Per fi ha tingut de confessar i com si només demanant perdó, ja ha complert
amb el seu deure, el que en fa de temps que ja s’assegurava en algún llibre
publicat, com per exemple “La Pasta Nostra ” de Xavier Horcajo o en els Diaris i
les TVs del altiplá i en canvi ell mai és va decidir a demandar-los i jo sempre
ho he dit de que.......el que calla,
otorga.
I algú potser tant infantil i de que se ho pot arribar a creure, de que
aquest diners només procedeixen de la herència del seu pare, que ves quina
casualitat, enlloc de deixar-la com la cosa més natural del mon, al seu fill,
ho fa als seus nets, tots menors d’edat
i a la seva nora.
Voleu dir que tots aquest artificis comptables, no fan pudor de socarrim i
que més aviat poden procedir d’aquelles bosses plenes de bitllets de 500 euros,
que segons una exnovia de un dels seus fills el va acusar i que encara està
pendent de judici, de que periodicament els anaven a a portar a Andorra ?
I amb una persona així els catalans i amb els nostres impostos, encara li
em de pagar cada mes una sucosa pensió vitalicia, per los servicios prestados -com
si quan era president només cobrava el salari mínim interprofesional- el
lloguer de un sumptuós despatx de “només” 400 m2 , amb les seves despeses
de oficina, cotxe, xofer, escolta i secretaria a la seva total disposició i en
canvi el govern vinga retallades per aquí i vinga retallades per allà, i fins
hi tot fotent la paga extra als seu funcionaris, que ja es el curull de les
penques, voleu dir que els catalans no
som ja massa messells ?
Que ho fa que cada dia surten a la
llum pública un nou cas que ens demostra fefaentment, la miserable categoria de que “gaudim” a
Espanya, amb la classe política que tenim de mantenir.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de VoltregàAquest escrit ha sortit publicat al bisetmanari de Vic EL 9 NOU el 1/08/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada