1118- PERE PI I L’ANIVERSARI DEL SEU INGRÉS AL BANC CENTRAL

De: Jordi A.
Enviado el: divendres, 2 / maig / 2014 17:55
Para: 'Pere Pi'
Asunto: RE: ANIVERSARI

Suposo, Sr. Pi, que cal felicitar-lo.

Vas fer be de deixar el banc, encara que no se pas com eren en aquella epoca: jo conec els “voltors” finances d’ara, del segle XXI.

De totes formes, enhorabona per tot pels 81 anys i per la visió de l’any 1954.

Jordi A.

 ====================================

De: Pere Pi
Enviado el: divendres, 2 / maig / 2014 19:03
Asunto: RV: ANIVERSARI

Senyor Jordi:

                  Adjunto un comprovant del resultat de les gestions fetes l'any 1954.

Com pot suposar, els banquers d'abans i de sempre, eren exactament com els d'ara, uns"voltors" com diu molt acertadament, Sa Senyoria, només es tractava de guanyar calés i als empleats del banc, ens pagaven amb un troç de bacallà sec, com es deia abans del menjar més humild.

Quan a mi em varen destinar a Mollet del Vallés l'any 1949, l'antic director havien guanyat amb tot l'any 1948, unes 300.000 pessetes, i jo quan vaig demanar excedéncia l'any 1954, el 1953 n'haviem ja guanyat  1.200.000 i encara guardo documents que ho acrediten, però el meu sou era exactament el mateix quan vaig arribar que quan vaig maxar....1,200 peles al mes, doncs segons la Superioritat era el sou màxim que permetia la aleshores actual Reglamentaciò de la Banca Privada,

I això que la mare més de una vegada, posteriorment, m'havia preguntat...."i no l'anyores al banc" ?, .......doncs vestia molt ser la senyora del director del Banc i jo sempre li vaig dir exactament tal com he escrit avui ....."es un càrrec que vesteix molt........però que no abriga gens".

Saps que ens deia en Garí, -aquell que segons la seva dona, quan varen tenir el seu segon fill i el pobre no filava gaire prim ?........."Es que  heu de pensar que quan el varen tenir,  amb  en Garí ja li havien tingut de tallar la cama"....... doncs va resultar ferit l'any 1938 en el bombardeig de Granollers....i jo li vaig contestar........"peró Juanita, vols que el la cama serveix per alguna cosa per fer canalla ?- ........quan pujaven amb la seva dona a Cantoni ?........."l'únic director de banc, que te una mansió" 

 I l'avi Jaume, quan els en hi vaig parlar de deixar el Banc em va dir...."Ja te ho has rumiat prou be Pere, això de deixar el Banc?, tu pensa sempre que es el pa per tota la vida".....i jo li vaig contestar.........."SI, PERÒ PA SOL" !.....

El teu pare que...."lo es"..........

Que es tal com es despedía a les cartes que li escribia el meu de pare a la seva xicota, doncs ell vivia a Montornés i ella a Parets i que no va pas ser la meva mare, doncs als dos anys de casats, va morir degut al grip que va assolar a Europa, l'any 1918...."tu novio que lo es".....pobre papa, quan li varem trobar aquestes cartes, les vegades que li haviem pres el pel.

Carta de concessió del Banc Central: