dimecres, 25 de febrer del 2015

1583-IMPUTAT UN GERMÀ DE NÚRIA DE GISPERT

O sigui de la presidenta del Parlament de Catalunya i fills de l’ex conseller de Justícia  en un govern de Jordi Pujol, Ignaci de Gispert i per un cas de “nens robats”, junt amb quatre persones més, el que demostra una vegada més, de que no n’hi ha ni un pam de net.
 Alfonsa Reinosa, va presentar una querella  per la presumpta subtracció i robo a la Clínica Dexeus l’any 1987 de una seva filla, després del part i quan era una menor i que va ser atesa per la doctora Victoria López-Rodó i que la va informar de que havia tingut un nen, però que havia nascut mort, però que malgrat això, primer va estar en acolliment  i després va  ser donat en adopció a una parella, segons sentencia del novembre del 1987  dictada per el jutge  del Tribunal Tutelar de Menors, doncs es va indicar que la menor, estava abandonada i de pares desconeguts, quan la mare biològica assegura en la querella, de que ella mai va donar  el seu consentiment a  aquesta adopció i que l’advocat  que es va encarregar de l’adopció  i que coneixia la existència de una menor  que anava  donar a llum, era l’Ignaci de Gispert, però ves quina casualitat, que també s’ha escudat amb  la seva esposa, ja morta, que  diu que va ser ella únicament la que es va cuidar de tots els tràmits de l’esmentada adopció i tot a canvi de  50.000 pessetes i un viatge a  Mallorca..
 I tot ha sortit a la llum pública, quan Marina la filla que va ser entregada en adopció, va voler entrar en contacte amb la seva mare biològica, per mitjà de la direcció General d’Atenció a la Infància i que ara ha anat a parar tot als jutjats.
És que disfrutem d'una classe política inenarrable. Quan es rasca una mica per qualsevol lloc, surten merders per tot arreu. Quan no és el polític mateix el que està enmerdat, és algú de la seva família o allegats, o són tots plegats, com en el cas Pujol. Començo a pensar que la culpa és nostra, per haver deixat en mans dels polítics sols la construcció de l'Espanya democràtica en temps de l'anomenada "transició", que encara dura. Així hem acabat, en una república bananera infumable i impresentable de regnes de Taifes.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada