diumenge, 31 d’agost de 2014

1256-L’ARTUR MAS NO VOL BAIXAR DEL BURRO

Tal com el “baturro” del acudit, que anava montat dalt del seu ase per el mig de la via del tren i quan va sentir de que el maquinista li tocaven el pito va dir.......”Chufla, chufla, que si no te apartas tu !,  doncs replica al Govern Central de que ell pensa malgrat tot, convocar la consulta.

Es que ara vol emular al president màrtir Lluis Companys quan el 6 d’octubre del 1934 va proclamar unilateralment la República Catalana Independent, que només va durar  4 o 5 hores ?, per què aleshores en Franco era el cap del Estat Major del Exércit i va ordenar amb en Batet, Capitá General de Catalunya, que ensorrés a canonades l’edifici de la Generalitat amb tots els que hi haguessin a dins i en Batet que no era tant sanguinari com el probable Caudillo, -que per cert al no voler adherir-se el 18 de juliol del 1936 al Glorioso Alzamiento Nacional, en Franco el va fer afussellar- i li va dir que esperaria al vespre que els agafaria a tots dormint i efectivament i quan en Dencàs i en Badia  els reals promotors de la descabellada idea (o sigui els Junqueras d’aquell temps) com rates, varen fugir per les clavegueres de la Generalitat i tot el govern  va ser detingut, jutjats i condemnats a 30 anys de presó i sort de que el febrer del 1936 i a les noves eleccions generals va guanyar el front Popular i aleshores, tots varen ser amnistiats.

Ja diuen de que l’home, es l’únic animal que ensopega amb  la mateixa pedra dues vegades.

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1255-L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, QUI LA FINANÇA ?

Per què ahir catorze ciutats del mon, -entre les quals hi ha Londres, París, Washington o Edimburg-  van ser escenari de manifestacions en forma de “V” per demanar que el 9-N se celebri la consulta sobiranista catalana, dins de la campanya de l’ANC  “Vote  Catalonia”,  quan tots sabem i de bell antuvi, de que l’únic que la pot autoritzar legalment es en Rajoy i que  està tip de donar a conèixer  que de cap manera ell  mai ho farà.

I avui la esmentada campanya es traslladarà a catorze indrets més i tota aquesta faramalla, ha de costar molts i molts diners i que desgraciadament, al final totes aquestes despeses no serviran  per res.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà   

1254-CONVERGÈNCIA VOL FER ENTRAR EL CLAU PER LA CABOTA ?

Per què segons ha declarat en Josep Rull coordinador general de CDC, -o sigui el successor de l’Oriol Pujol- de que en Carod-Rovira, “els calumnia des de la frivolitat en parlar de comissions il·legals”, quan va assegurar de que un  alt dirigent de CDC li havia confessat de que percebien un 5% sobre el percentatge amb què es gravaven les obres públiques  en forma de comissions per finançar Convergència i jo crec que aquesta dada es de domini públic, ja que jo personalment, la he sentit a comentar un munt de vegades a la tertúlia de la SEXTA dels dissabtes al vespre i no se pas de que CDC s’hagi querellat mai contra cap d’ells i essencialment contra el Director Adjunt del diari EL MUNDO, assidu tertulià,  que va ser el que el 7 de juliol va encetar aquesta formatge contra els Pujol.

I és que el senyor Rull encara no s’ha assabentat del per què tenen la seva seu del carrer Còrsega hipotecada ? doncs és per la fiança que els va imposar el Jutge Instructor del cas Millet-Palau de la Música ja que  els va imputar, per què va interpretar que el partit estava emmerdat en el mateix fins el coll.

I el dia que per fi es doni a conèixer la immensa fortuna, que segons males llengües asseguren, de que tenen el clan Pujol en paradisos fiscals, suposo que el “cobrador oficial” en Jordi Pujol Ferrusola i tal com va fer en Bárcenas amb  el PP, que de cap manera es voldrà  empassar ell tot  sol el marron i aleshores aclarirà que de lo percebut, repartia, quatre per ell i un per el partit, per què tots sabem de que, “el que parte y reparte, se queda con la mejor parte”.

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà.  

1253-TORNEN LES COMISSIONS FRAUDULENTES DE CIU EN LA GENERALITAT

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha acusat aquest dissabte al exvicepresident de la Generalitat, Conseller en Cap y exlíder de ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, de "calumniar, ara, des de la frivolitat" al parlar de comisions il·legals.

En un tuit, el dirigent de CDC Josep Rull diu que "l'exvicepresident que va auditar tots els comptes de la Generalitat de Catalunya mil cops només pot calumniar, ara, des de la frivolitat". I ho qualifica de "lamentable".

Que ara digui que ell mateix va advertir del 3% abans que l’expresident Pasqual Maragall, en al·lusió al presumpte percentatge que gravaven les obres públiques en forma de comisions per a finançar la formación de Rull.

   "Algú molt important" de Convergència li va dir a Carod que les comisions eren fins i tot del 5%, declarà aquest divendres l’antic lider dels republicans.

Per a més desvergonyiment, continúa dient Carod-Rovira, que es va quedar atònit (¿?) amb la revelació, sobre tot, per “la impunitat amb que es tractàven aquests temes”. I no és queda aquí, afegeix: “En aquell moment un es veia com un gra de sorra en un desert immens, com una petita formigueta en un zoològic i sense mitjans per a investigar ni fer res” (!!).

Fins aquí la noticia. Ara el comentari d’aquest Blog:

Però, a veure, si el sr. Carod-Rovira ja coneixía lo del 3% i del 5%, abans que Pasqual Maragall ho revelés, tot i ocupant el càrrec de Vicepresident i Conseller en Cap de la Generalitat, resulta que “es sentía com una formigueta sense mitjans per a investigar ni fer res”, qui tenía poder per a investigar-ho tot? La segona autoritat de la Generalitat, el Vicepresident, no? Llavors, quí?

Vinga, home! Sembla que fins i tot els catalans, ens creiem que els catalans sóm imbècils !

Aquesta Generalitat s’ha muntat damunt d’una muntanya de m…. de privilegis, proteccionismes, obscurantismes i tractes de favor d’una impunitat infumable i inadmisible. Si en Carod ho sabía, havía d’arribar al fons i denunciar-ho. Però aquí sembla valdre allò de “avui per tu i demà per mi” (“si avui busco les pessigolles jo, potser demà me les buscaràn a mi”), així que, deixem-ho com està i “aquí paz y después gloria”. Tot excuses de mal pagador i denigració de la institució anomenada Generalitat de Catalunya. Si Macià aixequés el cap…!


dissabte, 30 d’agost de 2014

1252-El FMI creu que la longevitat dels ciutadans és "un risc financer" y suggereix baixar les pensions

Mentides, mentides i mentides! La impresentable, i imputada per “tractes de favor” quan era ministressa de França, actual presidenta del Fons Monetari Internacional (la institució que ha causat la ruina de molts paísos sudamericans amb la pastanaga dels préstecs enverinats que concedeix, l’mport dels quals, més els interessos, més les condicions de devolució, són inassumibles pels països emanllevats, i que ara, alineant-se amb la Merkel, ho vol practicar amb Europa), Cristina Lagarde, ha presentat un informe on manifesta el que s’exposa al títol de més amunt.

Per a solucionar-ho, proposa (en total sintonía amb les ràncies i antisocials polítiques alemanyes, defensades per Angela Merkel) que s’ha de combinar “l’augment de l’edat de jubilació i de les contribucions” de pensions, amb “retallades de les prestacions futures”.

Realment, cada vegada queda més clar que aquestes institucions com el FMI i Parlament Europeu de Brusel·les, no són més que cementiris d’elefants, l’activitat dels quals es limita a repetir les consignes dels seus amos, en el cas europeu, la d’Angela Merkel, portaveu dels poders econòmics alemanys que té al darrere. I per a garantir l’addicció absoluta dels seus membres, se’ls paguen sous astronòmics i prebendes de jubilació vitalicies, que no ténen cap ciutadà de la comunitat europea. Només ells. La “casta”. I a costa dels impostos dels ciutadans.

Els ciutadans, ja no podem acceptar més informes que, com els de personatges com Cristina Lagarde, la qual podrà tenir la formació que es vulgui, però que a l’hora d’exercir el seu càrrec, es limiten a intoxicar a la ciutadanía mundial, seguint les catastròfiques consignes dels “poders a l’ombra”, que per això els hi paguen, en lloc d’informar de la realitat.

I aquesta realitat és que, si llegim informs molt més acurats i realistes tenim, vegis el gràfic de dalt, que en el cas d’Espanya, la despesa bruta en pensions públiques, en percentatge sobre el PIB (suma de tota la riquesa d’Espanya), l’any 2010 representava només el 10,7 del PIB. I en una projecció cap a l’any 2050, si tot seguís igual, la despesa en pensions representaría el 14% del PIB.
Aquestes dades han estat publicades a la Revista de la Seguretat Social Espanyola.

I el 2009, en l’Informe de Pensions de la Unió Europea d’aquest any, es mostrava que la despesa en pensions espanyola creixería per sobre del 15% el 2050. Tot coincident amb poca desviació, amb l’informe de la Seguretat Social esmentat, i que veiem al gràfic.

El que cal averigüar és de on vé i a quí li interessa esvalotar al personal amb els anuncis apocalíptics de que aviat no es podràn pagar les pensions al nostre país?

Compàris les dramàtiques dades de les pensions públiques explicades pels polítics, amb un senzill exemple domèstic, per a entendren's:

Si nosaltres guanyem 100 (el nostre PIB), posem per cas, i d'aquests en destinem 10 a pagar la nostra vivenda, no tenim cap problèma. I si en distinem 15?... doncs tampoc. I si ens en gastem 50 o més? Llavors sí que, segurament, tindríem uns problèmes que ens podríen obligar a reestructurar, a la baixa, la nostra forma de vida.

Així que no ens vinguin amb embolades intoxicatòries: mentre la despesa en pensions no passi del 20% o 30% del PIB, de problema per a pagar-les, res de res. Ara, si hi ha qüestions inconfessables per part dels “poders fàctics”, als quals serveixen els partits polítics, als que els interessa que la gent:

a)     Cobri sous de misèria.
b)     Que l’Estat no els pagui, o els pagui una quantitat simbòlica, per les pensions.
c)    Que tota la qüestió de Serveis Socials, que fins ara pagaven els Estats, se les paguin dels seus sous miserables i, a sobre, tractin de viure,

I que els governs dediquin el que hauríen de pagar en pensions a altres temes d’interés dels esmentats “poders fàctics”. Llavors no tan sols no hi haurà diners per a les pensions, sinó per a cap Servei Social. I cap aquí és on anem. I la culpa no és del PIB, sinó del canvi unilateral de prioritats muntat dels partits en els governs centrals i autonòmics, en contra dels interessos dels ciutadans. Sí, i els que ho fan són els que votem nosaltres cada 4 anys per a que ens solucionin els nostres problèmes, vaja. Estem assistint impàvids a la destrucció de la classe mitjana occidental. I algú es pensa que els rics que quedin, per molt que gastin, podràn mantenir a totes les empreses que ara dónen servei a la classe mitjana i a ells? No es pot tornar a l'economía del segle XIX, per molt que s'hi esforcin els "poders fàctics". I si no ho creuen, ja ho veuràn.

Per cert, sabeu quant cobra la sra. Lagarde com a presidenta del FMI? Doncs, en linia amb les rebaixes salarials que proposa pels ciutadans europeus, la minça quantitat de 324.000 euros NETS l'any, segons dada publicada als mitjans,  més un plus de més de 70.000 euros també anuals, per tal de que els pugui disposar per  poder demostrar la categoria del seu càrrec. 

I pensar de que a la pobre Pilar Miró qepr, per fer-se un vestit per poder assistir degudament a un certamen oficial, pagant TV1, els seus mateixos i començant per l’Alfonso Guerra, que quan era Vicepresident del govern del PSOE va fer servir un avió oficial per no tenir de fer cua a la carretera, quan  tornava de vacances,  amb ella la varen posar a la picota.  I en Camps  expresident de la Comunitat Valenciana, que  li varen regalar, segurament que només per  “guapo”, un munt de trajes fets a mida i pagats per els que estant imputats per el cas Gürtel i el Tribunal  Superior de Justicia de  Valencia el va declarar inocent. Una befa !

1251-CRISI: ON ÉS LA ‘REPÚBLICA BANANERA’?

Avui he llegit a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, una carta d’un lector resident a Panamà, que m’atreveixo a reproduir aquí, perquè reflexa la situació actual espanyola (i catalana) d’una forma magistral. Algú dubta de que això és realment així? Diu el lector:

“Crisis económica: ejemplo de 'republica bananera’


En la república bananera donde me exilié obligado por la crisis-estafa española, el Gobierno hizo justo lo contrario de lo que le aconsejaban el FMI y el Banco Mundial: inversión masiva en obra pública, subvenciones y bajos intereses para vivienda social, derribo y reconstrucción de barrios en decadencia, pensión del 25% del salario mínimo para cada anciano aunque nunca haya cotizado... sin ni siquiera acercarse al límite de endeudamiento que el propio país se marca. ¿Por qué? Porque como resultado de esta macroinversión pública el paro está por debajo del 4%, la gente tiene dinero para gastar y la economía no ha dejado de crecer, con una previsión de un 8% para el 2014.
Esa república bananera es eso, una república, o sea que ni reyecitos ni princesitas ni cortes de chupópteros. Por cierto, tampoco Ejército, así que nada de gastos astronómicos para defendernos de enemigos imaginarios. Los medicamentos se venden por unidades, pastillita por pastillita y vial por vial. Los mayores tenemos un 25% de descuento en restaurantes, atención médica privada, medicinas y otros muchos bienes y servicios. Y los libros de texto no caducan y se traspasan de curso en curso, ya sea entre parientes de distintas edades o bien en establecimientos que los revenden a precios de saldo. Si el texto requiere alguna actualización, el propio colegio imprime las hojas renovadas y las reparte entre el alumnado. ¿Corrupción? Nada que ver con el macrolatrocinio español.
No es casualidad que España esté en la ruina, no solo económica, sino también moral. Por supuesto que esta república bananera no es el paraíso, pero me parece infinitamente más civilizada que esa España tan moderna, tan desarrollada y tan democrática, en la que el Gobierno roba a la gente para engordar a los bancos y un día te levantas y te enteras de que el Parlamento, deprisa y corriendo, ha enmendado la intocable Constitución para poner el pago de la deuda por delante de los derechos ciudadanos.”

Així ens va, i ens anirà, si els ciutadans no forcem un “borrón y cuenta nueva”. Només afegiré que l’autor s’equivoca en una sola cosa, i és considerar que una República no té “reyecitos, ni princesitas, ni cortes de chupópteros”, que en té i molts. El cost d’una República, a Espanya, és molt probable que fós molt superior al de la Monarquía, perquè ja s’ho montaríen els polítics per a col·locar-hi als parents, amics i beneficiaris a “viure del cuento” (i que consti que jo, tot i no sentint-me incòmode amb l’actual monarquía del país, no em puc definir com a “monarquic”, però encara que molt menys “republicà”, pels motius exposats).

divendres, 29 d’agost de 2014

1250-EN SANTI VILA, UN CONSELLER QUE TOCA DE PEUS A TERRA

Per fi, un  membre del govern de la Generalitat dona un bon consell, tant amb  en Mas, com als seus altres consellers, com  a CiU, com amb en Junqueras, que fins ara han donat un molt mal exemple als catalans per el futur, de que les lleis son per complir-les i no només les que a nosaltres ens semblin, doncs malgrat que diuen de que ell  fa poc que va sortir del armari,  sempre ha arribat a acords satisfactoris per les dues parts amb la Ministre d’Obres Públiques del Govern central, cosa que en canvi mai ha aconseguit la inefable Irene Rigau amb en Wert,  ja que en Vila, ell ha demanat que de cap manera es qüestioni el paper del Tribunal Constitucional, ja que en un  estat de dret, ell és únicament el que te la responsabilitat de dirimir qui te raó en lo de la consulta, quan en Rull de CDC garanteix de que el 9-N hi hauran urnes als carrers i que la decisió final sobre el 9-N es prendrà des de Catalunya i en canvi en Rajoy i des de el primer dia ha assegurat de que per ser il·legal  el referèndum, de cap manera ell mai el deixarà fer.

I surt la tòtila del Quico Homs, que sempre només pontifica en les seves intervencions per la tele, assegurant de que ara es l’ hora de les “decisions”. Com va fer dissortadament el president màrtir Lluis Companys el 6 d’octubre del 1934, quan va proclamar unilateralment la República Catalana Independent que només va durar quatre o cinc hores ?

I tots sabem que aquesta manera de fer volar coloms per part d’en Mas, es per què mentre a  Catalunya  ningú parla ni comenta les disbauxes habituals del seu mal govern sota tots els aspectes, doncs fer-ho pitjor, és impossible !

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1249-EL QUE DE VERITAT FA RUTLLAR ESPANYA (…I CATALUNYA !) ÉS…

Després de més de trenta anys sentint que Espanya ja no debía la seva millora econòmica al turisme, s’ha confirmat que aquesta activitat econòmica (i encara, sort d’ella!) és la única a la que Espanya es pot agafar per anar cap endavant o, com a menys, per no anar enrrere. I d’aquí a poc, potser també del joc en grans casinos, controlats per mafies estrangeres.

Ni noves tecnologíes, ni sectors emergents, ni nous models productius, ni res de res. El que de veritat estira del carro en aquest país, és lo dels cambrers, xiringuitos, sol i platja. S’han gastat sumes fabuloses en idees per a esmenar aquesta tendència, però en general, no han servit de res, o de ben poca cosa.

Des de voler convertir Sevilla en capital mundial de la industria tecnològica després de la Expo del 92, fins la iniciativa que va pretendre que Valencia fós una referència internacional del món dels negocis. Per no parlar de l’Aeroport de Ciudad Real, o el de Castelló, o el d’Alguaire (Lleida).

I el cas dels aeroports de Girona-Costa Brava i el de Reus? Doncs la companyía irlandesa Ryanair, per exemple, obliga a la Generalitat a pagar-li suculentes ajudes anuals, on també i col·laboren els comerciants interessats, consistents en al voltant de 6 milions d’euros l’any pel de Girona, i una mica més de 3 milions anuals, pel de Reus… si la Generalitat vol que Ryanair porti passatgers a aquests aeroports. I ni taxes aeroportuàries, ni ecològiques ni cap cosa que se’ls hi assembli. Prenguin-ne nota els independentistes! Aquests “subsidis enmascarats” estàn sent investigats per Brusel·les, per denuncia d’altres companyíes, que les consideren “ajuts estatals il·legals”.

Bé, doncs com deia, al final, sempre s’acaba tornant al de sempre: la solució del turisme. La que ja teníem en l’època de Franco! I encara menys mal que tenim el turisme! Certament ens n’hem d’alegrar d’això, perquè dóna de menjar a moltes persones. Ja que, davant la incompetent forma de fer habitual a Espanya, de la majoría dels polítics espanyols i catalans quan aborden temes productius, amb les seves matusseríes, es rebenten els diners públics i, massa freqüentment, sortint-ne beneficiats familiars, amics i coneguts, els quals es reparteixen les concessions…i les comissions.

Es veritat que amb el turisme també poden entrar molts diners de fora, a no ser que es generalitzi i s’enquisti el “turisme de borratxera” actualment imperant, amb 300 euros el paquet complet. L’efecte pervers d’això és que, a preus més baixos, els hotelers han d’abaixar els preus també, perquè sinó, els clients se’n van al xiringuito del costat. Amb el que els ingressos del personal ocupat en el sector, són cada vegada més minços. Això és el peix que es mossega la cúa.

I, per acabar-ho d’empitjorar, a causa de l’estacionalitat, cada any passa com en el conte de la Ventafocs que, a les dotze de la nit, la carrossa es converteix en carabassa, els cavalls en ratolins, i totes les demés meravelles tornen al seu estat anterior. Els contractes de treball s’acaben, i els treballadors, desencisats, retornaràn a l’atur i a la pobresa, esperant la bonança de la propera època turística.

Això sí, els estadístics del govern, s’apressaràn a maquillar (falsificar?) les dades de la ocupació i de l’evolució de l’economía, intentant dissimular la realitat amb el seus acostumats espectacles de màgia de saló, fent veure blanc el que es negre, i presentant Espanya (això val també per a Catalunya) com l’Eldorado d’Europa, i el país de les oportunitats. Mentre els governs no reparteixin millor els diners que es gasten, subvencionant les idees, als empresaris emprenedors i ens en haguem de refiar només del turisme, dos mesos i mig l’any i poc més, l’economía del país seguirà sent miseriosa i no en sortirem de pobres.

Això va servir a l’època de Franco, com he apuntat. Però després de més de tres dècades de la dictadura, encara estem així? Per a què ens serveix aquesta casta política actual si, econòmicament, elpaís no solsament ha reculat en condicions de treball, drets i serveis socials, sinó que a més a més s’ha entrampat en un deute d’un bilió d’euros, que abans no tenía, i que segueix creixent sense fre?

El futuro es muy oscuro…trabajando en el carbón”, com cantava Antonio Molina.


La solució és clara.

dijous, 28 d’agost de 2014

1248-ORIOL JUNQUERAS VIGILA A L’ARTUR MAS PERQUÈ NO S'APARTI DEL "FULL DE RUTA"

Oriol Junqueras, com han fet tots els liders d’ ERC amb els partits que els han demanat col·laboració, al final se’ls mengen. Passa com aquell cèlebre insecte, la mantis religiosa, que es menja al seu company quan tot just l’acaba de fecundar.

Després de convencer l'Artur Mas per a que s’enmerdi fins el coll en el tema de “la consulta” i la independència, ara que Mas, encara que tard, “ha vist la llum” i voldría sortir-se’n, doncs Junqueras vigila i no el deixa. Mas ho prova tot, fins i tot oferir-li entrar en el Govern, però el d’ERC, que només porta 3 anys en el partit, amb bon criteri pels seus objectius, prefereix que, si cal, el barco de CIU s’enfonsi tot sol, amb Mas de capità al front (ja el seu pare li va regalar un timó de vaixell, quan va sortir president). Després, ERC comfía en tenir una majoría absoluta, i dirigir la Generalitat amb el seu propi criteri, i de la petita part dels catalans extremistes que els recolzen. Ah! I ja ha advertit al seu soci president, que si no fa la consulta, li retirarà el recolzament, i el deixarà caure. No se’n diu xantatge, d’això?

Senyor Mas, amb aquests amics, no li calen enemics! …i entretant, els problèmes dels catalans esperant que algú els resolgui…! Els catalans necessitem solucions ARA, i no per als temps dels nostres nets o besnets, quan vostès ja no hi seràn, i per a protestar, hauran d’anar a queixar-se al mestre armer…perquè totes aquestes cuites actuals, els semblaràn com les funcions del Circ de Buffalo Bill que, per cert, va estar cinq setmanes a Barcelona, on va arribar el desembre de 1889, amb el seu espectacle de Circ d’Indis Americans, el qual va estar emplaçat a la confluència dels actuals carrers d’Aribau i Rosselló, a prop de Gracia. Però, com en el cas dels polítics actuals, l’alt cost de l’entrada per a veure l’actuació (5 pessetes de l’època) i el temps no gaire bo, van deslluir l’espectacle. Això no obstant, aquella estada va obtenir un gran ressò, segons informen els mitjans de l’època.

No els fa vergonya donar aquests espectacles i rebentar-se els diners dels catalans d’aquesta manera?


Poden imaginar-se fàcilment el que ens fa a nosaltres la seva actuació.

dimecres, 27 d’agost de 2014

1247-QUAN SE’N VA, SENYORA MERKEL?

Angela Merkel ha visitat Espanya, i s'ha trobat amb el sr. Rajoy, al qual no se li ha ocorregut altra cosa que portar-la a ella, luterana de naixement, a seguir una part del camí de Santiago, i abraçar la seva imatge! Però ha vingut per a fer turisme...? No! Ha vingut per a demanar més participació econòmica espanyola als fons comunitaris, segons diuen els mitjans. I també, és clar, per a donar uns copets al cap d'aprovació al seu aliat incondicional Mariano Rajoy, el deslleial president espanyol envers els seus ciutadans, que va triar arrüinar el seu país, en lloc de defensar els drets dels espanyols, a canvi de discutibles favors de la presidència alemanya.

Com que ara Rajoy vol aupar al seu ministre Guindos com sigui, doncs li ha demanat a Merkel que intercedeixi per ell al parlament europeu (recordis que allí, qui mana realment és la cancellera alemanya). Sembla ser que això ja li ha promès la sra. Merkel, pel que ja ens podem preguntar quant ens costarà, dels nostres impostos, l’aupament del sr. Guindos, i quàntes retallades més haurem de suportar. Què bé tenir una finca com Espanya!

Encara no s’entén que Europa no començarà a aixecar el cap, fins que ens treïem de sobre la nefasta direcció alemanya sobre tot (über alles), i s’apliquin mesures de creixement als països en dificultats, com les que s'han aplicat als Estats Units? En temps de crisi, només es coneix una única manera de superar-la eficaçment, i és aplicant les mesures de l’economista anglès del temps de la primera guerra mundial, John Maynard Keynes (1883-1946), premi Nobel d’Economía. La seva teorìa econòmica s’explica bàsicament en el llibre “Teoría general sobre la ocupació, l’interés i el diner” (1936). Val la pena extreure’n una de les seves moltes idees, per la seva actualitat. Diu Keynes (ho comento, no ho cito literalment, per a no allargar):

Segons explica, "la crisi del 29 havía retragut la demanda i era necessari estimular-la d’alguna manera. La reducció dels salaris, com a mesura per a mantenir l’ocupació (defensada per economistas de l’època) fou refutada per Keynes, el qual assegurava que la ocupació no depenía dels sous, sinó del consum i la inversió. Una disminució dels sous dels treballadors provocaría un retraiment que deprimiría el consum i, en conseqüència, la producció. Posant més diners en circulació, en canvi, incrementaría la massa de consumidors i això estimularía l’activitat econòmica”.

És allò tan conegut: si la gent cobra poc, gasta menys, les empreses venen menys i, per a disminuir despeses per acomodar-se a la nova demanda més baixa, han de despedir gent, augmentant la desocupació. Això és una espiral, que no s’acaba, fins que algú canvia el rumb. El primer que va aplicar amb èxit les mesures keynesianes fou el president nordamericà Franklin Delano Roosevelt amb el seu New Deal (Nou Contracte). La resta, ja és historia.


Historia que no coneixen, ni la senyora Merkel, ni Mariano Rajoy, ni cap dels que recolzen les antisocials mesures alemanyes. Precisament, de la canciellera alemanya va dir recentment un professor d’Economía de la Universitat de Barcelona, en una tertúlia televisada: “Angela Merkel sap tant d’Economía, com jo de Física Nuclear !”. I és que aquesta senyora busca solucionar els seus problèmes interiors, imposant l’ordre econòmic i financer dels conservadors alemanys, a la resta d’Europa. Els resultats de l'invent, ja es veuen. 


Per altra part, si en una matèria no han sobresortit mai els alemanys, ha estat en l'Economía. Lo seu ha estat sempre la industria pesada i coses matosseres, com la Metalurgia, la Siderurgia, i temes semblants. Així ens va.

dimarts, 26 d’agost de 2014

1246-LOS APELLIDOS

El senyor Josep Torné i Vidal de Barcelona ens informa en un escrit que sota aquest mateix títol ha sortit  publicat el dia 26, que quan va fer la mili, un seu oficial,  li  va assegurar de que tots  els cognoms que recorden la activitat laboral, com és el seu,  eren de persones de procedència  jueva i demana si algun lector li pot confirmar  o desmentir aquesta informació.

Ara el que jo li puc assegurar de que la moda de molts catalans de possar-se la “i” entre els mateixos, es una reminiscéncia de origen castellà, com li puc demostrar.

Doncs jo recordo perfectament de que abans de la nostra guerra incivil, vaig llegir en una revista de la que ja ni recordo el nom, de que tots els cognoms vegetals, com per exemple és el meu, ho eren de procedència jueva.

També recordo que durant el franquisme a Barcelona, es va crear legalment una Associació que s’en deia “ VEGETALES  ANIMALES” o “ANIMADOS”, doncs després de tants anys ja ni ho recordo, malgrat de que jo en vaig formar part i el promotor i president es deia “Verdura Pera”.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


dilluns, 25 d’agost de 2014

1245-TODOS LOS HERMANOS FUERON VALIENTES

De moment de 7 ja en son 3, sobretot per la manera de fer molts calés, sembla i segons indicis o males llengües asseguren, fent jocs de mans, però amb  trampes,  doncs l’hereu, en Jordi Pujol i Ferrusola i la seva ex esposa Mercé Gironés,  el dia 15 de setembre estan citats a declarar, quasi un any i mig després de que la seva ex amant Mª Victoria Álvarez, el denunciés a l’Audiéncia Nacional, el jutge Pablo Ruz els prendrà declaració sobre  pressumptes delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal.

En paral·lel el benjamí l’Oleguer, per un presumpte blanqueig de entre 2.000 i 3.000 milions d’euros..

I l’únic germà que es va dedicar a la política, l’Oriol, seguirà també aquesta tardor el seu via crucis particular per el cas de les ITV.

I el que faltava per el duro, “de tal palo tales astillas”, el dia 2 de setembre sembla que en principi, en Jordi Pujol i Soley, el que durant 23 anys va ser el President de la Generalitat de Catalunya, personalment donarà al Parlament les seves explicacions sobre aquesta suposada herència del seu pare, que per obra i gràcia del Esperit Sant i la seva confessió del 25 de juliol,  ha sorgit, 43 anys després a Andorra.

I la recent  denúncia del Sindicat Manos Limpìas, contra el matrimoni, Jordi Pujol i Marta Ferrusola.

Vaja manera de predicar, davant el país, amb l’exemple !

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà      

dissabte, 23 d’agost de 2014

1244-L’AJUNTAMENT DE LES MASÍES DE VOLTREGÀ, HA FET UNA BONA OBRA

Doncs ha convertit en un xamfrà, el que abans era un angle recta la cruïlla del carrer Balmes amb  l’Avinguda Despujol, el que tots els automobilistes li agrairem, doncs era un perill i un problema al no poder veure una mica de lluny, si et venia algun cotxe per l’esquerra.

I que consti de que no es pas la primera, per què la Diputació també només volia ver un apedaçament amb el Pont de la Gleva i en canvi ells, al seu dia, varen aconseguir de que es fes un pont totalment nou de dalt a baix i que  “Dios mediante”, estarà totalment acabat el novembre d’aquest any.

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

divendres, 22 d’agost de 2014

1243-QUAN ES REMOU EL FONS DE LA BASSA, AFLOREN A LA SUPERFICIE LES MALES CONSCIÈNCIES


No s'hi pot fer més. De les formacions polítiques i les institucions que vàren ocupar i que van muntar a l'acabar la dictadura, després de 34 anys es pot concloure que, els únics que no han robat, són els que encara no han arribat a manar.

S'imposa una ESMENA A LA TOTALITAT, Cal disoldre TOTES LES FORMACIONS POLÍTIQUES ACTUALS, I TORNAR-LES A MUNTAR, AMB UN 100% DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. 

ELS POLÍTICS QUE VULGUIN OCUPAR CÀRRECS PÚBLICS, PAGATS AMB DINERS PÚBLICS, HAURÀN DE JURAR L'ACOMPLIMENT PUNTUAL I EXACTE DE LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS, ESTABLERTA I ESCRITA EN ELS ESTATUTS DE CONSTITUCIÓ DE LES INSTITUCIONS CORRESPONENTS.

VOL DIR QUE: ELS PROGRAMES ELECTORALS QUE ES PRESENTIN, SERÀN D'OBLIGAT ACOMPLIMENT. I LA FORMACIÓ POLÍTICA QUE ELS INCOMPLEIXI, SERÀ SUSPESA D'IMMEDIAT, MITJANÇANT EL SENZILL MECANISME DEL RECULL DE SIGNATURES CIUTADANES, EL QUAL SERÀ SUFICIENT PER A DESTITUIR-LOS D'IMMEDIAT DELS LLOCS DE PODER, I CELEBRAR NOVES ELECCIONS, A LA VEGADA QUE ELS RESPONSABLES INCOMPLIDORS, HAURÀN DE RESPONDRE, DAVANT DELS TRIBUNALS, DELS PERJUDICIS SOCIALS I ECONÒMICS QUE HAGIN POGUT OCASIONAR DURANT EL PERÌODE DE L'EXERCICI DELS SEUS CÀRRECS.

Això és, ni més ni menys, el que ja passa als paísos DEMOCRÀTICS (ni Espanya, ni cap autonomía se'n poden considerar). Per exemple, són autènticament democràtics Bèlgica, el Japó... i fins i tot, el petit país d'Islandia, el qual ens va donar, fa pocs anys, una lliçó cabal de Democràcia Aplicada, arribant a fer empresonar al propi President del Govern i forçant eleccions anticipades, amb les signatures recollides dels ciutadans (allí, unes 30.000). Això ja és historia i els detalls es poden consultar a qualsevol hemeroteca.

I les despeses polítiques seríen obligatòriament Transparents i de domini públic des del primer moment, sense  possibilitat de secrets ni d'ocultacions interessades. Es crearía un Organisme Tècnic Ciutadà de Control d'Ingressos, Inversions i Despeses Públiques, on no hi figuraría CAP POLÍTIC. Ells només haurien de donar les explicacions aclaratòries, amb el màxim detall, que els ciutadans els hi requeríssin, a través de l'esmentat organisme, constituit fonamentalment per ciutadans amb la formació tècnica i el sentit comú necessàris. 
Si no es fa així, mai s'acabarà la corrupció política al nostre país. Veurieu que, a la vista de les penalitzacions de que podríen fer-se objecte, només es dedicaríen a la política aquells que, de veritat, voléssin solucionar els problèmes dels ciutadans i millorar-los-hi les condicions de vida. Els vividors i oportunistes actuals, s'ho pensaríen dúes vegades abans de jugàr-se-la ocupant un càrrec públic. I els que, malgrat això, decidíssin entrar en la política per a enriquir-se a qualsevol preu, sabríen que es faríen també acreedors a les més severes penalitzacions existents en el país, per a escarment general.

Ah! I no s’em digui que a Espanya ja existeix això de la recollida de signatures (que, en teoría n’han establert 500.000) per a expressar la disconformitat ciutadana a… MENTIDA! Ells (els polítics) s’han guardat un As a la màniga per a invalidar qualsevol tipus d’intent d’esmenes ciutadanes per aquest camí. I això es diu: “NO SE ADMITE A TRÁMITE”. I, en conseqüència, ja ni tan sols deixen entrar la queixa. Quines penques!

I JO EM PERMETO AFEGIR-HI:

 S’han de comprometre també a eliminar totalment el Senat, ja que tots ho sabem i de bell antuvi, de que és un ens que no ens serveix per res i que al final només s’ha convertit en un Cementiri d’elefants i que en canvi ens costa als contribuents un ull de la cara, en mantenir a una trepa de panxacontents.

També tant els diputats com els senadors, només s’han de jubilar com fem tots  els espanyols, ja que segons la Constitució tots som iguals davant de la llei, per la qual cosa ho han de fer únicament quan els hi toqui tant per l’edat, com per el que realment han cotitzat.

Igualment s’ha de fer també, d’anul·lar la sucosa pensió vitalicia de que gaudeixen els ex Presidents tant de la Generalitat  com del Parlament i al igual que als diputats i si realment  necessiten un  despatx, amb secretaria (en Pujol en tenia TRES) cotxe amb xofer,  etc.  cosa que jo sempre he dubtat, que els hi sufragui el seu  partit i mai a costa del erari públic.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

dijous, 21 d’agost de 2014

1242-JORDI PUJOL Y SU EX DESPACHO DE MÁS DE 400 METROS CUADRADOS

El uso de este despacho, es uno de los privilegios que le fueron retirados a Jordi Pujol junto a sus cargos políticos el pasado 29 de julio.

Está ubicado en el número 39 del exclusivo Passeig de Gracia barcelonés. Lo hemos visto en algunas ocasiones, como en esta rueda de prensa de la foto. Es un despacho de más de 400 metros cuadrados en una de las mejores calles de Barcelona, atendido por tres administrativos, al que la Generalitat dedica 190.000 euros anuales del presupuesto catalán.

Desde la Generalitat explican que el despacho está cerrado a cal y canto por vacaciones desde antes de ese 29 de julio. Y el hecho de que el alquiler salga de una partida presupuestaria aprobada por el Parlamento catalán afirman que hace algo más compleja la decisión de dejar de pagar el arrendamiento.


Nota: 400 metros cuadros equivale a una habitación cuadrada de 20 metros por 20 metros.

dimecres, 20 d’agost de 2014

1241-ARA VEIG L'INTERÉS PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA...!


1240-La trama corrupta catalana no tiene fin: Oriol Pujol, implicado en el cobro de comisiones desde las Islas Vírgenes

...O: LA FAMILIA QUE QUISO APODERARSE DE CATALUNYA

Si bien Jordi Pujol ponía “la mano sobre el fuego” este viernes por su hijo Oriol Pujol, un diario nacional asegura este martes que el Tribunal Supremo ha remitido un informe “demoledor” contra el secretario de CDC, donde según la Policía se asegura su participación en la negociación y en los beneficios de la empresa Sharp por ayudar al cierre de su planta en Cataluña.
Según informa elEconomista, el informe de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal, del que este martes da fe el diario El Mundo demostraría el modus operandi de este hijo de Jordi Pujol Soley, Oriol Pujol Ferrusola, en un entramado encabezado por él para enriquecerse con distintos negocios que requerían el visto bueno de la Generalitat.
“El apoyo de la Generalitat”
El informe que el Supremo ha enviado al juzgado número 9 de Barcelona señala a Oriol Pujol como “beneficiario real de una sociedad mercantil” con “capacidad de actuación directa sobre los órganos de Gobierno de la Administración de Cataluña”.
Oriol Pujol, conocido como el primo de Zumosol, se habría servido de cuatro cargos de la Generalitat, puestos desde los que tenían que facilitarle los negocios.
Se desmenuza así la trama de Oriol Pujol, apoyada con documentación, grabaciones como la de la conversación entre Alsina, íntimo amigo del líder de CDC y Ventura, y donde quedaría claro la manera que tenían de proceder con las facturas a través de paraísos fiscales.
Comisiones en las Vírgenes
Una de estas conversaciones es la que hay entre Buenaventura Pobre, presidente de Sharp en España, con Sergi Alsina, el presidente de Alta Partners, amigo íntimo de Oriol Pujol y jefe de la esposa de éste.
Pujol y Alsina, recuerda El Mundo, estaban intermediando con la Generalitat para que la empresa japonesa Sharp desmantelara su planta en Cataluña y la traspasara a la empresa de juegos Cirsa. Así pues, el 22 de julio de 2011, Buenaventura pregunta directamente a Alsina lo siguiente: Nosotros, a Alta Partners se le podría… e la factura, ¿podría ser una empresa de… Las Islas Vírgenes? Alsina, remarca la información del diario madrileño, no contesta y emplaza a su interlocutor a una conversación posterior. Buenaventura llama horas después y formula la misma pregunta. Alsina advierte que “quizá no deberíamos hablar de estas cosas por teléfono”. Inmediatamente le contesta de esta forma sobre la facturación del paraíso fiscal: “No hay ningún problema por nuestra parte”.
Los tentáculos de Oriol Pujol

La influencia de Oriol Pujol en la administración catalana, estos años ya presidida por Artur Mas -de quien asegura tenía conocimiento- era extraordinaria. Repasa el informe a través de las comunicaciones entre los implicados -Pastor, Alsina, Ricardo Puygnou, Josep Tous, Pedro Vicente Navarrete, responsable de Sony en España, y su mujer María Jesús Muro- , los manejos de Pujol para colocar a personas afines a su actividad en puestos clave. En sms y conversaciones intervenidas, Alsina le propone varios nombres para su nombramiento en calidad de responsables o consejeros en los cargos de Subdirección general de Seguridad Industrial, el Instituto Catalán de Finanzas, la Agencia de Competitividad Empresarial y el Instituto de Investigación Aplicada del Automóvil, entre otras. 

Referencia: http://www.alertadigital.com

1239-Maria Pujol i Soley, hermana de Jordi Pujol, no tenía ni idea de la herencia de su padre

Antes de enviar el comunicado descubriendo 'el pastel', Jordi Pujol se plantó en casa de su hermana para explicarle que todo el dinero procedía de una herencia de Florenci Pujol, de la cual Maria no recibió ni un céntimo. 

"¿Pero de qué herencia me hablas, Jordi?". Fueron las palabras de Maria Pujol i Soley cuando su hermano, Jordi Pujol, se presentó en su domicilio el pasado viernes 25 de julio y le confesó, antes de enviar un comunicado a los medios, que durante 34 años había tenido un dinero irregular en cuentas en el extranjero, procedente según él de una herencia del progenitor de ambos, Florenci Pujol. 
La reacción de la hermana del expresidente catalán y de su marido, Francesc Cabana, fue de absoluta incredulidad, según publica este miércoles el diario La Vanguardia, que explica que ambos oían por primera vez semejante versión de Pujol, aparentemente hundido y que insistía en pedirles perdón. Se da la circunstancia de que Cabana, "hombre muy sabio, de modales exquisitos" según el diario, había trabajado en su día tanto con Jordi Pujol como con el padre de éste, Florenci, en Banca Catalana, y habían mantenido una relación muy estrecha.
El diario catalán recuerda que Florenci Pujol tuvo dos hijos, y que Maria Pujol no heredó ni un céntimo de su padre, que falleció en 1980. La madre de Jordi y Maria murió hace seis años tras una larga enfermedad, durante la cual fue Maria quien se hizo cargo de ella, ayudada por un crédito de Jordi para cubrir las necesidades asistenciales durante tres años. Florenci había comprado un piso a cada uno de sus hijos, y vivía con su mujer en uno contiguo al de su hija, que a la muerte de su esposa se vendió, repartiendo el dinero al 50% entre los dos hijos. Eso, y algunas acciones de Banca Catalana fue lo único que recibió Maria de sus padres. 




1238-LA QUERELLA DE LA FAMILIA PUJOL

Al meu modest criteri, crec que ja suposo del per què l’ex Honorable ha presentat aquesta  querella contra dos bancs andorrans, amb el motiu tan infantil de que no han respectat el secret bancari, quan per cert ell mateix el 25 de juliol es va declarar culpable del posible delicte de tenir i sense legalizar davant de l’Agència Tributaria i fora del país, “només” que un miliò d’euros a cada un entre quatre  fills i a la seva dona la Marta Ferrusola o sigui un  total de 5 milions i que segons la seva pròpia confessió, procedien de una herència “hipotètica” del seu pare, cosa que estic segur del tot de que al final  es demostrarà fefaentment que és totalment fals, doncs tots sabem el que li va contestar la  seva germana, quan hi va anar personalment a explicar-li el que anava a confessar i que ella li va respondre……però de quina herència em parles, Jordi ?…… i ara la seva veritable obsessió, es la por de que surti a la llum pública la immensa fortuna que se suposa que te la família al estranger i que segons va declarar  l’ex amant del seu fill gran, que realment procedeix de les bosses amb bitllets de 500 euros, que periòdicament anaven els dos a portar a Andorra.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

divendres, 15 d’agost de 2014

1237-QUI ENREDA A QUI, O A QUI VOL ENGANYAR ?

El deute espanyol supera el bilió d’euros. (1.007.319 milions). L’endeutament de les administracions supera el 98,20 % del PIB, el doble que al començament de la crisis el 2008.

El principal problema de l’economia a Espanya es el fort endeutament. El deute ha anat creixent a passos de gegant amb l’esdevenir de la crisi econòmica. Des de l’any 2008 s’ha més que duplicat, passant dels 436.984 milions (el 40% del PIB)  a superar el bilió d’euros el mes de juny passat.  Aquestes dades  son fruït de “les polítiques de la mal anomenada austeritat, basades en retallades i ajustos, l’objectiu dels quals de reduir el dèficit s’ha traslladat a  augment del deute” . I sabeu els diners que ens costa amb interessos cada any aquesta disbauxa ?, n’hi ha per esgarrifar-se !

L’altre cara de la moneda: Rajoy defensa més reformes per consolidar el creixement econòmic. Rajoy creu que s’ha demostrat que Espanya “va fer el que tenia de fer”.  Segons ell, la Comissió Europea elogia Espanya i posa d’exemple de les reformes.

Sabeu que em recorda això ?  doncs un vers de quan estudiava i que entre altres cosses deia: Cuando me desaprobaba la mona llegué a dudar, más ya que el cerdo me alaba, muy mal debo de bailar !

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


dijous, 14 d’agost de 2014

1236-ARTUR MAS I "LA CONSULTA"


Els que tinguin ja una certa edat, o els bons afeccionats al cinema, sens dubte recordaràn una escena similar de la cèlebre pel·lícula de Berlanga "Bienvenido Mr. Marshall", protagonitzada per Pepe Isbert i Manolo Morán, entre d'altres.

dimecres, 13 d’agost de 2014

1235-LA “V ” DE LA DIADA DE LA ANC UN “PRESUMPTE” FRACÀS ?

Doncs la seva presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya ha tocat a “somatén”, dient de que només tenen 155.000 inscrits i en canvi l’any  passat a la cordada i segons ella, van ser 1.600.000, però els que els varen comptar de un en un i d’acord amb les 107.038 fotografies elaborades per la mateixa ANC que cobrien els 784 trams entre els 400 quilòmetres de recorregut, només els en hi varen sortir 793.683 i entre ells encara hi havien 130.311 nens.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1234-ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUYA HA ENCETAT UN MAL FORMATGE

Tensió entre el Govern i ERC per la consulta. Els republicans augmenten la pressió sobre CiU  i defensen desobeir l’Alt Tribunal.

Aleshores si en vista del mal exemple que ens donen als catalans, si tal com sembla que és presenta de que ERC guanyarà les properes eleccions autonómiques, doncs de “contrincant” només tindrá a CiU que amb la llosa que els ha caigut a sobre amb “l’afaire” Pujol, que dubto de que mai més guanyin cap més eleccions a Catalunya i els del PSC que de cap manera sembla que puguin tornar a aixecar el cap, per ells serà un simple passeig militar, que els hi semblarà si partir d’aquell moment els catalans també  desobeim totes les lleis que ells promulguin i que  no siguin del nostre gust ?.

Ara be, l’Oriol Junqueras, no es recorda de lo succeit el 6 d’octubre del 1934, que el president-màrtir Lluis Companys, fent també una mica l’homenet, va proclamar unilateralment la República Catalana Independent, que va durar tres o quatre hores, ja que van detenir a tot el govern en pes, que fa ser jutjat i condemnat a 30 anys de presó i sort de que a les eleccions generals del febrer del 1936 va guanyar el Front Popular i varen ser tots ells amnistiats.

Ja diuen de que l’home, és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra.

ÚLTIMA HORA: Escoltat avui mateix a les notícies: Artur Mas, “donde dijo digo, ahora dice Diego”, i torna a refermar-se en que es farà la consulta “peti qui peti”. És impossible que la molt seriosa Joana Ortega hagi actuat per lliure, i s’hagi lligat la manta al cap per anunciar al seu aire, que “la consulta podría ajornar-se”. Més bé sona a un “globus sonda” llençat per Mas, a veure còm reaccionaría el personal, en especial la molt fonamentalista ERC. I vist que “pinten bastos” amb aquesta formació, sense més miraments, desautoritza a la portaveu de CIU, i torna a les seves velles tesis.

No ens en sortirem pas mai amb aquesta gent. Lo seriós sería que, després d’uns inútils 34 anys polítics, en el que el benestar dels catalans ha anat empitjorant paulatinament fins arribar a la desastrosa situació actual, tots els partits de l’anomenada “transició”: CIU, ERC, PSC, etc. s’autodisolguéssin, i es tornés a començar de nou, amb unes formacions polítiques controlades eficaçment pels ciutadans, i que no poguéssin fer, com fins ara el que els dóni la gana, i passar-se pel forro els Programes Electorals, sota pena de que els ciutadans podéssin forçar d’immediat la celebració de noves eleccions per, diem-ne, “incompliment de contracte”, com passaría a Bèlgica, entre d’altres paísos, i com ja va passar a Islandia i al Japó, no fa pas tant.

És avorridíssim escoltar, día rera día i a totes hores, el mono-tema de la consulta i, força encabronant, veure com el govern català dilapida el seu temps i recursos entre “si són galgos, o si són podencos”, mentre els problèmes dels catalans segueixen aparcats i sense resoldre’s. Per si la casta política no se’n vol donar per assabentada, la darrera enquesta del CIS detecta que els partits i la “classe política” són el tercer problema pels ciutadans, pel darrerre de l’atur i l’economía. Vagin fent, senyoríes, i vagin desprestigiant-se.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dimarts, 12 d’agost de 2014

1233-LA “CONSULTA” DEL 9-N NO ES FARÀ !

Malgrat haver estat anunciada al so de timbals i platerets per en Mas, es veu de que encara al govern de la Generalitat hi ha qui toca de peus a terra, doncs la Vicepresidenta del govern la Joana Ortega acaba de declarar de que la rebutja si la veta el Tribunal Constitucional,  doncs el més important i per damunt de tot és fer les coses bé i el govern sempre ha posat de manifest que la consulta ha de ser legal  i reafirma les tesis del conseller Santi Vila i Joan Rigol, president  del Pacte Nacional del Dret a Decidir, en defensa d’una consulta legal i tots sabem de que en Rajoy i des de el primer dia ha assegurat que de cap manera la deixarà celebrar, per ser  totalment il·legal.

O sigui que el president Mas, que deixi de fer volar coloms i és dediqui per el que realment va ser elegit, a resoldre els problemes reals dels catalans i no a somiar truites.

ÚLTIMA HORA: Notícia d’Europa Press:
La Assamblea Nacional Catalana (ANC) y Òmnium Cultural, integradas en la campaña 'Ara es l'hora', han dejado claro que no renunciarán a la consulta por una decisión del Tribunal Constitucional (TC) y se han mantenido "firmes" en ganarla el 9 de noviembre.
   En un comunicado, han reaccionado así después de que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, haya abierto la puerta a convocar la consulta más allá de la fecha prevista, sin concretar si debe traducirse en unas elecciones plebiscitarias.
Ambas entidades han remarcado que no quieren entrar en el juego de las especulaciones ni en el de las declaraciones y contradeclaraciones, y han añadido que la consulta del 9 de noviembre está "legitimada" por un amplio apoyo de la sociedad catalana, el Parlament y el Govern.”

Res, que els de l’ANC i els de l’Òmnium Cultural “no se quieren enterar”. I còm s’ho faràn? I el govern de Catalunya quí són, ells o la Generalitat?

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà 

1232-LA BARRA DE LA FAMILIA PUJOL

O “el alguacil, alguacilado”, per què ara resulta de que aquesta família, és vol querellar contra els dos bancs andorrans per què no han guardat el “secret bancari” i varen donar a conèixer la existència de milions de euros a nom d’ells, però fora del abast de la Agència Tributaria espanyola, quan jo tinc entès de que va ser un empleat “deslleial”, el que va oferir aquestes dades al millor postor, que va ser el diari EL MUNDO i el dia 7 de juliol va publicar la noticia i aleshores i després de molts dies de fer acte de contrició el Patriarca Pujol i assessorat per els seus advocats, que no se si aquesta família tenen d’advocat a Miquel Roca Junyent, número 1 avui dia entre la advocacia espanyola, ja que fins i tot la filla del ex Rei utilitza els seus serveis, el dia 25 de juliol, al final és va decidir a confessar-se autor del “presumpte delicte” i va demanar perdó, però crec i sempre al meu humil criteri, de que si ara es querella realment contra aquestes dues Entitats Bancàries Andorranes, voldrà demostrar de que aquest perdó i com tot el que va fer durant els 23 que va governar Catalunya com un Virrei, va ser una veritable guatlla.  O sigui, “no voy que me llevan”.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà 

Aquest escrit ha sortit publicat al bisetmanari de Vic EL 9 NOU el 22/08/2014.

dilluns, 11 d’agost de 2014

1231-EL GOVERN ESPANYOL DESOBEEIX REITERADAMENT A LA UE EN LA NORMA DE DESNONAMENTS PER IMPAGAMENT HIPOTECARI

  • La justicia europea declara abusiva la llei espanyola de desnonaments per vulnerar les normes comunitàries.
  • La UE l'obliga a actualitzar la llei d'enjudiciament civil per segon cop en un any
  • Fins ara, el govern espanyol s'ha resistit a aplicar els canvis o ho ha fet de manera parcial

El govern espanyol, manifestant clarament els interessos de quí defensa, que no son pas els dels seus ciutadans, fa veure que no sent les instruccions europees per a que modifiqui d’una vegada la seva Llei Hipotecària.

La seva regulació sobre aquesta qüestió, ja ha merescut dos sonors suspensos per part del Tribunal de Justícia de la UE, amb seu a Luxemburg, en el lapse de temps d'un any i mig.

El primer suspens va ser rotund: el març del 2013, el TJUE va dictaminar que la legislació espanyola vinculada amb els desnonaments era il·legal per l'existència de clàusules abusives a les hipoteques. Va ser una esmena severa, que el Govern espanyol va encaixar com si es tractés d'un mer retoc tècnic, tot i que va obligar a reformar la llei d'enjudiciament civil.

El juliol passat va arribar el segon suspens, una nova sentència del TJUE que, entre altres aspectes, obliga l'Estat espanyol a permetre que els afectats per la hipoteca puguin recórrer, i no només els bancs, com passava fins ara, encara que sembli impossible. Amb la seva habitual seguretat, Luis de Guindos, ministre d'Economia, va comparèixer fa una setmana per anunciar que ben aviat, el Govern resoldrà la qüestió mitjançant un decret llei, via en teoria prevista per a procediments d'urgència a la qual es recorre sovint. Però tenint en compte el que val la paraula dels membres del govern, podem suposar que la cosa seguirà resolent-se malament, lentament i a la baixa en quant als drets dels ciutadans. I per què Europa no castiga als Governs incomplidors amb sancions per aquests abusos que sofreixen els ciutadans?

«Els jutges tenen el poder de deixar d'aplicar la LEC i d'aplicar el dret comunitari», afirma la comissió jurídica de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

Per a què serveix la “Comunitat Europea”? Només té normes “d’obligat compliment” quan s’han d’apujar impostos als països, o s’han de retallar els Drets i Serveis Socials dels ciutadans? Quan s’hauríen d’aplicar beneficis de qualsevol mena per als ciutadans, el govern de torn es pot “passar pel forro” el que se li ordena des d’Europa, “pitorreándose” del personal?