dilluns, 28 de febrer del 2011

Encargo para pintar la fachada del Ayuntamiento de París


El alcalde de París pide cotizaciones para pintar la
fachada del Ayuntamiento, y le entregan 3 ofertas (de un español, un
alemán y un suizo).

La del suizo asciende a 3 millones de
dólares, la del alemán a 6 millones, y la del español a 9 millones.


Ante tales diferencias, se entrevista con los ofertantes,
por separado, para que justifiquen su estimado de costo.


El suizo dice que él usa pintura acrílica para exteriores
en dos capas, y que cuesta 1 millón; en andamios, brochas, equipos y
seguros se va otro millón, y el otro millón restante es la mano de obra.


El alemán justifica su estimado diciendo que él es mejor pintor,
que usa pintura de poliuretano con tres capas, cuyo costo asciende a 3
millones. En andamios, otros materiales, equipos y seguros se gastan
otros 2 millones, y el millón restante es la mano de
obra.

El último, que es el que finalmente gana la
licitación ya que el alcalde asegura que es el presupuesto mejor
justificado, resulta ser la del español que en corto le dijo:

Mire Alcalde, 3 Millones son para usted, otros 3 para mí, y los 3
restantes se los damos al suizo para que nos pinte la
fachada'.

P.D. ¡¡¡CUALQUIER PARECIDO CON LA VIDA POLÍTICA DE TU
MUNICIPIO ES PURA COINCIDENCIA!! ……Ó NO ?????

TEST DE AMOR VERDADERO!


Nueva versión del test, 。。。contrastada!!!

Para saber quien lo ama de verdad, haga la siguiente prueba:

1 - Encierre a su perro y su mujer juntos en el maletero del coche ...
2 - Aguarde exactamente una hora de reloj (justo una hora, o la prueba pierde exactitud)
3 - Abra el baúl del auto.
4 - Verifique quién esta feliz de verlo nuevamente.

。。。 Es Impresionante !!!

diumenge, 27 de febrer del 2011

CATALAN SOLICITANDO UN CRÉDITO


- Bon día, Vengo a solicitar un crédito.

- Encantado de atenderle, Don Jordi. Veamos…¿Qué cantidad solicita?

- 1 Euro.

r- ¿Cómo? Por favor, Don Jordi, no es necesario solicitar un crédito por esa cantidad. Puede usted retirarlo de cualquiera de
sus cuentas. ¿Se lo saco de su cuenta corriente o de su libreta ahorro?

- ¡He dicho que quiero que se me conceda un crédito de 1 EURO! Si no me lo conceden, cancelo la cuenta, la libreta, el fondo de inversiones y me voy a otro banco ¡ collons!

- ¡Oh, no, Don Jordi, por favor! No me malinterprete. Desde luego, no tenemos ningún inconveniente en concederle su crédito, faltaría más. Bien, ¿qué plazo desea?

- Un mes.

- ¿Un mes? Bien, como es un plazo corto le aplicaremos un interés de un 10% y por ser usted uno de nuestros mejores clientes, lo dejaremos en un 5% ¿Le conviene?

- Molt bé. Como garantía, quiero dejar el Mercedes.

- ¿El Mercedes? ¡Pero Don Jordi! Por esa cantidad no es
necesario que nos deje una garantía. ¡Además, tratándose de usted sobra cualquier garantía!

- ¡He dicho que quiero dejar de garantía el Mercedes!¡Si no me lo aceptan cancelo la cuenta y todo lo demás, y me voy a otro banco, cony!

- ¡Oh, no, no, Don Jordi! ¡Por favor! Aceptamos con mucho gusto su garantía, claro que sí, Puede dejarlo en el parking de la oficina. Ahora, no tiene más que firmar aquí…Eso es, muy bien Don Jordi… Muchas gracias y a su disposición, hasta pronto.

Don Jordi llega a casa y se dirige exultante a su mujer:
- ¡Montserrat! ¡Ya nos podemos ir de vacaciones! ¡Encontré parking vigilado para el Mercedes durante un mes! ¡¡¡Y POR
SOLO 1,05 EUROS !!!


MORALEJA: No es que los catalanes sean agarrados,
SON UNOS COMERCIANTES DE PUTA
MADRE.

LA DEMAGÒGIA SOBRE EL PETROLI


Llegit a la premsa: La velocitat màxima baixa a 110 per estalviar gasolina. El Govern espera retallar uns 1.400 milions la despesa amb aquesta mesura provisional. Cada 10€ més per barril suposen 6.000 milions per Espanya.......bla, bla, bla......

Senyor Rodriguez Zapatero i Cª........no ens prenguin per babaus als espanyols i no utilitzin llàgrimes de cocodril sobre aquest tema dels preus del barril de petroli. Al final els únics que ho paguem de veritat aquesta factura som els espanyolets de a peu. Vostès només fan que de intermediaris facilitant les divises, .però es “queden” practicament, amb la diferencia que hi ha entre el preu de cost d’origen i el de venta a Espanya i tots sabem que més del 60% del preu de la gasolina........ son “impostos” i com més cara es, millor per vostès, ja que no es el mateix cobrar el 18% d’IVA sobre per exemple 1 euro que valia fa algun temps, que no pas fer-ho sobre 1,375 que acabo de pagar avui, per litre de gasolina de 98.

Per cert que per comprovar les martingales que hi ha d’haver amb aquestes exorbitants cotitzacions actuals, que ningú s’explica ni justifica, malgrat les versions “oficials”, només cal veure els mils de milions guanyats de més per les petroleres espanyoles, aquest últim any, comparant-lo amb l’anterior, Repsol el 200% i Cepsa el 55% i a més a més, això es tenint en compte que els augments ens els apliquen immediatament als preus d’origen d’ara, amb un petroli comprat fa més de tres mesos en que el preu pagat era molt més barat i que son les reserves que diuen que tenim normalment a Espanya o sigui, amb el consentiment del govern....el timo de les misses. Es vergonyós !. Ni Lluis Candelas, ni Curro Jimenez amb els seus trabucs, quan “robaven als pobres per donar-ho als rics”.

PERE PI CABANES

divendres, 25 de febrer del 2011

LA DARRERA ATZAGAIDA DE L’ALCALDE DE LES MASIES DE VOLTREGÀ


No n’ha tingut prou amb la de l’esquifit pàrking programat i executat per el nou mercat dels diumenges, que ja n’ha fet una altre.

Per motius que no fan el cas, he tingut d’anar fins a Vinyoles, nucli que pertany a l’ajuntament de Les Masies de Voltregà, i he observat que una corrua de canalla, anaven per un forta pujada que tenen davant del seu Col•legi, tots carregats amb trastos i suant la cansalada. He preguntat el perquè i resulta que com que canvien de lloc el seu actual Col•legi, ells pel seu compte, diuen que han tingut de fer-se el trasllat.

Tant fotut està de calers l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà, que no pot ni llogar un simple mitjà de transport i evitar aquest espectacle tant trist i lamentable, d’aprofitar-se de la bona fe de les criatures i el per què els seus pares ho hagin consentit ?

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 24 de febrer del 2011

COMPTE AMB “REGAL”


A la vista de la campanya actual tant agressiva, d’aquesta Companyia d’assegurances per Automòbils, m’agradaria explicar el meu cas particular amb la mateixa, per avís a “navegantes”.

Crec que vaig ser un dels primers assegurats que va tindre la mateixa, quan es van instal•lar a Barcelona, amb la seva nova filosofia d’assegurances directes i vaig estar pagant-les durant molts i molts anys la meva prima. Ja havia vist algunes cartes als diaris, de clients de la mateixa, que es queixaven de que quan arribaven als 70 anys, buscaven la manera legal de cancel•lar-les la pòlissa i efectivament, al jo arribar a dita edat i malgrat no haver cursat mai, en tants anys, ni un sol “parte”, per la raó del “article 29” i amb una excusa molt infantil –vaig preguntar un dia per telèfon si em podia acollir només al “segur obligatori”, ja que començava a estar una mica cansat de pagar, tants anys, primes anuals per res.....i ves quina casualitat, al veure que no em presentaven el rebut anual al cobrament el seu dia, al telefonar-los del per què, em van contestar que ells havien “interpretat” que em volia donar de baixa i ara ja, degut a la meva “avançada” edat....ja no em podien admetre novament com assegurat- i m’havien donat de baixa.

El curiós del cas es que uns dies després, em telefona una senyoreta d’aquesta Companyia i em pregunta......molt amablement.......Com es senyor Pi que s’hagi donat de baixa de la nostre companyia?. I jo vaig dir-li...... La contesto solament per una qüestió d’educació, però si vol saber els motius, només ha de preguntar-ho al seu Gerent..... i li vaig penjar.

Després de tot em van fer un gran favor, que mai els hi podré prou agrair. Des de aleshores, o sigui dels 70 anys fins els 91 que tinc actualment i que afortunadament encara puc conduir sense problemes, ja que fins i tot, tinc encara tots els punts inicials del meu “Permís de Conduir”, que ens va “concedir” fa anys el Comandament de Tràfic, estic en una altre Companyia no tant perepunyetes i amb una quota anual molt més baixa que no pas la que tenia amb Regal i a la que tampoc he tingut de fer, gracies a Deu i toco fusta, cap “parte”, per la qual cosa estic considerat per la mateixa com a “bon conductor” i lògicament, gaudeixo del descompte màxim.

O sigui que gracies Regal, per la vostre clarividència, doncs desprès de tot, em vareu fer i sense voler, segurament a pesar vostre i tal com deia.....un gran favor.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

TARGETA VERMELLA PER L’ ALCALDE DE LES MASIES DE V.


Al so de timbals i platerets, s’ha inaugurat per fi, el nou emplaçament del mercat del diumenge a les Masies de Voltregà. Ara be, només s’ha descuidat de un petit problema però essencial..... i es, a on aparcaran els vehicles en aquest nou emplaçament ? per què el merder que han establert aquest primer diumenge, particularment pels veïns que vivim als carrers de l’altre cantó de la carretera, no te fi ni compte.

Que ho fa que els polítics, com per exemple també l’alcalde de Manlleu, sempre un dia o altre, arriben a demostrar la seva ineficàcia, per què preveure aquest “insignificant” problema, està al abast de l’intel•ligència de qualsevol marrec per tenir-ho en compte, abans de la seva inauguració o pel senyor alcalde aquest per ell....no tenia cap mena de importància....ja que tothom s’espavila ?......però emprenyant als altres !

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dimecres, 23 de febrer del 2011

Curas


- Padre me confieso de que ... robé una gallina!
Reza 3 padre nuestros y devuelve ese animal a su dueño.
-No puedo padre... me la comí.
-Bien... entonces que sean 6 padre nuestros y paguele la gallina al dueño.
-Padre... es que no me acuerdo de donde la robé... estaba muy borracho.
El cura, enojado le dice:
-Está bien, ...reza un rosario completo, coge 20€ y a la primera persona que te encuentres al salir de la Iglesia se los das en penitencia....

El hombre se va al fondo de la Iglesia, reza el rosario y cuando sale, dispuesto a cumplir con el resto de la penitencia se encuentra a una chica en la esquina... estira la mano y le dice: Tenga señorita 20€.
-No querido... son 50€
-Pero, como que 50€, el cura me dijo...
-Eh, ehhh.... pero el cura es cliente de muchos años...

NIEVE EN CUBA!!!!!!!


*Una señora Mexicana ya entradita en años se va sin su esposo a un Congreso en Cuba, cuando llega al hotel de La Habana inexplicablemente encuentra en su habitación a un hombre de color, de dos metros, desnudo con todos los atributos físicos a los que se asocia esa etnia. *

*Hacen el amor una y otra vez hasta que amanece... ella le pregunta:
'Mi amor ¿cómo te llamas?'.*

*Y él responde:-
'No te lo pienso decir, porque te reirías'. *


*Y así día tras día durante una larga semana siguen juntos, hasta que llega el día de su regreso. *


*El 'cubanito' la acompaña al aeropuerto y una vez más* * y antes de despedirse le pregunta ella al negrito:*

*'Por última vez, dime cómo te llamas'. *
* **El* * le responde: -'Prométeme que no te vas a reír... Me llamo 'Nieve'.....*

*La señora suelta una gran carcajada gigantesca..* * *

*Y el cubano le dice: - ¿'Ves cómo te reíste...?'. *

*Y responde ella: 'No, no me r**í**o de tu nombre, si no de la cara que va a poner mi marido cuando le cuente que estuve una semana en Cuba con 24 centimetros de Nieve!!!*

Lo tiene todo


Aquella Maestra les enseñaba a los alumnos la diferencia entre "tener todo" y "no tener todo"...
Julia se levanta y dice,
- "Mi padre es rico y tiene de todo, TV, DVD y un Mercedes-Benz."
- "Está bien", dice la maestra, pero, ¿acaso tiene yate?
Julia dice,
- "No, no tiene yate"
- "Entonces "no tiene todo" le dice la Maestra.

Arturo entonces se levanta y dice,
- "Pero mi Papá sí. El tiene TV, DVD, un Mercedes-Benz y un yate"
- "Pero, ¿acaso tiene un avión? pregunta la Maestra.
- "No, no tiene avión"
- "Entonces tampoco se puede decir que "lo tiene todo", ¿verdad, Arturo..?"

Entonces Pepito se levanta y dice: - "Pues mi Padre sí lo tiene todo."
- "¿Estás seguro, Pepito?
- " Sí, sí estoy seguro... El sábado mi hermana le presentó a su novio,..
un tipo loco con el pelo de punta engominado, 2 pendientes de argolla, 3 piercings en el labio,
otros 2 en las cejas, varios tatuajes en los brazos, pantalón vaquero desgarrado,
gorra de hip-hop y camiseta rota y sin mangas...

Y cuando mi padre lo vió, de inmediato exclamó, -
¡ "Su p... madre... ésto es lo único que me faltaba ! ".

diumenge, 20 de febrer del 2011

ESTOS VASCOS...


Dos vascos se hacen narcotraficantes, pero en el primer intento de pasar mercancía a la vecina Francia, son descubiertos por la guardia fronteriza.

A Joseba le meten varios tiros en una pierna y brazo y lo detienen.

Koldo, con mejor suerte, logra huir. Un mes después Koldo va a visitar a
Joseba a la cárcel francesa. Joseba le dice: - 'Koldo, hazme un gran
favor....la herida de la pierna se ha infectado y aquí en la cárcel me la van
a cortar...Quiero que recojas la pierna y la lleves a enterrar a nuestro
pueblo..-'..........

'Por supuesto Joseba', y accede a lo solicitado por su amigo preso.

A la semana siguiente recoge la pierna extirpada, la lleva a Euzkadi


y procede muy compungido a su entierro.. Vuelve a Francia a visitar a

Joseba y este le dice: '-Koldo, el maldito virus de la herida se ha

extendido.
Es menester que me corten la otra pierna, tienes que hacer

lo mismo que con la anterior....

-Koldo acepta.....

Días después va a la enfermería , recoge la pierna de Joseba y cumple la

misma ceremonia de enterrarla en su amada Euzkadi.

Y vuelve a visitar a Joseba en la cárcel y escucha esto:

'-Mira Koldo, este endemoniado virus no quiere detenerse se me ha extendido al
brazo derecho y me lo han de cortar; yo te pido
que.....................

Koldo lo interrumpe muy sonriente y acercándosele para hablar en secreto le
dice:

!!!PERO QUE LISTO ERES Joseba... !!!!!

¡¡¡TE ESTAS FUGANDO POCO A POCO...!!!

EINSTEIN ANECDOTARIO


La chispa de Einstein en 7 relatos.

Albert Einstein(1879-1955), Premio Nóbel de Física en 1921, gozó de
una rapidez mental propia de un genial humorista

*1*

Un periodista le preguntó a Einstein:
- '¿Me puede Ud. explicar la Ley de la Relatividad?'
Y Einstein le contestó:
- '¿Me puede Ud. explicar cómo se fríe un huevo?'
El periodista lo miró extrañado y le contesta:
- 'Pues, sí, sí que puedo'.
A lo cual Einstein replicó:
- 'Bueno, pues hágalo, pero imaginando que yo no se lo que es un
huevo, ni una sartén, ni el aceite, ni el fuego'.

*2*

Durante el nazismo Einstein, a causa de ser judío, debió de soportar
una guerra en su contra urdida con el fin de desprestigiar sus
investigaciones. Uno de estos intentos se dio cuando se compilaron las
opiniones de 100 científicos que contradecían las de Einstein,
editadas en un libro llamado 'Cien autores en contra de Einstein'.
A esto Einstein respondió:
-'¿Por qué cien?. Si estuviese errado haría falta solo uno'.

*3*

En una conferencia que Einstein dio en un Colegio de Francia, el
escritor francés Paul Valery le preguntó:

- 'Profesor Einstein, cuando tiene una idea original, ¿qué hace? ¿La
anota en un cuaderno o en una hoja suelta?'
A lo que Einstein respondió:
-'Cuando tengo una idea original no se me olvida'.

*4*
Einstein tuvo tres nacionalidades: alemana, suiza y estadounidense. Al
final de su vida, un periodista le preguntó que posibles repercusiones
habían tenido sobre su fama estos cambios. Einstein respondió:
- 'Si mis teorías hubieran resultado falsas, los estadounidenses
dirían que yo era un físico suizo; los suizos que era un científico
alemán; y los alemanes que era un astrónomo judío'.

*5*

En 1919, Einstein fue invitado por el inglés lord Haldane a compartir
una velada con diferentes personalidades. Entre éstas había un
aristócrata muy interesado en los trabajos del físico. Tras una larga
conversación, el inglés explicó a Einstein que había perdido
recientemente a su mayordomo y que aún no había encontrado un sustituto.
- 'La raya del pantalón la he tenido que hacer yo mismo, y el
planchado me ha costado casi dos horas'.
A lo que Einstein comentó:
-'Me lo va a decir a mi. ¿Ve usted estas arrugas de mi pantalón? Pues
he tardado casi cinco años en conseguirlas.'

*6*

Se cuenta que en una reunión social Einstein coincidió con el actor
Charles Chaplin. En el transcurso de la conversación, Einstein le dijo
a Chaplin:
-'Lo que he admirado siempre de usted es que su arte es universal;
todo el mundo le comprende y le admira'. A lo que Chaplin respondió:
-'Lo suyo es mucho más digno de respeto: todo el mundo lo admira y
prácticamente nadie lo comprende'.

*7*

Y por último uno de los chistes favoritos que Einstein Relatara en
reuniones con políticos y científicos. Se cuenta que en los años 20
cuando Albert Einstein empezaba a ser conocido por su Teoría de la
Relatividad, era con frecuencia solicitado por las universidades para
dar conferencias. Dado que no le gustaba conducir y sin embargo el
coche le resultaba muy cómodo para sus desplazamientos, contrató los
servicios de un chofer. Después de varios días de viaje, Einstein le
comentó al chofer lo aburrido que era repetir lo mismo una y otra vez.
- 'Si quiere -le dijo el chofer- lo puedo sustituir por una noche. He
oído su conferencia tantas veces que la puedo recitar palabra por
palabra.' Einstein estuvo de acuerdo y antes de llegar al siguiente
lugar, intercambiaron sus ropas y Einstein se puso al volante.
Llegaron a la sala donde se iba a celebrar la conferencia y como
ninguno de los académicos presentes conocía a Einstein, no se
descubrió la farsa. El chofer expuso la conferencia que había oído
repetir tantas veces a Einstein. Al final, un profesor en la audiencia
le hizo una pregunta. El chofer no tenía ni idea de cuál podía ser la
respuesta, sin embargo tuvo una chispa de inspiración y le contestó:
- 'La pregunta que me hace es tan sencilla que dejaré que se la
responda la persona que se encuentra al final de la sala..., que es mi
chofer'.

Premio al mejor chiste corto del año



En qué se parecen una "boda" y un "divorcio"?
- En que en la boda todo es arroz y en el divorcio todo es " paella " .

¿Has oído hablar del incendio en el edificio de cuatro pisos?


"Incendio"



¿Has oído hablar del incendio en el edificio de cuatro pisos?

Una familia de seis musulmanes, vivía en el primero. Todos perecieron.

Una familia paquistaní de ocho, vivía en el segundo. Todos muertos.


Una familia de Senegal vivía en el tercero. También han muerto todos.


Una pareja blanca vivía en el cuarto, pero ambos sobrevivieron.

- La sociedad musulmana, exigió saber por qué los blancos sobrevivieron cuando todos los demás perecieron.

- La liga de raza negra ha insistido en que se realice una investigación pública.


- La ong APRE (agencia para refugiados) también insistió en que se llevase a cabo una investigación general sobre "su" situación.



El jefe de bomberos fué explícito y aclaró:



La pareja de blancos sobrevivió,

porque se habían ido a trabajar..... Vale?

JUBILACIÓN A LOS 67...?

dissabte, 19 de febrer del 2011

RESPOSTES DE LA MARE TERESA DE CALCUTA.


El dia més bell? Avui

La cosa més fàcil? Equivocar-se

El major obstacle? La por

L'arrel de tots els mals? L'egoisme

El major error? La guerra

La distracció més bella? El treball

La pitjor derrota ? El desànim

Els millors professors? Els nens

La primera necessitat? Comunicar-se

El pitjor sentiment? El rancor

La persona més perillosa? La mentidera

La ruta més ràpida? El camí cert

La major satisfacció? El deure complert

El millor remei? L'optimisme

La més bella de totes les coses? L'amor

Les persones més necessàries? Els pares

El més imprescindible? La llar

El millor regal? El perdó

El sentiment que més et bloqueja? La tristesa

El que et fa més feliç? Ser útil als altres

La força més potent del món? La Fe

El major misteri? La mort

La sensació més agradable? La pau interior

“VAIG A PASSAR PER LA VIDA UNA SOLA VEGADA. PER AIXÒ, QUALSEVOL COSA BONA QUE JO PUGUI FER, O ALGUNA AMABILITAT QUE PUGUI FER A UN ÉSSER HUMÀ, HAIG DE FER-HO ARA, PERQUÈ NO PASSARÉ DE NOU PER AQUÍ”.

Teresa de Calcuta

divendres, 18 de febrer del 2011

¿QUÉ ES EL EXITO? POR EL EMPRESARIO Y FILÁNTROPO MEXICANO CARLOS SLIM


En una entrevista sobre el éxito que le hace Issac Lee, de la revista PODER, al empresario y filántropo mexicano Carlos Slim, entresacamos los siguientes pensamientos sobre el Éxito, los Triunfadores y los Perdedores:

“El Éxito no tiene que ver con lo que mucha gente se imagina.
No se debe a los títulos nobles y académicos que tienes, ni a la sangre heredada o la escuela donde estudiaste.

No se debe a las dimensiones de tu casa o de cuantos carros quepan en
tu cochera. No se trata si eres jefe o subordinado; o si eres miembro prominente de clubes sociales.

No tiene que ver con el poder que ejerces o si eres un buen administrador
o hablas bonito, si las luces te siguen cuando lo haces.

No se debe a la ropa, o si después de tu nombre pones las siglas deslumbrantes que definen tu status social.

No se trata de si eres emprendedor, hablas varios idiomas,
si eres atractivo, joven o viejo.

Analiza estos pensamientos …..

Un triunfador es
PARTE DE LA SOLUCIÓN.
Un perdedor es
PARTE DEL PROBLEMA.

Un triunfador dice:
“Debe haber una forma mejor de hacerlo. . .”
Un perdedor dice:
“Esta es la forma en que siempre lo hemos hecho. No hay otra…”

Cuando un triunfador comete un error, dice: “Me Equivoqué“,
y aprende la lección.
Cuando un perdedor comete un error, dice: "No fue culpa mía”
y responsabiliza a los otros.

Un triunfador sabe que la adversidad es el mejor de los maestros.
Un perdedor se siente víctima durante las adversidades.

Un triunfador sabe que el resultado de las cosas depende de sí mismo.
Un perdedor cree que existe la mala suerte.

Un triunfador enfrenta
los desafíos uno a uno.
Un perdedor rodea los desafíos
y no se atreve a intentar.

Un triunfador se compromete,
da su palabra y la cumple.
Un perdedor hace promesas,
no se pone “manos a la obra”
y cuando falla sólo se sabe justificar.

Un triunfador dice:
"Soy bueno, pero puedo mejorar".
Un perdedor dice:
“No soy tan malo como otros".

Un triunfador sabe escuchar,
comprende y responde.
Un perdedor interrumpe y no espera
que llegue su momento de hablar.


Un triunfador respeta a aquellos que saben más
y se preocupa en aprender algo de ellos.
Un perdedor se resiste a todos los que saben más
y sólo se fija en sus defectos.

Un triunfador consigue
"ver el bosque en su totalidad".
Un perdedor se fija sólo
“en el árbol que le toca plantar".

Un triunfador se siente responsable por
algo más que por su propio trabajo.
Un perdedor no se compromete
y siempre dice:
“Hago mi trabajo y ya es bastante”.

Un triunfador trabaja mucho y dedica
más tiempo para sí mismo.
Un perdedor está siempre
“muy ocupado” o “muy cansado”
y no tiene tiempo para los suyos.

No importa que tan fuertes sean tus creencias.

Si no usas tu sabiduría para crear cambios
positivos sigues siendo parte del problema,
no de la solución ....

UN NUEVO AMANECER


Elisabeth Kübler-Ross
(Zúrich, 1926 - Scottsdale, Arizona, 2004).
Psiquiatra suizo-estadounidense, una de las mayores expertas mundiales en el tema de la muerte

La Dra. Elisabeth Kubler-Ross (1926-2004) fue una de las primeras personas en estudiar honestamente la relación que tenemos con la muerte. Ella ha sido una de las más famosas expertas en materia de la muerte y trabajó con miles de pacientes terminales.

Estudió 20,000 casos de gente de todo el mundo quienes habían sido declarados clínicamente muertos y quienes después habían regresado a la vida. Algunos habían naturalmente y otros fueron reanimados.

A continuación tenemos un resumen con sus propias palabras, tomado de su libro On Life After Death sobre los aspectos más importantes de lo que sucede al momento de morir, a manera de incrementar nuestro conocimiento sobre esto y así, lograr obtener una mayor tranquilidad al pensar en el momento de nuestra muerte o la de nuestros seres queridos y alcanzar una diferente percepción de la vida misma.

“La experiencia de morir es casi idéntica a la experiencia del nacimiento. Es el nacer a una forma diferente de existencia la cual puede ser probada de forma muy simple.

Por miles de años te hicieron creer en las cosas del más allá. Pero para mí, ya no se trata de creer sino de saber”.

Existen tres etapas al momento de la muerte. El fallecimiento del cuerpo humano es idéntico a lo que sucede cuando una mariposa emerge de su capullo.
El capullo puede compararse al cuerpo humano, pero no es idéntico a tu ser real, sino que se trata solamente de la casa donde vive por un tiempo.
Morir es mudarse de una casa a otra mucho más bella.

Tan pronto como el capullo se encuentra en condiciones irreparables, la mariposa será liberada.
En esta segunda etapa, el ser humano se alimenta de energía psíquica. Tan pronto como tu alma deja tu cuerpo, te das cuenta inmediatamente de que puedes percibir todo lo que sucede en el lugar donde falleciste.
Sin embargo, no te encuentras registrando todos estos eventos mediante tu conciencia terrena, sino con otra clase de conciencia nueva.
Puedes enterarte de lo que los demás dicen exactamente, de lo que piensan y de cómo actúan.

En esta segunda etapa el que ha fallecido también se dará cuenta de que se encuentra completo nuevamente.
Personas que eran ciegas, pueden ver de nuevo, y gente que no podía escuchar y hablar, puede hacerlo otra vez. Aquéllos de mis pacientes que sufrían de esclerosis múltiple, me decían llenos de alegría después de que regresaban de una experiencia cercana a la muerte "Dr. Ross, podía bailar de nuevo".
Hicimos un experimento con gente ciega: Aquéllos que tuvieron una experiencia "fuera de su cuerpo" y regresaron, te podían contar en detalle qué colores y qué joyería llevabas si estabas presente en el momento.

En esta segunda etapa notarás que nadie muere solo.
Cuando uno deja su cuerpo físico, uno no puede hablar más en términos de tiempo, espacio o distancia en el sentido común porque éstos son un fenómeno terrenal.
En este sentido, uno se da cuenta de que nadie muere solo porque el difunto es capaz de visitar a quien desee.
Además, existe gente esperando por ti que fallecieron antes que tú, quienes te han querido y apreciado.

Lo que la iglesia les enseña a los niños pequeños sobre los ángeles de la guarda está basado en un hecho. Existen pruebas de que cada ser humano, desde su nacimiento hasta su muerte, es guiado por una entidad espiritual. Todos tenemos dicha guía espiritual, creamos en ella o no. Algunos niños pequeños los conocen como "amigos imaginarios".
Una paciente mía, ya anciana llegó a decirme: "Él está de nuevo aquí. Cuando era niña, él estaba siempre conmigo, pero me había olvidado completamente de que existía".
Ella fallece un día después, llena de dicha sabiendo que alguien que la quiere la está esperando…

En general, la gente que está esperando por nosotros en el otro lado son aquéllos quienes más nos quieren.
En los casos de niños muy pequeños, cuyos padres, abuelos y otros parientes cercanos todavía viven, son recibidos por sus ángeles de la guarda, o por Jesús o alguna otra figura religiosa.
Nunca he conocido ningún niño protestante que sea recibido por la Virgen María, pero ha sido percibida por muchos niños católicos.
Esto no es debido a una cuestión de discriminación, sino que simplemente eres recibido por personas significativas para ti.

Antes de que salgas de tu cuerpo físico para realizar la metamorfosis hacia la forma que tendrás por toda la eternidad, pasas por una etapa que se encuentra totalmente impregnada con imágenes terrenas.
Puede ser que te encuentres flotando a través de un túnel, pasando por una gran puerta o cruzando un puente.
Todos encuentran el cielo que han imaginado.

Después de que has atravesado este túnel , puente o puerta, te encuentras al final de él rodeado por luz.
Esta luz es más blanca que el blanco. Es muy brillante, y cada vez que te aproximas más a ella, te sientes más y más envuelto por el más grande, indescriptible e incondicional amor que te hayas podido imaginar.

Si alguien está teniendo una experiencia cercana a la muerte, le es permitido ver esta luz sólo por un breve instante. Después de esto, debe regresar. Pero cuando mueres realmente, la conexión entre el capullo y la mariposa se rompe.

Después de esto, no es posible regresar a tu cuerpo terrenal. Pero tú no querrías regresar a él de cualquier manera, porque después de ver la luz nadie quiere regresar. En esta luz, tú experimentarás por primera vez lo que el hombre pudo haber sido. Aquí se encontrarás entendimiento sin juzgar, y amor incondicional.

En esta presencia, tú sabrás que toda tu vida en la tierra no fue más que una escuela a la que tuviste que asistir para poder pasar ciertas pruebas y aprender lecciones especiales.

Tan pronto como has finalizado esta escuela y aprendido tus lecciones, será permitido que regreses a casa, que te gradúes!

Hay una cosa que todos tienen que aprender antes de regresar y es el amor incondicional.

Si tú has aprendido y practicado esto, has aprendido la mayor lección de todas.

En esta presencia de luz, tienes que voltear a ver lo que fue de tu vida desde el primer día hasta el último.
Con esta visualización de tu vida has alcanzado la tercera etapa.
Conocerás en detalle cada pensamiento que tuviste, recordarás cada palabra, cada acto.

Esta recapitulación es sólo una pequeña parte de tu conocimiento porque en este momento también conocerás todas las consecuencias resultantes de cada uno de tus pensamientos, palabras y actos.

Dios es amor incondicional. Durante esta revisión de tu vida terrena no culparás a Dios por tu destino, sino que te darás cuenta de que tú mismo fuiste tu peor enemigo, debido a que te acusarás a ti mismo de haberte negado tantas oportunidades para crecer.

Ahora sabrás que hace mucho tiempo, cuando tu casa se quemó, tu hijo murió, tu esposo se lastimó, todas esas tragedias fueron solamente oportunidades para crecer: para crecer en entendimiento, en amor, en todas esas cosas que tenemos que aprender.

Todos hemos sido creados para vivir una muy simple, bella y maravillosa vida. Mi más grande deseo es que comiences a ver la vida de manera diferente.

Si aceptas tu vida como algo para lo que fuiste creado, ya no volverás a cuestionar cuáles vidas son prolongadas y cuáles no.

Bibliografía:
Küubler-Ross, Elisabeth.
"On Life after Death"
Ed. Celestial Arts. U. S. A: 1991.
Págs: 2-14.
Traducción: Diana Cantú

VENTAJAS DE TENER MÁS DE 60 AÑOS...


1. Te importa una m..... el currículum.

2. Si eres parte de un grupo de rehenes, serías de los primeros en ser liberado.

3. Nadie te pide que entres a rescatar personas de un edificio en llamas.

4. La gente ya no te considera hipocondríaco, ¡ahora sí que estás enfermo!

5. No temes a las caídas en el largo y difícil camino de la vida, casi todos los trompazos ya te las has dado.

6. Tu inversión en seguros médicos comienza a rendir frutos, ahora vas muy seguido.

7. Tus articulaciones pronostican el tiempo mejor que los meteorólogos.

8. Tus secretos están seguros con tus amigos, ellos tampoco los recuerdan.

9. Tu rotación de neuronas activas llegó, por fin, a una cantidad manejable.

10. Puedes vivir sin sexo, pero no sin gafas.

11. Si haces una fiesta, tus vecinos no se enteran.

12. La ropa que te compras ya no pasa de moda nunca.

13. Los pecados capitales han cambiado, todos.

14. Dentro de un rato  no recordarás quién narices te mandó este mensaje, pero tampoco te importa.

Como verás te lo escribo en letra grande, yo tampoco veo un pijo.

dijous, 17 de febrer del 2011

BUENOS CONSEJOS


Nunca prives a nadie de la esperanza; puede ser lo único que una persona posea.

No tomes decisiones cuando estés enojado.

Cuida tu postura física.

No pagues un trabajo hasta que esté concluido..

Cuídate de quien no tenga nada que perder.

Aprende a decir "no" con cortesía y presteza.

No esperes que la vida sea justa.

No dudes en perder una batalla, si esto te lleva a ganar la guerra.

No aplaces las cosas. Haz lo que sea preciso en el momento preciso.

No temas decir "no sé“ y "lo siento“..

Contempla el amanecer por lo menos una vez al año.

Mira a los ojos a las personas

Di “por favor” y "gracias" con frecuencia.

Gasta menos de lo que ganas. Recuerda que: Quien gana "coma" 3 y gasta "coma" 2, es más rico que quien gana "coma" 6, pero gasta "coma" 7.

Trata a los demás como quisieras ser tratado.

Aprende a guardar secretos.

Reconoce tus errores.

No cuentes todo lo que oigas, no digas todo lo que piensas.

En vez de criticar, elogia a las personas.

Aprende el Arte de escuchar.

No creas todo lo que oyes.

Disfruta la belleza.

Escoge bien a tu pareja, de ahí se deriva la mayor parte de tu felicidad.

No pierdas tu control en ningún momento, respira.

Tú eres tal como respiras.

¡ Disfruta del descanso !

Sé honesto, gánate el respeto.

¡ Tienes derecho a ser feliz !

Desecha el odio y el rencor, te hacen más daño a ti mismo que a los demás.

Hay cosas que no regresan : la palabra dicha, el tiempo transcurrido y las oportunidades.

Haz una sola cosa a la vez.

No te avergüence preguntar lo que no sabes y recuérdalo para cuando te pregunten.

Descubre placer en lo elemental, comer, respirar, caminar, saborear, tocar, ver, dormir…

Piensa en positivo, los pensamientos negativos envenenan el alma.

Ten cuidado con lo que deseas porque podría hacerse realidad...

Cuando creas que un banquero te está ayudando...


Una tarde un famoso banquero iba en su limusina cuando vio a dos hombres a la orilla de la carretera comiendo césped.

Preocupado, ordenó a su chofer detenerse y bajó a investigar.

Le preguntó a uno de ellos:
- ¿Por qué están comiéndose el césped?
- No tenemos dinero para comida. - dijo el pobre hombre - Por eso tenemos que comer césped.
- Bueno, entonces vengan a mi casa que yo los alimentaré - dijo el banquero.
- Gracias, pero tengo esposa y dos hijos conmigo. Están allí, debajo de aquél árbol.
- Que vengan también, - dijo nuevamente el banquero.

Volviéndose al otro pobre hombre le dijo:

- Ud. también puede venir.
El hombre, con una voz lastimosa dijo:
- Pero, Sr., yo también tengo esposa y seis hijos conmigo!
- Pues que vengan también. - respondió el banquero.

Entraron todos en el enorme y lujoso coche. Una vez en camino, uno de los hombres miró al banquero y le dijo:
- Sr., es usted muy bueno. Muchas gracias por llevarnos a todos!!!
El banquero le contestó: -¡Hombre, no tenga vergüenza, soy muy feliz de hacerlo!.
Les va a encantar mi casa.... ¡El césped está como de veinte centímetros de alto!

Moraleja:

Cuando creas que un banquero te está ayudando, piénsalo dos veces.

divendres, 11 de febrer del 2011

Siempre positivo!, Nunca negativo !


Me ha encantado este mensaje, es de los que leeré más de una vez….

El desorden que tengo que limpiar después de una fiesta,
Significa que...
Estuvimos rodeados de familiares o amigos!

Las ropas que están apretadas,
Significa que...
Tengo más que suficiente para comer!

El trabajo que tengo en limpiar la casa,
Significa que...
Tengo una casa!

Las quejas que escucho acerca del gobierno,
Significa que...
Tengo libertad de expresión!

No encuentro estacionamiento,
Significa que...
Tengo coche!

Los ruidos de la ciudad,
Significa que...
Puedo oír!

El cansancio al final del día,
Significa que...
Puedo trabajar!

El despertador que me despierta todas las mañanas,
Significa que...
Estoy vivo!

Finalmente por los mensajes que recibo,
Significa que...
Tengo amigos pensando en mí!

CUANDO PIENSES QUE EN LA VIDA TE VA MAL...
LEE OTRA VEZ ESTE MENSAJE

LES RODES DE LA VIDA...

ASSOCIACIO D’EXINTERNATS DEL FRANQUISME A CATALUNYA


9 de febrer del 2011

Molt Honorable Artur Mas, President de la
GENERALITAT DE CATALUNYA
Pl. Sant Jaume
08002 BARCELONA

Senyor:
Em permeto facilitar-li fotocopia d’alguns assumptes, que al seu dia em vaig atrevir a posar al seu coneixement, de quan”només” era el “President de CiU” i per si creu oportú tenir-ho em compte i evitar, al meu modest criteri, noves atzagaiades.

1.- La meva modesta col•laboració a la darrera campanya electoral, malgrat no estar ni afiliat a Convergència, mitjançant els escrits que m’han sortit publicats a la premsa, abans de les darreres eleccions autonòmiques

2.- Nomenament del nou govern de la Generalitat. Suggerències. Últim escrit del que vaig rebre contestació de vostè, ja que dels posteriors no veig haver-ne rebut cap més, el que em fa suposar que segurament, pels seus nous actuals i nombrosos problemes que li han deixat els del Tripartit, no li permeten, actualment, dedicar l’atenció d’abans, per la qual cosa i donant-me per entès, pel successiu ja no el tornaré a molestar més amb noves problemàtiques.

3.- La nostre petita col•laboració, com ASSOCIACIO D’EXINTERNATS DEL FRANQUISME A CATALUNYA, per tal d’ajudar, dins les nostres modestes possibilitats, en el greu problema financer que els hi ha deixat l’antic govern i que a la millor no va arribar a les seves mans, ja que de la mateixa no n’he rebut cap contestació de vostè, com tenia per costum anteriorment.

4.- Copagament.....La “Xacolata del lloro” Només mancaria que a més d’haver-nos congelat les pensions, que ara encara sortissin amb aquesta dèria.....ja que malament quan ja se’n parla tant. Diuen que “el que no es paga amb berenars es paga en dinades” i a la majoria de iaios, cada any l’Estat se’ns queda una bona part de les nostres pensions per l’IRPF a la Declaració de la Renda, -cosa que no ens succeïa en temps d’en Franco i això que jo mai seré ni he estat “franquista”-. En el meu cas particular, cada any, i des de que “gaudim de la democràcia” s’acosta a les 900.000 de les antigues pessetes. O sigui 450.000 pessetes cada any per la Generalitat. -Amb euros encara no ho domino i no estic al dia-. Amb aquest import, miri si en podria haver pagat de medicaments

5.- “Salut facilitarà factura dels seus serveis”. Confirmo......una manera con una altre de perdre i fer perdre el temps amb més paperassa i buRrocacia i que al final no servirà per res. Tingui en compte que tots els medicaments que diuen que es serveixen “sense pagar als iaios”, la farmacia sempre els subministra, únicament, sota recepta electrònica mèdica. Quan érem “joves” i durant molts anys, cotitzàvem i en canvi, no ens teníem de medicar, per la qual cosa la SS feia un gran negoci amb nosaltres i això es llei de vida

6.- “Als “Independents de Cantoni” se’ls hi ha vist el llautó”. Tal com vaig pregar-li al seu dia, si aquesta “Entitat Municipal Descentralitzadora”, arriba a estar concedida per l’Ajuntament de L’Esquirol i arriba a la Conselleria de Governació, com a últim tràmit oficial i abans de concedir aquesta atzagaiada, insisteixi a la Consellera i Vicepresidenta, la senyora Joana Ortega, que es miri l’expedient amb lupa –ja que no es “trigo limpio”, segons els meus informadors del nucli-. Els vilatans de Cantonigrós li agrairan.

7.- “Planta de Purins de Sant Martí Sescorts”. Tret de l’anterior alcalde Roqué Dorca que ja va dimitir –segurament al veure venir la pedregada- l’actua’l, que aleshores era el primer Tinent d’alcalde, senyor Mas, com la majoria de regidors per CiU, continuen formant part d‘aquest nefast Ajuntament, quan haurien d’haver estat inhabilitats oficialment per sempre més. La seva deplorable actuació, votant la “concessió improcedent” d’aquesta planta de Purins, va reportar a la Generalitat anterior al Tripartit, unes “despeses” inicials de tres-cents milions de les antigues pessetes, per la inútil compra l’any 2003 dels terrenys (practicament barrancs) del primer denunciant, de quin “polígon industrial tant necessari”, no si ha instal•lat, des de el 2003, ni tant sols una única activitat -vaja èxit- més els 50 milions d’ara com a “compensació”, pels altres dos o tres denunciants, que van cursar posteriorment un altre denuncia -vist el bé que li va sortir al primer- per tal de que retirin la que va motivar la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ordenant la demolició d’aquesta planta i que això motivaria tenir de compensar aleshores als propietaris de la mateixa amb unes xifres milionàries pels “perjudicis”, ja que ells tenen oficialment els papers en regla i els únics culpables de l’atzagaiada, per no donar-li un pitjor nom, es únicament, el que va concedir aquest “permís fraudulent”, l’ajuntament de l’Esquirol. .

8- “La torna”. Li acompanyo l'article: "A ORIOL PUJOL...SENYOR ARTUR MAS...PERQUÈ NO LI DIU QUE CALLI?"

Pregant disculpi el meu atreviment, mentrestant i amb aquest motiu, aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt respectuosament.




(Pere Pi Cabanes)

POR QUÉ ME GUSTA MI JUBILACIÓN.


P: Cuantos días tiene una semana?
R:  Seis sabados y un domingo.

P: ¿Cuál es la hora de acostarme?
R: Tres horas después de haber dormido en el sofá.

P: ¿Cuántos jubilados son necesarios para cambiar una lámpara?
R: Solo uno, pero puede llevar todo el día.

P: ¿Cuál es el mayor fastidio para los jubilados?
R: No tener tiempo suficiente para hacer cualquier cosa.

P: ¿Por qué, no nos importa que nos llamen viejos ?
R: Porque podemos tener descuentos en muchos locales, vacaciones, transportes, medicinas, etc.,etc.

P: ¡Cuál es el término común aplicado a alguien que le gusta trabajar y rehúsa jubilarse?
R: ¡Tontoelbote !

P: ¿A qué llaman los jubilados un largo almuerzo?
R: ¡A todos!

P: ¿La mejor definición para Jubilación?  
R: Eterna pausa para el café.

P: ¿La mayor ventaja de volver a estudiar?
R: Si faltas, nadie llama a tus padres.

P: ¿Por qué, un jubilado, dice muchas veces que no tiene añoranza del trabajo, pero sí, de algunas personas con las que trabajaba?
R: ¡Porque nos gusta decir la verdad!. 

P: ¿Qué hacemos durante toda la semana?
R: De Lunes a viernes; Nada, Sabado y Domingo descansamos.

P – ¿Qué es lo que más usa el jubilado?
R - El pijama !

P – Y, ¿lo que más gastan ?
R – ¡El asiento del sofá!

P – ¿Dónde pasamos la mayor parte del tiempo ?
R – ¡Los “más flojos” frente a la TV!
2ª R – Los “más expertos” mandando mails a los amigos !

Felicidad es un “Viaje”, no un “Destino”

Nunca, mejor tiempo para
ser feliz que ahora .......

Diviértete en esta etapa de la vida.

Comparte este mail con los jubilados que conoces.

Y, si todavía no estás jubilado,
mi más sentido pésame, espera tu turno…!

diumenge, 6 de febrer del 2011

A ORIOL PUJOL: SENYOR ARTUR MAS....PER QUÈ NO LI DIU QUE CALLI !



Aquest bon noi, d’ençà que el van elevar, inexplicablement, a la “quinta potencia”, com a “numero dos” dins de l’Staff Directiu de Convergència, no pot pas obrir la boca que no la vessi. Fa pocs dies, assegurant que aquell mes, tenien dificultats per pagar les nomines de la Generalitat i que immediatament el van tenir de desmentir. Ara en una entrevista que va concedir a Radio Euskadi, se li devia escalfar la boca i va tenir la barra de defensar la legalització de Batasuna, quan aquests impresentables, que van ser il•legalitzats, precisament, “per formar part de la banda terrorista ETA”, la tenen, si volen, d’acord amb la llei dels “Partits Polítics”, a l’abast de les seves mans.......només han de desmarcar-se, desautoritzar i desqualificar als terroristes d’ETA i desvincular-se definidament d’aquesta banda d’assassins. Miri si ho tenen de fàcil i sense tenir d’utilitzar la seva innecessària i poc oportuna, ajuda moral.

I després el que mancava pel duro....Va assegurar que les relacions entre CiU i PNV, segueixen “funcionant molt be”. Doncs miri senyor Oriol Pujol, pels milions de pensionistes espanyols, el PNV son una altre colla de “impresentables” i perdoni la redundància, ja que gracies a un “plat de llenties” que van aconseguir del govern del PSOE , han donat suport a Rodriguez Zapatero i es va poder acordar, en els presupostos generals de l’Estat pel 2011, la CONGELACIO DE LES PENSIONS. O sigui que tots els pensionistes espanyols estem ”agraïdíssims” a aquests “penques” del PNV, ja que gracies a l’esmentat miserable suport, ens han perjudicat a tots els pensionistes. Ja diuen que....... “tenint segons quins amics, no cal tenir enemics”

PERE PI CABANES

Aquest escrit ha sortit publicat al diari ARA de Barcelona el 7/02/2011, però només el 2n paragraf que fa referència al PNV.

Aquest escrit ha sortit publicat a la REVISTA DEL VALLÈS de Granollers el 11 de febrer del 2011, tot complet.

dissabte, 5 de febrer del 2011

SALUT FACILITARÀ FACTURA DELS SEUS SERVEIS


El Conseller del Departament de Salut de la Generalitat el senyor Boi Ruiz, ens ha “amenaçat” que informarà, mitjançant la seva corresponent factura, al usuari, del cost real dels fàrmacs que prescriuen els metges de la salut pública.

Diuen que.....”sabe más el diablo por viejo que no por diablo”.......i jo com a “viejo”, puc anticipar-li i sense por d’equivocar-me, que tot això i res es el mateix i només servirà, ara que estem en pla de rebaixes per la crisis, no solament per perdre i fer perdre el temps, si no només per produir més despeses en paperassa i “buRrocràcia”, amb el cost que tot això representarà, per què dubto que ningú vagi al metge gaire de gust, si no es per necessitat i suposo que ells son prou inteligents i rectes per no receptar coses inútils ni supèrflues.

L’Hospital General de Vic, ja fa molts anys -cap els 1980/1990- que aquest mateix sistema el va posar a la practica i en vista de l’éxit, ho van deixar corre i mai més se’n ha sentit parlar fins ara, que alguna eminència gris, ho ha tornat a descobrir, com feia amb els seus invents, el doctor Franz de Copenhague del TBO.

Ara bé, si degut a la meva avançada edat, en puc arribar a tenir necessitat d’utilitzar, més sovint, dels seus serveis -i recomanaria que tothom faci el mateix- es que al rebre la factura de “marras”, entregaré una fotocopia de la meva darrera Declaració de la Renda a on hi consta, la important xifra anual que tributo des de fa molts anys i hi aniré deduint l’import de les possibles factures i demostrar-li al senyor Boi Ruiz que ni a mi, ni a cap de la majoria de vosaltres, ens regalen res, si no que fins i tot, ho hem pagat amb escreix i a la bestreta, tenint en compte els anys que ja fa que tributem, sense haver rebut, ni necessitat, afortunadament, de cap contraprestació important.

Senyor Artur Mas......si amb aquests futeses compten poder sortir de la actual crisis i la seva manca de circulant, es que encara creuen en miracles i de miracles, fa també molts anys que la Santa Seu no n’ha homologat pas cap, o hem de fer cas del Conseller esmentat que recomana, per solucionar les “llistes de espera”, que tothom es faci de una “Mutua”. Així, qualsevol es tècnic com economista, però........ de via estreta !

PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà


AQUEST ESCRIT I TAL COM TINC PER NORMA DES DE FA MOLTS ANYS, LE ENVIAT AL SENYOR ARTUR MAS, PER TAL QUE EL DIA DE DEMÀ NO PUGUI ALEGAR IGNORÀNCIA, I TAL COM TAMBÉ LI VAIG FER AMB L’ESCRIT EN QUE TREIA ELS “DRAPETS” AL SOL, DE LA IMPRESENTABLE CONSELLERA SENYORA IRENE RIGAU I DEL “BUFAT” SECRETARI GENERAL DE PRESIDENCIA EN “QUICO” HOMS, MALGRAT QUE TAMBÉ ESTIC SEGUR QUE NO SERVIRÀ PER RES

JOSEP ROVIROSA - DEFENSOR DEL LECTOR DE LA VANGUARDIA





Benvolgut amic Josep Rovirosa Olivé, Defensor del Lector de
LA VANGUARDIA
BARCELONA

A La Vanguardia d’avui he llegit a la pagina 22, l’article de la senyora Montserrat Dominguez que porta per titol “El Año del Conejo” I al seu 3er apartat de la dreta escriu “Cecotrófico”, aclarint que es com es denomina el fet de que els conills es mengin els seus propis excrements.

Com sigui que jo particularment i durant molts anys, fins que em vaig jubilar als 65 anys i després de la meva excedència com a directiu bancari -com em sembla recordar que vaig informar-li fa un temps- vaig iniciar i explotar, ajudat molt eficaçment per la meva esposa qepr, una acreditada activitat comercial i ramadera, especialitzada única i exclusivament amb el ram de la “Cunicultura”, per la qual cosa teníem molts clients, no solsament dins de la Península Ibérica, com son Espanya i Portugal, incloent les Illes Balears i Canàries, si no que fins i tot, varem exportar habitualment a varies nacions de l’América Llatina. Havíem confeccionat, fruit de la nostre pròpia experiència personal com a inicialment, “Cunicultors” i que facilitàvem als nous clients, uns follets titulats “CONSEJOS PRACTICOS–COMO CRIAR CONEJOS” – “ALGUNAS DE LAS ENFERMEDADES MAS CORRIENTES EN EL CONEJO” - I A ON DONAVEM A CONEIXER ELS SEUS SÍMPTOMES I ELS TRACTAMENTS, AMB LA MEDICACIÓ ADEQUADA- redactats en castellà, que tenien un èxit formidable entre aquests clients ”sud americans” doncs ens asseguraven que els hi eren molt útils i pràctics degut al idioma, cosa que no ho trobaven amb els productes nord americans que sempre eren amb anglès

Als nostres clients, sempre els recomanàvem que cada mes i com a norma, a les seves granges industrials de conills, fessin un tractament “anticoccidiósic” general, als mascles i femelles adultes, per evitar que els seus “llodrigons” ja naixessin amb “el fetge apedregat”, doncs sabíem, “com experts en la matèria”(?) que els conills tenen per “norma “menjar-se els seus propis excrements i dins dels mateixos expel•lien els “coccidis” que son els causants dels “fetges apedregats”. Si a més dels coccidis que ja portaven dins del seu organisme, doncs es hereditari, els augmentaven amb els que anaven dins dels “cagallons”, era com si fos una progressió aritmètica i d’aquesta practica dels conills, científicament em dèiem, practicar la “coprofàgia” i que es realment la paraula que figura al diccionari de la llengua castellana. En canvi aquest nom de “Cecotrófico” no he trobat que figuri per res al mateix, pel que em permeto pregar-li si fos tant amable i demanés a la senyora Montserrat, de on ha tret aquest mot, per mi i segurament per molts cunicultors, desconegut.

Agraint-li molt sincerament les seves habituals atencions, aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt afectuosament

PERE PI CABANES
----------------------------------------------------------------------

De: "JosepRovirosaOlive"
Fecha:lunes, 07 de febrero de 2011 13:54
Para: "Pere Pi Cabanes"
Asunto: RE: CARTA DEL 4-2-2011

Benvolgut senyor Pere Pi

Es ben cert que el diccionari de la Real Academia Española no conté el terme cecotrofía ni el derivat cecotrófico i que si que recull, en canvi, el de coprofagia, definint-lo com a "ingestión de excrementos".
Diccionaris mes específics sobre termes de zoología, com el que pot trobar a
http://www.drpez.com/diccionari
defineixen la cecotrofía de la següent manera

Parte del material que se consume no se digiere y los movimientos peristálticos dividen este material en dos; de mayor y de menor tamaño. El de mayor tamaño continua su camino hasta ser transformado en bolas de heces, heces duras. Las partículas más pequeñas pasan al ciego, donde las bacterias fermentan este material y es reabsorvido. El sobrante sale al exterior como heces blandas y recibe el nombre de cecotrofas, que son nuevamente ingeridas... Así se absorve la proteína que producen las bacterias en el ciego y se aprovecha al máximo el alimento.


Ben cordialment

Josep Rovirosa Defensor del Lector La Vanguardia

BILBAO, UNA DE MÉS


From: "Pere Pi Cabanes"
Sent: Friday, January 28, 2011 10:38 PM
To: "M. ANGELA MANGIAFAVE"
Subject: Fw: Mecánic de Bilbao atornillant

> Y este es el tercero. Para que "capte" el significado sobre Bilbao es
> porqué
> los vascos de Vizcaya cuya capital es Bilbao es que son muy, peró que muy
> exagerados.Un chiste sobre este "defecto" es uno que dice......Mirad si
> Jesucristo lo fué de humilde que, habiendo podido nacer en Bilbao, lo hizo
> en ....Belén. Otro unos vascos hacian gala de ujn buen saque en cuestion
> de
> comida y uno le preguntaba y otro le contestaba....En una comida.....
> cuantos chuletones de ternera te comerias ?..... ....por lo menos una
> docena y de espaldas de cordero ?.......una media docena y.....de
> chuletas de cordero ?......por lo menos unas veinte......ect. ect........
> y
> al final le preguntaba.....y de pajaritos ?.......pues.......TODOS
>
------------------------------------------------------
De Pere Pi Cabanes
Para: Carles Duarte i Montserrat
29/01/2011 a les 13:44

Asunto: MECANIC DE BILBAO ATORNILLANT

Benvolgut senyor Duarte:
Només per què estigui assabentat,
em permeto reenviar-li el e-mail que, com tots els que reben vostés en
català, després l'envio a aquesta senyora Angela Mangiafave de Ferreira, que
també es una "fan" meva de fa molts anys però que, malgrat que viu a
Brasilia ella es argentina i el català no l'enten i per aquest motiu li
tradueixo i sempre hi poso algún afegitó, i aquest que li reenvio, es el que
hi anava amb l'envio dedicat al mecanic de Bilbao ja que tot això m'en vaig
assabentar l'any 1939 quan estava a un Batalló Disciplinari Militar de
Treballadors a Bilbao i com que jo estava a l'oficina i aquell batallò era
"un joc d'ous". En primer lloc el cap militar es deia "Companys" i deien si
era parent d'en Lluis Companys i erem tractats -cosa rara avis per aquella
època esencialment als catalans de la "zona liberada"- com a persones. Un
batalló d'aquestes caracteristicas com segurament deu saber, era com si
estesis a la presó però a més a més, tenies d'anar a treballar....doncs en
aquest com que ens donaven una gratificació de 1,50, 2 o 2,50 diaris a més
del 0,50 de "sobres" com els soldats,segons la categoria al lloc a on
estaves destinat, el 95% dels "penados" dormiem en cases particular que
normalment per aixo ens cobraven una pesseta diaria i amb la mateixa hi
anava incluida la rentada de la roba i l'esmentat cap, només el que volia
que cada dia de dilluns a dissapte a les 8 del matí a la "Base" a on es
pasava llista i després ens vestiem de paisà els dissaptes a la tarde i els
diumenges que anaven a ballar a una plaça de Deusto que amb uns altaveus i
tres o quatre discos, sempre es mateixos, era un ball molt acreditat. Jo
sempre sortia amb una colla de bascos que francamnt devien ser els
precursors de l'ETA, però tots eren molt de la barrila i per aixó vaig
coneixer una mica més a fons les seves "deries" i no acabo d'entendre com
d'aquell planté en sortisin aquesta colla de desalmats
--------------------------------------------------
De: Carles Duarte
Para Pere Pi Cabanes
29/01/2011 a les 14:20
Asunto: MECANIC DE BILBAO ATORNILLANT

Moltíssimes gracies, benvolgut Pere, pel missatge, pels records, pels aclariments i, sobretot per l’amistat.

Una forta abraçada,

Carles Duarte

divendres, 4 de febrer del 2011

MILI I PENSIONS


Sota aquest mateix títol a La Vanguardia del dia 3, el senyor David Puy Barón de Barcelona, es queixa a la secció “Cartas de los Lectores” del per què el temps fet de mili o sigui donant-ho “Todo por la Patria” no es tingui en compte a la hora del càlcul de les pensions. Doncs puc informar-li i assegurar que aquesta llei, fa anys que realment existeix i jo en soc un dels, segurament pocs, beneficiats de la mateixa. El que succeeix, com sempre que surt alguna disposició que els ciutadans de a peu se’n puguin beneficiar, que es tanta la seva difusió, que no se’n assabenta quasi ningú i si jo ho vaig saber, va ser per una veritable casualitat i que va ser al fer-me soci de l’Agrupació dels” SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ 41”. Aquesta llei es va emetre dins ja des de que “gaudim” de la democràcia i per què comprovi la “catadura” dels legisladors, només val el temps de mili, però el enrolat dins de l’exèrcit Franquista o sigui que els que com jo, varem estar dins del de la República, de 1937 a 1939, aquest lapsus de temps....El vent se’l emportà.

Ara el aconseguir-ho va ser un veritable martirologi. Vaig presentar la demanda davant de I’Institut Nacional de la Seguretat Social (I.N.S.S.) i d’entrada ja me’l van denegar, al•legant que segons les dades oficials “de que ells disposaven”, jo només havia fet 9 mesos de mili i la mili obligatòria vigent era de 18 meses o sigui que encara els en devia 9, quan de 1939 fins a 1945 hi anaven s.e.u o. 6 anys i això perdent els 2 anys a l’exèrcit republicà. Quan vaig rebre la denegació no sabia si posar-me a riure a plorar per tant desvergonyiment, quan qualsevol babau sabia que els de la lleva del biberó varem fer 8 anys de mili. Vaig buscar i trobar les documentacions justificatius del temps de mili.... a Bilbao 1939 i 1940 (Servei de Recuperació d’Automovils). A Tetuan 1941 (30 Regimiento de Artilleria Divisionaria) i a Saragossa, 1942 al 1945) com a soldat de reemplaç (a l’Acadèmia General Militar) a on no ens varen llicenciar el 1945 si no que només ens varen concedir “permiso indefinido”, que encara deu durar, ja que mai he rebut el meu llicenciament.

Presentat i denegat de nou, per l’INSS, assegurant que jo, com que aquell temps de mili vaig “cotitzar” a la Seguretat Social, demostrava “fehacientemente” que no havia fet la mil. I en ”part” tenien raó, ja que abans de la maleïda guerra civil i fins el 1937 que vaig ingressar com a ”babau”, voluntari a l’exèrcit republicà, jo aleshores treballava en una entitat bancària i segons la Reglamentació Oficial del Treball vigent –el que avui en diríem el “Convenio Colectivo”- dins la banca privada, per llei, als soldats que fèiem la mili, ens tenien d’abonar la meitat del sou de quan estàvem en actiu. El meu sou el 1936 eren de 60 pessetes mensuals i lògicament, per la quantitat que m’abonaven cada més, se’m descomptava la cotització de l’ingrés que es feia a la SS, però la llei parla del temps que s’havia fet de mili, no de si has cotitzat i jo tots aquells anys, malgrat haver cotitzat......feia la mili......... i ells com sempre, buscant tres peus al gat.

Concretant, vaig presentar demanda contra el INSS al Jutjat del Social i el Magistrat amb la llei a la ma, va fallar a favor meu. Recurs per part de l’INSS al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, doncs com que els seus advocats no els costen ni cinc, ja que els paguem amb els nostres impostos, la qüestió es donar temps a temps.....però també els hi vaig guanyar ja que aquest Alt Tribunal també va fallar a favor meu. La brometa d’aquests impresentables de l’INSS va ser la minuta de l’advocat laboralista que vaig necessitar i que va passar dels mil euros, però la sentencia va ser que em tenien d’abonar els retards, des de el dia que vaig presentar la primera demanda i com que varem estar més de dos anys, fent volar coloms, encara em va sobrar algun “caleret”. Ah i malgrat tot, van ser “bona gent”, doncs segons em va informar l’esmentat advocat, si volien, encara podien haver fet nou recurs al Tribunal Suprem de Madrid.....però es devien donar compte que estaven fet el “pepet” i ràpidament em van cursar una transferència dels “retards”. Per cert i off the record, vaig saber, anys després i per una veritable casualitat, que aquesta llei, ni la coneixia el magistrat del Jutjat del Social i se’n va poder aprofitar, després de la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins i tot, el seu pare, que es trobava en el meu mateix cas.

Ho sigui que ja ho sap senyor David Puy......demanda al INSS i que tingui sort, però ja veu que hi ha prèvia Jurisprudència “sentada” pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per descomptat que em te, tant vostè com qualsevol perjudicat que es trobi amb el mateix problema, a la seva disposició per qualsevol posterior assessorament, doncs al diari tenen la meva adreça, telèfons i adreça de correu electrònic.

PERE PI CABANES

Vejez


Dos hombres algo ancianos, hablan sobre el envejecimiento, y uno le dice al otro:

- La peor parte se la llevan nuestras mujeres, y además ellas se niegan a admitir que envejecen y tratan siempre de esconder sus achaques.

- Tienes mucha razón, pero he encontrado un buen truco para hacerles ver sus discapacidades a través de un sencillo juego:
Así, si quieres saber si tu mujer empieza a quedarse sorda, colócate a 10 metros de ella y hazle una pregunta. Después, cuando veas que no te responde, acércate a 5 metros . Después a 2 metros , y después a 1 metro . Y entonces no le quedará más remedio que aceptar que se está quedando sorda...

El otro encuentra la idea muy buena y cuando vuelve a casa se coloca a 10 metros de su mujer y le pregunta con voz fuerte:
- Cariño, ¿qué hay de cena?

No recibe respuesta. Entonces se acerca a 5 metros y le pregunta de nuevo:
- Cariño, ¿qué hay de cena?

No recibe respuesta tampoco, por lo que se acerca a 2 metros y le vuelve a preguntar:
- Cariño, ¿qué hay de cena?

Sigue sin recibir respuesta.

El tipo, divertido por el funcionamiento del truco de su amigo, se aproxima a apenas un metro y grita:
- Cariño, ¿qué hay de cena?

Su mujer se vuelve hacia él y le dice, con cara de exasperación:
- Te lo digo por cuarta vez, sordo, ¡¡¡ sopa y croquetas !!!

dimecres, 2 de febrer del 2011

CÓMO ACTUAR CUANDO TE PARA LA GUARDIA CIVIL A 180 KM/H.


Un motorista de la guardia civil para un coche que circula a gran velocidad:

Buenos días. ¿Se ha dado cuenta de que iba usted a 180?
Lo siento, pero es que estoy muy borracho y no me fijo en las señales.

¿Me permite su carné de conducir?
No va a poder ser, me lo retiraron por atropellar a una anciana.

¿Los papeles del coche?
Es que no es mío, lo acabo de robar.

Mire en la guantera, quizás están ahí.
Imposible, los habría visto cuando puse la pistola.

¿Que pistola?
Hombre, la pistola con el que maté al hombre que llevo en el maletero...

El guardia civil, asustado, retrocede hacia su moto y, por la radio, pide refuerzos. Inmediatamente se presentan varios coches de la guardia civil y rodean al infractor.


El comandante se acerca al conductor:
Buenos días ¿Me permite su permiso de circulación?
No faltaba más, aquí tiene usted.

¿Los papeles del vehículo?
Por supuesto, tenga usted.

Ahora, con mucho cuidado... ¿Podría abrir la guantera?
Claro (abre y se ve la guantera vacía).

Ahora, ábrame el maletero.
(El conductor abre y como no, el maletero esta vacío).

Perdone pero no entiendo nada: hemos venido urgentemente porque nos habían dicho que estaba usted borracho, que conducía sin carné, que el vehículo era robado y sin papeles, que llevaba una pistola en la guantera, un cadáver en el maletero....
Interrumpiéndole: ¡No me diga mas! Seguro que también le han dicho que conducía con exceso de velocidad ¿verdad?

CHISTES DE LEPE...TAMBÉ APLICABLES AL TRIPARTIT


Cipriano, que te acaban de robar el coche en la plaza!'
- '¡Mierda! Y nadie hizo nada para impedirlo?'
- '¡Pues cómo que no...! si hemos apuntao la matrícula.'


En Lepe solo hay dos personas que se dedican a la mudanza, Manolo y su hermano...
Un día iba Manolo con un armario muy grande sobre los hombros, y uno del pueblo le dice:
- 'Oye Manolo, ¿no te ayuda tu hermano?'
- 'Claro hombre, mi hermano está dentro, ¡ sujetando las perchas!'



Dos leperos se encuentran en un camino. Uno de ellos llevaba una bolsa al hombro.
- '¿Qué tienes en la bolsa?' - dice el otro.
- 'Pollos' - responde el primero.
- 'Si acierto cuantos llevas, ¿puedo quedarme con uno?'
- 'Si aciertas, puedes quedarte con los dos.'
- 'Bueno, pues... ¡Cinco!'



Juegos Olímpicos en Lepe - el alcalde tiene que hacer un discurso:
- 'O.... O... O... O...O.'
- 'No, señor alcalde, los aros olímpicos no se leen!'



- 'Oye Manuel. A que no sabes qué me compré y puse en mi patio: ¡Un condensador de protones estroboscópicos con fisionador calimastrado!'
- '¡ EEEEE ! Espera un momento, ¿qué es un PATIO?'



Llega un Lepero a la morgue:
- 'Busco a un amigo mío que se ahogó ayer.'
- '¿Puede darme alguna seña particular de su amigo para identificarlo?'
- 'Sí, era sordomudo.'


ÚLTIMAS NOTICIAS
'Lepero suicida mata a su hermano gemelo por error'




AGENDA DE TELÉFONO
'Por qué los leperos usan solamente la letra 'T' en sus agendas de teléfonos?'
- 'Teléfono de Antonio, teléfono de Paco, teléfono de Manuel, teléfono de Pepe...'




ZAPATOS NUEVOS
Manuel fue el martes a la zapatería. Después de probarse unos cuantos pares, eligió unos italianos, muy elegantes. Al entregárselos, el empleado le advirtió:
- 'Señor, este tipo de zapato suele apretar bastante en los primeros cinco días..'
- 'No hay problema' -respondió Pepe - 'no los voy a usar hasta el próximo domingo...'




PRECAUCIÓN
Manuelito pregunta a su padre:
- 'Papá, ¿puedo salir a mirar el eclipse?'
- 'Está bien, hijo, pero no te acerques demasiado...'




Una pareja lepera está preparando el divorcio, y dice ella:
- Yo me quedo con el nene, Manolo...
- ¡Joder! ¿Y eso por qué?
- Pues porque es mío, no tuyo... -dice ella.
- ¡Pero si tampoco es tuyo! -contesta el lepero.
- ¡Cómo que no!? ¿Y quién lo parió? -pregunta ella...
- No sé... ¿Tú te acuerdas el día que nació, estando en la nurserie me dijiste 'el nene está sucio, cámbialo'?
- Sí...
- Pues... ¡Lo cambié!!




Se encuentran Venancio y Manolo, pero éste último llevaba un pingüino de la mano, y Venancio le pregunta:
- Oye, Manolo, ¿pero qué haces con ese pingüino?
- Pues na, que me lo he encontrao, y no sé qué hacer con él.
- Si serás tonto Manolo, ¿por qué no lo has llevao al zoológico?
- Hombre, pues qué buena idea. Hoy mismo lo llevo al zoológico.
Al día siguiente se vuelven a encontrar, pero Manolo sigue con el pingüino, por lo que Venancio, extrañado, le pregunta:
- ¿Qué ha pasado contigo Manolo, no habéis dicho que llevarías al pingüino al zoológico?
- Hombre pues lo he llevao, y nos hemos divertido tanto que hoy nos vamos al circo.




Una viejita, en la mitad de un servicio religioso, se inclina y le dice al oído al esposo:
- Me acabo de tirar un pedito silencioso... ¿Qué hago?...
Y el marido le responde:
- Ahora nada, pero después cambiale las pilas al audífono.



El lepero le muestra a un amigo un reloj que le regalaron:
- Mira esto... Mira que reloj me mandó mi primo: da la hora, los minutos, los segundos, la fecha. Tiene alarma, cronómetro, tiene linterna y radio...
- ¡Excelente, Manolo, cuántas cosas!
- Sí, y mi primo me dijo que me podía bañar con él, pero no encuentro el botón que tira agua.



A un lepero lo atropella un autobús, y toda la gente se aglomera alrededor de él. El lepero delirando dice:
- Inclínenme, inclínenme.
Y la gente lo inclinaba, pero el lepero seguía gritando:
- Inclínenme, inclínenme.
La gente ya no sabía cómo ponerlo, y el lepero dice:
- Si no hay una clínica, hospitalícenme.


LA FUGA

50 leperos presos en un barco-prisión se ahogaron. Habían perforado un túnel para fugarse.

MUJERES VENGATIVAS


VENGANZA NUMERO 1
Hoy mi hija cumple 18 años... y estoy muy contento porque es el último pago de pensión alimenticia que le doy, así que llamé a mi hijita para que viniera a mi casa y cuando llegó le dije:

- 'Hijita, quiero que lleves este cheque a casa de tu mamá y que le digas que: ¡¡¡Este es el último maldito cheque que va recibir de mí en todo lo que le queda de vida!!! y quiero que me digas la expresión que pone en su rostro'.
Así que mi hija fue a entregar el cheque. Yo estaba ansioso por saber lo que la bruja tenía que decir y qué cara pondría.
Cuando mi hijita entró, le pregunté inmediatamente:
- '¿Qué fue lo que te dijo tu madre?'
- '¡Me dijo que justamente estaba esperando este día para decirte que tú no eres mi papá!'





VENGANZA NUMERO 2
Un hombre que siempre molestaba a su mujer, pasó un día por la casa de unos amigos para que lo acompañaran al aeropuerto a dejar a su esposa que viajaba a París.
A la salida de inmigración, frente a todo el mundo, él le desea buen viaje y en tono
burlón le grita:
- ¡¡Amor, no te olvides de traerme una hermosa francesita Ja ja ja!!
Ella bajó la cabeza y se embarcó muy molesta.
La mujer pasó quince días en Francia.
El marido otra vez pidió a sus amigos que lo acompañasen al aeropuerto a recibirla.
Al verla llegar, lo primero que le grita a toda voz es:
- Y amor ¿¿me trajiste mi francesita??
- Hice todo lo posible, - contesta ella - ahora sólo tenemos que rezar para que nazca niña.




VENGANZA NUMERO 3
El marido, en su lecho de muerte, llama a su mujer. Con voz ronca y ya débil, le dice: - Muy bien, llegó mi hora, pero antes quiero hacerte una confesión.
- No, no, tranquilo, tú no debes hacer ningún esfuerzo.
- Pero, mujer, es preciso - insiste el marido - Es preciso morir en paz.
Te quiero confesar algo.
- Está bien, está bien. ¡Habla!
- He tenido relaciones con tu hermana, tu mamá y tu mejor amiga.
- Lo sé, lo sé ¡¡¡Por eso te envenené!!!