Sr. Defensor del Lector de
LA VANGUARDIA
Barcelona
Benvolgut senyor:
De l'apartat d’avui DINERO, he llegit l’article de Josep Maria Cortés, titulat “Las Ruedas de Leonardo”, a on hi trobo algunes inexactituds, essencialment, sobre la “Derbi” de las que en puc donar fe, doncs en aquella època, jo estava de director a la Sucursal del Banc Hispano Colonial, desprès Banc Central, a Mollet del Vallés i precisament el local ha on hi havia l’esmentada sucursal, era propietat d’en Simeó Rabasa o sigui que manteníem una molt bona relació amb ell, tant com a client, com a “casero”. A més jo vivia aleshores, a pocs metres de la fàbrica Derbi a Martorellas, doncs aquest poble està pràcticament enganxat amb Mollet ja només els separa el riu Besós.
Ell era un franquista de “pro”, doncs fins i tot, va ser el primer alcalde de Mollet l’any 1939 al haver estat “alliberada” aquesta població. Per cert, Mollet, va ser una de les poques poblacions catalanes, durant la maleïda guerra “incivil” (com vostè em recomana) a on no es va destruir l’església, per la qual cosa no es va tenir de “reconstruir” i aleshores ell va citar al seu despatx de l’ajuntament i amb una pistola sobre la taula va “demanar”, però “males llengües” asseguren, “exigir”, un subscripció “voluntària” a les forces vives del poble, com a compensació al estalviar-se lo de l’església, per tapar un torrent insalubre que travessava tot el poble, com una cloaca a “tumba abierta”, cap el Besós i vés quina casualitat, allà ell hi tenia un solar a on desprès hi va construir un edifici de varies plantes a on hi teniem el banc i que aleshores va ser i es l’avinguda Berenguer III, El nom que va donar, com a successor de Bicicletas Rabasa –no Rabasa Derbi ja que el nom de Derbi no va sorgir fins els anys 50, quan va a començar a fabricar motos- que havia creat l’any 1922 (no el 1970 com diu l’article i el peu de la seva foto), els anys 1950 era el de “NACIONAL MOTOR” i va estar molts i molts anys, fins que per fi es va decidir a incloure el nom de “Derbi” tal com era coneguda, la marca de les motos que fabricava. El tècnic en la fabricació era un seu germà, més petit i de professió, mecànic -no recordo ara exactament com es deia- però que va morir molts anys abans que en Simeó i aquest era el cervell comercial.
Durant el final de la dècada del 1940, Bicicletes Rabasa, fabricaven per “Guzzi Motor Hispania”, els “quadres” per la moto Guzzi 49 cc., que tenia una acceptació fabulosa i això li va donar la idea a Simeó, de construir motos. Va començar “afusellant”, fins al darrer cargol, la “Java” de 350 cc., Txecoslovaca, aprofitant que amb aquest país, comunista, Espanya no hi teníem relacions diplomàtiques i que va ser un fracàs absolut, fins que, “en vista del èxit obtingut, inicialment”, es varen decidir per un velomotor de 49 cc., com eren els de la Guzzi i allà si que va triomfar plenament.
En quant a Jaume Masferrer Pujal, amb el que ens coneixíem i ell estava de mecànic de bicicletes al Garatge Eloy, doncs vivíem tots dos a Granollers i aleshores jo estava com empleat i ell com a client, a la sucursal del Banc Hispano Colonial, els any 1940 va crear l’empresa “Casa Masferrer”, que es va dedicar única i exclusivament, com a venta al major, de recanvis i accessoris per bicicleta o sigui que “capità d’industria......res de res i cap els 50, va ampliar-la amb “per moto” per l’increment que anava agafant aquest ram, però de “fabricar-se” ell, no es va fabricar mai res, per què precisament el seu lema era aquest.......”sempre només vendre , mai fabricar” ja que ell ens deia i assegurava que el que fabricava, mai sabia amb exactitud quan li costava fer cada peça (?) i com que precisament junt amb un meu germà, teníem un taller mecànic que fabricàvem, al disposar de màquines per dentar, els plats i pinyons tant de bicicleta com de totes les marques de motos i ell era un dels nostres bons clients. Per això dubto que mai tragués la Pelicer, que diu que era la marca usada per Miquel Poblet. El que si que ell portava en catàlegs, eren assessoris amb la marca Pelisser”, com si fossin francesos, dons ell “importava” molts accessoris estrangers i els “Pelisser” son els que ell es feia fabricar en tallerets de la comarca i que eren “copiats” exactament d’accessoris estrangers. També portava molt material de la marca italiana “Campagnolo”, però aquest si que eren d’origen.
I ja com a final, en Pere Pi, que si no recordo malament va ser campió del mon de trial i pare de l’Ot PI, o sigui que no soc jo, ni som pas de família, degut a que me’l va recomanar i demanar una cosina germana meva que vivia a Montornés, de on jo en soc fill i per aquest motiu en Simeó el va admetre i aleshores cap els anys 1950, va entrar a treballar a la Derbi....fins que es va emancipar i fabricar pel seu compte, les seves acreditades bicicletes especials Monty, que ha continuat i ampliat el seu fill OT.
Per descomptat que te per anticipat el meu permís, per si creu oportú ensenyar aquest escrit al senyor Cortés, per si podés ser del seu interès, conèixer aquesta informació de ”primera mà”.
Pregant-li disculpi una vegada més, un altre dels meus “totxos” o novellades habituals, aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt cordialment
PERE PI CABANES
P.D. CONTESTACIÓ DEL SR. DEFENSOR DEL LECTOR DE LA VANGUARDIA
Benvolgut sr. Pere Pi:
He trobat molt interessant la seva reflexió i totes les dades que aporta el seu escrit sobre Simeó Rabasa, l'autèntic prohom de la postguerra a Mollet del Vallès. Reenvío el seu escrit a Josep M. Cortes, autor de l'article.
Ben cordialment.
---------------------------------------------
Benvolgut amic Carles:
Em plau acusar-li rebut del seu mail, sobre aquest assumpte i, sap quans n'he rebut de cop amb el mateix missatge? doncs només VINT.
De moment m'he espantat, ja que no creia que el tema pogués donar per tanta tela, però ha estat una falsa alarma. Afegit per vostè senyor Rovirosa: Aquest senyor Carles Font es un "historiador" de Granollers.
Jo quan vaig conèixer a Simeó Rabasa, va ser l'any 1949, quan vaig estar destinat al banc de Mollet i aleshores ell ja era una mica iaio, vol dir que ja no estava per els "trotes" del 1939, quan com a bon falangista, sempre anava amb la pistola al cinturó, segons m'havien explicat empleats antics del banc i algun client que era més aviat d'esquerres. En aquells temps, els amos, tal com vostè diu tenien la paella pel mànec i molts varen voler fer pagar als treballadors el seu exhili, esencialment a Sant Sebastià,. Per cert una cosa curiosa d'aquesta capital, célebre pel seu peix....doncs resulta que no coneixien el rap, doncs aquest cap tant voluminós del mateix, es veu que mai els hi havien fet gràcia i els feia angunia menjar-ne....doncs quan els catalans exhilats els hi van fer tastar, diuen que es van donar compte del temps que havien perdut en "llençar-lo" un altre cop al mar, al pescar-lo, ja que sempre, no els tenia sortida.
Per cert, el que segurament veig que mai ningú ha comentat, es que cap el 1954 quan encara a Espanya prácticamente no hi havien cotxes nous, doncs només acabava de sortir el Seat 1400, que al principi a Barcelona només el montaven amb les peces que els arribaven de la Fiat de Italia, ja que fins i tot, les dades del tablier estaven escrites amb italià (jo en vaig poguer tenir un, per una veritable casualitat) i per aquella època, era l'"auge" dels Biscuter, PTV, -que el fabricaven a Manresa-, Gogomovil -que es fabricava ai pais basc-, l'Isseta que venia d'Italia i que era un només "dues" places que s'obria pel davant com si fos un armari, etc. o sia caricatures de cotxe i només amb motor de moto, molts en deien...."la miseria de España", doncs el Simeó, va comprar una forta propietat rústica, “Can Prat”, però a Mollet i a on tenia l'intenció de construir-hi una factoria per fabricar "cotxes", però la seva antiga historia de falangista no li va pas servir per res, doncs no va aconseguir mai que el Ministeri li donesin permís d'apertura de aquesta nova industria i crec que la masia que hi havia en aquells terrenys, es va transformar al final en un Restaurant.
Molt cordialment
PERE PI CABANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada