dimecres, 23 d’abril del 2014

1106-PARLANT DE LA MEVA MEMÒRIA HISTÒRICA

De: Josep G.
Enviado el: dimarts, 22 / abril / 2014 14:42
Para: Pere Pi
Asunto: Re: LES LLOANCES A GABO
Benvolgut Pere,

 Ets la memòria històrica viva, amb l'afegit que no et cases amb ningú quan has de recordar les persones i els esdeveniments que protagonitzaren.

Et desitjo molts anys de vida i força salut.

Josep G.


De: Pere Pi
A: Josep G.

Benvolgut Josep:
                        Es ven veritat que jo i ja fa molt de temps de que no em caso amb ningú i saps el per què ?....doncs ja diuen que ......"sabe más el diablo por viejo, que no por diablo"...., i a mi hi degut a la meva ja avançada edat i sobretot per els desenganys soferts, cap ni un dels polítics "habidos y por haber", ja no m'arribarà mai més a convèncer per res, doncs al final tots només fan que fer volar coloms, per què està ven vist de que actualment, ja no hi ha ni un pam de net, des de que "gaudim" de la democràcia i es el que sempre havia dit el motorista que teníem a la  75 Divisió de Guerrillers, que era de la FAI, però dels de bona fe.........."política, per el que en vulgui viure"........i tant que aquesta colla de cantamanyanes que tenim i de fa molt de temps, que només viuen que de la política i sobre tot de les mamandurries que ells mateixos s'han arribat a autoconcedir.

Diuen que el vot es secret, però jo mai m'en he amagat. Mira dels 16 als 19 anys o sigui de 1936 a 1939, vaig ser "comunista", ja que malgrat ser de les JSU o sigui de les Joventuts Socialistes Unificades, però estavem dins de la Internacional Jovenil Comunista i que es la trampa de tota la vida dels comunistes, de possar-ser un nom que no sigui el veritable seu . Recorda al PSUC que també estava a la III Internacional Comunista i que ara son els de "Iniciatives per Catalunya" i .....embolica que fa fort.

I des de 1939 i al ja trobar-me al exhili a França i amb tots els capitosts tant del Exércit com dels Partits polítics, que ens varen deixar tirats com a burilles, als sorrals dels camps de concentració de França, em vaig prometre a mi mateix, de que mai més militaria en cap partit polític, cosa que la he complert del tot.

Desde les primeres eleccions o sigui després de la mort d'en Franco, ja que jo a les seves elecccions durant el seu règim, mai hi vaig voler anar a votar per res, doncs de cap manera volia fer els ninots, sempre havia votat a Convergència i no dic a CiU, doncs a les primeres en Pujol es va coaligar amb els socialistes d'en Pallach i en el meu arxiu que tinc de mils d'escrits, al principi només publicats a la premsa, ni han forces en que defensava a sang i foc amb en Pujol i ja ho deus saber........un dels seus fills portant bosses de Super plenes de bitllets de 500 euros a Andorra i jo estic segur del tot, que sempre, i  "només" treballant mai es fan tans de calés i que ja està em sembla imputat i dos fills més, tres quarts del mateix ....."por algo serà que deien els del 1, 2, 3 de TV1".....i si llegissis el llibre d'en Xavier Horcajo, que fa poc que s'ha publicat i de nom "La Pasta Nostra", deixa a tota la familia Pujol i també incluex amb en Duran Lleida, que malgrat ser de Unió o sigui tal com els diuen "els que va a missa", a Nueva York empaitant foll, amb a una recent casada, però que la cosa li va portar cua........a l'alçada de les potes dels cavalls.......i ells sense ni inmutar-se i es el que jo dic sempre.... si fos mentida tot el que s'ha publicat, ells s'haurien de haver querellat contra l'autor i que jo sàpiga, cap ni un ha fet res de res.

I ara en Mas, al que jo i mentre va estar a l'oposició em va fer creure que erem amics i m'ha resultat un veritable hipòcrita, per la qual cosa no et mereix ja cap mena de respecte ni consideració. I que va ser ell el que va iniciar la nostra correspondència per Internet, perquè jo pobre de mi, de que tenia d'arribar a saber la seva adreça electrònica.

Ni en Pujol ni Convergència mai ho varen ser de "independentistes", però en Mas es va voler apropiar, infructuosament, del èxit de la manifestació del 11 de setembre i esperonat per la mateixa, decreta noves eleccions per intentar aconseguir majoria absoluta, i el resultat.........12 diputats menys que abans........i es el que va dir no se qui...."una cosa son les manifestacions i l'altre les eleccions"....... i si es fan unes altres eleccions,  jo ja li pronostico encara menys diputats. doncs ja hi ha molta gent emprenyada en haver tornat a implantar el Impost de la LLei Succesions i Donacions, i que va ser el seu cavall de batalla de les seves primeres eleccions i que li varen fer guanyar les mateixes. 

I jo també t'els desitjo molts anys de vida i força salut.....i sobretot si jo ho podés veure.

Amb tot l'afecte d'en 


Pere PI 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada