dijous, 16 d’abril del 2015

1672-RODRIGO RATO, EL ALGUACIL ALGUACILADO

En cap pais que no sigui Espanya i en aquest cas i malgrat de que els hi pesi als soberanistes inclueixo a Catalunya, es pot arribar a donar mai el cas de que tot un exvicepresident del Govern i per més Inri Ex Ministre d’Hisenda i a més a  més, haver dirigit el Fons Monetari Internacional, per la qual cosa està cobrant una sucosa pensió  vitalícia, sigui imputat per tres delictes com son:  blanquejador de capitals, frau fiscal i alçament de bens i a on pot ser condemnat a quince anys de presó, per què tant Jordi Pujol com  Artur Mas, sempre ho varen negar de que ells haguessin tingut diners al estranger, però  va resultar dels que si que ni tenien eren els seus pares i Mas sempre retreu de que le seu pare mai va ser sentenciat per aquest motiu, però el murri sempre es descuida d’aclarir, de que  no ho va ser per què el delicte ja havia prescrit, pero el delicte, realment  va existir.

Doncs això és el que ara suceeix amb  en Rodrigo Rato i per allò de que, els testos s’assemblen amb les olles, i de que, la cabra al monte tira, o de tal palo tal astilla, hem de recordar de que als voltans dels anys 1960 el seu pare Ramón Rato Rodriguez, va ser un dels pocs empresaris  que Franco va condemnar per evasió de capìtals,  a tres anys de presó i una  multa de 176 milions de pessetes i a dos anys i 44 milions, al Ramón el germà gran del Rodrigo, després de la intervenció  del Banco Siero i del Banc de  Múrcia, ambdós de la família, doncs durant el règim franquista, va ser un dels  pocs  procediments d’aquesta indole en aquella època,  ja que els Rato varen utilitzar aquest Banc  de tapadora per evadir  70 milions de divises a Suissa,  a través de la sucursal  que la entitat havia obert a Ginebra.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada