Una altra carta a la Sra. Sanchez Camacho. Aquesta no és la de la seva antiga professora, que ja era prou interessant, sinó un altra molt més que interessant. No te la perdis!
Sigui quina sigui la teva ideologia, no té desperdici!
Sigui quina sigui la teva ideologia, no té desperdici!
Carta oberta adreçada a la Sra. Alicia Sánchez Camacho, periodistes de l’entorn d’Intereconomía, membres públics del PP i demés persones afins a la ultradreta espanyola:
Diu la Sra. Sánchez Camacho, i altres que pensen com ella, que el fet de que surtisin un milió i mitg de persones al carrer (més de 2 milions arreu de Catalunya segons fonts fidedignes) demanant la independència, no es significatiu perque a Catalunya hi viuen set milions i mig. Un milió i mitg, per a ella, no es cap majoria.
Bé, seguint al peu de la lletra el seu raonament, vull fer-li un altre de paral·lel
L’exemple pot resultar esfereïdor, però ja és el que volia.
Quant ETA va assassinar d’un tret al cap a Miguel Angel Blanco, a tot Espanya varen sortir al carrer, a manifestar-se en contra de la banda terrorista, més de dos milions i mig de persones (segons hemeroteques consultades).
La premsa va destacar-ho amb titulars com “Toda España sale a la calle para protestar contra ETA” (Ep: 2,5 milions, aleshores, era “Toda España”).
Si tenim en compte que per aquelles dates, juliol de 1996 si no vaig errat, a Espanya hi vivien 44 milions de persones, he de concloure, sempre segons les directrius marcades per la Sra. Sánchez Camacho, que 41 milions i mig s’en varen alegrar força de que el seu company de partit fos assassinat.
M’ho accepta, Sra. Sánchez Camacho ?
Oi que no ?
Doncs calli la boca i no digui més ximpleses, que la gent no es estúpida.
I pel que fa a una consulta popular... Fem-la i surtirem de dubtes. O els fa por?
Només saben dir que la “Constitución” no ho permet. Doncs la canviem. O no ho varen fer PP i PSOE corre cuita per posar límits al endeutament de les comunitats així poder-les controlar millor? Poder-les escanyar si els fos possible.
Sra. Camacho, tan difícil es dir senzillament “jo no hi estic d’acord” i prou? Cal mentir, enganyar, difamar i pronosticar tota mena de desgracies i plagues si Catalunya s’independitza?
Si vostè i els seus fossin realment demòcrates i no uns enyorats del “caudillo”, plantejarien un canvi de la constitució per fer una consulta popular i sortir de dubtes. I que guanyi qui tingui que guanyar. Per què als independentistes no ens fa por un referèndum i a vostès si?.
La central del seu partit a Madrid ja va tenir que dir-li que tanqués la boca i deixés de fer veure que era la portaveu del govern estatal a Catalunya perquè no tenia ni idea del que deia. Convergència ja s’ha cansat d’aguantar les seves “brabuconades” i passa de vostè per buscar suports parlamentaris. I ara, el poble de Catalunya ja no es creu ni una paraula del que vostè diu a les emissores de radio, als diaris o a les televisions per on s’arrosega. Si, Sra. Camacho, per on “s’arrosega”, perque segons un bon amic d’una emissora de radio, el seu cap de premsa va trucar fins a 6 vegades en un sol dia per aconseguir-li una entrevista. Entrevista que li van fer 4 dies més tard i quant tots els líders d’altres partits ja hi havien dit la seva.
Anava a dir-li que rebi una cordial salutació, però no vull ser tant fals com vostè. Per tant, rebi el meu menyspreu i fàstic envers la seva persona i que tots els mals que pronostica que cauran sobre Catalunya, caiguin sobre vostè quant aquest, el meu país, sigui una nació amb estat propi. Ben aviat espero.Albert Tura DNI 35.012.982
Barcelona, Catalunya, Europa.
Diu la Sra. Sánchez Camacho, i altres que pensen com ella, que el fet de que surtisin un milió i mitg de persones al carrer (més de 2 milions arreu de Catalunya segons fonts fidedignes) demanant la independència, no es significatiu perque a Catalunya hi viuen set milions i mig. Un milió i mitg, per a ella, no es cap majoria.
Bé, seguint al peu de la lletra el seu raonament, vull fer-li un altre de paral·lel
L’exemple pot resultar esfereïdor, però ja és el que volia.
Quant ETA va assassinar d’un tret al cap a Miguel Angel Blanco, a tot Espanya varen sortir al carrer, a manifestar-se en contra de la banda terrorista, més de dos milions i mig de persones (segons hemeroteques consultades).
La premsa va destacar-ho amb titulars com “Toda España sale a la calle para protestar contra ETA” (Ep: 2,5 milions, aleshores, era “Toda España”).
Si tenim en compte que per aquelles dates, juliol de 1996 si no vaig errat, a Espanya hi vivien 44 milions de persones, he de concloure, sempre segons les directrius marcades per la Sra. Sánchez Camacho, que 41 milions i mig s’en varen alegrar força de que el seu company de partit fos assassinat.
M’ho accepta, Sra. Sánchez Camacho ?
Oi que no ?
Doncs calli la boca i no digui més ximpleses, que la gent no es estúpida.
I pel que fa a una consulta popular... Fem-la i surtirem de dubtes. O els fa por?
Només saben dir que la “Constitución” no ho permet. Doncs la canviem. O no ho varen fer PP i PSOE corre cuita per posar límits al endeutament de les comunitats així poder-les controlar millor? Poder-les escanyar si els fos possible.
Sra. Camacho, tan difícil es dir senzillament “jo no hi estic d’acord” i prou? Cal mentir, enganyar, difamar i pronosticar tota mena de desgracies i plagues si Catalunya s’independitza?
Si vostè i els seus fossin realment demòcrates i no uns enyorats del “caudillo”, plantejarien un canvi de la constitució per fer una consulta popular i sortir de dubtes. I que guanyi qui tingui que guanyar. Per què als independentistes no ens fa por un referèndum i a vostès si?.
La central del seu partit a Madrid ja va tenir que dir-li que tanqués la boca i deixés de fer veure que era la portaveu del govern estatal a Catalunya perquè no tenia ni idea del que deia. Convergència ja s’ha cansat d’aguantar les seves “brabuconades” i passa de vostè per buscar suports parlamentaris. I ara, el poble de Catalunya ja no es creu ni una paraula del que vostè diu a les emissores de radio, als diaris o a les televisions per on s’arrosega. Si, Sra. Camacho, per on “s’arrosega”, perque segons un bon amic d’una emissora de radio, el seu cap de premsa va trucar fins a 6 vegades en un sol dia per aconseguir-li una entrevista. Entrevista que li van fer 4 dies més tard i quant tots els líders d’altres partits ja hi havien dit la seva.
Anava a dir-li que rebi una cordial salutació, però no vull ser tant fals com vostè. Per tant, rebi el meu menyspreu i fàstic envers la seva persona i que tots els mals que pronostica que cauran sobre Catalunya, caiguin sobre vostè quant aquest, el meu país, sigui una nació amb estat propi. Ben aviat espero.Albert Tura DNI 35.012.982
Barcelona, Catalunya, Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada