1318-EL JUTGE SILVA, UN SEGON GARZÓN?

O el curull dels despropòsits, doncs avui el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha condemnat a aquest jutge a  17 anys  de inhabilitació en el seu càrrec per prevaricació, doncs es va atrevir a ordenar presó preventiva contra el presumpte delinqüent Miquel Blesa, aleshores president de Caja Madrid, que en algun temps havia estat un “intocable” i que havia  ensarronat a milers de clients que els hi va encolomar les cèlebres preferents, que al final s’ha demostrat de que han estat la estafa del segle.

I  el més trist del cas, es que la mateixa setmana d’aquesta llefiscosa sentència, ha  sortit a la llum pública, de que Hisenda investigarà els 83 titulars de targetes opaques per exconsellers i exdirectius de Caja Madrid, que es varen gastar a través d’aquestes targetes, la “insignificant” quantitat de 15,25 milions d’euros en joies de luxe, viatges a Nova York i bitllets de loteria, entre les despeses detectades i ves quina casualitat,  això es va tolerar  mentre  Blesa era el president de Caja Madrid i que sobre el paper, era el que tenia de autoritzar i controlar l’ús d’aquestes targetes tant singulars i de les que ell també en va ser un  beneficiari.

Sempre només al meu humil criteri, però una vegada més, crec de que  la Justícia Espanyola, s’ha cobert de, gloria.

És clar que, d’aquest afer, em vé a la memòria el cas Palau. Resulta que vé a Catalunya una fiscal nova que, al començar a mirar els papers dels temes que ha de resoldre, li surten els de Millet i Montull, els quals es pasejàven pel carrer, lliures i comfiats. Ella, ni corta ni perezosa, me’ls envía en presó preventiva, a Brians-2. Als pocs díes, una jutjessa en decreta l’excarceració. Millet i Montull surten de la presó i tornen a casa seva (quínes i a quí es deuríen produïr les trucades telefòniques que van posar en marxa la sortida de la presó dels implicats?)... i què se n’ha fet d’aquella agosarada fiscal? Doncs que desapareix fulminantment de l’escena judicial catalana per art de birlibirloque, com en una pel·lícula de Hitchcock, i... nunca más se supo. Algú em pot dir on ha anat a parar? I és que també la Justicia Catalana funciona igual que l’espanyola. “La Ley, es igual para todos”, es cansen de repetir els polítics. I jo afegeixo: “para todos, pero por debajo de cierto nivel”. Els que estàn pel damunt, aquests estàn defensats per “la casta”, i són intocables, com es veu clarament.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al diari ARA el 8/10/2014

AFEGIT:

De: Pere Pi

Enviado el: miércoles, 08 de octubre de 2014 17:04

Para: JOSEP ROVIROSA (Defensor del Lector)

Asunto: RV: 1318-EL JUTGE SILVA, UN SEGON GARZÓN?

Benvolgut senyor  Rovirosa:

                           Em permeto enviar-li aquests dos escrits, per si te a ve fer-los seguir al seu director, el senyor Màrius Carol, doncs ves quina casualitat, jo ahir envio el meu escrit a la secció "Cartes dels Lectors", tal com acostumo a  fer un dia si i l'altre també, però que en fa de mesos i mesos de que hagi tingut la sort de que cap d'ells hagi estat seleccionat i ves per on, jo ahir toco aquest tema del jutge  Silva i l'envio tal com li he informat i avui el senyor Carol i en seu article habitual diari, toca exactament el mateix tema i que pràcticament els dos expliquem exactament el mateix.

I és que de vegades, hi ha casualitats ben casuals.

Molt cordialment

Pere Pi Cabanes

Escriu el sr. Marius Carol

LA SEGONA

Les ratlles tortes

ahir va sorprendre la condemna al jutge Elpidio Silva. Sense entrar en el fons de la qüestió, sobta que el Tribunal Superior de Justicia de Madrid l'hagi condemnat a 17,5 anys d'inha- bilitació pel cas Blesa, mentre la fraudulenta gestió del President de Caja Madrid continua el seu lent curs dos anys després. La sentència arriba quan el país s'indigna amb l'última corruptela perpetrada durant la seva ges­tió, les targetes de crédit opaques ais seus consellers i directius que anaven al compte de fallides. No es tracta de discutir si Silva es va excedir o no en les seves funcions, sinó de comprovar com en un escàndol que va estar a punt de carregar-se el pais ha estat condem­nat abans el jutge que l'acusat. L'afer no és nou. Ja li va pas­sar a Baltasar Garzón, mentre que el cas Gürtel continua en l'aire.