------------------------

De: Defensor La Vanguardia
A: Pere Pi Cabanes
He enviat còpia del seu correu al cap de fotografia del diari perquè m'imformi de com estava documentada la foto de Barcerés i perquè estigui al corrent de que un testimoni directe qüestiona la seva autenticitat. Ben cordialment:
Josep Rovirosa, Defensor del Lector, La Vanguardia.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

526-DOCTOR BROGGI, NO AL COPAGAMENT


Amb tot el meu respecte pels seus 103 anys -jo ja vaig pels 92- però de on ha tret vostè que la Seguretat Social es gratuïta. Jo des de el començament dels anys 40, quan el Ministre franquista Girón de Velasco la va implantar, fins l’any 1985 que al complir els 65 anys em vaig jubilar, vaig cotitzar sempre, però d’utilitzar-la habitualment....res de res.. doncs era jove i pràcticament no necessitava res.. També era de Assistencial Sanitària Col•legial i de S.C.I.A.S. “Hospital de Barcelona”, dels que me’n vaig donar de baixa els anys 1.990, cansat de tants anys de cotitzar per res, ja que afortunadament tampoc havia tingut de necessitar els seus serveis.. Ara be, ja fa uns pocs anys, que ara si que els utilitzo els serveis de la Seguretat Social, cosa normal ja per la meva avançada edat, tinc de medicar-me de tant en tant, per la pressió arterial o quelcom de sucre.......res coses , sembla, segons la meva doctora de capçalera, de poca importància, gracies a Deu.

Ara be, segons la meva Declaració de la Renda del 2010, l’Agència Tributaria em va retenir de la meva pensió, en concepte de l’impost de l’IRPF, la quantitat de 5.446,72 euros i segons la llista que actualment facilita a cada usuari, el metge de capçalera, els medicaments que vaig necessitar el mateix any, diu que van pujar 602,20, el que vol dir Doctor Broggi, que per la qual cosa, encara queda un saldo disponible, al meu favor, s.e.u o., de 4.844,52 i que casos com el meu, deuen ser els de la majoria de pensionistes. O sigui que això de que la medecina es gratuïta.....res de res, doncs ja es diu que el no que es paga amb dinars es paga en berenades! No fem demagògia barata de cara a la galeria. A les carreteres, que no son autopistes de peatge, fan pagar als automobilistes per utilitzar-les. ? No, doncs això, per què fins i tot el preu dels carburants els va incrementar, amb un impost de 4 cèntims per litre, destinat al Institut Català de la Salut, el trist “Tristpartit”

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
----------------------------------------------

De: Pere Pi Cabanes [mailto:picabanes@gmail.com]
Enviado el: lunes, 03 de octubre de 2011 21:05
Para: defensor La Vanguardia
Asunto: DOCTOR BROGGI, NO ALCOPAGAMENT

Benvolgut amic Josep Rovirosa Olivé:
Aquest escrit que li acabo d'enviar, li quedaria molt agraït si el fes seguir al senyor Marius Carol, autor de l'article d'avui "La veu de l'experiencia" que per cert em fa recordAR QUE FA ANYS VA VINDRE A VIC UN DIRECTOR GENERAL DE NO SE QUE DE BENESTAR SOCIAL, quan n'era Consellera la "toia" de l'Irene Rigau, i VA DONAR-NOS UNA CONFERENCIA per "LA GENT GRAN" I COM A PROVA de"lo que valem", ens va possar l'exemple de que a les tribus de l'Africa, sempre quan volen pendre un acord, demanen primer el parer de la Gent Gran o sigui els "ancianos" i jo que sempre em posso al davan, per què aixís ningú em veu, vaig demanar la paraula i li vaig dir amb un to una mica enfoten-me.......doncs segurament deu ser per aquest motiu que l'Africa es el continent més atrasat del mon i que confio i pot fer-li gracia i agradar el tema.

Ben cordialment

PERE PI CABANES
----------------------------------------------

From: defensor La Vanguardia
Sent: Tuesday, October 04, 2011 10:44 AM
To: Pere Pi Cabanes
Subject: RE: DOCTOR BROGGI, NO ALCOPAGAMENT

Benvolgut Pere Pi

Acabo de reenviar el seu correu al Màrius Carol, tal com em demana en el seu escrit d'ahir.

Molt bona la resposta que li va donar al director general de torn!

Que no ens falti l'humor

Bon dia i fins una altre

Josep Rovirosa
Defensor del Lector
La Vanguardia

Aquest escrit ha sortit publicat al diari EL PUNT AVUI el dia 7/10/2011 i a la revista setmanal de Vic MÉS el 11/10/2011.

dilluns, 26 de setembre del 2011

525-LES “ENREDADES” DE RODRÍGUEZ ZAPATERO


El Fons de Reserva de la Seguretat Social -que té com a propòsit establir un fons destinat a atendre necessitats futures, originades per desviacions entre ingressos i despeses- i que es va començar a dotar l’any 2000, amb onze anys ha acumulat la quantitat de 85.000 milions d’euros de superàvit, un 6,1% del PIB.

Com el senyor Rodríguez Zapatero ha tingut la barra i pocavergonya de congelar les pensions, ja de per si prou minses o es que amb aquest “brindis al sol” va enredar a la senyora Merkel i al senyor Sarkozy, demostrant-los fraudulosament que així havia fet els “deures” exigits ? o el reserva per què no li falli mai el seu nou sou vitalici ?

Per cert que tots els partits polítics, van criticar fervorosament aquest mesura, però no veig que cap d’ells i essencialment el PP, que segons les enquestes asseguren que es el que té més números per governar, no s’ha pas compromès, de moment, a que si puja al poder, anul•larà aquesta atzagaiada, però amb efectes retroactius al 1er de gener del 2011, ja que això no perjudicaria de cap manera els Pressupostos Generals del Estat, degut aquest suculent superàvit.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà