O sigui que malgrat l’acord definitiu subscrit
per la Generalitat i ara i només dient que no disposen de diners no pagaran i
es queden tant panxos.
Us imagineu si vosaltres us endarreriu i només
per un dia en pagar un tribut?, doncs que el recàrrec del 30% ningú us el perdonarà pas.
I que passaria si les farmàcies i aplicant la
mateixa regla de tres, es neguessin a dispensar les medecines per compte del
Servei Català de la Salut, que per llei tenen la obligació de facilitar-nos
gratuïtament, ja que al seu dia be nosaltres varem cotitzar religiosament més
dels 35 anys mínims, quan ens varen obligar i també per llei a integrar-nos a
la Seguretat Social i que en canvi ara els que han incomplert la llei inicial
son precisament els que ens governen, ja que ens fan pagar un 10% del seu cost
i que moltes medecines que abans hi entraven ara ja no.
Aleshores, que se’n han fet o per què han
servit, els mils de milions d’euros que segons la Sanchez-Camacho va assegurar
al Parlament, de que el Govern Central havia anticipat a Catalunya?.
I després encara tenen la barra de
anunciar-nos, de que per fi l’any que
ve, abonaran una de les pagues extres que fa anys que han escamotejat als
funcionaris, o sigui que deuran despullar amb un Sant per vestir-ne amb un
altre.
Ara que segur de que ni van haver de diners, per
pagar la extraordinària propaganda emesa per el bon èxit de la Diada, o de
abonar els lloguers i personal de les ambaixades que tenim al estranger i que
jo puc demostrar de que no serveixen per res, o per pagar les sucoses pensions vitalícies
i altres mamandurries de que gaudeixen i per el sol fet d’haver usufructuat la
canongia de president de la Generalitat o del Parlament, del per què jo mai
encara ho arribat a entendre, què després de deixar de ser-ho, els em de continuar
mantenint a “pan y cuchillo” i no com per exemple va fer en Truman quan va
deixar de ser President dels EE UU, que va marxar amb el seu
cotxet i la seva esposa i sense escorta va tornar a viure a la mateixa
caseta que vivia abans i que era propietat de la seva muller. Però ja diuen de
que a Catalunya, lliguem els gossos amb
llonganisses.
Ja podeu comprovar doncs l’avenir que ens
espera, si algun dia arribes la tant
somiada per alguns, independència de
Catalunya.
Però,com que les desgràcies no venen mai
soles, us en heu assabentat de la darrera quixotada d’en Mas? Doncs ara vol que
a l’escola catalana s’hi afegeixi l’ensenyança de la llengüa àrab en hores de
classe!! PER AIXÒ SÍ QUE EN TÉ DE DINERS
! (Encara que això no és més que intentar que els marroquins del principat,
els quals, per cert, no parlen àrab, sinó bereber, doncs li votin SÍ a
la independència). Aquest home ha demostrat, per activa i per passiva, que és
capaç de vendres Catalunya al millor postor per aconseguir els seus interessos
particulars, i els de la minoría que el segueixen en aquest tema.
Vàgi-se’n, senyor Mas, i deixins tranquils als
catalans d’una vegada! Quina llàstima que en aquest país predemocràtic on vivim, els ciutadans no poguem fer fora a
un govern, com vàren poder fer els islandesos fa pocs anys. Quant
ens manca per aprendre i per a practicar políticament per arribar a ser un país
autènticament democràtic!
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada