diumenge, 31 de maig de 2015

1759-NARCÍS SERRA, EL CURULL DE LES PENQUES

Com aquest individu, imputat e investigadisim -però ex vicepresident del govern amb Felipe González i un ex pes fort del PSC- per el caos amb  que va dirigir Catalunya Caixa, la Entitat Bancària que en proporció, més diners ha costat als contribuents, es va passejar con una personalitat més amb el gran  desvergonyiment i com un Vip, cosa totalment prohibitiva a Madrid tant amb  en Rato com amb en Blesa,  que fins i tot va trobar seient en la amplia taula presidencial en el dinar que va tenir lloc el divendres dia 29, durant la reunió del  Círcol d’Economia de Sitges, a on per cert es va saludar i molt efusivament amb  l’inefable President del Banc Sabadell, Josep Oliu, Antoni Brufau de Repsol  i Fernando Abril Martorell  de Indra.

En canvi amb el que no es va pas saludar, va ser amb Pedro Sánchez, Secretari General del PSOE.

Ara que segons “males llengües asseguren”  que aquesta arcàdia també ha de canviar si  no volem perpetuar a Colau i Podemos.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1758-ARTUR MAS CONSIDERA CORRECTE, DE QUE ES XIULÉS A L’HIMNE NACIONAL ESPANYOL

Doncs al  meu modest criteri, jo considero de que  més aviat és una falta d’educació,  ja que jo sempre he emprat de que, lo cortés no quita lo valiente i més aviat em va fer pena de que aquest senyor representi a Catalunya, que fent el pinxo i  la  mitja rialleta,  mentre els que xiulaven, el Rei escoltava firmes l’himne, doncs segons després del partit va assegurar de que això  demostra fefaentment, la llibertat d’expressió.

I aplicant la mateixa regla de tres, pensaria el mateix si en un acte en que ell hi prengués part com a President de la Generalitat de Catalunya i sonés l’himne català, de que alguns també es posessin a xiular amb  els mateixos drets de la llibertat d’expressió o el nostre himne te butlla?

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà.

1757-MAS HA DIT: ”EM PREOCUPA EL FUTUR DE BARCELONA, AMB L’ADA COLAU”

Doncs sap a mi i a milers de catalans que ens preocupa realment i les eleccions ho demostren, ja que vostè en cada noves eleccions ha perdut un llençol, senyor Mas?  El futur de Catalunya amb l’Artur Mas.

I és que  mai cap geperut s’ha  vist el gep.

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 30 de maig de 2015

1756- FINS I TOT HI HA DELEGATS DEL GOVERN DEL PP QUE ESTÀN CORROMPUTS !

En la premsa "canallesca" d'avui, llegim:
El Delegat del Govern de Valencia ha estat detingut per corrupció. Aquest personatge, acceptava suborns a canvi de l'adjudicació de contractes públics a l'empresa d'extinció d'incendis Avualsa.
La Fiscalía Anticorrupció ha confirmat que l'infrascrit va acceptar rifles, invitacions a participar en caceres, pernils, vins, rellotges i diners en efectíu, a canvi d'atorgar contractes per valor de 33 milions d'euros a aquesta empresa. 
Aquests contractes es negociàven directament en les pròpies caceres. Recorden aquella pel·lícula espanyola "LA ESCOPETA NACIONAL"? Doncs el mateix, però en la realitat del país. Per plorar!

JORDI PI SOLSONA
(el fill del meu pare)

1755-¿PARA QUÉ SIRVEN LOS BANCOS?

Una y otra vez se repiten frases como: “hemos vivido por encima de nuestras posibilidades” y “la economía sólo se recuperará cuando el crédito vuelva a fluir”. Exploremos una pregunta esencial: ¿para qué sirven los bancos?
¿Qué hace un banco?
Un banco recoge depósitos y concede préstamos.
¿Por qué los bancos son importantes para la economía?
Los bancos son importantes para la economía porque canalizan el dinero “que está parado” (los depósitos) hacia personas que lo utilizarán en alguna actividad.
Imaginemos que yo quiero fundar el mejor blog en castellano. Necesito dinero para pagar a un diseñador web, comprar anuncios en Google y contratar a siete masajistas que alivien la tensión que mi éxito genera. Para eso, pido un préstamo al banco que devolveré en 3 años.
Si mi negocio funciona, todo el mundo sale ganando. Yo, porque no hubiese podido abrir mi web sin el préstamo. Los ahorradores obtienen ciertos intereses por tener su dinero en el banco. El banco gana porque los intereses que yo pago por el préstamo son mayores que los que el banco paga a sus clientes. También ganan el resto de ciudadanos porque la web genera puestos de trabajo y nuevos impuestos. Los bancos son “el sistema circulatorio” de una economía: canalizan los recursos inutilizados hacia nueva actividad económica. Un sistema financiero que funcione bien es esencial para una economía próspera.
Entonces, ¿los bancos son siempre buenos para la sociedad?
No. Un sistema financiero que funcione mal puede destrozar una economía.
Nuestra crisis es un buen ejemplo del daño que pueden hacer los bancos mal gestionados. La burbuja inmobiliaria se produjo porque los bancos concedieron hipotecas a mansalva y el Gobierno no introdujo ninguna norma regulatoria. Como era tan fácil conseguir una hipoteca, los precios de la vivienda se dispararon. Los bancos españoles obtenían gran parte de ese dinero a través de bancos alemanes. Los ahorros en Alemania se canalizaban hacia préstamos en España.
Ahora los alemanes nos dicen que “hemos vivimos por encima de nuestras posibilidades”. Esta frase me repele porque contiene un aire moralista bastante bobo. Permitidme reformularla así: “algunas empresas y familias españolas se endeudaron demasiado… y no olvidemos al propio Gobierno Central y los Autonómicos, que se enfrascaron en multitud de obras ruinosas”. Pero también podemos preguntarnos por el otro lado de la ecuación: Gobiernos, empresas y familias se endeudaron porque había bancos que les prestaron ese dinero.
Si debemos repartir la culpabilidad entre bancos y familias, los bancos deberían llevarse la mayor parte: ellos poseen muchísima más información que las familias. Además, el trabajo de un banco consiste, precisamente, en valorar si un préstamo es sostenible o no. Aún más terrible: mucha gente está pagando un enorme precio humano por errores que no cometieron. Muchas de las personas que han perdido su empleo ni habían pedido créditos ni habían especulado con la burbuja inmobiliaria.
¿Debemos rescatar a los bancos?
Resulta sangrante que el Estado inyecte miles de millones en bancos privados (y responsables de la crisis) mientras se recorta en sanidad y educación.
Además, rescatar a los bancos genera profundos dilemas morales. Primero: ¿porqué se rescata a los bancos mientras el resto de empresas desaparecen cuando su negocio fracasa? Segundo: si los bancos saben que el Estado siempre va a rescatarlos, ¿qué incentivo tienen para hacer bien su trabajo? ¡Menudo chollo ser banquero! Cuando el negocio funciona, gano mucho dinero y cuando el negocio va mal, ¡los ciudadanos me pagan el sueldo!
Muchos economistas, desde los más “liberales” a los más “progresistas” (e.g. Paul Krugman) opinan que, a pesar de todo, es necesario rescatar a los bancos, siguiendo el criterio alemán, establecido por el Bundesbank, su banco central. Pero cuando estalló la crisis inmobiliaria en EE.UU. con el gigante Lehman Brothers Holdings Inc, el Gobierno americano en ningún caso se planteó un “rescate” con dinero público de este holding financiero, por considerar que, a la larga, eso sería más perjudicial para el país que dejar que corriera su suerte lógica, ya que los accionistas demostraron  su ineptitud en la gestión bancaria. Y la empresa quebró. Lehman Brothers Holdings Inc, fundada en 1850, fue una compañía global de servicios financieros de Estados Unidos. Destacaba en banca de inversión, gestión de activos financieros e inversiones en renta fija, banca comercial, gestión de inversiones y servicios bancarios en general.
 ¿Y qué ocurre si no rescatamos a los bancos? En primer lugar, muchas familias perderían parte de sus ahorros (aunque sólo los que inviertieron en esos bancos). Y si el sistema financiero colapsa por completo, casi todas las empresas se irían a la bancarrota en cuestión de semanas. No ocurrió en los EE.UU.
Estos días se habla mucho de Islandia. Ellos decidieron no rescatar a sus bancos y les ha ido muy bien. No obstante la situación en Islandia es dificilmente comparable con la nuestra. Islandia es un país muy pequeño (300.000 habitantes) que tenía bancos monstruosos: la mayor parte del dinero que había en esos bancos no pertenecía a ciudadanos islandeses. El marrón se lo acabaron comiendo los fondos de pensiones británicos y holandeses.
La cuestión relevante es esta: ¿qué debemos pedir a los bancos a cambio de un rescate? Para empezar, no podemos permitir que los antiguos gestores se retiren con pensiones millonarias. Segundo, mientras haya dinero público, los bancos deberían priorizar la salud de nuestra economía sobre los intereses de sus accionistas. También deberíamos aprender algo de Islandia: exigir responsabilidades penales a quienes han destrozado las vidas de millones de familias.
El modelo americano, más Keynesiano, ha demostrado ser mucho más eficiente en el manejo de la crisis, que el aplicado en Europa bajo la exigencia alemana, dueños del Euro (“Os doy dinero para evitar la caída de vuestros bancos y, a cambio, suprimís y reducís las condiciones laborales y servicios públicos de vuestros ciudadanos”). La evidencia palpable es que ningún estado americano está en la ruina económica a que el gobierno alemán ha obligado a los países del sur de Europa, sin excepción. Y la salida de la situación, no se vislumbra a corto plazo. Parece que la decisión está en manos del gobierno alemán, quien decide lo que deja hacer o no hacer a cada país bajo su órbita. Mucho más inteligentes demostraron ser los ingleses, al no aceptar una entrada plena en una Europa comandada por los alemanes, bajo el teatro de marionetas que es el Parlamento Europeo de Bruselas, dirigido realmente desde Berlín.
Ampliado con comentarios del abajo firmante.
JORDI PI SOLSONA

(el fill del meu pare)

1754-SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL PEL 2015


A la vista d’aquestes dades, podem veure en primer lloc la NOVA GRAN ENGANYIFA D’EN RAJOY, on fa figurar com a salari mínim pel 2015 a Espanya, el valor de 757 € mensuals, quan tots sabem que s’estàn signant contractes oficials per 400 €. Els anys que figuren en la taula superior corresponen als últims valors coneguts. Si anem a la realitat, l’actual salari mínim a Espanya, si és que n’hi ha cap, està entre els d’Eslovàquia (380 €) i Turquía (424 €).
És per a meditar “el gran treball” fet per en Rajoy i els seus correligionaris del PP per a millorar les condicions de vida dels ciutadans, des que va assolir el poder al nostre país, amb l’engany d’un PROGRAMA, que el día després d’arribar a la Presidència, va substituir pel contrari, com és sabut. No creieu que és urgeny canviar les normes electorals perquè, a part de poder elegir amb vots a quí dónen els ciutadans el poder un día, se’ls pugui fer fora el següent si no acompleixen el Programa presentat? Això ja es va aplicar al Japó i a Islàndia, per exemple, no fa pas gaires anys. Països molt més democràtics que el nostre.
Jordi Pi Solsona

(el fill delmeu pare)

