Doncs
segons va assegurar al Parlament, de que havia fet els 140 milions de pessetes
que va deixar a l’estranger com herència
a la seva mort l’any 1980 a
la nora i als nets, els havia aconseguit
mitjançant les seves anades a Tànger a comprar
dòlars de contraban, cosa que durant el franquisme estava considerat com un
delicte i aleshores amb aquests dòlars comprava cotó que venia posteriorment d’estraperlo al fabricants de teixits i
que en aquella època l’estraperlo, també era considerat un altre delicte.
I després
ens va voler vendre la burra, dient que degut a les tres devaluacions de la
pesseta que hi van haver del 1980 fins l’entrada al euro, aquests 140 milions
es varen convertir en els 600 milions de
pessetes que son els ara 4 milions d’euros que
han sortit a Andorra i segons confessió del propi Pujol el 25 de juliol,
o sigui de que ens creu tant babaus als catalans, de que ens empassem que hi
hagin hagut les devaluacions de la pesseta que vulgui, però si ell aquests
diners tal com va informar, els tenia
amb dòlars, sempre tenien de ser exactament la mateixa quantitat de dòlars.
Aleshores si tal com també va assegurar Jordi
Pujol, de que tot aquest munt de diners no procedien de cap manera il·lícita,
de que tenen por si ara tota la família
s’ha querellat a les Autoritats
andorranes per tal de que els bancs del Principat es neguin a donar les
dades del moviment dels seus comptes bancaris i sobretot la procedència
d’aquesta hipotètica herència i que els ha demanat oficialment el Jutge Ruz,
que està tractant d’esbrinar els
possibles tripijocs del hereu de la saga, a la vista de la denúncia
formulada per la seva examant Víctoria Àlvarez, que el va a acusar de haver
anat a portar tots dos a Andorra, bosses de súpers plenes de bitllets de 500 euros.
Jordi Pujol
mentre va ser President de la Generalitat i per el que ara hem sabut, més que respectat,
el que era, temut.
Ara no
recordo qui ho va dir, de que en
Florenci Pujol amb els negocis, va ser tant llest com el Bárcenas.
I si tal
com s’assegura, de que els nets s’assemblen més aviat als avis que no pas als
pares, no es gens estrany de que els fills d’en Pujol amb tants pocs anys,
s’hagin fet tots multimilionaris.
PERE
PI CABANES
Sant
Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada