dimecres, 31 d’octubre de 2012

696-LA CAMPANYA DEL GOVERN PER AL 25-N COSTA 271.000 EUROS

I tot per celebrar unes eleccions, que al final no hauran servit per res....i si no “al tiempo” i només per satisfer el desmesurat ego del somiatruites del senyor Mas i en canvi després, no tenen diners per pagar a les Farmàcíes, entre moltes altres coses, que clamen al cel.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dimarts, 30 d’octubre de 2012

695-ELS INVENTS DEL T.B.O DEL SENYOR MAS


Del seu programa electoral, donat a conèixer el dia 29. Promet aconseguir una ocupació del 75 %.......Senyor Mas, a vostè o la traït el seu subconscient o està molt malament de matemàtiques.

Sap que vol dir realment aquest 75 %.......doncs que el paro, estarà al 25 % o sigui EXACTAMENT igual a tal com el tenim en la actualitat i tot per la nefasta actuació dels nostres governants.

Senyor Mas, per cobrir aquest objectius, no cal pas ser un Superman de la política.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

694-EL MOLT HONORABLE, POTSER NO ERA, TANT MOLT HONORABLE ?

Diumenge dia 28, entre 11 i 12 de la nit, la TV INTERECONOMIA, va emetre un reportatge sobre Jordi Pujol i família, que els  deixava a l’altura de les potes dels cavalls. Si ells no es querellen per “injuries” contra aquesta “cadena”....... confirmarà allò de que..... “el que calla otorga” ?

Això em recorda que quan Tarradellas era el president de la Generalitat, la Revista INTERVIU, també va publicar i amb aquest mateix títol,  un  reportatge  que amb pels i senyals, posava en dubte i demostrava -per què Tarradellas deia que havia estat Conseller de Finances de la Generalitat, durant la nostra guerra incivil- la procedència il·legal dels diners que ell va esmerçar, en la compra de la finca de Sant Martin le Beau i ell tampoc no es va pas querellar, que jo sàpiga, contra l’esmentada Revista.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

diumenge, 28 d’octubre de 2012

693-UN ACUDIT DE LA MILI



UN SARGENTO “XUSQUERO” a un recluta

A ver Gedeón, que es la Patria ?

Mi Sargento : La Patria es mi madre.

Muy bien Gedeón.

A ver tu Osvaldo, que es la Patria ?

Mi Sargento: La Patria es la madre de Gedeón

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 27 d’octubre de 2012

692-ELS “ESTALVIS” A SANITAT ?



Jo no se com la ministra de Sanitat  Ana Mato, te la barra i la pocavergonya de blasonar, de que han estalviat 892 milions, 636 en tres mesos, en el que va del any, de la  “desmesurada” despesa farmacèutica i posa  veda al “malbaratament”, degut a les”sabies” mesures adoptades per aquesta bona senyora.

Vostè ens pren per babaus ? Sap a quines costelles han anat a raure aquest milions, que vostès s’estalvien.........doncs a les dels pobres pensionistes, que ara hem de pagar un 10% del cost de les medecines i que abans les teníem de franc, ja que per aquest motiu havien cotitzat durant tants anys i que era lo acordat però que el govern se ha passat aquesta obligació contractual, pel replà de l’escala, apart del euro per recepta, que només paguem els catalans, que estem sota la fèrula del senyor Mas i després, dels que abans pagaven un 40 % i ara poden arribar a un 50 o un 60%.

O sigui que no es cregui tant llesta........doncs tots ho sabríem fer de resoldre els problemes econòmics ........però sobretot, pagant els altres.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al bisetmanari EL 8 NOU de Vic el 2/11/2012

691-SENYOR MAS, QUE ELS CATALANS, JA ENS AFAITEM

Ens assegura que un Estat propi català, podria pagar  pensions una mica més elevades. I afegeix que “posar la por al cos amb les pensions”, com ha fet la senyora Sanchez-Camacho, no te perdó i es “inmoral”.

A Catalunya  i des del “Tristpartit” paguem les gasolines 4 céntims més cares que a tot Espanya i som molts els pensionistes que encara utilitzem cotxe. I us heu fixat en la paradoxa que, quantes més taxes posen a les gasolines per finançar la Sanitat Pública, més ruinosa resulta aquesta Sanitat a Catalunya?

Després el senyor  Mas,  es el que ens fa pagar i només als catalans, un euro per CADA MEDICAMENT dins de cada recepta, el que vol dir que es el que indirectament ens ha abaixat les pensions, doncs per l’edat, desgraciadament, som els que en tenim més necesitat de medicar-nos.

Jo i molts com jo de la mateixa edat, fins fa poc temps, no en costavem ni cinc a la Seguretat Social, el que demostra i vol dir que cotitzavem per res.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari REVISTA DEL VALLÈS de Granollers el 2/11/2012.

dijous, 25 d’octubre de 2012

690-Diu que va correr el rumor molt insistent de que en Franco.....

Diu que va correr  el rumor molt insistent de que en Franco al final com Jesucrist,  havia ressuscitat i es va arribar a dir i assegurar tant tant, que fins hi tot l'escriptor franquista en Vizcaino Casas, va escriure un llibre que deia, més o menys...."y al tercer dia resucitó" .....que al final varen acordar que s'havía d'aixecar aquella llosa de tantes tonelades per  comprobar-ho i a la que l'aixequen, que us  podeu pensar que hi varen veure..........doncs milers de cucs i tots amb el braç enlaire, fent la salutació de la Falange.....
PERE PI CABANES
Sat Hipòlit de Voltregà

689-BENET XVI RESA PER ESPANYA

Llegit a la premsa......En la seva visita al Vaticà, amb motiu de la canonització de la monja espanyola Carmen  Sallés i Barangueras, fundadora de les religioses concepcionistes missioneres de l’ensenyament,  el ministre del l’Interior Jorge Fernàndez Díaz, li va demanar al Papa...... “resi per Espanya en les circumstancies actuals”:

 “Ja ho faig” li va respondre.

Mare de Déu, si malgrat aquest resos, ja veiem que a Espanya pitjor  es impossible que ho estigui, quina poca influencia deu tenir el Sant Pare, que no li han fet  ni cas.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà 

688-ALICIA SANCHEZ-CAMACHO, CARTA DEL 19 D'OCTUBRE

Alícia Sánchez-Camacho
Presidenta del PP de Catalunya
Sr. Pere Pi Cabanes
08512 S. Hipòlit de Voltregà

Barcelona, a 19 d'octubre de 2012
Benvolgut Sr. Pi,

En primer lloc, fer-li saber, que estic molt agraïda per les seves paraules. Ens ha agradat molt tot el que ens diu i com ja sap, el Partit Popular va fer tot el possible perquè rebessin els Premis unes altres entitats que no fos Òmnium, per tant, amb aquesta lluita, vàrem aconseguir, que li donaren el premi també a Càritas. Encara que gairebé ningú s'ha assabentat que la concessió va ser possible gràcies al Partit Popular, ja que el Govern està manipulant tot i ens porta cap a un camí molt perillós, com pot ser la independència de Catalunya.
  
Com vostè ja sap, pot coprorar amb nosaltres en tot el que necessiti, ja que el Partit Popular sempre esta a/favor de tots els catalans.
Rebi una cordial salutació

Alícia Sánchez-Camacho
Presidenta del Partit Popular de Catalunya

-----------------------------------------------------------------

Mare de Déu, a veure si al final em prendran pel que no soc ni serè mai....un PEPERO. Jo només em vaig limitar a enviar-li el meu escrit n° 648 del 10 de setembre i li demanava a veure si podien fer baixar del burro al Parlament de Catalunya en la concessió de la MEDALLA D'OR, al ÒMNIUM CULTURAL. Ara que per lo menys la Sanchez-Camacho, contesta el escrits que rep, cosa que no fa l'Artur Mas, que d'ençà de mana, s'ha tornat un bufat .

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dilluns, 22 d’octubre de 2012

687-L'acudit dels "pans i els peixos"

No recordo si us el vaig arribar a explicar aquest acudit dels "pans i els peixos", però per si de cas, hi torno.
 Era un que sempre estava de punta amb el capellà del poble i que mai anava a missa i quan el capellà li explicava alguna cosa dels miracles, ell sempre li deia...aixó també ho faria jo.
 Un dia es va decidir anar-hi a misa i es va posar a sota de la trona, on els capellans feien el sermó. El capellà es va posar nervios i com una paràbola va explicar....Nostre Senyor amb deu mil pans i deu mil peixos...... va donar de menjar...... a deu persones...... i ell des de sota li diu....Aixo també ho faria jo! El Capellà es rosegava les ungles.
 Arriba el diumenge següent i ell hi torna a anar a missa. El capellà  torna i explica el mateix miracle i se n'assegura i diu.....Nostre Senyor amb deu pans i deu peixos, va donar de menjar  a deu mil persones....i es dirigexi al de sota i li pregunta....que ho farias aixó tu....i ell li contesta.......i tant...... amb el que va sobrar de la setmana passada!

 PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 20 d’octubre de 2012

686-PUBLICACIÓ A LA VANGUARDIA EL 1 D'ABRIL DEL 1938.

Fragment de l'article, tal com va sortir publicat a LA VANGUARDIA:

Comentaris d'en Pere Pi Cabanes, amb algunes puntualitzacions:

Ara al rellegir la noticia de La Vanguardia, veig que el Corresponsal de La Vanguardia que era en Salamero, diu una mentida...que el festival el va organitzar el FRENTE POPULAR  i els únics que el varem organitzar, varem ser les  JSUC o sigui les JOVENTUTS  SOCIALISTES UNIFICADES DE CATALUNYA de GRANOLLERS  a on jo  era aleshores el Secretari General i l'organitzador del  Festival, junt amb en Pio Muriedas i en Ramón Mestre,que era el director de la revista setmanal FALÇ I MARTELL portaveu de la U.G.T., i que per cert, vaig ser jo el que personalment vaig anar a convidar a la coneguda aleshores i molt bona cantant de Granollers, l'Enriqueta Cubells i en Salamero li fot ENRIQUE........ASÍ SE ESCRIBE LA HISTORIA !
 A més si voleu localitzar la noticia que em dona el senyor Josep Rovirosa Olivé, Defensor del Lector de La Vanguardia, de un tal Pedro Pi, es al segon full del dia 1 d'abril del 1938 i al final de la página al cantó dret a on diu "Comarcas Catalanas- Festivales Benéficos". Ves quina casualitat o com una premonició ?, jo el 12 d'octubre us dono a conèixer com una "primicia" el text del "monólec" que havia  recitar "jo tot sol"  ? de la obra HINKEMAN...... i qui ho tenia de dir que 7 dies després, m'arribes a les meves mans i per una veritable casualitat i gràcies a la amabilitat habitual del senyor Rovirosa, que la  noticia havia sortit, fins i tot, publicada a La Vanguardia del dia 1 d'abril del 1938. Ja  comprovareu que jo vaig ser un dels tres, que unicament varem parlar al públic del cine Majestic que estava atestat, durant aquest "festival".
I també parla del partit de futbol que varem jugar els de  la PENYA SERVOS
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

divendres, 19 d’octubre de 2012

685-LA VORACITAT RECAPTADORA DE L’ADMINISTRACIÓ

I aquesta vegada anem pels Ajuntaments.

Tots sabem la forta depreciació que de uns anys ençà, han sofert les finques urbanes, sigui per la crisis actual o per la saturació d’ofertes del mercat immobiliari.

Ara be, els Ajuntaments, aplicaran la mateixa celeritat que tenien els esmentats amb l’augment periòdic de l’impost CATASTRAL durant l’època de les  “vaques grasses”,  en fer-ho al revés ?

Per què jo tinc els mateixos quilòmetres per anar  de Sant Hipòlit a Vic, que de Vic a Sant Hipòlit  o no es el mateix receptar que prendre ?

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 18 d’octubre de 2012

684-LES “BONES NOTICIES” DEL GOVERN A CASA DELS POBRES

Un dia si l’altre també, ens bombardegen amb les “falagueres “ noticies de que  el Tresor Espanyol ha aconseguit, tants mils de milions d’euros amb préstecs a llarg termini, segons el Banc d’Espanya.

En aquesta “bona noticia” es descuiden de aclarir-nos o informar-nos  que,  aquests finançaments “tant excel·lents” representen, cada vegada, uns milions i milions d’euros que l’estat Espanyol s’endeuta cada subhasta més, el que en “roman paladino” vol dir que, aquests cales, tard o d’hora els haurem de pagar, o sigui retornar.....mani qui mani, peti qui peti i caigui qui caigui, si no nosaltres, seran els nostres fills i si no, seran els nostres nets i si no, ho seran els nostres besnéts, etc, etc.   el que vol dir que els hi deixarem una bona i sucosa herència i  tot això gracies als inútils governants de que “gaudim” actualment i des de sempre, que si s’haguéssin d’examinar  d’”Economia Política” abans d’ocupar el càrrec de que gaudeixen, treurien un suspens com una casa de pagès.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dimecres, 17 d’octubre de 2012

683-EL “CAUDILLO” I L’ACADÈMIA GENERAL MILITAR DE SARAGOSSA

M’agradaria explicar-vos una petita anècdota de la meva estada en la mateixa. Corria l’any 1942 i en Franco, que havia estat Director de la mateixa fins l’any 1931, doncs al proclamar-se la República, Don Manuel Azaña que era aleshores  el ministre del Exèrcit la va tancar, va voler tornar a obrir-la un altre cop, com una “fàbrica” de tinents.

Jo com “Artillero de 2ª” o sigui soldat de lleva, ras de tropa, havia estat  “seleccionat” per formar part de la seva guarnició i com empleat de banca, em van destinar a la Caixa de la mateixa, que radicava exactament la seva finestra a l’entrada de l’Acadèmia, venint de la carretera d’Osca. 

Al finalitzar el primer curs, tots els Caballeros Cadetes l’habien acabat creient que després de Dèu........ ja venia en Franco.

El dia de l‘entrega dels nomenaments i organizat per els seus caps, que tots havien pres part en la guerra civil 1936/1939, varen organitzar un bon sidral i va ser que quan va arribar en Franco, dins del seu cotxe blindat, varen trencar files tots ells envoltant-li el cotxe i entre tots  el varen alçar un pam de terra com si el volessin portar a pes de  braços i ell treu el seu caparronet per la finestra i amb la seva veu de “mitja armilla”  els cridava........locos, locos !.....

Tant en Matias Llompart que era el soldat ajudant meu a Caixa, com jo, el tip de riure que ens varem fer.......al veure aquella escena tant ridícula i més al sentir-li aquella veueta..... sort que estavem tots dos sols, si no, ens arresten per tota la mili.

(A la foto, Franco fent una arenga als cadets de l'Academia Militar de Zaragoza)

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

682-“REVISTA DEL VALLÈS” DE GRANOLLERS. - ARTUR MAS REGALA 5 MILIONS D'EUROS EN SUBVENCIONS A LA VANGUARDIA.

Del dia 11 d’octubre: “EL PAÏS Informa que va a haver de presentar un ERE. Ho argumenten per la baixada dels ingressos i la difusió. Tots els mitjans de comunicació estan igual, per aixó no deixa de ser sorprenent observar que en els vagons de Renfe hi ha paquets sensers de La Vanguardia  i EL PERIÓDICO en català i a lliure disposició dels usuaris. Vaja, que fan la competencia a les capceleres gratuïtes per deseperació dels kiosquers que també veuen baixar les ventes, per què.....qui va a comprar un diari quan aquests diaris es regalen ?

El fet es que siguin les edicions en català  i no ho son per casualitat: es la tirada SUBVENCIONADA,  que no deixa de ser una cruel ironía més del senyor Mas, quan la Generalitat avisa de que va a retrassar els pagaments dels seus compromisos  per manca de liquiditat”.

Però no ens va vendre el senyor Carles Godó, Conde Godó, editor de La Vanguardia, quan van sortir aquesta edició en català i confirmat per la senyora Pilar Rahola en el seu article diari, que feien tot aquest gran esforç, per lo molt que estimaven el català ?.

Aixó em fa recordar que fa anys, més d’una vegada havia sentit a la senyora Ferrusola, quan el seu marit era el president de la Generalitat, que quan li anunciaven la publicació de alguna mala noticia per Convergéncia, sempre deia.....”Segur que ha sortit a La Vanguardia”.......en canvi resulta que ara fa temps que aquest periòdic no els hi treu pas els seus drapets bruts a CiU.........Por algo será !
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
--------------------------------------------------------------------------------

lunes, 25 de junio de 2012
ARTUR MAS REGALA 5 MILIONS D'EUROS EN SUBVENCIONS A LA VANGUARDIA

Aquest divendres el departament de Presidència ha donat a conèixer les subvencions superiors als 3.000 euros lliurades el 2011. El premi gros, un cop més, se l'ha endut La Vanguardia, amb 5,5 milions d'euros.

Així consta en la resolució PRE/1215/2012. La Generalitat va lliurar 5,5 milions d'euros a l'empresa Cre-a Impressions de Catalunya, SL. per a “ampliar la seva planta d'impressió per a l'edició de La Vanguardia en llengua catalana”. La quantitat es lliura en tres anualitats: 2,3 milions d'euros el 2011, 2,3 milions el 2012 i 900.000 euros el 2013.

Els mitjans del grup Godó, especialment el seu vaixell insígnia, han rebut subvencions públiques de l'Administració autonòmica per un reguitzell de motius ben variats: per motius periodístics empresarials, en concepte de subvenció estructural, per a promocionar el català, per un projectes concrets sense motiu ni justificació més gran que la d'existir, etc.

Desenes d'exemplars de 'La Vanguardia' en català s’ofereixen gratuïtament a la línia Terrassa-Barcelona de Rodalies de Renfe. A això cal sumar les subscripcions que les diferents conselleries autonòmiques, empreses de la Generalitat i diversos organismes signen cada any amb La Vanguardia, i les que es signen entre el grup Godó i una infinitat de municipis. Això també és una forma de subvencionar un mitjà de comunicació.


Sin comentarios.

Aquest escrit ha sortit publicat a la REVISTA DEL VALLÈS de Granollers, el 26/10/2012

 

dimarts, 16 d’octubre de 2012

681-CARTA ABIERTA AL SEÑOR WERT

"Señor Wert:
Soy catalán, nacido en un pueblo cerca de Barcelona. Mi padre es andaluz.

Mi madre, murciana. Nadie en mi casa me ha adoctrinado, ni en un sentido ni en otro.
Tampoco en el colegio, aunque le parezca mentira. Tengo amigos íntimos castellanoparlantes
y me gano la vida pensando y escribiendo en catalán. Me siento catalán porque es donde he
nacido, donde he crecido y donde me he realizado como persona. Para más señas, mi esposa
es francesa y mis dos hijas mezclan alegremente tres idiomas sin más problemas que algún
malentendido de vez en cuando.
En mi casa tampoco adoctrinamos a nuestras hijas, tampoco en el colegio (por cierto, Señor

Wert, una va a una escuela pública y, la otra, a una concertada) ni tienen problemas para
hablar en castellano, pensar...en catalán o ver la televisión en francés. Es una suerte y una
riqueza poder tener no una, sino dos y hasta tres culturas, y sobretodo sentirnos propietarios
de la capacidad de alternarlas, combinarlas y disfrutarlas. Lo que pasa, Sr. Wert, es cada vez
que alguien como usted abre la boca, suben las acciones de la intolerancia. Lo que usted y los
que son como usted dicen se mueve en la fina línea que separa a lo absurdo de lo fascista.
O sea, Sr. Wert, que aunque me da por reir, al final lo que consigue es darme miedo.

Consigue que cada vez que cruzo la frontera de Catalunya haya más miradas extrañas.
Consigue que gente que nunca ha pisado esta tierra la odie ateniéndose a sus argumentos, y
no a las pruebas. Consigue que hasta yo, apolítico, charnego y felizmente tricultural, tenga
infinitas ganas de perderle a usted y a todos los que piensan como usted de vista.
Por cierto, Sr. Wert, se lo digo sin acritud. Está invitado a pasar unos días en casa.

Incluso estoy dispuesto a volver a sintonizar Intereconomía, si ello le hace sentirse más
confortable. Verá en pocos días que sustenta ideas, cuanto menos, poco afortunadas.
Y de paso, en confianza, le preguntaré cómo alguien como usted puede llegar a ser ministro.
Se me antoja que detrás de esta pregunta hay una historia fascinante."

Agustí Janini

680-LA VAGA I ELS PIQUETS

Malgrat les eufòriques manifestacions dels Sindicats, s’ha demostrat, una vegada més, que si no hagués estat, com sempre, per les actuacions intimidadores dels piquets “informatius”  (?), hauria  estat, com  sempre, un fracàs absolut, la vaga dels autobusos.

I per això vaig lluitar  contra la dictadura franquista i que vaig pagar amb escreix, per anar a raure a la dictadura dels piquets ?. La veritable democràcia es que ......ells tenen tot el dret del mon de fer vaga, però el mateix dret també el tenen els que no en vulguin fer. I si no preguntem-ho als més de 5 milions de parats que desgraciadament tenim ja  a Espanya. Jo ja fa molts anys que ja vaig escriure...FORA ELS PIQUETS INFORMATIUS !....per què d’informatius, només en tenen el nom, per què el que realment son de “INTIMIDACIÓ”.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 13 d’octubre de 2012

679-TARGETA VERMELLA PER EN VILA D’ABADAL



Mira que els vigatans esteu de desgracia amb els vostres alcaldes.......En Ramon Montaña, qepr quan ho era, jo no vivia a La Plana, però com advocat va ser un impresentable, al que vaig tenir de denunciar al Degà del Col·legi d’Advocats de Vic.

En Jacint Codina, un altre “impresentable i mig” que va tenir la barra de fotrem una sanció de 100 euros,  per “haver envaït  una ratlla continua” IMAGINARIA,  a la Carretera d’en Sellés, a on i després de tants anys del “atracament”, encara només hi ha que una ratlla discontinua, doncs ell va fer cas omís del meu recurs, a on li “suplicava”, que anés a fer mirar a veure si algú la trobava aquesta ratlla continua, que només va existir en la ment febrosa del policia local que em va denunciar.

I avui toca amb en Vila d’Abadal.  A La Vanguardia del dia 13, a la pàgina  28, hi ha un ampli article, del excel·lent i equànime periodista, en Gregorio Moran, a on el deixa a l’alçada de les potes dels cavalls. Per motius que no fan el cas, es veu que va haver de desplaçar-se a Vic i com que desconeixia on radicava el seu Hotel, ho va demanar al primer que va trobar per el carrer i ves quina casualitat, es va topar amb el “senyor” Vila d’Abadal i li va preguntar...... i aquest, en tot moment “demostrant l’educació que un ha rebut”, com ens deien a la mili franquista, que es va limitar a un gest displicent i va seguir el seu camí, en la convicció de que es tractava d’un veí que volia importunar-lo. 

Ja un dia que me’l va presentar en Joaquim Vivas, l’ex alcalde de Manlleu, ja li vaig dir que jo estava “especialitzat” en escriure articles contra els alcaldes de Vic.......i ell ni es va immutar.

Al “pobre” Moran, li devia fer pagar la seva mala llet, per haver-lo posat els de UDC, a la llista per les properes eleccions al  “peloton de los torpes” ?

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

678-UN ACUDIT ECLESIÀSTIC AMB BONA INTENCIÓ

Pregunta un observador:

- Mireu, aquí hi ha en Pere Pi Cabanes...però quí pot ser aquest senyor vestit de blanc al que està saludant ?

677-España vista hoy por una corresponsal alemana en Madrid y economista / Stefanie Claudia Müller

Hoy, 6 de septiembre, se encuentran en Madrid los gobiernos de Alemania y España, acompañados de un nutrido grupo de empresarios, y donde seguro hablarán sobre las condiciones para poder otorgar más ayudas financieras a España o a su sistema bancario.

En los dos lados se ha elevado el tono en los últimos meses y es con gran expectación que España espera ahora la decisión que va a tomar el Tribunal Constitucional alemán, que esa sí es crucial, el día 12, sobre la conformidad o no del rescate europeo y las obligaciones derivadas para los alemanes.

En Alemania crece la critica contra la supuesta "mentalidad de fiesta" de los españoles; en España los medios cada vez son más negativos con la supuesta dureza de la canciller Merkel. Pensamos que la situación es mucho más compleja de lo que presentan ambos gobiernos y la mayoría de los medios. España no es Grecia, pero España puede ser un paciente crónico si Alemania, junto con Europa, no contribuye a solucionar sus verdaderos problemas.

España no debería recibir más dinero sin que se cambie a fondo el sistema político y económico, hoy en manos de una oligarquía política aliada con la oligarquía económica y financiera, y sin que se aumente la participación ciudadana real en las decisiones políticas. Para no perpetuar la crisis y endeudar a los españoles durante generaciones, el Gobierno español debe reformar a fondo la administración de las comunidades autónomas y los ayuntamientos, en su mayoría en bancarrota y completamente fuera de control, sometiendo a referéndum el modelo de Estado.

Este tema es la clave del futuro de España, porque las regiones, ayuntamientos y diputaciones son los responsables de los dos tercios del gasto público -234.000 millones frente a 118.000 el Estado en 2011-, excluyendo la Seguridad Social -23.000 millones-, y este gasto se realiza en condiciones de descontrol, despilfarro y corrupción totalmente inaceptables. Las razones verdaderas de la crisis del país, en consonancia con lo dicho, nada tienen que ver con salarios demasiado altos -un 60 % de la población ocupada gana menos de 1.000 euros/mes-, ni pensiones demasiado altas -la pensión media es de 785 euros, el 63% de la media de la UE-15- ni pocas horas de trabajo, como se ha trasmitido a veces desde Alemania. A España tampoco le falta talento, ni capacidad empresarial ni creatividad. Tiene grandes pensadores, creativos, ingenieros, médicos excelentes y gestores de primer nivel.


La razón de la enfermedad de España es un modelo de Estado inviable, fuente de todo nepotismo y de toda corrupción, impuesto por una oligarquía de partidos en connivencia con las oligarquías financiera y económica, y con el poder judicial y los organismos de control a su servicio. En España no existe separación de poderes, ni independencia del poder judicial, ni los diputados representan a los ciudadanos, solo a los partidos que los ponen en una lista. Todo esto lleva también a una economía sumergida que llega al 20% del PIB y que frena la competencia, la eficacia y el desarrollo del país. Además, detrae recursos con los que podrían financiarse educación y sanidad.

Las ayudas para España, igual que para otros posible candidatos de rescates, no deben ir a bancos ya casi en bancarrota y fuertemente politizados. En la CAM, el Gobierno ha comprometido 16.000 millones de dinero público en lugar de cerrarla; en Bankia, 23.000, y el Ejecutivo acaba de darle 5.000 millones urgentemente para cubrir pérdidas en vez de cerrarla, y además de forma tan extraña que despierta todo tipo de recelos. ¿Por qué se ha utilizado el dinero de los españoles (FROB) en vez de esperar los fondos de la UE? Es lícito suponer que la razón es la siguiente: los bancos no quieren que la UE investigue sus cuentas.

Control estricto y duras condiciones. Ya el caso de Grecia ha demostrado que las ayudas europeas tienen que estar vinculadas a un control estricto y condiciones duras. Esas condiciones no pueden solamente representar recortes sociales o subidas brutales de impuestos, como hace ahora el Gobierno de Mariano Rajoy con la excusa de Europa . Se tiene que cambiar más en España que cortar gasto social, que de todos modos es mucho más bajo que en Alemania, y hay otros gastos infinitamente más relevantes que se pueden eliminar. Además, los casos de corrupción resultan tan escandalosos, incluso en el propio Gobierno, que uno solamente puede llegar a una conclusión: el dinero de Europa no puede ser manejado por personas tan increíblemente corrompidas.

La pasada semana el ministro de Industria Soria -imputado también por corrupción urbanística en Canarias- acusó al ministro de Hacienda en el Consejo de Ministros de favorecer descaradamente a la empresa líder de renovables, Abengoa, de la que había sido asesor, en la nueva regulación de estas energías, que reciben más de 7.000 millones de euros de subvenciones anualmente. Y Rajoy, al que entregó una carta probatoria, ni dijo ni hizo absolutamente nada.

No puede permitirse por más tiempo este nivel de corrupción, y menos aún a 17 regiones funcionando como estados independientes, con todos los organismos multiplicados por 17, desde 17 servicios meteorológicos a 17 defensores del pueblo, con 200 embajadas, 50 canales de TV regionales en pérdida, 30.000 coches oficiales o 4.000 empresas públicas que emplean a 520.000 personas, creadas específicamente para ocultar deuda y colocar a familiares y amigos sin control ni fiscalización alguna. En conjunto, unos 120.000 millones, equivalentes al 11,4% del PIB, se despilfarran anualmente en un sistema de nepotismo, corrupción y falta de transparencia.

Y con esto se tiene que acabar, entre otras cosas, porque ya no hay dinero. Los últimos datos de las cuentas públicas conocidos la pasada semana son escalofriantes. El déficit del Estado a julio ascendió al 4,62% del PIB, frente a un déficit del 3,5% comprometido con la UE para todo el año (del 6,3% incluyendo regiones y ayuntamientos). Pero lo realmente inaudito es que España está gastando el doble de lo que ingresa. 101.000 millones de gasto a julio frente a 52.000 millones de ingresos, y precisamente para poder financiar el despilfarro de regiones y ayuntamientos, que no están en absoluto comprometidos con la consolidación fiscal.

El tema del déficit público es algo que roza la ciencia ficción, y que ilustra perfectamente la credibilidad de los dos últimos gobiernos de España.
En noviembre de 2011, el anterior Gobierno dijo que el déficit público era del 6% del PIB; a finales de diciembre, el nuevo Gobierno dijo que le habían engañado y que el déficit era superior al 8%, y que se tomaba tres meses para calcularlo con toda precisión. A finales de marzo, se dijo que definitivamente era del 8,5%, y ésta fue la cifra que se envió a Bruselas. Dos semanas después, la Comunidad de Madrid dijo que sus cifras eran erróneas y el Ayuntamiento de la capital igual… el déficit era ya del 8,7%.

Sin embargo, la semana pasada el INE dijo que el PIB de 2011 estaba sobrevalorado y, con la nueva cifra, el déficit era del 9,1%; dos días después, Valencia dijo que su déficit era de 3.000 millones más; o sea, que estamos en el 9,4% y las otras 15 CCAA y 8.120 ayuntamientos aún no han corregido sus cifras de 2011. Lo único que sabemos es que están todas infravaloradas. El déficit real de 2011 puede estar por encima del 11%, por lo cual en 2012 se está gastando el doble de lo que se ingresa. Como dice el Gobierno de Rajoy, “estamos en la senda de convergencia”. Y es verdad… de convergencia hacia Grecia.

Claramente, la joven democracia española tiene todavía muchos déficits de representatividad y de democracia que deberían interesar a la canciller Merkel y también a Europa, si queremos evitar una Grecia multiplicada por cinco y salvar el euro. Esto es lo que ha hecho posible el despilfarro masivo de las ayudas europeas, con una asignación disparatada de las mismas, a pesar de que estas ayudas han supuesto una cifra mayor que la del Plan Marshall para toda Europa.

Es frustrante que a causa de este sistema oligárquico nepotista y corrupto se destroce talento y creatividad y que ahora muchos jóvenes se vean forzados a trabajar fuera, muchos en Alemania. Esa situación nos ha llevado a una distribución de riqueza que es de las más injustas de la OECD. La antaño fuerte clase media española está siendo literalmente aniquilada.

Resumiendo: no es una falta de voluntad de trabajo, como se piensa tal vez en algunos países del norte de Europa, lo que hace que España sufra la peor crisis económica de su Historia. Es un sistema corrupto e ineficiente. La crítica del Gobierno alemán y sus condiciones para un rescate de España se deberían concentrar en la solución de esos problemas. En caso contrario, solo conseguirán que una casta política incompetente y corrupta arruine a la nación para varias generaciones.

divendres, 12 d’octubre de 2012

676-KÍNKEMAN, TEATRE REVOLUCIONARI

Benvolguts:
                 En record de un quadre escénic que ens va montar a les JSUC de Granollers, un rapsoda asturià, en Pio Muriedas, que ens va assegurar que coneixia a Rafael Alberti, en Garcia Lorca, en Miquel Hernández......i que va arribar a Granollers, com a refugiat de guerra, l'any 1937. Només varem fer tres representacions. La primera al Casino de Granollers, que era el local social del PSUC, que hi varen assistir els de la Penya Servós i tirant llarg, varem fer mitja entrada.
La segona a La Garriga, a on no hi va venir ni un de públic, nomes hi havia l'acomodador i abans de començar,  va sortir al escenari en Pio Muriedas i va dir....."El Teatre Revolucionari, encara que no hi hagués ningú de public es tenia de representar"....... i es el que varem fer.......però  davant de ningú.
I la  tercera  va ser a Centelles a on màxim hi havia mitja dotzena d'assistents i en vista del "formidable éxit"........ al final varem plegar.
Molt cordialment
PERE
KINKEMAN Teatro Revolucionario. Producción y Dirección: Pio Muriedas.

Monólogo a cargo del “pseudo” actor de “caracter”: Pere Pi Cabanes, en el papel del dueño de un circo de Ferias

Señoras y Señores:

Acerquense más y más y vean y admiren........

Como primer número....Monaquia, la mujer tatuada.

Por delante retratos expresionistas, futuristas  de reyes.

Velos finísimos y trasparentes que no debo ni quiero alzar.

Monaquia se desnuda no solo los brazos,

Monaquia no solo se desnuda las piernas,

Monaquia no solo se desnuda la espalda,

Monaquia os mostrarà desnudas todas aquellas partes de su cuerpo,

cuya exhibicion lo permitan las ordenanzas municipales y los curas en sus sermones.

Como intermedio la decapitación de un  niño vivo,

Vivo de verdad, no hay trampa.

Y como fin de fiesta....Homúnkulos....el hombre oso aleman,

la fuerza alemana, la cultura alemana,

el capricho de las damas elegantes.

Come ratas y ratones vivos, ante los ojos maravillados

de este  respetable público.

Quien la ve le huye, quien le huye, muere por su mano

Quien pretenda conocer Europa tiene que haberlo visto de cerca.

A LA TAQUILLLA !....... A LA TAQUILLA !  

675-POSIBLE TANCAMENT DE LES FARMÀCIES

Davant dels impagaments del Govern de la Generalitat, que encara no ha abonat els 99 milions
d’euros que havía d’haver pagat ja fa dies i que encara no sap quan podrà abonar, malgrat que tenien d’haver cobrat als 85 dies d’haver dispensat els medicaments i que segons el Quico Homs, la Generalitat no tenia cap data per fer-ho dins d’aquest mes i tot això malgrat el cobrar l’euro per recepta i l’augment del copagament farmacèutic, decretades per la Generalitat i el Govern Espanyol i que s’han posat en marxa amb la “col·laboració” obligada de les farmàcies.

Seria curiós saber si en canvi, tant els tres expresidents  de la Generalitat com els del Parlament, així com tota la rècula de càrrecs oficials i els diputats del Parlament, cobren el dia 30 de cada més el seus sucosos emoluments, que ells mateixos s’han assignat.

O tots moros o tots cristians. Pel que volen, sí que hi ha calés.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat a la REVISTA DEL VALLÈS de Granollers el 19/10/2012.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

674-COMPTE AMB “REGAL”

A la vista de la campanya actual tant agressiva, d’aquesta Companyia d’assegurances per Automòbils, m’agradaria explicar el  meu cas particular amb la mateixa, per avís a “navegants”.

Crec que vaig ser un dels primers assegurats que va tindre la mateixa, quan es van instal·lar a Barcelona, amb la seva nova filosofia d’assegurances directes i vaig estar pagant-les durant molts i molts anys la  meva prima. Ja havia vist algunes cartes als diaris, de clients de la mateixa, que es queixaven de que quan arribaven als 70 anys, buscaven la manera legal de cancel·lar-les la pòlissa i efectivament, al jo arribar a  dita edat i malgrat no haver cursat mai, en tants anys, ni un sol “Parte”, per la raó del “article 29” i amb una excusa molt infantil –vaig preguntar un dia per telèfon si em podia acollir només al “segur obligatori”, ja que començava a estar una mica cansat de pagar, tants anys,  primes anuals per res-.....i ves quina casualitat,  al veure que no em presentaven el rebut anual al cobrament el seu dia, al telefonar-los del per què,   em van contestar que ells havien “interpretat” que em volia donar de baixa i ara ja, degut a la meva “avançada” edat....ja no em podien admetre novament com assegurat  i m’havien donat  de baixa.

El curiós del cas es que uns dies després, em telefona una senyoreta d’aquesta Companyia i em pregunta......molt amablement.......”Com es senyor Pi que s’hagi donat de baixa de la nostre companyia?”. I jo vaig dir-li...... La contesto solament per una qüestió d’educació, però si vol saber els motius, només ha de preguntar-ho al seu Gerent..... i li vaig penjar.

Després de tot em van fer un gran favor, que mai els hi podré prou agrair. Des d' aleshores, o sigui dels 70 anys fins els 92 que tinc actualment i que m’han renovat el carnet de conductor per CINC ANYS MÉS, ja que afortunadament encara puc condüir sense problemes, per què fins i tot, tinc encara tots els punts inicials del meu  “Permís de Condüir”, que ens va “concedir” fa anys el Comandament de  Tràfic, més els que m’han regalat per aquest motiu, estic en una altre Companyia no tant “perepunyetes” i amb una quota anual molt més baixa que no pas la que tenia amb  Regal i a la que tampoc he tingut de fer, gracies a Deu i toco  fusta, cap “parte”, per la qual cosa  estic considerat per la mateixa com a “bon conductor” i lògicament, gaudeixo del descompte màxim.

O sigui que gracies Regal, per la vostre clarividència, ja que des de fa 22 anys estic pagant la prima anual, més baixa que la vostra i sense que hagi cursat cap “parte” o sigui que tot això heu perdut, doncs desprès de tot, em vareu fer i sense voler, segurament a pesar vostre i tal com deia.....un gran favor.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit  de Voltregà

dimarts, 9 d’octubre de 2012

673-QUINA VERGONA, JA ES POT VEN DIR (IN) JUSTICIA ELS QUE TENEN CALÉS SEMPRE ES SURTEN AMB LA SEVA

Un cafè amb llet contra la corrupció o com ser jutjat per descobrir ‘el que no toca’

Què pot passar si intueixes un cas de corrupció a les institucions públiques, l’investigues, el descobreixes i el difons? Doncs que pots acabar al jutjat abans que els casos que has destapat, denunciat i amb l’amenaça d’una multa de 20 mil euros. Això, que un cop més ens recorda el món al revés en què vivim, és el que els ha passat a Marta Sibina i Albano Dante, editors de la revista Cafeambllet. Avui són jutjats a la Ciutat de la (in)Justícia.
¿Quin ha estat el seu delicte? Investigar allò que “no tocava”. La revista Cafeambllet, una publicació comarcal de la Selva i l’Alt Maresme amb pocs mitjans però amb una voluntat de ferro per descobrir la veritat, després de dos anys d’investigació va destapar els “negocis” ocults en la sanitat pública catalana. Opacitat en la gestió dels hospitals públics de Blanes i Calella; ingressos irregulars de l’ex-alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, i la seva dona; adquisició per part d’aquest i de la regidora de Pineda de Mar, Carme Aragonès, de consultoris públics molt per sota del seu valor real; pagament de 720 mil euros per informes inexistents a l’ex-president dels hospitals de Blanes i Calella, etc, etc, etc. Així ho expliquen, i documenten, en aquesta carta.
I ara Josep Maria Via, membre del consell d’administració de l’empresa que gestionava els hospitals de Blanes i Calella quan van tenir lloc aquests escàndols, assessor, també, d’Artur Mas i amb relacions estretes amb alguns dels implicats en els casos ara descoberts, els denúncia per “atemptar contra el seu honor” i els demana 20 mil euros d’indemnització. Però, contra quin honor s’atempta aquí? El del Sr. Via i els seus “amics” involucrats en aquests escàndols, el d’uns periodistes que busquen la veritat i se la juguen o el d’un “poble” que ha estat robat per aquells que diuen gestionar com “els millors” les arques públiques?
El treball d’investigació destapat per la revista Cafeambllet ha corregut com la pólvora per les xarxes socials. El vídeo que ells mateixos van elaborar, “El robatori més gran de la història de Catalunya”, explicant el seu treball, va aconseguir en pocs dies cent mil visites. I al ritme que el seu “eco” creixia, van augmentar les amenaces, les querelles, el material censurat a internet, les revistes retirades en hospitals de la comarca. Es tractava d’una veritat incòmoda.
Abans d’ahir el president Artur Mas va avançar els comicis a Catalunya i, més enllà d’instrumentalitzar les legítimes aspiracions sobiranistes del poble català per treure rèdit electoral i tapar la seva virulenta política de retallades, tal avançament li resultarà molt útil al partit de Mas per posar fi a la comissió parlamentària que havia d’investigar aquests escàndols i en la qual havien de comparèixer diversos dels seus implicats amb vincles estrets amb CiU així com l’actual conseller de salut Boi Ruiz. La dissolució del Parlament significa acabar amb la comissió abans que aquesta comenci a caminar.
“Periodisme és imprimir alguna cosa que un altre no vol que s’imprimeixi. La resta són ‘relacions públiques’” deia George Orwell. Amb aquesta frase Marta Sibina i Albano Dante s’acomiadaven en una carta que van enviar recentment demanant suport i difusió davant una “justícia” que avui els porta davant els tribunals. Esperem que mai ens falti el cafèambllet, un cafèambllet amarg per als de dalt i dolç, rebel i desobedient per als de baix. Només així canviarem les coses. Encara que a més d’un se li ennuegui la beguda.
*Article a Público, 27/09/2012.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

672-La Fal · làcia del Deute Heretat - Xavier Sala Martin

El debat sobre la desitjabilitat econòmica de la independència està tenint lloc. I això, de per si, ja és molt important. Fa només uns mesos aquest debat era tabú. Nembé.
Avui vaig a comentar un dels arguments que més utilitzen els analistes contraris a la independència de Catalunya que és el del deute heretada: " si Catalunya es independentiza ", amenacen," haurà d'assumir el 20% del deute espanyola (que és del 80% del PIB o 800.000 milions d'euros) i això, sumat al 21% del PIB que té la Generalitat, posarà el deute Catalana per sobre del 100% del PIB cosa que la convertirà en financerament inviable i perdrà accés als mercats financers internacionals ". Aquesta mateixa frase ha estat pronunciada o escrita per economistes, catedràtics d'economia, professors de comptabilitat i polítics de diferents colors. Només té un petit problema: no té sentit. I no té sentit per cinc raons.
  1. Primera, tot i que aquestes dades dels 200.000 milions i el 100% del PIB es van repetint una i altra vegada, resulta que són ... (No sé com dir-los perquè no se sentin insultats), ... mmmm: mentida? Segons el Banc d'Espanya ni l'administració central de l'Estat té un deute del 80% del PIB , ni aquesta és de 800.000 milions, ni la població catalana és el 20% del total de l'Espanyola (és el 16%). La dada de l' 80% del PIB (o els 800.000 milions) correspon al deute TOTAL que JA INCLOU la de les comunitats autònomes . Per tant, els que utilitzen l'argument del deute contra la independència exageren perquè comptabilitzen deute autonòmic dues vegades. El deute de l'administració central de l'Estat és, en realitat, de 617.731.000 d'euros . El 16% d'aquest deute que "correspondria" a Catalunya serien 98.800 milions que és menys de la meitat dels 200.000 de què es parla amb tanta alegria. Si a aquests 98.800 milions els sumem els 42.000 de deute que té ara la Generalitat, surten 141.000 milions. El deute Catalana, doncs, seria del 70% del PIB, un deute perfectament assumible entre altres coses perquè està molt per sota del que té l'Estat espanyol en el seu conjunt en l'actualitat i molt per sota del deute mitjana de la Unió Europea . Per tant, si volem tenir un debat seriós, comencem per no exagerar les dades.
  2. Segona, i passant al terreny dels arguments, és curiós que els mateixos que diuen que, en cas d'independitzar, Catalunya hauria d'assumir una part proporcional del deute Espanyola diuen que la independència és inconstitucional i que no hi ha cap llei que tingui previst un procés de secessió. Això és realment curiós perquè, si no hi ha lleis que prevegin el procés d'independència, com saben que la llei va a obligar a Catalunya a assumir el 20% del deute espanyol? La realitat és que el deute espanyol va ser assumida en el seu moment pel govern d'Espanya i els mercats es la van a reclamar al govern d'Espanya. Si després Espanya li passa una factura a Catalunya per la part proporcional d'aquest deute, ja es veurà si l'assumeix. Això dependrà del procés de negociació política i de les contrapartides que hi hagi. Per exemple, els catalans argumentarem que nosaltres hem pagat uns 300.000 milions de més des que va entrar en vigor la democràcia (un 8% del PIB anual, cada any de mitjana). Si Espanya s'ha gastat aquesta quantitat i a més ha augmentat el deute, aquest és un problema del qual els catalans no són responsables (i fins i tot es podria argumentar que Espanya li ha de retornar a Catalunya els 300.000 milions!). En qualsevol cas, el que és clar és que, de moment, el deute l'ha demanat i signat govern d'Espanya i els mercats es la van a reclamar a aquest govern. I punt.
  3. Tercer, curiosament l'argument exposat a dalt només parla que Catalunya seria coresponsable dels deutes o els passius d'Espanya ... però no parla dels actius. En cas de divisió, suposo que la mateixa llei imaginària que diu que Catalunya ha de fer-se responsable de la seva quota de deute també dirà que té dret a la seva quota dels actius! Entre aquests actius, per exemple, hi ha empreses públiques com AENA o Loteries de l' Estat o propietats com l'hipòdrom de la Zarzuela, el museu del Prado o el Vedat de Doñana. Lògicament també hi ha els béns públics que l'Estat té a Catalunya.Finalment, hi ha els fons de la Seguretat Social, l'or que resideix a les arques del Banc d'Espanya, el Fons Monetari Internacional o les accions que Espanya té al Banc Central Europeu (per cert, si Catalunya és propietària del 16% de les accions espanyoles del BCE, Catalunya automàticament forma part del sistema del BCE que inclou l'Euro). Si Espanya li passa el 16% del deute a Catalunya, també li hauria de passar el 16% de tots aquests actius de manera que Catalunya podria vendre immediatament i recuperar una part dels diners per reduir encara més el seu deute.
  4. Quarta, si bé no sabem si Catalunya va a haver d'assumir una part del deute espanyol si s'independitza, el que sí sabem és que haurà de assumir aquest deute si no ho fa . Fixeu-vos amb el detall del esperpèntic argument: "si Catalunya se'n va, pagarà el 20% del deute espanyol i si es queda no. Per tant, si se'n va, perd molts diners ". Quina fal · làcia! És possible que si Catalunya se'n va, hagi d'assumir una part del deute. Però és que si es queda també! Si Catalunya segueix a Espanya, pagarà els mateixos impostos que paga i una part d'ells aniran a pagar el deute del govern espanyol. Per tant, en el pitjor dels casos, estaria igual tant si es independentiza com si no pel que utilitzar l'argument del deute és una autèntica bestiesa. Dic que en el pitjor dels casos, Catalunya estaria igual. En el millor, sent independent s'independitzaria del deute espanyol i, a més, s'estalviarà el 40% dels impostos que paguen els catalans i que ara desapareix pels fons de solidaritat.
  5. I cinquena, és curiós que es digui que si Catalunya es independentiza serà financerament inviable i perdrà l'accés als mercats financers. Celebro que hi hagi tanta gent capaç de veure el futur. Jo com no sé predir el futur em limito a observar la realitat de l'actualitat. I realitat actual és que una Catalunya dins d'aquesta Espanya i amb aquest sistema de finançament autonòmic, sí que és financerament inviable i no té accés als mercats internacionals . Per tant, si l'argument és que el que cal evitar és perdre l'accés al mercat financer tant sí, Catalunya ha de deixar de pertànyer a Espanya de totes totes!
Resumint, celebro que l'argument del deute heretada d'Espanya estigui tenint tant impacte entre analistes i opinadors. Ho celebro perquè si la decisió de si Catalunya ha de independitzar o no, depengués del deute, la decisió racional seria clarament la d'independitzar: és a dir, des del punt de vista del deute i de l'accés als mercats financers, Catalunya, sense Espanya, estaria millor.