divendres, 29 de maig de 2015

1753-DESPRÉS DE LES ELECCIONS, EL PATALEO

 “Empresaris pressionen  per tal de que Ada Colau  no sigui alcaldessa, -a a la que jo de cap manera la vaig pas votar, per què que en fa d’anys de que ja no voto a ningú- mentre negocien un altre TRIPARTIT”,  del que en tenim tant mal record i entre els que han pixat fora del  test, no hi podia faltar l’inefable President  del Banc Sabadell Josep Oliu, amb les seves lamentables declaracions, per què si realment estem en un sistema democràtic, ha de governar la majoria, que sempre és la que ha guanyat les eleccions i si la Colau no ho fa be, doncs en les properes eleccions, ”borròn y cuenta nueva”.
Tot  aquest merder, els que ja peinamos canas, ens recorda quan el febrer del any 1936 i que en les eleccions generals va guanyar el Front Popular, després del Bienni Negre de la CEDA i que per un  motiu semblant al actual, de que les dretes  no volien baixar de ase, finalment ens va portar a la guerra incivil del 1936 al 1939, amb el funest resultat de un milió  de morts i prop de 40 anys de dictadura franquista, es clar de que actualment l’Exèrcit, afortunadament, no es el de  aleshores, en que la majoria eren africanistes i que és varen deixar comprar per el Gran  Capital.
Tal com va succeir el 23-F, que  mai s’ha arribat a saber i segurament per què de cap manera va interessar, quina va ser la trama civil, que eren  els que realment varen finançar  la xarlotada d’en Tejero.
En Franco i que al final va ser el Generalíssim del Exèrcit i Cap del Estat i tot això ja és història, va fer emprenyar amb el general Mola, el veritable Director real del “Alzamiento”, per què mai no s’acabava de decidir per si hi volia prendre part, fins i tot i un temps abans del 18 de juliol del 1936, va adreçar una carta al president del Govern, Casares Quiroga, a on  es posava a la seva disposició per  assabentar-li del  que s’estava coent entre els  militars i aquest creien innocentment, de que es tractaria de una altre “Sanjurjada”, ni li va contestar i a la nit del 18 de juliol quan li varen anunciar oficialment, de que l’exèrcit de l’Africa s’havia “aixecat”, ell humorísticament va contestar, doncs jo ara  me’n vaig a dormir.
Ara be en Franco, que aleshores era el  Capità  General de les Canàries i que feia temps de que és sentia menyspreat  per la República,  i que el tracte era de que amb un avió angles, finançant per en Joan March, que ja era conegut com El Pirata del Mediterráneo i es pot dir que va ser el principal finançador  del “Alzamiento”  i que després de la guerra  en Franco li va agrair, donant-li a preu de saldo i en contra dels tractats internacionals, la Barcelona Traction” i que ell va convertir en Energia Eléctrica de  Catalunya, tenia  de desplaçar-se el 18 de juliol a Tetuán, per tal de fer-se càrrec del Comandament de la “Legión”, cosa que al no fer-ho, es va autoproclamar cap de la  mateixa, el Tinent Coronel Yagüe  i en Franco fins el dia 19 de juliol  i quan  li varen demostrar de que en March havia obert una “deixa”, (us sona aquest  nom’) amb Lliures Esterlines a Londres,  en aquell temps la divisa més  preuada, per tal de que si amb en Franco i degut a “l’aventura” li passés  quelcom, la seva dona i la seva filla  tinguessin resolt el problema econòmic per tota la seva vida i aquell dia per fi, va ser quan va sortir cap a Tetuan i que en Yagüe ja li havia fet la feina bruta.
En March, per cert uns mesos abans del 18 de juliol, va estar empresonat per un assumpte tèrbol  financer i ves fins a on arribava el seu poder econòmic, que va poder corrompre al director de la presó a on estava internat i varen sortir per la porta principal de la mateixa, tots dos agafats de bracet, en March amb aquest director i del que mai més es va arribar a saber res d’ell.
El pobre Cambó, -que segons l’Òmnium Cultural “pagava amb en Josep Pla com  espia”- President del partit de dretes Lliga Regionalista Catalana, també va ser un dels finançadors del !”Alzamiento”, però  desenganyat del  franquisme,  al final va tenir de morir al exili
En Churchill ja ho va dir de que,   totes les persones tenen un preu,  i l’Indalecio Prieto, un home fort del PSOE, també va dir: O la República acaba amb en March o en March acabarà amb  la República,  i realment en March va acabar amb la República, i es  que, poderoso caballero, es Don dinero.      
PERE PI  CABANES

 Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 28 de maig de 2015

1752-EL PP JA ESTÀ TAMBÉ, COM CONVERGÈNCIA

Doncs després de la patacada moral que ha tingut amb motiu de  les eleccions de diumenge, avui li ha arribat la patacada econòmica, per què el jutge que te al partit imputat per el cas de la Caixa B del  mateix, junt amb el tres darrers ex tresorers, els ha exigit una fiança  de 1,200.000 euros.

I en Rajoy en les seves per fi declaracions a la seu del partit, quan va passar de puntetes sobre el tema de la corrupció, en va parlar com si fos un cas antiquíssim, però el jutge es veu de que ha posat els punts sobre les is.

Ja es diu de que, a cada puerco le llega su San Martín!  

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1751-EL “MOLT HONORABLE” ARTUR MAS. JA ES PREPARA EL RELLEU

Per què seguint l’exemple del seu pare polític, el Ex Molt Honorable, que aquest i abans de plegar, tots ja sabem de que es va fer concedir per el Parlament, la “collonada” de les pensions i altres mamandurries per els expresidents de la Generalitat, cosa que clama al cel, com si durant el seu mandat ja no haguessin gaudit de un  molt sucós sou.

Doncs ara el Parlament  -i que els hi hauría de caure la cara de vergonya, si és que mai algun polític n’ha arribat a tenir-ne-  ha aprovat una llei, feta a la mida per en Mas, quan surti de cap del Govern, per tal de que si surt condemnat per la costellada del 9-N, que sigui el Parlament el que ha de ratificar aquesta  sentència, i des de quan aquest ha d’estar per sobre de la Justícia, si sempre s’ha assegurat i segons la Constitució, de que tots els espanyols, som iguals davant de la llei, o es que ara resultarà  de que un president de la Generalitat, les lleis  se les pot passar per el replà de l’escala?

Per això la oposició, ja va destacar  la obsessió de algun  grup -el que vol dir que ja senyalaven a  CiU-  en preveure una situació particular pel encara president de la Generalitat.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

dimecres, 27 de maig de 2015

1750-EL PLORAMIQUES D’EN MAS

Ahir ens varem assabentar de que el govern de la Generalitat, es rebentarà 1.4 milions d’euros en una  campanya que ja tots sabem i de bell antuvi, que no ens portarà enlloc als catalans, sinó a llençar inútilment els diners dels contribuents, com si a Catalunya no tinguéssim problemes molt més peremptoris que no pas fer el Carnestoltes i avui ens surt en Mas amb  unes manifestacions que,  a los más viejos del lugar, ens recorda fefaentment el temps d’en Franco, de que sempre i segons ell, totes les culpes eren del contubernio judeo-masónico.
Mas ens recalca l’asfíxia  econòmica, uns dies després de la  patacada que va rebre CiU  a les eleccions, afirmant  de que el seu Govern  ha arribat al col·lapse i  per culpa de Madrid, ja que els hi atribueix  a una estratègia estudiada per el Govern Central i que les seves primeres conseqüències es veuran dintre de pocs dies, ja que tots els departaments de la Generalitat,  tindran problemes generalitzats per tal de poder afrontar pagaments a proveïdors durant els propers dos mesos. I envia per a donar la notícia als ciutadans, al seu predilecte Cap de Comunicació l’inefable Quico Homs, a veure si els catalans, a qui ens prenen contínuament per babaus, estem prou despistats i ens ho empassem.
Ara bé, ja descarta prèviament, de que la situació  afecti de cap manera  als seus treballadors  per què diu que això “sembla que està salvat” i sabeu que  vol dir realment en roman paladino? doncs de que els sous d’ell, dels Consellers, dels Diputats, dels Assessors  i les pensions vitalícies dels ex presidents,  aquests i com sempre , tenen la seguretat absoluta de que ni amb  les velles ni les  noves retallades, mai han  estat per ells, ja que cada mes han cobrat religiosament.
I com a “fi de festa”, en Mas va aprofitar la oportunitat per atacar a la Ada  Colau,  a la que acusa de formar una pinça  diabòlica amb Mariano Rajoy, por tal d’ofegar  econòmicament a  Catalunya, i es que aquesta ja ha declarat de que tan prompte prengui possessió de la Alcaldia, el primer que farà, serà  reclamar a la Generalitat, el deute de  180 milions d’euros, però que la oposició el calcula en 300 milions, que te amb l’Ajuntament  de Barcelona, ja que fins ara en Trias, era el proveïdor extraoficial de diners a la Generalitat.
I ara acabo d’escoltar per 8TV, que en Cuní  està entrevistant a la senyora  Colau, com  ella manifesta de que l’Artur Mas, el president de tots els catalans, sobre el paper, no s’ha ni dignat  felicitar-la per el seu triomf en les eleccions de diumenge, cosa que en canvi  el que si ho va fer i el  mateix dia, va ser en Trias.

Ja diuen que “de porc i de senyor”........
No seria la ocasió per començar a dir allò de “Vagi-se’n senyor Mas”? -frase que va fer famosa l’Aznar quan era a la oposició, referint-se a Felipe González, quan aquest darrer era president del govern espanyol i estava emmerdat fins el coll per el cas Gal- A veure si en poc temps ens podem treure del damunt un balafiador inútil com aquest!
Ara és l’hora, segadors!
PERE PI CABANES

 Sant Hipòlit de Voltregà  

dimarts, 26 de maig de 2015

1749-GANA EL QUE GOBIERNA

EL vencedor de las elecciones no es el que obtiene más votos sino el que consi­gue el gobierno, el que alcanza el poder. El Partido Popular, por ejemplo, ha venci­do por votos en las Comunidades de Ara­gón y Castilla-La Mancha, en las alcaldías de Madrid y Valencia, pero ha perdido las elecciones porque será delicadamente es­cabechado en esas Autonomías, en esos Ayuntamientos. Javier Arenas, vencedor en votos hace cuatro años en las andalu­zas, lo puede explicar muy bien.
Pedro Arrióla es hombre de reconoci­do prestigio como experto en profetizar el pasado. Muy seguro en sus errores, afirmó con inacabable desdén que los di­rigentes de Ciudadanos eran insignifican­tes y los de Podemos unos frikis. Para conservar algunas parcelas de poder, el PP precisará de la alianza con Ciudada­nos, partido vituperado por Rajoy, y el PSOE deberá formar un Frente Popular ampliado con Podemos si no quiere hun­dirse en el desastre.
Entre destacados barones del PP se ha­bla abiertamente de la necesidad de que Rajoy renuncie a presentarse el próximo otoño a las elecciones. No es esa mi opi­nión. Se ha producido un descalabro para el presidente pero no una catástrofe. Que­dan seis meses por delante y Rajoy puede recuperar una parte del terreno perdido.
Ciertamente su éxito económico resulta in­cuestionable. Basta recordar que hace tres años la prima de riesgo alcanzó los 638 puntos mientras ahora se mueve en el en­torno de los 100. Pero no solo de pan vive el hombre. Lo que ha fragilizado al PP y ha situado a Rajoy en el índice de aceptación más bajo ha sido la lenidad del presidente ante el ordago secesionista catalán; el des­dén al tratar los asuntos que interesan a aquellos que defienden la religión y que en número de 11.000.000 acuden a misa todos los fines de semana; la agresión de Monte­ro a la propiedad privada con una crecida desmesurada de los impuestos y un acoso agobiante de Hacienda; la pasividad ante las agresiones a la dignidad de Espuria por parte del mundo proetarra. Y una forma inadmisible de hacer política desde la so­berbia y la prepotencia.
No es verdad que el tiempo arregla las cosas. No es cierto que aquí no pasa nada. La doctrina arriólica roza, a 90%, la san­dez. Si Rajoy, tras el descalabro sufrido, no quiere hundirse en la catástrofe deberá saltar al albero del ruedo ibérico y lidiar al natural los problemas nacionales durante los próximos seis meses. Aun así lo tiene crudo y los «frikis» y los «insignificantes» le pueden dar un revolcón de campeonato el próximo otoño. Se perfila ya para el fu­turo de España un Frente Popular amplia­do, como ha ocurrido en varias Autono­mías y en no pocos Ayuntamientos.
La política de no hacer nada, en fin, ge­nera situaciones insalvables. Con holgada mayoría absoluta, Mariano Rajoy no ha si­do capaz de reformar la ley electoral para que gobierne en municipales y autonómi­ cas, como en Francia, el partido vencedor. O bien establecer la doble vuelta que evite la ingobernabilidad, la inestabilidad. No ha sido capaz tampoco el presidente de emprender la reforma constitucional que las nuevas generaciones exigen. Como he escrito reiteradamente, esa reforma cons­titucional o se hace ordenadamente desde dentro del sistema o nos la harán revolu­cionariamente desde fuera.

Luis María Anson, de la Real Academia Es­pañola.

1748-LA GENERALITAT D’ARTUR MAS EN PREN NOTA DE LA DISBAUXA DE LES MUNICIPALS, I ANUNCIA MESURES DE CORRECCIÓ COM NOMÉS EN MAS SAP FER-HO

Diuen els mitjans de comunicació d’avui dimarts 26 de maig del 2015:
-          Nova campanya de la Generalitat per ”fer una Catalunya millor”  segons el portaveu de la Generalitat (millor per a quí? – em pregunto jo, perquè, fins ara, les actuacions de la Generalitat d’en Mas, no s’ha distingit precisament per emprendre mesures de millores per les condicions de vida dels ciutadans). Bé, segueixen informant els mitjans de comunicació que els costos de producció i difusió dels anuncis puja a 1.300.000 euros. I la campanya es centra en dos eixos: la recuperació econòmica i l’Estat del Benestar. I si algú ho troba car i una disbauxa, posa com exemple la campanya que, en el mateix sentit, va portar a terme la Generalitat del sr. Montilla l’any 2009, on es vàren gastar 2.300.000 euros.
Total, més despilfarro a costa dels diners dels ciutadans, que es podríen emprar molt més eficientment en mesures socials ara, que és quan manen i ténen els mitjans per fer coses…si no se’ls rebentéssin en els seus jocs de rol, ja que això és el que veuen els soferts ciutadans de Catalunya, i no les promeses propagandistes buides del “faré,…faré…” en un futur imprecís a les que ens tenen acostumats els polítics d’aquí, d’allà i de més enllà, prometent que el día de demà lligarem els gossos amb llangonisses.
I pretendre justificar un despilfarro d’ara en propaganda inútil pels ciutadans, amb una altra disbauxa feta en anys anteriors per una altra força política del moment, … doncs no justifica res.
Sic transit gloria mundi”, locució llatina que vol dir “Així passa la gloria del món”, i que es sol fer servir per assenyalar l’efímers que són els triomfs.
 Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)

En Pere Pi també hi diu la seva:

VINGA  DISBAUXES

Voleu dir que no s’han venut l’enteniment aquesta trepa que ens governa, ja que es veu que encara no s’han assabentat de què, som la Comunitat més endeutada, la que te els impostos més elevats, la que ha rebut mes retallades i com que encara no en tenen prou amb el “cuento” de les Ambaixades i que jo sempre he demostrat  de que no serveixen per res,  ara resulta de que amb  algun sòmines de la Generalitat i com que no ho ha de pagar de la seva butxaca, ara es gasten 1.4 milions d’euros en una     “campanya institucional, per insuflar optimisme davant de la crisis actual i que el camí a la recuperació sigui irreversible i per tal de promoure una Catalunya millor” i com que la campanya ja s’ha endegat, se sent una veu en off, que assegura que la nova realitat s’acosta carregada d’esperances i renovades il·lusions, que jo crec, sempre dins de la meva modesta opinió, que mentre hi hagi aquest nefast govern de CiU, mai s’aconseguirà “gaudir” de una Catalunya millor, per molts diners que es malbaratin amb aquestes ridícules campanyes que no ens portaran  mai a enlloc, tret de llençar, una vegada més, els diners dels  nostres impostos.

El que sembla demostrar de que s’ha acabat, el tant reconegut, seny català.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dilluns, 25 de maig de 2015

1747-FRENADA EN SEC, AL PROCÉS SOBIRANISTA

I això de cap manera ho he dit pas jo, sinó que ho acabo de llegir en un dels diaris de més tirada de Barcelona, i sembla que ho confirma les  següents dades:

CiU va obtenir a tot Catalunya 667.665 vots -encara que d’aquets  hauríem de descomptar els de Unió, que el dia 24 varen votar, però que tots ja sabem que de independentistes no en tenen res-.

ERC 508.839 i la CUP 221.577, el que fan un total de 1.398.081.

Ara be, si en la costellada del 9-N, els del SI varen ser 1.806.336,  sembla  voler  demostrar que  408.255 possibles votants, actualment ja varen fer el salt dels partits independentistes.

O sigui de que, no hi més cera, que la que crema.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1746-SEQÜELES DE LES ELECCIONS DEL DIA 24

Al perdre l’alcaldia de Barcelona en Trias, quan ja es va donar per la pell i va confessar: És trist tenir-ho de dir president, però hem perdut!.  I ja ho va dir en Mas l`últim dia de la campanya electoral en el seu míting tant patètic: Si Barcelona ens dona la espatlla, no sortirem endavant,  doncs es una peça clau  per la supervivència del pols a l’Estat. I al guanyar Ada Colau, posa en dubte a Convergència, del seu procés soberanista català.

I en Mas, va dir una gran veritat quan va agrair tant intensament a Trias per la feina feta durant  el seu únic mandat, de que ha estat sempre al seu costat, ja que va convertir a l’Ajuntament de Barcelona en la Caixa B de la Generalitat, perdonant deutes o assumint inversions que realment corresponien a l’administració catalana i ves a saber si degut a aquestes mesures tan impopulars,  s’han allunyat els barcelonesos d’en Trias.

Llegit en un diari:  Si s’ha dotat d’algun com en Mas  per la Presidència de la Generalitat, no ens ha d’estranyar gens ni mic, del per què  l’Ida Colau no pot ser la alcaldessa de Barcelona. Més  clar l’aigua, sobre la insignificança  que tenen d’en Mas, que ha portat a CiU de derrota en derrota.

Però  ell i com els de Falange, Impasible el ademan.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1745-COM SEMPRE, HEM GUANYAT ELS QUE NO VOTEM

I que som els ciutadans del carrer, ja que és la única manera que tenim només i cada quatre anys, per poder demostrar-lis que ja estem enfastiguejats de tota la trepa de la clase política que ens han governat d’ençà que “gaudim” de la democràcia, ja que tots ells estant emmerdats fins el coll en casos de corrupció i només s‘han dedicat a autoconcedir-se totes les mamandurries que els hi han  convingut, ja que a Sant de què i per el sol fet, es pot dir de haver estat diputat quatre dies i que ja gaudeixen de un molt sucós sou i que només pagan un terç del mateix per l’IRPF  i a més a més, cobraran la pensiò màxima i en canvi mai cap d’ells s’ha preocupat per res, tant els Partits Polítics com els Sindicats, ja que tots ells estan subvencionats per el Govern de torn, del per què, els pensionistes som els únics espanyols que paguem aquest impost del IRPF dues vegades, cosa que amb  en Franco mai va succeir, ja que aquesta barrabassada se la va treure del barret, l’inefable ministre d’Hisenda amb en Suàrez, en Francisco Fernández Ordóñez, que Déu el tingui a la glòria.

Doncs si a Catalunya han votat només un 58,50% del cens,  vol dir que un 41,50% no ho hem fet i per la qual cosa, hem aconseguit, la majoria absoluta.

Ha sortit en Trias, que ha reconegut de que havia perdut l’alcaldia de Barcelona, però  i a continuaciò ens surt el somiatruites d‘en Mas, que després del seu terrorífic discurs  divendres, últim  dia de la campanya,  demanant el vot i donant a conéixer les desgràcies que  passarien dins del soberanisme si perdien aquesta alcaldia i aleshores i al so de timbals i platerets, ens dona a conéixer de que en canvi CiU ha tingut el major número de vots a tot Catalunya, que ha estat el 21,50% o sigui quasi la meitat dels que no hem votat, ERC el 16,40% i la CUP el 7,10% que fan un total del 45,40% el que demostra que de cap manera els partits independentistes, guanyarien unes eleccions plebiscitaries sobre la esmentada independència.

I el que faltava per el duro, escriu la Carme Forcadell  a 8TV, i ens assegura que aquestes eleccions han demostrat fefaentment, que cada dia hi han més adeptes per tal de poder aconseguir la seva tant desitjada, independència de Catalunya.

O sigui  que, de ilusión tambien se vive! 

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

diumenge, 24 de maig de 2015

1744-JA TORNEN A BUSCAR LES PESSIGOLLES AL “BENJAMÍ” DEL CLAN PUJOL, L’OLEGUER

Doncs la “Unidad  de Delincuencia Economica y Fiscal (Udef), busca encara més diners del  clan Pujol a Andorra, ja que en el escorcoll que varen fer a casa seva van trobar anotacions manuscrites  que poden al·ludir  a la existència  de diners encara no declarats i que encara te a Andorra, ja que hi figura una transferència de 74.195 euros a la seva societat The Itaca Investment Trust Limited radicada a Guernsey a les IIles del Canal de la Mànega de la que per cert és beneficiaria la seva mare, Marta Ferrusola i que a través de la mateixa ha portat a terme  les seves grans operacions immobiliàries que superen els 3.000 milions d’euros i que estan investigades per la Udef, com a presumpte blanqueig de capitals i delicte fiscal.

Per què l’origen de tots aquest diners son desconeguts segons la policia, ja que la absència de dades sobre la seva procedència, sembla sospitar de que procedeixen de un compte “camuflat” amb el Andbank d’Andorra, banc a on membres de la família Pujol hi tenen comptes.

Quan el patriarca el 25 de juliol es va veure obligat a confessar de la existència de 8 milions d’euros a Andorra, a la  vista de que feia dies que ja ho havia publicat el diari EL MUNDO, va assegurar de que aquets diners procedien de una herència del seu pare, cosa que ràpidament va canviar per una deixa, segurament assessorat per el seu advocat, de 140 milions de les antigues pessetes que fins i tot la seva  germana quan el dia abans de la confessió, li va fotre per la cara, però de quina herència em parles, Jordi?, ja que el seu pare hauria tingut de ser molt desnaturalitzat, que deixés tots aquets diners a la seva nora i a uns  nets i res de res als seus dos fills, quan en el veritable testament tot va anar a partir per els dos germans i que cap persona i només amb dos dits de front es pot arribar a creure ni somiar-ho, de que el gran economista i  prestigitador del Junior i tal com ho va declarar en al seva compareixença a la Comissió d’Investigació al Parlament i malgrat les seves grans dots reconegudes i els seus jocs de mans i amb només dos anys i invertint en lamines financeres de titularitat opaca, inversió creditícia que ningú més que ell coneix,  hagi convertit els 140 milions inicials amb  8 milions d’euros.  Ni el miracle dels pans i els peixos.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà    

divendres, 22 de maig de 2015

1743-UNA VEGADA MÉS, “TODOS LOS HERMANOS FUERON VALIENTES”



Mireu que en varen sortir de ben ensenyants els fills del Ex Molt Honorable i al mateix temps també tenen fama de ser molt llestos en negocis, tal com va voler intentar demostrar l’hereu, el Junior, en la seva compareixença a la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya,  malgrat de que la Marta, la seva mare, els va voler fer passar com de que, els pobres,  anaven amb una ma al davant i una altre al darrera, que fins i tot un soci de Rodrigo Rato, Jose Manuel  Sola Castel,  que te una empresa immobiliària amb l’ex Vicepresident en un govern Aznar, va abonar el 2007 a tres d’ells, Jordi, Oleguer i Josep, uns 100.000 euros en comissions fictícies o sigui il·legals, segons les qualifica la Unidad  de Delincuencia Económica y Fiscal (Udef), al fer-les passar  com “assessorament en la venda immobiliària  de un hotel e identificació i anàlisis de oportunitats d’inversió al sur de France, per la qual cosa la Policia  les titlla de injustificades i inusuals, ja que se’ls hi veu indicis de  “cohecho”, falsedat i tràfic de influències i per aquets motiu  ho han posat en coneixement del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, que ho coordina junt amb els fiscals José Grinda i Juan José Rosa, per tal de profunditzar en la investigació  d’aquesta nova derivació en el cas Pujol i a fi de poder determinar  la realitat d’aquests indicis,  demanant autorització  per tenir accés  a la totalitat dels informes realitzats per l’Agència Tributaria i confirmar, si realment varen tributar el seu dia per aquest concepte.  

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà     

dijous, 21 de maig de 2015

1742-INCONGRUÈNCIES DELS POLITICS

L’ORIOL JUNQUERAS, PREDICA EL QUE NO CREU: Doncs malgrat de que el seu partit i del que  ell n’es el president,  ERC i que és el que toca l’ase amb més virolència per lo de les estelades, ell que per cert és l’alcalde de Sant Vicens dels Horts, en canvi de cap manera ondeja l’estalada a la façana del seu ajuntament.

UNA MONJA, SOR LUCIA CARAM, CONFESSA DE QUE  ESTÀ ENAMORADA D’EN MAS: I entra en campanya a favor de CiU, amb el ferm recolzament del soberanisme i   lluny del seu convent  de Santa Clara de Manresa, es definex com la monja cojonera.

O sigui que s’ha ficat en campanya  electoral  una religiosa argentina, però elegida catalana del any 2014, malgrat de que el Vaticà l’ha cridada a files, degut a la seva enorme exposició  mediàtica en els darrers dies, doncs es una asidua a les tertúlies de la SEXTA i la QUATRE.

Fins i tot, va prendre part en un acte de campanya junt amb en Mas i en Trias,  als que va demanar, més  mitjans contra la pobresa i va recalcar: Jo no soc política  ni faig política ni faig militància partidista i això em dona llibertat  fins i tot per exigir, però va alabar –i dic jo, segurament amb un excés d’optimisme- les mesures  impulsades  per CiU durant aquests anys de crisis  i va posar tota la seva fe, en la independència de Catalunya.

Per la qual cosa li va faltar tempos amb en Mas, de que aprofitant l’avinentesa, d’apuntar-se  a cavall guanyador,  tal com ja te per norma i com anell al dit, per alabar pùblicament el coratge, la valentia, la serenitat  i la sabidurai de Sor Lucia  Caram, -“Societat Anónima de Bombos Mútuus”- i aleshores aquesta ho va aprofitar per manifestar: Jo sempre dic que estic enamorada del president. Aleshores en Mas va contestar-li: No se si la meva dona al sentir això, és sentirà  gelosa.

A veure si al final de tot aquest galimaties, portarà un divorci?

PERE PI CABANES

 Sant Hipòlit de Voltregà     

dimecres, 20 de maig de 2015

1741-A VUELTAS CON TV3 Y LA CONDUCCIÓN DE VEHÍCULOS POR LA GENTE MAYOR

María Angela Mangiafave
Muy Apreciado Pedro:
Estupendo! Me encantó la entrevista. Entendí un poco. Si no me equivoco, dicen que no existe en la legislación edad límite para conducir, pero que a partir de cierta edad, existen exámenes psicológicos, físicos, etc. para constatar que la persona está en condiciones normales para conducir. Tengo una duda, la señora Adela tiene 99 años?
Me quedo estupefacta de verlo a usted tan bien y pido a Dios lo conserve así por muchos y muchos años! El video es bien largo, no? Yo lo vi hasta el final, inclusive lo vi a usted conduciendo su coche con una tranquilidad absoluta.
La señora Adela me pareció también completamente lúcida. Qué maravilla!
Pedro, le confieso que ya vi gente grande de más de 90 años, pero nunca como usted ni como la señora Adela. Aquí hay gente de esa edad y hasta un poco más, muestran por la tele a veces ancianos cumpliendo 100, 105, 110 años, pero están hechos un estropicio, físicamente ni se mueven y para expresarse es muy complicado.
Bueno, me imagino lo famosos que habrán quedado después de esa entrevista! Usted ya era conocido por otros talentos y ahora más éste! Lo felicito de todo corazón. Reciba un abrazo afectuoso.
Angela                                                                                                              
=====================================================================
Hola Angela:
Aquella señora que tenía a mi lado si tenía 99 años, pero que de ninguna manera me la pude "ligar" (?), y que dejó de conducir, porque se le estropeó su coche y yo añadí que no se había podido comprar otro debido a la poca pensión que percibía.
Si cuando llegamos en un taxi pagado por TV3 que nos vinieron a recoger y devolvernos, porque fui con Jorge, pues él también me dijo que le gustaría poder asistir y estuvo en las bambolinas del estudio, y que con él también los domingos tomamos parte de una tertulia de Radio Voltregá, emisora que tenemos en Sant Hipólit y al bajar del coche al llegar ya en el estudio, nos esperaban dos azafatas y las dos se acercaron al mismo para "ayudarme" a bajar y yo les dije en plan humorístico: “Esto es un insulto, Vds. se creen de que no estoy en condiciones físicas de poder bajar de un coche?”  pues debían suponer que les llegaba un "anciano" y que ya estaba un poco molido.
TV3 me localizaron por un escrito mío sobre el tema, y que me publicó La Vanguardia y el martes pasado se desplazó un equipo de grabación hasta Sant Hipólit y estuvieron más de una hora filmando como yo conducía por las calles del pueblo y posteriormente me invitaron a ver si me gustaría tomar parte como "invitado" el día que se proyectara todo ello en dicha cadena y yo les contesté de que si me venían a buscar y devolver, ningún problema, como así sucedió.

Por ésto y aún cuando todo el video era en catalán, me permití en enviárselo, menos al empezar cuando la presentadora pronunció mi nombre Pere Pi, que ya quedamos previamente de acuerdo , de que ella quedaría unos segundos en silencio pues yo le pedí antes de entrar en antena, "es que me gustaría poder decir una tontería" y así "romperíamos el hielo inicial" y fue cuando yo dije en castellano: "cuyo ingenio admira el mundo,... a no, esto lo dijeron de Cervantes" Pere

dimarts, 19 de maig de 2015

1740-LA MONJA TERESA FORCADES, UNA ALTRE QUE TOCA DE PEUS A TERRA

O sigui que de cap manera no és pas com la Forcadell, ja que avui la he escoltada  quan l’entrevistava en Josep Cuní en el seu programa “8 al dia” de 8TV, hi ha dit clarament de que, desconfiava d’en Mas.

O sigui  que de cap manera, no soc pas jo sol  que li tinc mania amb  en Mas, tal com ja vaig dir ahir al matí en el  programa Els Matins de TV3 sobre el tema “Conduir per la gent gran” a on  havia estat convidat i em varen preguntar: com me ho havia fet per haver  arribat als 95 anys i encara estar en condicions físiques de poder  conduir correctament el meu cotxe i jo els hi vaig dir la veritat: doncs no ho se, per què si ho sabés, faria com la Doctora Asland hi faig unes pastilles i milionari. Però cosa que jo mai faré,  per què segur de que aleshores en Mas se’n aprofitaria i ens diria: Ho veieu, d’ençà que Catalunya es independent, els catalans vivim molts més  anys que no pas abans.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1739-LA “FAÇANA” DE RODRIGO RATO

Segons ha confessat el constructor alemany que el va arruïnar Rodrigo Rato amb les seves demores en el pago per la construcció  del hotel alemany i que al final va tenir de fer fallida, ja que li va deixar un deute de 2,5 milions d’euros i que alguna de les vegades, el va citar al seu despatx quan era el president de Bankia, segurament  per enlluernar-lo i demostrar-li que  malgrat les demores, tractava amb  persones “solvents”, però que en canvi i ja des de el primer pago que sempre va cobrar amb demores.

Normalment tenia de telefonar i dir, Que és el que us passa,  per què  no pagueu? i la resposta sempre era la mateixa: No et preocupis, que tot això se’t va a pagar, que ja saps de que al darrera de tot hi ha, gent seria!.

La veritat, segons va declarar aquest constructor, es de que  hi han hagut altres empreses  que tampoc han cobrat d’aquest senyor i per aquest motiu han tingut també de fer fallida . Curiosament va ser el meu primer contracte  amb uns espanyols i no em varen pagar.

I pensar de que aquest penques, fins i tot va ser Ministre  d’Economia amb el govern Aznar i que segons el difunt Botin, president del Santander, va ser el millor Ministre d’Hisenda d’ençà de la democràcia?, President del Fons Monetari Internacional i ja com a final,  va ser l’enterra morts de  Caja Madrid i Bankia.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1738-UN ALTRE NEGOCI PER L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC), EL CANVI DE LES ESTELADES

Primer va ser la venda de samarretes però fabricades al Marroc, com si a Catalunya no ni haguessin de fabriques de gèneres de punt i que les varen vendre al doble del preu que es trobaben a una botiga normal i en canvi ells, no crec pas de que paguin cap mena de impostos per vendre, o sigui competència deslleial, després  recomanar de  posar un drap groc al balcó i ara com de que tant temps d’estar penjades, les estelades s’han descolorit, amb  l’entrada del nou president -un altre escolanet d’en Mas- en substitució de la Carme Forcadell que havia exhaurit el seu mandat,  recomanen de canviar.les, per tal de demostrar i reafirmar encara més, la seva catalanitat independentista, ja que segons ells, es una manera de renovar vots.

De moment asseguren de que ja hi han anat 85 persones a canviar-les, amb dos mesos que fa que ja varen inciar aquesta campanya,  vaja èxit d’aglomeracions, de les 125 que tenien d’estoc, per la cual cosa faran nombroses activitats com, coloquis, xarles, música, presentació de llibres i fins i tot una paella popular.

Sobretot recalquen, que de cap manera cobren res per el canvi de les estelades que es vagin a canviar, únicament recomanen, això si molt humilment, un donatiu simbólic, malgrat de que diuen de que molts, no ho fan.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

dilluns, 18 de maig de 2015

1737-MAITE MASIÀ LA N º 2 DE ANTIFRAU, L’HAN AGAFAT INFRAGANTI

Esta ben vist que tal com jo dic sempre, entre la classe política que “gaudim”, no ni ha ni un pam de net, doncs ara resulta de que aquesta bona senyora, que sembla de que per el càrrec oficial que ostenta actualment, però anomenada a dit per el seu actual director Daniel de Alfonso, que ja va admetre  de que no va estudiar el seu expedient, per tal de comprovar si existia alguna mena de incompatibilitat abans de fitxar-la, quan la seva oficina es la que ha de perseguir als corruptes i ella  hauria de haver predicar amb l’exemple i en canvi sembla que el seu currículum no es pas el més recomanable per què ja surt en el sumari del cas ITV, per haver atorgat contractes a empresaris afins a Convergència quan estava al front  del Institut Català de l’Energia i també va atorgar contractes per valor de 123.000 d’euros a dos corporacions vinculades als Sumarroca i els Sagi, dues sagues empresarials tradicionalment vinculades al sector negocis  de  Convergència,  que es varen beneficar d’adjudicacions, sense passar per un concurs públic.

 Doncs ara resulta que s’ha sabut de que va cobrar 70.000 euros en dietes com càrrec del Govern, per què  va arribar a carregar 8.000 euros anuals a la Generalitat en concepte de “despeses protocol·làries i de representació”, per què gràcies a aquests complements salarials, Maite Masià  va aconseguir cobrar quasi 100.000 euros de salari,  en dos dels quatre anys que va passar en el anterior càrrec.

I en Mas deu estar d’enhorabona, ja que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), impulsada per ERC de una escissió de la Plataforma del Dret a Decidir durant el Tripartit i que fins ara capitanejava la “mitinguera” Carme  Forcadell que ha acabat el seu mandat i ha estat anomenat nou president Jordi Sanchez, que avui es l’adjunt del Síndic de Greuges Rafael Ribó i que males llengües asseguren de que utilitzarà tot el seu comandament com a piconadora d’Esquerra, ja que al final  ha acabat en mans de Convergència.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

dissabte, 16 de maig de 2015

1736-GARCIA PRIETO, UN ALTRE A QUI HAN EMPAPERAT

I això que era un “recomanat” del  Ex Molt Honorable, doncs de subvencions de la Generalitat  i com a president de la Federació de Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), sempre li van ploure a punta pala, però al final els Mossos d’Esquadra i sota la ordre de la Fiscalia, alerten de que el seu patrimoni no quadra amb els seus únics ingresos com a pensionista, per la qual cosa sembla  de un possible enriquiment il.lícit.

Segons informe de la policia catalana,  va triplicar el seu patrimoni entre 2002 i 2013, cosa que de cap manera quadra amb els ingressos que va declarar durant aquest periode, per la qual cosa se li suposa un saqueig  de uns 1,7 milions d’euros i està encausat  per una presumpta apropiació indeguda, junt amb altres quatre delictes.

Se li sumen als seus bens personals i els de la empresa Ramafran SL, de la que n’ès administrador únic, els Mossos calculen de que el seu patrimoni el 2.002 era de 244.938,60 i en canvi el 2013, que va tenir de dimitir  per les sospites sobre ell de  pretèses irregularitats  en la comptabilitat de la Federació,  te una fortuna  estimada en 711.748,32  deu anys després, malgrat haver declarat menys dde 14.600 euros anuals  de mitjana en aquesta etapa,  pocedent únicament de una pensiò de incapacitat.

Una vegada la seva dona va denunciar un robo a casa seva per valor de 35.215 euros,  i el botí  era: Un rellotge Rolex, valorat amb 15.000, i un altre de 2.800, una anell de 3.000,  un bolígraf Christan Dior de 1.100 i  un bolso Louis Bouton de 1500.

Va comprar dues parcel.les a Caldas de Montbui per un valor de 258.000 euros i en una d’ellas hi va edificar  una vivenda de 293 m2, te  un apartament a  Chiclana (Cadis), tenia dos vehicles  un Alfa Romeu de 11.559,80 i un any més tard va comprar un Mercedes de 35.000 i actualment circula  amb un Audi A6 que li va costar 36.765,19..

Els bens de la  Companyia Ramafran SL, pujaven 389.848,92.

Vaja discapacitat més capacitat!.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà