diumenge, 29 de juny del 2014

1186-CORRUPCIÓ: SUMA Y SIGUE

El jutge investiga pagues a 44 alcaldes catalans. Anticorrupció acusa als regidors de simular dietes de la Federació de Municipis. La Fiscalía denuncia dietes il·legals.

Entre els quals, els d’algunes de les ciutants catalanes més rellevants, menys Barcelona, per saber si van malvesar diners públics, que a més a més, mai es van   declarar al fisc, en cobrar “sous encoberts” que presumptament es camuflaven com a dietes  i desplaçaments i reunions, però que tampoc es varen dur a terme.

Voleu dir de que mai més ens en podrem arribar a sortir de tota aquesta plaga o  trepa de delinqüents que fa tants anys de que ens governen i que ja s’han convertit en un càncer amb metàstasis i de imposible curació i que fins i tot, ja s’ha transformat amb una marabunta.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1185-MÉS SOBRE EL TEMA: ARTUR MAS ÉS ENTREVISTAT A LA CADENA DE TV NORDAMERICANA CNN

De L’altre Pere
Para: Pere Pi
Asunto: Re: 1183-ARTUR MAS ÉS ENTREVISTAT A LA CADENA DE TV NORDAMERICANA
CNN
 
Degut a la dedicatòria, t'haig de contestar sense moltes ganes.
 
L'opinio teva i del teu fill, ja ho has dit varies vegades, son sempre
iguals. Val d'acord.
 
Les manifestacions del President Mas, no les he sentit i per tant no tinc clar que va dir i menys que volia dir.  De totes maneres tots els tants per cents quedarien aclarits amb un referèndum ... però hi ha qui  no ho vol.
 
Si la presentadora li diu Arturo, es fallo seu, el rètol veig que posa
Artur.  A tu també et diuen de vegades Pedro i inclòs hi firmes, no passa gran cosa.
 
Del sempre comentat tema "serveis socials", sincerament em sembla demagogia.
 
Però cada un opina com vol.
 
Segur que les despeses de la festa d'ahir a Girona del teu "estimat" (terme que tu també fas servir) Felip / Felipe VI, et van semblar de lo més normal .... ja se que si hi ha darrera un patornat i no se que més.  Però festa grossa i sense miraments, ha això si, els que es volien manifestar a 3 quilometres lluny, beneïda llibertat.
 
Ja saps que procuro entrar el mínim possible en polèmiques amb tu, ja que sempre les guanyes.  Es saps més i estàs més entrenat.
 
M'hen vaig a la festa del  comerç i esport del "Vol de nit" a St. Hipòlit i intentar acabar el dia be.  Si em telefones al mòbil ,si vols et vinc a buscar.
 
Salutacions de l'altre Pere.


De Pere Pi
A L’altre Pere:
              Em sembla que aquesta vegada t'has ven equivocat de
destinatari, doncs l'escrit objecte de la teva "novel·la" habitual, tu ja saps de que el va redactar el meu fill Jordi, malgrat que també saps de sobres, de que jo combrego totalment amb l'esperit dels seus redactacs i tu ja ho has pogut comprovar de que a la tertúlia dels diumenges  "La hora del vermut" de Radio Voltregà, sempre som dos (em Jordi i jo) "contra" tots vosaltres.
 
Es veu que avui estàs molt epistolar, malgrat la teva "falta de ganes" que em dones a conéixer i ja ho comprovaràs de que avui per cert jo tampoc no tinc ni ganes de contestar-te, ni tant sols de  contra replicar-te, crec que no val ja ni la pena, amb les teves monomaníes, de que mai has volgut admetre que et puguin criticar al teu "enamorat" d'en Mas, doncs en aquests moments estic contestant un munt de mails que he rebut i tinc feina per lo menys fins a les dotze de  la nit. 
 
Jo sempre m'he signat Pere, o sigui d'ençà que vaig entrar a treballar l'any 1933  al Banc, a on de seguida un es tria una firma, per si el dia de demá et fan apoderat i si jo em vaig possar ja en aquells temps de la II República Pere, de cap manera va ser per esperits o desitjos nacionalistes, sinó per què lligar Pedro la "d" amb la "r" no era pràctic i en canvi amb Pere, la "e" amb la "r", perfecte, com tu molt be pots comprovar.
 
I si tu ja haguessis llegit les meves "Vivències" que em va escriure l'any 1999 un cosi de la meva esposa, qepr i que ja fa temps que et vaig "obsequiar" amb un exemplar, junt amb en Ramon, explico fins i tot una anècdota del 1939,  que em va succeir sobre la meva firma, quan estava al Batalló Militar Disciplinari de Treballadors a Deusto-Bilbao, a on estava redimint per "desafecto", "la pena por el rabajo", segons l'argot franquista.
 
 Em permeto recomanar-te que les llegeixis. Apart que ara no recordo qui me ho va dir de que "el que llegeix els meus escrits, és com el que va a missa, que mai apren res de mal".
 
El Pere "autèntic"


dissabte, 28 de juny del 2014

1184-ES CONFIRMA QUE NO N’HI HA NI UN PAM DE NET

Fins ara sempre els diputats o altres càrrecs polítics imputats en casos de corrupciò, eren només de partits que havien governat, però ja se’n hi ha afegit un altre que aquest si que encara mai ha arribat a governar, per què es veu de que, “la cabra al monte tira” i és el segon de Ciutadans” en Jordi Cañas, que aquest per lo menys ha tingut la decència de dimitir com a  diputat electe, cosa que fins ara mai ho ha fet cap ni un.

Aquesta vegada toca al Ajuntament de Torredembarra a on ja ha estat detinguts per “presumpta corrupció”, l’alcalde, els quatre regidors de CiU, un del PP i un altre de Independents, sota les denúncies d’ERC, del  PSC i del  secretari municipal.

Em fa l’efecte de que al final amb els polítics, els haurem de titllar amb un altre nom, tal com aquell que va dir, tant que em va costar aprendre a dir “peNícula” i ara en diuen  “fLin”, o sigui que enlloc de dir “el diputat” haurem de dir “, l’imputat.

PERE PI CABANES

 Sant Hipòlit de Voltrega 

dijous, 26 de juny del 2014

1183-ARTUR MAS ÉS ENTREVISTAT A LA CADENA DE TV NORDAMERICANA CNN

Sabeu perquè el sr. Artur Mas viatja tant a l’estranger? Doncs per a fer propaganda de la seva ceba de la independencia de Catalunya.
Però recentment, en una entrevista en la cadena de TV nordamericana CNN, el sr. Mas ha reconegut que menys de la meitat dels catalans volen separar-se de la resta d’Espanya. En realitat, si es calcula sobre el cens d’habitants de Catalunya, l’independentisme és molt minoritari: no arriba ni al 25% de la població del Principat els que s`inclinen per aquesta opció.  Quan la presentadora que l’entrevistava li ho va recordar, el sr. Mas va contestar: “That is true” (Això és veritat).
Llavors, perquè aquesta obstinació en provocar aquest grau de crispació i de divisió, com el creat per ell mateix, per una cosa que, tal com reconeix, no vol la majoría? Potser per a tapar els cada vegada més abundants casos de corrupció del seu partit, o per a tapar la péssima gestió del Govern de la Generalitat dels recursos que els contribuents de Catalunya són obligats a aportar? No sería millor destinar el muntant de diners gastats en aquesta obra inútil, i d’altres semblants, en recuperar i millorar els Serveis Socials que, tant el Govern Central, com el de la Generalitat s’han dedicat a robar als ciutadans els darrers anys, amb un zel i una eficàcia dignes de millor causa?

Per cert que la presentadora de la CNN es va referir al sr. Mas vàries vegades com a “Arturo Mas”!

1182-ELS ‘AVANTATGES’ DE L' INDEPENDENTISME


El Ministre Montoro i al so de timbals i platerets ens va informar de que a partir el 2015, abaixarà l’ impost del IRPF.

Galleda d’aigua freda per els catalans: Tant en Mas com en Mas-Colell, ja han assegurat de que a Catalunya de cap manera s’abaixarà aquest impost. Un avantatge més de les Autonomies.

O sigui que ja sabem els catalans el que ens espera, si un dia Catalunya aconsegueix la seva independència, que serem i com sempre, l’ase del cops en matèria tributaria.

Però ens quedarà el trist consol de que els que ens fotin els calés, son catalans.

I després encara ens voldran vendre la burra, de que la culpa és de Madrid.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dimecres, 25 de juny del 2014

1181-LES INCONGRUÈNCIES D’ESQUERRA REPUBLICANA

L’altre dia vaig sentir com baladrejava al Parlament una diputada d’aquest partit, de cuyo nombre no quiero acordarme com diu El Quixot, retreient del per què tant en Felip VI com el seu pare, encara no havien demanat perdó per l’afussallament d’en Lluis Companys.

Que una parlamentaria desconeixi tant a fons la història del seu país, ja la desqualifica totalment per ocupar aquest lloc privilegiat.

Per què aixó mateix no ho varen demanar amb en Franco, ja que va ser ell el que personalment va signar el “enterado” per tal de que fos afussellat o be a la seva filla a be als seus nets ?.

Doncs no se si ho sap aquesta bona senyora, de que realment “el Borbó”, tal com ells sempre el titllen i amb caire despectiu, si realment va ser anomenat per en Franco i va heretar tots els seus mateixos privilegis que el dictador s’havia auto atorgat, però en canvi ell els va dipositar a favor del poble i per aquest motiu es va poder redactar  i aprovar la Constitució de on ja es va eliminar la pena de mort per els civils, cosa que en Franco la va conservar durant tota la seva dictadura, que fins i tot pocs dies abans de morir encara es varen afusellar “terroristes” i així com aquest es va fer un tip de confirmar penes de mort, en Joan Carles I i durant tot el seu reinat, que va ser aproximadament com el d’en Franco, no en va  tenir de confimar mai cap ni una i  només es va reservar  el de cap dels Exèrcits i que gràcies amb aixó i malgrat el que hagi pogut escriure la ressentida periodista la Pilar Urbano, va poder posar firmes als militars esvalotats el 23-F, que per cert tots els condemnats varen poder morir al llit, cosa que si això hagués succeit en temps del dictador haurien estat afussellats i encara en Tejero, pot gaudir de un envejable retir.

Ah ! i el Borbò, va permetre de deixar sortir de les catacumbes a on encara hi estarien, a tots els partits polítics, fins i  tot als que actualment es poden de forma legal manifestar-se, per demanar la III República, de tant trist record per els que varem tenir de “gaudir” de la II.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

dimarts, 24 de juny del 2014

1180-A PABLO IGLESIAS SE LI HA VIST EL LLAUTÒ

Com es pot atrevir a declarar, tot un recent eurodiputat i en representació de un país democràtic, de que el terrorisme té explicacions polítiques, quan els terroristes sempre només han estat que una banda d’assassins i sobretot l’ETA, que amb el seu esquer i la capa de un nacionalisme tronat, varen  arribar a assassinar  a prop de mil persones.

Jo no li desitjo cap mal, únicament de que ell o un de la seva família, hagués estat dins  de Hipercor el dia 19 de juny del 1987, data del atemptat.

I això  li diu una persona que des de que es va inaugurar aquest Super cap els anys 1970, quan El Corte Inglés va adquirir el Híper  Radar i fins el any 1990, que al jubilar-me ens varem decidir anar a viure a Osona, a on havia nascut la meva mare, cada divendres sens falta i després de dinar hi anàvem a comprar i deixàvem el cotxe, exactament a la entrada del pàrking allà mateix a on hi varen deixar el cotxe amb els explosius aquesta banda de criminals.

I per què aquell únic divendres i amb tants d’anys, no hj varem anar i encara no se pas el per què ?. Destins de la providència.

Amb declaracions com aquestes i amb el seu pentinat d’apòstol, dubto de que mai més en cap de les properes eleccions i gràcies a Deu, pugui  tornar a assolir els vots d’aquestes europees.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 21 de juny del 2014

1179-L’ALTRE PERE, QUE SEMPRE TOCA CAMPANES

Para: Pere Pi
Es obligat aplaudir si no t'agrada lo que han dit. ?
M'estranya que una persona coneguda com  "El eterno descontento" no accepti les persones que van contra corrent ....... encara que sigui puntualment.
I no em vinguis amb que defenso el meu "enamorat". Defenso el dret a la llibertat d'actuació i prou.

Per cert es Mas em cau més be , des de que dia si i dia també en fiques amb ell, suposo que algun cop amb raó, però no ni ha per tant, les obsesions no son bones.

Com sempre salutacions cordials de l'altre Pere.
======================================
Al "altre Pere":
                Jo accepto i des de sempre i com a bon  demòcrata que crec que soc, cosa que no tots poden dir el mateix, que tothom te el dret d'aplaudir o no, tal com tu molt be dius, com jo també tinc el mateix dret de criticar-ho o no.

Però després que no vagi a demanar al nou Rei, tal com va declarar fa molts pocs dies, per tal de que l'ajudi a convèncer amb  en Rajoy per que li autoritzilo del 9-N i per anar a fer els ninots a Madrid, valia més que s'hagués quedat a California a acabar el seu en principi projectat  viatge "comercial".

I que esperava ell del discurs del Rei, ? Que anés a favor de la independència de Catalunya, ell que aleshores ja era el Rei d'Espanya, hi que previament ja havia jurat també la Constitució, que hi està totalment en contra ?.

Tu ja ho saps de que per mi és i de que ho serà ja i per sempre més en Mas, malgrat que sigui el teu enamorat,  un impresentable i tinc proves documentals, més que suficients per demostrar-ho i com tu molt be saps. Apart de que en Mas és independentista, cosa que Convergència no ho havia esta mai, -i ja deus haver comprovat que des de aleshores en cada una de les eleccions perd uns llençols en número de diputats- només des de la manifestació del 11 de setembre i el Virrei Jordi Pujol I, sempre havia tingut unes excelents relacions cordials amb la Corona. Aleshores per què aquest pasteta d'en Mas, amb els seus posats de nano malcriat,  les ha d'anar a enterbo-lir ?

No se pas per que perdo el temps amb tu en intentar justificar-me i al mateix temps  convèncer a un incrédul com tu, si ja se i de bell antuvi....... de que ets un cas perdut.

El "Pere autèntic" 
======================================
UNA QUE PENSA IGUAL QUE JO
De: Tere
Para: Pere Pi
Tambe penso lo mateix, i despres donar.li la ma al Rei i amb un somriura d'orella a orella...parafarnalia tot plegat..es mes crec que en Mas si aconseguim l'Independencia (que tinc les mevas dubtes) ens deixara penjats...i marxara alegant a un altre la continuacio...penso q nomes ho fa x sortir a l'historia d catalunya com el promotor i responsable d l'independencia. Fins un altre
======================================
De Pere Pi
Para Tere

Si jo ahir hi per la Tele, el vaig veure només d'esquena i tenia els meus dubtes i no vaig poder assegurar-ho si realment era ell, pero ara acabo de veure'l al Telenoticies de cara i aixis com  fotia aquella cara d'emprenyant al hemicicle,junt amb l'Uzqullo, el del PNV,  aquí es veia ven be com els saludava i molt efusivament als Reis i tal com em dius tu, amb una rialla de orella a orella...es pot arribar a ser tant HIPÒCRITA ?. Aixó només es la especialitat de sempre dels polítics !




1178-INTERCANVI EPISTOLAR EN REFERÈNCIA AL "TIMO DELS ANUNCIS GRATUÏTS"



EL  SENYOR  XEVI  SARDÀ,  DIRECTOR DEL  “MÉS  OSONA”  HA  ESPETERNEGAT

Doncs per rebatre el meu escrit que sota el títol “EL TIMO DELS ANUNCIS “GRATUÏTS”, va sortir publicat a EL 9 NOU del 3 de juny i només de 21 ratlles i a una sola columna, ell ha necessitat dues columnes senceres i de dalt  a baix i tot plegat per intentar justificar lo injustificable.

Jo parlava dels “anuncis gratuïts” i ell en canvi dels “classificats, però de cap manera ens aclareix i tal com jo assegurava, de que cobren una part molt important del cost  de cada trucada al 807, per part de Movistar (abans Telefónica), quan ell mateix ho reconeix, per què  escriu en canvi: “si es fa pagar aquesta petita quantitat, es per què havia arribat un moment  en que rebíem tants anuncis classificats........QUAN EREN “GRATUÏTS”..........en que quedem, crec que sobren els comentaris,  però no deia  de que això ho feien per què consideraven que és un servei que hem d’oferir als lectors.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà  
=======================================================================
Senyor Jaume Espuny:
                                      Li quedaria molt agraït, si aquest escrit podés insertar-lo en la edició de demá divendres i sinó fos posible, el podria publicar a la mateixa secció, però amb amb "requadre" i com anunci de pagament que jo abonaria el seu import, quan me ho fes saber.

Ben cordialment

PERE PI CABANES
=======================================================================
Senyor Pere Pi.
És massa tard per publicar l'escrit tant en forma de carta com en anunci requadrat. No passa res: sortirà divendres que ve i no haurà pas perdut actualitat.

Jaume Espuny
=======================================================================
Senyor Jaume Espuny:
                                  Ja me ho ha semblat de que tallava massa just, però es que fins aquesta tarda no he llegit "l'espeternec" del senyor Xevi Sardà.

 Li quedo molt agraït per la seva atenciò i esperarem a divendres de la propera setmana, tal com m'informa.

Molt cordialment
PERE PI CABANES 
=======================================================================
Senyor Pi.
Al final hem decidit que creiem que al senyor Sardà l'hauria de contestar al Més Osona mateix i no a El 9 Nou.
La primera carta la vam publicar perquè feia una denúncia. Ara, hauria de contestar-lo al Més Osona.

Gràcies,
Jaume Espuny                                           
=======================================================================
Diu Pere Pi:

Al final, els de EL 9 NOU, i una vegada més, s’han escapolit. I és que llops amb llops...



1177-EN MAS, EN SARKOZY I LA CARLA BRUNI

Que li  agrada a en Mas anar a fer els ninots. Tots sabem els jeroglífics que va haver de fer el dia 19, per poder assistir a la coronació i “besamanos” d’en Felip VI i en canvi li va faltar temps per anar a escoltar cantar a la senyora Bruni, però no perquè ara li hagués agafat una melomanía sobtada per la cançó melòdica sinó perquè, ves quina casualitat, és l'esposa d’en Sarkozy, l’expresident de França, cap impediment per viatges a Amèrica previament concertats amb ningú (al contrari de quan la coronació de Felip VI, quan semblava que mig món s'havía de trobar amb el sr. Mas ineludiblement i si no, hi havía un cataclisme), doncs es va poder asseure al costat de Sarkozy, a primera fila (per això sí que li va sobrar temps!) i així va poder demanar-li i tal com té per norma  a totes les personalitats estrangeres que te al seu abast, de que l’ajudés a aconseguir la  independència de Catalunya, com si això fós, la salvació del mon.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 19 de juny del 2014

1176-EN MAS, UNA VEGADA MÉS HA FET EL RIDÍCUL

I que de cap manera ha estat a l’altura del seu càrrec institucional i del que jo sempre he assegurat de que li venia ample.

He visionat per la Tele, l’acte de la proclamació com nou Rei d ‘Espanya a Felip VI i després del seu discurs, només m’he donat compte d’una cosa i que m’ha cridat i molt l’atenció i es de que tots els assistents en pes aplaudien al Rei i només hi havia en tot l’hemicicle dues persones, una al costat del altre que no ho feien, per cert senyalades amb un  cercle blanc i lògicament de que  una  d’elles, només podia ser que el nostre inefable President de la Generalitat.

I tot això malgrat de ell dies abans va declarar que volia parlar amb el nou Rei per demanar-li que l’ajudés a que el 9-N en Rajoy l’autoritzi a fer la consulta que ell........ va somiar una nit d’estiu, que es veu que ell no tenia encara son.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


dimecres, 18 de juny del 2014

1175-EM SEMBLA DE QUE EN MAS, NO TOCA DE PEUS A TERRA

O és un somiatruites, per què ara diu de que espera parlar amb el nou Rei en Felip VI, per convèncer-lo sobre la consulta. I de que parlaran, del temps ? per què ell es que encara no està assabentat de que el Rei, reina, però no governa ?, i amb el que  únicament hauria de intentar parlar i sobretot convencer-lo es a en Rajoy, però es veu que semblen com el gat i el ratolí, per què un defuig del altre.

Per què tot lo que pugui arribar a parlar amb el Rei, es com quan els surt amb aquells rotllos patateros, als incauts polítics estrangers que cauen a les seves mans, que li poden donar tal com fan sempre, molt bones raons, però de solucions al seu problema, cap ni una.

PERE  PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1174-EPISODIS NACIONALS

És una paradoxa en el nostre país, on els diputats de Izquierda Unida (IU) disfruten d’aforament, demanin que el Rei no la tingui. Ja era d’esperar que, després de l’anunci d’abdicació de Don Juan Carlos, l’estrategia de l’esquerra més enllà del PSOE, fós treure a debat públic la disjuntiva  entre Monarquía o República, sota l’erroni concepte de que la segona és poc menys que un sinònim de democràcia, i la primera, en canvi, no.
Sí que és veritat que cada vegada hi ha menys dubtes entre els ens econòmics, socials i polítics, de la necessitat d’una segona transició per a sortir de la crisi econòmica, social i de valors on s’ha enfonsat Espanya 35 anys després de la dictadura resultant de la Guerra Civil.
Però invocar avui la figura de la República com la solució d’aquests problèmes, és propi de qui ha perdut el sentit de la realitat i desconeix la historia del seu país. Bé es cert que les aspiracions republicanes d’una part de la població són perfectament legítimes, però negar l’evidencia de que l’actual monarquia parlamentaria i constitucional ha proporcionat el més llarg període d’estabilitat democràtica en el nostre país, o presentar-la com un obstacle per a la necesaria regeneració de la vida pública espanyola (i també la catalana), és refermar-se en l’oportunisme polític que ens ha portat fins on som. Ja ho va escriure Tomasi di Lampedusa, en la seva cèlebre obra “El Gatopardo”, quan deia allò de que “És necessari que tot canvii, si volem que tot segueixi com està”.
Unes institucions més democràtiques i mès transparents poden existir tan en una Monarquia com en una República, com en qualsevol altra forma d’organització política d’un Estat. Qui ha portat el país a la ruina, no ha estat la Monarquía, sinó uns partits polítics (que hi serien igual en una República) amb uns liders d’una mediocritat manifesta els quals han permès, quan no han tingut unes connivències impròpies amb elles,  que unes oligarquías econòmiques dirigissin el país, d’acord amb els seus interessos particulars.
Els que proposen referendums vinculants de si Monarquía o República, ho fan, com sempre ens tenen acostumats, sense aclarir ni tan sols quin model de República proposen. Vé a conte recordar una anècdota del segle XIX, quan després de l’abdicació d’Amadeu de Savoia, es va instaurar en un pim-pam-pum la Primera República (1873-1874), d’una existencia fugaç, degut a  coincidir amb factors d’inestabilitat com les guerres carlistes, la revolta cantonal de Cartagena, la guerra de Cuba i l’independentisme català de llavors. Però potser el principal factor d’inestabilitat fou la incapacitat de federalistes i radicals per a posar-se d’acord ni tan sols sobre el model d’Estat.
Còm sería de feixuga la cosa que, fastiguejat d’inútils debats parlamentaris, el primer president de la República, Estanislao Figueras, va arribar a dir en un consell de ministres: “Señores, ya no aguanto más. Voy a serles franco: ¡Estoy hasta los cojones de todos nosotros!”. Poc després, Figueras va sortir un matí del seu despatx, diuen que per a donar un passeig pel parc del Retiro. Però lo cert és que es va dirigir a l’estació d’Atocha i va agafar un tren amb destinació a París. Al seu despatx hi vàren trobar la seva carta de dimisió.
Episodis tan faceciosos com aquest són els que ens poden proporcionar, amb les seves propostes, els populistes oradors polítics que disfrutem avui dia. I podrien fins i tot ser divertits, si no fós que les actuacions dels polítics ens costen molts diners als ciutadans, i nosaltres preferim divertir-nos en altres coses. A més, a part de Monarquía o República, hi ha un altre sistema, molt més barat, i al que ningú sembla donar-li importància. I és “Res”. Aquesta resposta sembla agafar amb el pas canviat als que l’escolten. Però no és, ni més ni menys, que el sistèma Nord-Americà. Allà no hi ha ni Monarquía ni República. És el propi president qui es desplaça, previament preparat pel Secretari d’Estat, allà on sigui necessària la seva presencia personal, en representació institucional dels Estats Units. És que aquí, el president del Govern està tan ocupat, que no pot assumir aquesta funció?


dilluns, 16 de juny del 2014

1173-EL CHOLLO DE LA CASTA POLÍTICA EN ESPAÑA

CON EL MISMO título del libro que el año pasado conmoció Italia, el periodista Daniel Montero publica «La Casta». Recoge, sin piedad, en 280 páginas, los privilegios de los profesionales de la política, en un momento muy delicado por el escándalo social del caso Gürtel.

El hinduismo considera que los seres humanos fueron creados con distintas partes de una divinidad llamada Brahma. Los sacerdotes salieron de su boca. Los comerciantes, de sus caderas. Los esclavos, de sus pies. 

Y los políticos, de los hombros de la deidad junto con los guerreros. Esta leyenda -descrita en un texto del siglo III a.C. llamado Las leyes de Manu- es la base del sistema de castas que impera en la India. Allí, la pertenencia a una casta define el estatus social del individuo, sus posibilidades de trabajo e incluso con quién se tiene que casar. Y no es posible ascender en la escala social. Sólo los nacidos en las castas superiores pueden disfrutar de los mejores privilegios.

Veinticinco siglos después, la analogía sigue viva para entender el funcionamiento de la clase política española: un grupo cerrado, homogéneo y donde los herederos tienen mucho camino recorrido. Basta ojear por los despachos de europarlamentarios españoles en Estrasburgo para encontrar pruebas genealógicas: un hijo de Alfonso Guerra, un cuñado de Aznar... Sí, ahora son hijos, sobrinos, nietos o conocidos de los históricos del PP y del PSOE los que hacen de escuderos de la casta en Europa. El Parlamento Europeo ha pasado de cementerio de elefantes a campo de entrenamiento. Las oficinas del hemiciclo son ahora un lugar donde los herederos del trono electoral, forjan contactos y curten sus espuelas. Son La Casta.

Con el mismo título que el libro que el año pasado conmocionó la vida política italiana, sacando los colores a quienes viven de la cosa pública, el periodista Daniel Montero mete el bisturí en el patio local. Tampoco huele bien aquí. En las 286 páginas de La Casta. El increíble chollo de ser político en España, a la venta el próximo día 20 (Ed. La Esfera de los Libros), Montero lanza cortantes preguntas (¿Qué futuro tiene un país donde las casi 80.000 personas que forman la clase política están envueltas en un velo informativo sobre el despilfarro de sus privilegios?) y ofrece respuestas y datos precisos. Gürtel es sólo un epígrafe en esta crispante historia.

1.- Con lo que gana Rajoy en un mes, una pensionista con cuatro hijos vive durante dos años y medio. 2.- Tal es el descontrol, que en España no hay ni una sola institución que conozca cuántos políticos cobran del Estado. 3.- Un español tiene una pensión máxima de 32.000 euros anuales, pero los políticos tienen derecho a pensiones vitalicias muy superiores. 74.000 euros en el caso de los primeros espadas de La Casta. Además estas pensiones no son incompatibles con otros sueldos de la Administración o con otras actividades económicas. Un diputado o senador tiene que estar sólo siete años en el cargo para optar a la pensión máxima (32.000 euros), mientras que un trabajador autónomo o por cuenta ajena necesita 35 años cotizados. 4.- La retención de las nóminas de diputados y senadores es sólo del 4,5% 5.- ¿Sabía usted que paga de su bolsillo las multas que la DGT impone a los políticos? ¿Y que además las paga con recargo? 6.- ¿Viajes innecesarios? Una comisión del Congreso pide permiso para que 60 diputados viajen cuatro días a Canarias a estudiar el cultivo del plátano. 7.- Zapatero es el único presidente de la UE que carga sus gastos vacacionales a los presupuestos estatales. Viaja con 100 personas durante tres semanas.

AZNAR, JOSÉ MARÍA: es el único ex presidente del Gobierno que ha solicitado el sueldo vitalicio que supone sentarse en el Consejo de Estado: 74.000 euros anuales. Nómina que pretendía sumar a la de ejecutivo del magnate de la prensa Rupert Murdoch. Se lo denegaron pero le salió rentable. Aznar renunció por un sueldo de 220.000 euros al año, tres veces más de lo que cobraba como consejero de Estado. [Resulta difícil cifrar, como en el caso de otros ex presidentes, cuánto dinero suman sus actividades privadas y públicas].
ABSENTISMO: no existen datos oficiales sobre la falta al trabajo de los políticos o al menos no se han hecho públicos.
AVIONES: los diputados pueden utilizar a su antojo con cargo a las arcas del Estado aviones, trenes o barcos. Disponen de 5.000.000 de euros al año para viajes.
BONO, JOSÉ: entre sueldo y complementos, el presidente del Congreso cobra 13.856 euros al mes: 3.126 por diputado, 3.605 como complemento, 3.915 para gastos de representación y 3.210 de libre disposición. Las dos últimas partidas suman más de 6.000 euros mensuales para comidas, regalos y actos de protocolo. Todo este dinero sin contar las indemnizaciones previstas por ley para sufragar «gastos que sean indispensables para el ejercicio de su función».
BOTELLA, JOSÉ: el cuñado de José María Aznar fue fichado en Bruselas, desde las oficinas del PP en esa capital. En el tribunal que lo examinó para funcionario estaba un miembro determinante, Gerardo Galeote, que presidía la delegación popular en Europa. En menos de dos años el hermano de Ana Botella se blindó con un sueldo europeo para toda la vida.
CALDERA, JESÚS: el ex ministro de Trabajo y Asuntos Sociales recibe 6.319 euros mensuales por su escaño en la cámara baja, donde redondea su sueldo como vocal de la Diputación Permanente y presidente de una comisión. Cuando era ministro subió el salario mínimo a 600 euros. Cuatro años después, su sueldo es 10 veces superior a esa cifra, que recibe simplemente por no abrir la boca. Caldera no ha presentado ni una sola iniciativa ni ha intervenido en el Congreso desde que comenzó la actual legislatura. Al final, cobrará en 2009 más de 120.000 euros por los servicios prestados.
CARGOS: hay 8.112 alcaldes, 65.896 concejales, 1.206 parlamentarios autonómicos, 1.031 diputados provinciales, 650 diputados y senadores, 139 responsables de Cabildos y Consejos insulares y 13 consejeros del Valle de Arán.
CASTIGO: nunca se ha sancionado a ningún miembro de La Casta por incumplir el Código del Buen Gobierno, que se supone que controla las buenas prácticas del Ejecutivo.
COCHES: el lujo de muchos dirigentes autonómicos les lleva a sentar sus posaderas en automóviles de más de 100.000 euros. Gallardón, el alcalde de Madrid, se mueve en un Audi A8 de 591.624 euros. Fue contratado en arrendamiento hasta 2011, así que el alcalde gasta 150.000 euros al año del bolsillo de sus ciudadanos para moverse por la ciudad y alrededores. Catorce de los 17 presidentes autonómicos usan Audi. El valenciano Francisco Camps tiene varios a su disposición (esa comunidad dispone de 200 vehículos para sus altos cargos, la mayoría de ellos Volvo S80, de 40.000 euros), lo mismo que sucedía con Chaves en Andalucía, cuyo Gobierno cuenta con 234 coches oficiales.
CHAVES, MANUEL: cobra al año 81.155 euros por ser ministro más una indemnización de 46.000 al año por abandonar la presidencia de Andalucía. O sea, 127.155 euros anuales. Dos sueldos del Estado compatibles sólo para altos cargos. Para los demás españoles está prohibido por ley.
DESPILFARRO: el Congreso gasta cada año 160.000 euros en regalos navideños. 11.000 cargos públicos reciben obsequios por esas fechas, un gasto que suma al año 2.200.000 euros.
DEUDAS: cada español debe a los bancos 566 euros por la deuda de los ayuntamientos.
DESCONTROL: es tal en la administración de fondos públicos que en España no hay ni una sola institución que conozca cuántos políticos cobran del Estado.
DIETAS: los parlamentarios que no viven en Madrid reciben, además del sueldo, otros 1.823 euros al mes por sus supuestos gastos de manutención y alojamiento. Los locales, 870 para gastos, libres de impuestos. La suma de estos sencillos complementos supera el sueldo de 12 millones de ciudadanos. Además, cobran 150 euros cada día si salen al extranjero, y 120 si viajan por el país.
ENCHUFADOS: hasta hace tres meses, cada eurodiputado disponía de 17.140 euros al mes para contratar a familiares. El ex presidente del PP de Cataluña y vicepresidente de la cámara europea, Alejo Vidal-Quadras, puso en nómina como secretario en Bruselas a Albert Fuertes, hermano de su esposa. Y el eurodiputado cacereño del PP, Felipe Camisón (fallecido en mayo de 2009) contrató a su cónyuge como asistente, al igual que hizo la también diputada popular Cristina Gutiérrez-Cortines con su hija. Y lo mismo hizo el socialista Enrique Barón con la hija de un militante afín. [En la actualidad, los familiares directos han sido eliminados de las plantillas de los diputados españoles. Sin embargo, los parientes de sangre han sido reemplazados por personal próximo al partido].
FUNDACIONES: 52 políticos nacionales ocupan cargos en 74 fundaciones distintas: 31 por el PSOE, 28 por el PP y 4 por el resto de grupos. La conservadora Soledad Becerril parece las más activa: es miembro del patronato de seis fundaciones. No todas tienen un marcado carácter político.
GUERRA REINA, ALFONSO: hijo del ex vicepresidente del Gobierno, Alfonso Guerra. Fue elegido a dedo como asistente del vicepresidente del Parlamento Europeo, el socialista Miguel Ángel Martínez. Más de 140 millones al año se van en sueldos de 1.200 recomendados. Con ese dinero se podrían mantener los servicios de una ciudad española de 115.000 habitantes durante un año.
HACIENDA: la retención de las nóminas de los diputados y senadores es sólo del 4,5%.
HORAS EXTRAS: en 2008 el Gobierno de La Rioja pagó 200.000 euros extras a sus conductores. Realizaron 870.182 kilómetros, unos 2.300 al día, lo suficiente para cruzar tres veces España de este a oeste. Un gasto curioso ya que es la comunidad más pequeña del país y que su población es inferior a la de cualquier ciudad dormitorio de Madrid. El uso de coches oficiales para asuntos particulares es una práctica tan común como soterrada.
IBARRETXE, JUAN JOSÉ: el ex lehendakari del Gobierno vasco recibe unos 45.000 euros al año, la mitad de lo que ingresaba cuando era presidente. Y lo cobrará de por vida, igual que todos los miembros de su ejecutivo. Este tipo de jubilaciones están muy por encima del límite legal para el resto de los españoles, que no pueden cobrar más de 32.000 euros anuales, por mucho que hayan cotizado toda su vida.
IMPUESTOS: un ciudadano, por ejemplo, de Madrid sustenta con sus impuestos el salario de 27 concejales, 120 parlamentarios de la Asamblea madrileña, 264 senadores, 350 diputados nacionales y 54 del Parlamento Europeo. En total, 815 cargos electos con un sueldo base que supera los 3.000 euros. Y sin contar los puestos de confianza que arrastra cada uno.
JUBILADO DE ORO: tras abandonar el FMI, Rodrigo Rato regresó a España con una pensión vitalicia de 80.000 dólares anuales. Sumados al sueldo de ex ministro, en 2006 percibía 37.070 euros mensuales. [Un español necesita cotizar al menos 35 años, 15 con la base más alta, para poder cobrar la jubilación máxima de 32.000 euros al año].
MARISCADAS: no hay límite legal para las comidas de representación de los políticos españoles. Tampoco hay fiscalización previa a la hora de comprar jamón, champán o puros de alta cava. Ejemplo descontrol es el socialista valenciano Vicent Costa. Acababa de perder las elecciones municipales a favor del PP, pero seguía siendo alcalde en funciones. Y como tal se gastó casi 500 euros del dinero público en gambas, cigalas, langosta, navajas, jamón y caldereta. Una buena despedida.
MÓVILES: los senadores cuentan con 1,7 millones de euros al año para gastos de teléfono. El ayuntamiento de San Lúcar de Barrameda tenía 270 dados de alta. Entre los servicios que pagó figuran descargas de juegos, llamadas a Cuba y a varias líneas eróticas.
MULTAS: ¿sabía usted que paga de su bolsillo las multas que la DGT impone a los políticos? ¿Y que además las paga con recargo?
MOROSOS: los miembros de La Casta invirtieron 66,6 millones de euros en la celebración de las elecciones general de 2008. De ese dinero, 44 millones fueron prestados por bancos españoles para financiar campañas publicitarias megalógamas. Las mismas entidades que ese año de crisis embargó las casas a 60.000 familias por falta de liquidez. 180.000 personas se quedaron sin techo. Sin embargo, los partidos de La Casta deben a los bancos 144,8 millones de euros.
NEGOCIOS: sólo el 33% de los diputados del Congreso se dedica en exclusiva a su labor política. El resto engorda sus cuentas corrientes con la participación en empresas privadas, fundaciones y colaboraciones varias. Algunos, como el diputado del PP Miguel Ángel Cortés, aglutinan hasta 12 actividades extraparlamentarias.
NÓMINAS: los sueldos de los políticos electos (80.000 miembros de La Casta, que llenarían un estadio como el del Real Madrid) cuestan a los ciudadanos unos 720 millones de euros al año, más que el presupuesto anual de toda la red ferroviaria, tres veces superior al dinero dedicado a cuidar el patrimonio nacional y 60 veces más que lo que gasta el país en salud bucodental para jóvenes.
OCULTISMO: no hay datos oficiales sobre el número de políticos que cobran del Estado. El alcalde de Barcelona -el mejor pagado del país- tiene un salario de 177.398 euros brutos anuales. Más que un ministro, que se lleva a casa 74.000 al año.
PAJÍN, LEIRE: en 2000 se coronó como la diputada más joven de España. Ocho años después, con 33 de edad, ya tiene derecho a una indemnización de 85.000 euros anuales del Estado. Recibe 5.500 euros al mes por su trabajo al frente del PSOE, tiene derecho al 80% de su sueldo como ex secretaria de Estado de Cooperación, 103.000 euros anuales con todos los complementos, a lo que hay que sumar 3.126 como senadora.
PLÁTANO CANARIO: 60 diputados, todos ellos de la comisión de Medio Ambiente, Agricultura y Pesca, pidieron en abril irse a La Palma. Objetivo: estudiar el cultivo del plátano. Tal y como suena. Con toda naturalidad, haciendo caso omiso a la crisis. Si la obscena petición prospera, sus señorías se habrían embolsado 24.000 euros en dietas por cuatro días.
PUJOL, JORDI: cobrará 76.800 euros al año como ex presidente de Cataluña hasta 2014. Y después una pensión de 57.600 euros durante el resto de su vida. [El ex ministro socialista Javier Solana podría cobrar al menos tres pensiones vitalicias].
PENSIÓN DE ESCÁNDALO: los ex ministros mantienen durante dos años una pensión por cese de 58.000 euros anuales, cifra seis veces superior a la pensión media española. En la actualidad, cuatro ex ministros compatibilizan ese dinero con el sueldo de diputado: José Antonio Alonso, Fernández Bermejo, María Antonia Trujillo y Jesús Caldera.
PROSTITUTAS: el concejal de Palma de Mallorca, Rodrigo de Santos, gastó más de 50.000 euros en prostitutos y bares de ambiente. En Estepona, varios miembros municipales están siendo investigados por cobrar 42.000 euros a una red investigada por la Audiencia Nacional para abrir un local de alterne. En 2002, el ex alcalde de Dolores (Alicante) fue condenado a seis meses de prisión por abonar la factura de un local de alterne, al que acudió con siete comensales.
RAJOY, MARIANO: se embolsa cada mes 8.996 euros (sin contar otros complementos): 3.126 por ser diputado, 870 para alojamiento (más que el salario mínimo) y 5.000 como presidente del PP. Con lo que gana en un mes, una pensionista con cuatro hijos vive durante dos años y medio.
REGALOS: no hay una ley concreta sobre los obsequios que pueden aceptar o no los políticos. En EEUU, por ejemplo, pasan al Estado. Condolezza Rice recibió el año pasado en sus viajes oficiales joyas por valor de 360.000 euros. Aquí nadie tiene obligación de declararlos. Se pueden quedar con ellos. Sin más.
SOLBES, PEDRO: tras dejar la política en abril de 2009, el ex ministro de Economía se encontró con un retiro de unos 12.000 euros mensuales (una pensión de 2.725 euros por ser funcionario, su pensión vitalicia como ex comisario europeo y otros 5.700 al mes como compensación, durante dos años, por ex ministro). A Solbes, pues, le esperaba una jubilación cinco veces mayor que la de cualquier español.
SECRETOS: el oscurantismo sobre los gastos llega al absurdo. El Parlamento Europeo cuenta con una Oficina de Lucha Contra el Fraude (OLAF, por su siglas en inglés). Sin embargo, sus informes son confidenciales y su contenido completo sólo es conocido por los parlamentarios. Los votantes pueden saber de las buenas acciones de los políticos, pero sólo La Casta conoce datos sobre el fraude.
SIN LÍMITES: cada parlamento autonómico, diputación o ayuntamiento fija el sueldo de sus cargos electos sin límite ni baremo alguno. José Bolarín, alcalde de Ulea (Murcia), con 900 habitantes, cobra unos 4.000 euros. El de Ricote, cerca del pueblo anterior, se lleva 40.000 al año en una población que no alcanza los 1.300 vecinos. Y la alcaldesa de Marbella, Marisol Yagüe, cobraba más que el presidente del Gobierno: 84.462 euros al año en un ayuntamiento que estaba en bancarrota.
TAXIS: la comodidad de sus señorías para hacer su trabajo es tal que el Congreso regala a los que no disponen de coche propio una tarjeta personalizada con un saldo de 250 mensuales para que viajen en taxi por Madrid.
VACACIONES: Zapatero es el único presidente de la UE que carga sus vacaciones a las arcas públicas. Con él van más de 100 personas (escoltas, guardias civiles, asesores...). Cobran una media de 80 euros de dieta diaria, 8.000 euros por jornada sólo por este concepto. Si pasa tres semanas en Lanzarote, le cuesta al Estado 160.000 euros en dietas. A eso hay que sumar avión, desplazamientos, gasolina, manutención... Al final, 200.000 euros en vacaciones.


diumenge, 15 de juny del 2014

1172-LES MAMADURRIES DELS DIPUTATS I SENADORS

Segons la Constitució -allò que en Rajoy ens frega per la cara de tant en tant-  tots els espanyols som iguals davant de la Llei.

Aleshores si això realment és veritat, a Sant de que aquesta trepa de baliga-balagues, es veu que es deuen considerar com una casta d’espanyols superiors, tal com ja els titlla en Pablo Iglesias líder de “Podemos”, per què per exemple en el meu cas i que deu ser en la majoria de ciutadans del nostre país, vaig començar a cotitzar a la Seguretat Social, quan l’any 1940 la va implantar “manu militari”, el ministre de Treball  franquista en Girón de Velasco, avantatges que en canvi cap dels governs de que hem “gaudit” d’ençà de l’enyorada democràcia, que no ni tant sols las han arribat a poder conservar, sinó que cada nou govern que ha entrat, les ha empitjorat amb noves i continuades retallades.

 Jo vaig cotitzar sempre per el màxim  que em permetia la llei, fins l’any 1985 que al complir els 65 anys em vaig jubilar, però en canvi i malgrat haver cotitzat 45 anys, mai he arribat a poder percebre la “pensió màxima” i d’aquesta pensió i per l’Impost del IRPF, cada any l’Estat en fot o sigui em reten el 20 % -i des de que ens mana el PP, ara cada any encara hi he tingut d’afegir mil euros més-  però només des de que “gaudim”  de la democràcia, ja que el dictador Franco mai ens ho va retenir, per què els pensionistes som els únics espanyols que el paguem aquet impost dues vegades, doncs les cotitzacions procedien de uns diners que ja havien tributat i la S. S. s’ha limitat a guardar-me els diners ingressats religiosament i ara me’ls torna en compta gotes cada més, aleshores per què hem de tornar abonar i per segona vegada aquest impost ?.

I mai cap ni un diputat ni senador, ha aixecat tampoc ni un dit per eliminar aquesta aixecada de camisa als pensionistes.

En canvi els diputats i senadors, del seu suculent sou -i que malgrat assegurin de que no poden arribar a final de més, el 99% dels espanyols ens canviaríem el seu per el nostre-  perquè de IRPF  i segons tinc entès, han d’abonar el 4,50% i que només amb dues legislatures ja tenen dret a la  pensió màxima ?.

I quan es varen presentar fa anys més de 500 mil firmes al Congrés dels Diputats per poder rebatre aquesta presa de pel, el seu president es va limitar olímpicament, a passar-se-les per el forro i dictaminar “no ha lugar” i es va quedar tant tranquil, quan a la majoria de països democràtics això si que hauria motivat un referèndum de debò, ja que legalment hauríem de ser els ciutadans els d’autoritzar-ho i de cap manera com fem a Espanya, de que ells mateixos se’ls auto concedeixen tots aquests “ukases” i nomes per l’article 29, com es deia abans de la guerra.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

1171-AVÍS PER ELS 'NAVEGANTS' INDEPENDENTISTES

Catalunya, es la Comunitat Autònoma més endeutada de tota Espanya. Avui dia “només” devem que 59.729 milions d’euros Haveu pensat mai la esgarrifosa xifra que representa els mils de milions d’aquest deute, d’acord amb les antigues pessetes ?.  I em de tenir en compte, de que quan es varen crear aquestes Comunitats, Catalunya no devia ni cinc cèntims, el que sembla demostrar fefaentment, de que tota la trepa de polítics que ens han governat i sense cap excepció, han estat unes nul·litats totals i sobretot uns mals administradors i que ens han fet perdre i per sempre més, la fama heretada dels nostres avis que havíem tingut els catalans,  que mai volíem estirar més el braç que la mànega.

I pensar de que tots els expresidents de la Generalitat i del Parlament, gaudeixen i pagada amb els nostres impostos, de una sucosa pensió vitalícia, més moltes altres mamandurries, per tota la seva vida. No serà pas per la feina ven feta oi ? Per què no em fem un de referèndum sobre aquest escabrós tema ? Segur que aleshores jo si que votaria.

I aquests son els que, parlant de miracles,  ens volen arribar a portar a la independència ?, vaja esdevenidor que ens espera i maleïda la herència que deixarem per qui sap quantes generacions per si algun dia, algú pot arribar a eixugar aquest desastre econòmic de disbauxes.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

divendres, 13 de juny del 2014

1170-Aforados o "AFORRADOS". Parece ser cierto ...

España es en estos momentos la democracia con mayor número de aforados del mundo. Se calcula que en la actualidad hay 10.000 ciudadanos con una protección jurídica especial, aunque otras estimaciones elevan esa cifra hasta las 250.000 personas, un volumen que genera enormes disfunciones en el sistema judicial y que ampara privilegios con difícil encaje en una Constitución, que en su artículo 14 proclama que “los españoles son iguales ante la ley"... ¡¡Y un huevo!! ... con perdón ...   ¡¡Vámonos ya!!  

1169-Fora els Piquets «informatius»

Ja seria hora que algun go­vernant dels que patim, agafés el brau per les banyes, no mi­ressin cap a un altre cantó i eli­minessin d’una vegada i per to­tes de la llei de vaga —que te­nim d’ençà de la democràcia— l’actuació nefasta i violenta d’aquests piquets que més que d’informació sabem veritablement  que  són d’intimidació. 

No cal que informin a ningú, perquè quan s’organitza una vaga, tots ho sa­bem de sobres i no cal que ens ho recordin, ja que fins i tot els que no hi tenim res a veure, també en patim les conseqüèn­cies, perquè de bretolades —només cal recordar la foto que ha sortit a la premsa a on es veu com han deixat un taxi destroçat per un piquet ”informatiu” que n’han fet a l’alçada d’un campanar en la actual  vaga de taxis de Barcelona, que semblava recordar els temps de les camises pardas del partit nazi d'Alemanya. Això sí, sem­pre ve després la frase lapidà­ria: «Perdonin les molèsties», que segurament acceptaran en­cantats als qui han punxat els pneumàtics o els han malmès el vehicle o altres actes vandà­lics. L’article 28.2 de la Cons­titució espanyola diu exacta­ment que es reconeix als tre­balladors el dret a la vaga per la defensa dels seus interessos, però no l'obligació, com pretenen els piquets informatius.

O sigui que els mateixos drets que tenen els vaguistes de no treballar, la tenen els altres que sí volen treballar; i això és la veritable democràcia, perquè els seus mètodes contundents, mal que els pesi... ...és pur feixis­me. No varem lluitar contra la dictadura franquista —quan la vaga era un delicte— per anar a parar a un altre sistema dic­tatorial, per què, el no vulguis per a tu, no ho vulguis per a nin­gú.


PERE PI CABANES. Sant Hipòlit de Voltregà

1168-La cara oculta de los ministros del Partido Popular


La cara oculta de los ministros del Partido Popular


Lo que pocos medios de comunicación explican es quienes son realmente estas personas y el motivo del nombramiento. A algunos les parecerá que la siguiente lista es una broma, pero por desgracia es completamente real.





Luis de Guindos: Ministro de Economía y Competitividad. Aunque parezca increíble, este señor Presidía en España y Portugal el banco Lehman Brothers (el banco que quebró y desató esta crisis en la que estamos metidos). Quizás por esto no están en prisión, a los responsables de la crisis les hicieron ministros. Con la quiebra de la empresa que presidia Luis de Guindos, provocó un agujero de 2.600 millones de euros en España. Según sus palabras, pretende acabar con la negociación colectiva en España, además, pretende que el Estado asuma los tóxicos de las finanzas inmobiliarias para “sanear” el sistema (es decir, que paguemos los ciudadanos sus chapuzas en la banca). De Guindos participó apenas unas horas después de la victoria del PP en un seminario de la fundación FAES en la que se dijeron cosas como: “El Estado es el problema”; “hay que vender las empresas públicas, rebajar los costes de despido, eliminar todas las agencias públicas”. “Hay que cambiar el sistema de financiación de las pensiones e introducir libertad de mercado en un grado mucho mayor que el actual en la economía”. Según dicen en la web Rebelión, en la actualidad es el director del Instituto de Empresa y también al Consejo de Administración de Endesa, del Consejo de Administración de Unedisa (editora de El Mundo y Expansión) y Banco Mare Nostrum (BMN, encabezado por la antigua CAJA MURCIA.


Pedro Morenés: Ministro de Defensa. Persona muy religiosa y cercana al Opus Dei (fuente: Eskup.com-El País). Un mes antes de las elecciones generales en España, era traficante (legal) de armas y presidente en España de la empresa panaeuropea MBDA que fabrica misiles, también era consejero de una empresa llamada Segur Ibérica, la empresa de seguridad que defiende a los modernos pescadores españoles que acabaron con el pescado de los pescadores tradicionales somalies y a causa de ello se hicieron piratas. Curiosamente estas dos empresas que presidía, proveen el armamento a las Fuerzas Armadas españolas (el ministerio que él preside ahora). Esto es de locos, hacerse jefe de su principal cliente para poder comprar con DINERO público más “juguetes” a su ex empresa. También fue consejero y representante de la empresa armamentística española llamada Instalaza S.A. Según The New York Times, una de sus empresas fue la que vendió bombas racimo a Gadafi en 2008, que después este utilizó para masacrar a la población libia.


Arias Cañete: Ministro de Medio Ambiente y Agricultura. Trabajó como abogado del estado en la época franquista, hasta 1978 que se dedicó a la política. Especialista en meter la pata, defendió que el trasvase del Ebro se haría “por huevos”, defendió comer chuletones en plena crisis de las vacas locas, defendió la integración de los inmigrantes diciendo que no sabían ni servir mesas en los restaurantes, o que si las urgencias estaban colapsadas no era por falta PRESUPUESTO , sino por culpa de estos emigrantes. Una persona con siete vehículos y con participaciones millonarias en petroleras (más de 325.000 Euros). Recibió 43.122 Euros en dividendos de petrolífera Ducar (un ministro de medio ambiente cobrando de una petrolera, increíble), Mafre, BBVA y Santander.


Cristóbal Montoro: Ministro de Hacienda y Administraciones públicas español. Es el máximo responsable que en España se bajen los sueldos (él lo llama “contención salarial”), se promuevan leyes para despedir tranquilamente (él lo llama “flexibilidad laboral”) y destruyan los derechos laborales adquiridos en los últimos 100 años. En julio del 2012, apareció la noticia que cobra 1823 Euros por DIESTAS y manutención (lo cobran los diputados que viven fuera de Madrid), el problema es que él tiene 3 pisos en Madrid. Fue asesor de una empresa líder en energías renovables llamada Abengoa y hace poco ha conseguido subvenciones para Abengoa de 7.000 millones de Euros al año. El asunto fue tan descarado que el Ministro de Industria (mira quien habla), durante un consejo de ministros acusó a Montoro de favorecer descaradamente a su antigua empresa.


Jorge Fernández Díaz: Ministro del Interior. Una persona muy religiosa y miembro supernumerario del Opus Dei (fuente: ABC, Eskup.com-El País). Para que se entienda un poco mejor su mentalidad, este señor piensa que se debería equiparar el Valle de los Caídos con el cementerio de la Playa de Normandía (recordamos que el Valle de los Caídos es donde el dictador Francisco Franco hizo un monstruoso monumento a él mismo y su futura tumba, y utilizó como mano de obra a esclavos, provenientes del bando que perdió la Guerra Civil española).


Ana Mato: Ministra de Sanidad. Está relacionada con la secta Opus Dei (fuente: Eskup.com-El País) y super amiga de José María Aznar. En 2008 dijo en una entrevista a Punto Radio que “los niños andaluces son prácticamente analfabetos“. En 2011 volvió a la carga con sus manipulaciones y dijo que “los niños andaluces impartían las clases en el suelo” enseñando una foto en la que la maestra les estaba contando un cuento a los alumnos, y para hacerlo se sentaron todos en el suelo. Debe 196.000 euros de dos préstamos bancarios con el BBVA. Entre sus principales objetivos no está que la sanidad sea realmente pública, sino cambiar la “ley del aborto”, prohibir la investigación con células madre (las que podrían ayudar por ejemplo, que algunos discapacitados se recuperasen) y quitar la “ley de la dependencia” (son ayudas económicas -irrisorias- a quienes tengan personas a su cargo, por ejemplo discapacitados o ancianos con alzheimer). Su ex marido Jesús Sepúlveda, está relacionado con la trama Gürtel que le pagaban mensualmente, pero este dijo en el diario El Mundo, que ella no sabía nada, a pesar que tenían una cuenta bancaria conjunta que siguió activa tras la separación.


José Manuel García-Margallo: Ministro de asuntos exteriores y muy próximo a la secta Opus Dei (fuente: aquiconfidencial). Fue uno de los fundadores del Partido Popular del 1976 (junto con Pio Cabanillas y José María de Areilza, ambos altos funcionarios franquistas) y luego del Centro Democrático que acabó transformándose en la UCD de Adolfo Suárez. Lo primero que hizo al llegar como ministro fue nombrar como embajadores y altos cargos a todos sus fieles amigos del PP.


Ana Pastor: Ministra de Fomento. Una persona muy religiosa y simpatizante con la secta Opus Dei (fuente: genoveses) y obsesionada para que deroguen la ley del aborto. Pertenece a la Fundación FAES (el presidente es Aznar) y es muy amiga de Rajoy. En 1997 fue la madrina política de Javier Rodrigo de Santos, un ultra católico al que catapultó como delegado en Baleares y acabó siendo Concejal de Urbanismo en Palma de Mallorca por el PP. Quién no lo recuerde, este señor tan católico que odiaba a los gays y se negaba a casarlos, se gastó 50.804 Euros del dinero público en locales de prostitución masculina y está condenado también por abusos de menores.


José Manuel Soria: Ministro de Industria y Energía. Imputado en una trama de corrupción urbanística en Canarias y en cuatro escándalos de corrupción como los casos Faycan, Bango, Salmón y Eólico. Él fue el portavoz del gobierno en la defensa del cambio de ley sobre la elección del director de RTVE, con Zapatero el director se elegía por acuerdo entre tres quintas partes de la cámara de diputados, pero con esta nueva ley, el PP puede elegir a quien quiera con su mayoría absoluta (y es lo que han hecho, elegir a un fan del PP y destrozar la mejor televisión de España). Por otro lado, una de las primeras decisiones de J. Manuel Soria, fue prorrogar hasta 2019 la vida de la central nuclear de Garoña, cuando en teoría su máximo de vida era hasta el 2011. Recordemos que esta central nuclear de Garoña es exactamente del mismo modelo que la central nuclear japonesa de Fukushima, la misma cuyo reactor explotó en el año 2011.


José Ignacio Wert: Ministro de Educación y cultura (y deportes). Es el experto en manipulación en el PP, cuando tienen un problema gordo él sabe como engañar a la gente para que desaparezca el problema. Sabe asesorar bien en estos temas, ya que ha trabajado en sitios tan dispares como de presidente de Demoscopia (instituto privado de encuestas), jefe de servicios de estudio en RTVE, profesor de sociología en la universidad, presidente de ESOMAR (investigadores de opinión y mercado), etc. Para tener una idea de su ideología, ha suprimido la asignatura llamada “Educación por la Ciudadanía” y ha favorecido que se financien colegios concertados de tipo religioso que en su mayoría pertenecen al Opus Dei. En esta labor no es ajena su pareja Edurne Uriarte. Adjunto al presidente del BBVA (Francisco González).


Fátima Bañez: Ministro de Empleo. Cree firmemente que para generar empleo, hay que bajar los impuestos a las empresas (por ejemplo Telefónica, Endesa, etc). No sabemos si es también del Opus Dei, pero en junio del 2012 dijo que la “Virgen del Rocio ayudará a salir de la crisis” así que uno ya puede hacerse una idea de que pié calza. Desde luego como pretenda crear empleo rezando a la Virgen, vamos apañados.

Viendo el panorama podemos predecir que pasará en España, los bancos ganarán más poder del que ya tienen (léase Emilio Botín), entraremos en alguna guerra por cualquier excusa para comprar más armamento y al doble del precio normal, se promocionará la construcción de más nucleares, el trabajo se volverá más precario y temporal, se privatizará progresivamente la sanidad pública, se buscará la forma de criminalizar cualquier cosa “cultural” que no sea pagando, … ¿o quizás ya lo han hecho?

La guinda del pastel, el recién director de informativos de TVE (Televisión Española) Julio Somoano, era el presentador de los informativos de Tele Madrid, conocido por ser un informativo muy manipulado en beneficio del Partido Popular. Pues bien, hizo un master en la Universidad de Barcelona y presentó un trabajo final en el año 2005 que se titulaba “Estrategia de comunicación para el triunfo del Partido Popular en las próximas elecciones generales” y en el que explica con todo lujo de detalles como manipular la información para que el Partido Popular gane votos.