dimecres, 24 de juny del 2015

1807-LA FISCALIA ANTICORRUPCIÓ, TORNA A BUSCAR LES PESSIGOLLES A OLEGUER PUJOL

Ja que 8 mesos després d’haver-li registrat  les oficines i domicili particular i haver analitzat la documentació intervinguda, considera acreditat de que va incorre  en un delicte contra la Hisenda  pública, al haver amagat diners a Andorra  i que malgrat de ser els mateixos de origen desconegut, els  va introduir per invertir-los en grans operacions immobiliàries, per la qual cosa atribueix al fill petit de Jordi Pujol, blanqueig de capitals i delicte fiscal i com que el delicte supera els 120.000 euros, a partir de quin import el Codi Penal, castiga la evasió fiscal, vol que declari com a imputat davant del Jutjat de Instrucció nº 1 de la Audiència Nacional, doncs totes aquestes dades han estat aportades per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef), així com també  per l’Agencia Tributaria i és que el 2009 va  experimentar un increment del seu patrimoni, però no justificat, per un total de 748.538,92 euros i que això es només una petita part del boti  que el Clan va ocultar a Hisenda i què segons manté el seu “patriarca”,  però sense aportar ni una sola prova, procedeix, primer de una “herència” i que segurament i per l’assessorament dels seus advocats, ara s’ha traduït en una “deixa”, que assegura amb insistència li va deixar els seu pare.

La policia fins i tot parla del Clan Pujol, com una xarxa organitzada  de caire familiar, per el cobrament de comissions. I pensar de que aquesta família  i en un temps, havia estat l’espill de Catalunya. Qui els ha vist i qui els veu!

I mireu que acaben de declarar dos directius de AndBank, Rafael Gascó i Ricard Tubau, sobre les làmines financeres de titularitat opaca,  que al  l’hereu Jordi Pujol Junior, li varen  permetre multiplicar per 10,  els 840.000 euros que Florenci Pujol  “diuen” que va deixar a la seva nora i als seus 7 fills l’any 1980, doncs que ells i malgrat els 35 anys de experiència bancària, mai havien sentit ni a parlar d’aquest tipus de producte financer ja que no és de terminologia bancària.  I és que costa menys d’atrapar a un mentider, que no pas a un coix.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada