NOVA CORRESPONDÈNCIA AMB EL SR. ARTUR MAS

31 de desembre del 2010
Sr. Artur Mas, President de CiU
CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
Còrsega 333
O8037 BARCELONA

Benvolgut senyor Artur Mas:
Com vostè segurament deu recordar, la nostra Associació i des de l’any 2002, lluitava per aconseguir que el Govern Central ens retornés l’Impost de l’IRPF que el Govern del PP ens va retenir el seu dia, quan gaudia de majoria absoluta, sobre la Indemnització que la Generalitat de Catalunya de CiU l’any 2000, ens va concedir als que varem estar en Companyies Disciplinaries Militaritzades de Treballadors per motius polítics, durant el règim franquista, la qual cosa es va aconseguir per fi l’any 2007 que ens va retornar el 66%, del seu total i que era el que ell havia percebut, que van ser 387,65 euros, o sigui 64.500 de les antigues pessetes i dient-nos que el 34% restant ens el tenia de retornar el Govern de la Generalitat, que era la part que ell també havia percebut.

En vista de la nul•litat de les nostres gestions davant del govern del Tripartit, vostè l’any 2008, quan se’n va assabentar, molt amable i desinteressadament, se’ns va oferir per ajudar-nos, i que realment ho va fer mitjançant les gestions del seu assessor el senyor Jacint Mora i del diputat Jordi Turull i Negre que també, desgraciadament, van fracassar, ja que l’esmenta’t govern, va fer cas omís de tot l’assumpte ja des de el primer dia. Aquesta mateixa gestió també l’havíem encomanada abans al senyor Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya que fins a la data i després de múltiples reclamacions també han acabat amb el mateix resultat negatiu

Avui dia, afortunadament, ha desaparegut per fi aquest govern, de tant trista memòria pels catalans i fent-nos càrrec del estat deplorable que s’han trobat econòmicament parlant, com herència del mateix, amb els mils de milions d’Euros de deute que els hi han deixat, em plau comunicar-li que per la nostre part i com a iniciadors únics d’aquesta campanya, hem acordat que des de aquest moment la donem per exhaurida i mai més reclamarem res ni ara ni en el futur, sobre aquest “deute” a la Generalitat, de la que vostè tant dignament ha aconseguit la seva Presidència i malgrat que ja ens fem càrrec que vindrà a ser com una gota d’aigua davant d’un oceà –en el meu cas particular representava unes 39.990 de les antigues pessetes o sigui 240,35 euros- s’ha de tenir en compte que tot això beneficiava a més de 50.000 catalans, afavorits també per aquesta indemnització, que la majoria però se’n haurien assabentat únicament , com va succeir al aconseguir el 66% del govern Central, quan els varem informar de la “fausta nueva”, ja que ningú més mai havia mogut ni un dit, ni se’n havien preocupat, treballant en aquest sentit. Amb aquest mateix motiu ens dirigim també avui a l’esmenta’t Síndic de Greuges, per tal que anul•li la nostre demanda i tampoc faci ja cap .més gestió.

Desitjant-li que el seu càmping anual habitual per aquestes dates, com sempre, li sigui profitós, aprofito l’avinentesa, una vegada més, per saludar-lo molt cordialment.
(Pere Pi Cabanes)
----------------------------------------------------------------------------

31 de desembre del 2010

Sr. Rafael Ribó, SINDIC DE GREUGES DE CATALUNYA
Passeig Lluis Companys 7
08003 BARCELONA

Senyor:
Mitjançant la present, ens permetem adjuntar fotocopia del escrit enviat avui mateix al Molt Honorable Senyor Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa i tal com manifestem en el mateix, li agrairem que aquesta Sindicatura que tant dignament dirigeix, anul•lí i deixi de fer ja més gestions relacionades amb els seus expedients 3784/05, 4575/04 i 5341/2005Js/sv, objecte del seu escrit 16098 del 12 de juliol del 2007 i relacionats amb el mateix tema, instats per la nostre Associació des de l’any 2004..

En canvi el que veiem que encara tenim pendent, per no haver rebut cap més informació sobre el mateix, es la documentació que li fou enviada el 23 de març del 2009 i el 28 de març del 2010 que era per instar a traslladar al Defensor del Pueblo, l’antiga demanda de una indemnització al govern francès pels treballadors-esclaus, procedents dels exiliats espanyols, després del final de la maleïda guerra civil l’any 1939, que fórem integrats en Companyies Militaritzades de Miliciens Espagnols, que treballarem de sol a sol i solament pel migrat ranxo diari, sense cap contraprestació econòmica i tal com varen aconseguir dels governs alemanys i japonesos pels mateixos motius, després de la guerra mundial de 1939 al 1946, gracies a una demanda judicial al Tribunal Internacional de Justícia de La Haya, per part de un bufet d’advocats i que per la seva més ràpida informació, ens permetem adjuntar-li fotocopia dels escrits cursats els esmentats dies.

Agraint-li les atencions que sempre hem rebut de vostè, quedem a la seva disposició i el saludem molt cordialment



(Pere Pi Cabanes)