Es curiós, de que el que jo he escrit tantes i tantes vegades i que mai cap
ni un diari s’ha atrevit a publicar-ho,
per fi ho ha escrit aquest bon periodista.
Diu que ell proposaria una enquesta
tant senzilla com saber si hi ha
algun polític que ens mereixi confiança, per qué en Duran Lleida per
exemple, es un vividor de la política, que fins i tot es va atrevir a declarar,
de que avui dia i amb el sou de mestre
no es veuria pas en cor de poder viure, cosa molt natural després dels anys
que ja fa que gaudeix de les mamandurries com tots els polítics que tenim
d’ençà de la democràcia.
I titlla de “monstre de la barra i
el desvergonyiment d’en Quico Homs”, cosa que jo ja em vaig permetre fer
avinent amb en Mas, quan va formar el seu primer govern i amb ell el va
anomenar portaveu de Presidència, i que demostrant de que als ciutadans només
ens necesita unicament a la hora de votar, tal com ho va demanar amb insistència, en els seus mitings de les darreres
eleccions i que com impresentable que ja fa temps que jo el tinc catalogat, ja
no em mereix cap mena de respecte, que ni es va dignar contestar, com es la norma
detestable habitual de la
Generalitat i des de que ell ens governa i en canvi quan estava l’oposició, rebia d’ell un minim de un parell
de mails setmanals i que jo sempre els hi vaig contestar, correspondència que per
cert la va iniciar ell, per qué jo, pobre de mi, no podia pas de cap manera conèixer
la seva adreça eleçtrònica.
I aquest periodista acaba dient: Les
mateixes raons que van portar a Rubalcaba a dimitir haurien obligat a aquests
reis del entebanament, Artur Mas i Francesc Homs, a posar els seus càrrecs disposició del seu serrall partidari.
Gràcies senyor Moran.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada