divendres, 31 de juliol de 2015

1899-EL CURULL DE LES PENQUES, DELS DIPUTATS I SENADORS

Tots sabem i de bell antuvi, de què els que hem treballat en una Empresa particular, amb el sou que cobràvem, que sempre  més aviat  havia estat migrat, teníem de cobrir totes les nostres despeses, o sigui la manutenció, si volíem anar a fer algun dia el vermut i el cost del desplaçament del  nostre domicili al lloc de treball, etc. etc..

Aleshores aquests que sempre s’anomenen, pares de la pàtria i que si es dediquen a la política, segons ells blasonen, es només única i exclusivament, per servir al poble, i que ja una bona  part del cost dels gins tònics que es beuen a la nostre salut, a la cantina del Congrés dels Diputats, els hi paguem nosaltres amb els nostres impostos -ja que estan subvencionats-  a Sant de què també els hi hàgim de pagar els seus desplaçaments, quan el seu sucós sou que ells mateixos és varen auto concedir, tal com també la majoria de les seves altres mamandurries que gaudeixen, la majoria de treballadors “por cuenta ajena” no arriben  ni de bon tros al seu import.

Amb  6 mesos, el Congrés  ha gastat 2.592.984,61 euros o siguin 14.320 diaris, entre el 1 de gener i el 30 de juny, en el desplaçament dels seus diputats, dades fetes públiques per la pròpia Cámara Alta.  Us recordeu de quan José Antonio Monago del PP era senador i després President de la Comunitat d’Extremadura, havia imputat viatges particulars, que varen ser  per anar a veure a la novia, a la Cámara Alta?.

La Mesa del Congrés va aprovar el 18 de novembre del 2014, un sistema de control sobre els viatges de “sus señorias”, quan el que haurien  tingut d’aprovar era l’anulació total de aquest dispendi i tot això em ple escàndol per lo d’en Monago. 

Per què no es fa un referèndum a tot  Espanya, a veure si els “paganos” de costum, estem d’acord amb aquestes disbauxes ja que sempre han anat a càrrec de les nostres costelles?

No caerá esta breva!

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1898-A TOTS ELS PRESOS, SE’LS TRACTA IGUAL?

Doncs sembla que no, perquè es veu de que s’ha reeditat una segona edició, com la de Isabel Pantoja, però aquesta vegada i no és pas la primera, que ha tocat a Catalunya.

Els funcionaris de la presó de Tarragona, denuncien irregularitats en el protocol, i han volgut expressar públicament  ell seu malestar, per el tracte de favor que està rebent Jordi Sumarroca Claverol, fill de Carles  Sumarroca Coixet, fundador junt amb l’ex Molt Honorable, de CDC  i patriarca de una de les famílies mes influents de Catalunya, que va ingressar a presó per ordre del Jutjat de Instrucció nº 1 de  El Vendrell.

Els esmentats funcionaris, argumenten de que el tracte de favor ja va començar als  20 minuts després de la seva arribada a la presó, per què va arribar a les 21,10 i a les 21,30, la  subdirectora  Misericòrdia Benavent i malgrat haver-hi normalment 5 funcionaris al  torn de nit, va arribar la mateixa per presidir el “comitè de benvinguda”, cosa inusual,  ja que no te cap sentit ni havia passat mai, el que sembla demostrar fefaentment, de que devia rebre alguna trucada directa de Barcelona, com això mateix ja va succeir,l quan ella també  va rebre al ex alcalde del aleshores encara CiU, de Torredembarra Daniel Massagué,  quan va ser detingut l’any passat  i que se li va oferir un sopar a la carta, ja que va dir de que  no li agrada el que li “servien”.

Els funcionaris no dubten de criticar  el servilisme i vassallatge, fins i tot a la presó, als poders polítics i econòmics que “vicien l’Administració”, per què els alts funcionaris, els mateixos, només  son designats per la Generalitat,  ja que no son funcionaris de carrera, per  la qual cosa poden ser cessats en qualsevol moment per el governant de torn i per aquest motiu, sempre rendeixen “pleitesia”  al poder polític  i de cap manera no volen problemes, encara que s’hagin de saltar  les normes.

Els contactes amb els seus advocats, els interns, els realitzen només de dilluns a divendres i sempre a través de un vidre entre el lletrat i el client, i en una sala de locutoris degudament habilitada i en canvi ell el fi de setmana, ho va poder fer en un despatx i amb contacte directe entre els dos.  Els funcionaris  al·lucinaven, ja que mai havien vist cosa semblant.

Jordi Sumarroca, està ingressat, però aïllat en una cel·la especial, per salvaguardar la seva integritat física  i és passa  21 hores dins de la mateixa  i només surt  3 hores al pati.

Per cert i com anècdota, només al entrar a la zona de ingressos va recordar al funcionari de que, allò ho havia construït ell.

I ja  com a final, dilluns que va ser traslladat a la presó de Can  Brians i que habitualment es fa de forma convencional els dimecres en autobús, amb  ell li varen fer una conducció extraordinària i en un cotxe dels Mossos d’Esquadra.

La secció sindical de CC OO, insta  a la fiscalia,  per tal de què depuri responsabilitats a la direcció  del centre penitenciari i al Departament de Justícia que dirigeix el conseller Germà Gordò, per  abús de poder i discriminació del restant dels reclusos.


PERE PÍ CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà

1897-ELS EMPRESARIS, TENEN INQUIETUT PER EL COST DE LA INDEPENDÈNCIA

La Cambra de Comerç de Barcelona i a través del seu president Miquel Valls, demana als partits soberanistes que concretin els seus programas económics, ja que fins avui dia només han parlat de la independència, com si aquesta fos la solució definitiva de tots els problemes que tenim els catalans actualment, però en canvi res de com aniría la economia catalana, si és que això s’arribés a aconseguir, mai  cap ni un n’ha parlat, ja que el procés sobiranista s’ha de tenir molt en compte de que  evidentment tindrà  conseqüèncias económiques i presenta moltes incògnites  i “el cost de la transiciò, de moment, també presenta molts problemes”, per la qual cosa demana de que aquests partits  expliquin la “possible” arribada  del procés.

Ells consideren de que una declaraciò unilateral de independència, pot llestar la recuperació  de l’economia catalana, malgrat que ja consideren de que una bona part de responsabilitat recau també en el govern central  per no oferir solucions, però ells tampoc han escoltat mai,  de  que els partits sobiranistes  presentin alguna proposta económica  clara, sobre els efectes  d’aquesta seva política  a Catalunya en aquest sentit.

No serà que aquesta ocultació d’informació, seguint la norma de la Generalitat, de no divulgar el que no els interessa, és perquè saben perfectament que el cost de la independència sería una càrrega tan regressiva per Catalunya que es pot estendre per espai d’una generació, o més? No? Doncs que ho expliquin! Els comptes clars i la xacolata espessa, senyor Mas!

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 30 de juliol de 2015

1896-Goirigolzarri

PUES NO, en España no ha habido crisis bancada. Esa expresión es una falacia in­ventada por políticos y sindicalistas para maquillar sus abusos en las Cajas públicas. Los Bancos españoles no han necesitado un solo euro de rescate. Están reconocidos entre los más sólidos de Europa. La audito­ría de Oliver Wyman, tan severa que hu­biera comprometido incluso a algunos Ban­cos alemanes, otorgó nota sobresaliente a nuestra Banca. Desde el gigante Santander; al que Emilio Botín instaló en el top ten del mundo, hasta las entidades de tamaño me­dio como la March, gestionada con eficacia por una familia sabia y seria, el sistema bancario español está considerado en Occi­dente como un ejemplo a seguir.

Lo que ha fallado en España, y de forma estrepitosa, ha sido la gestión no profesio­nal de algunas Cajas públicas, zarandeadas por la voracidad de políticos y sindicalistas. No, no ha habido crisis bancaria. Ha habi­do crisis de numerosas Cajas en las que po­líticos y sindicalistas se han regalado con sueldos rientes, opulentos blindajes e in­demnizaciones desmesuradas; en las que han colocado a sus parientes, amiguetes y enchufados; en las que han otorgado crédi­tos sin avales solventes a sus paniaguados. Políticos y sindicalistas convirtieron a una serie de Cajas públicas en negocios ruino­sos que ha sido necesario rescatar con el di­nero de todos y que se han reconvertido luego en Bancos gestionados profesionalmente. Los jetas de las tarjetas negras solo son la punta del iceberg de las tropelías de políticos y sindicalistas. Frente a sus atro­pellos, la gestión profesionalizada, por po­ner un ejemplo relevante, instaló a La Caixa entre las entidades más solventes del mun­do y a su presidente, Isidro Fainé, en lugar de cabeza entre los gestores europeos.

He leído con satisfacción pero sin asom­bro los resultados del primer semestre de Bankia. La antigua Caja Madrid fue una en­tidad próspera hasta su último gestor pro­fesional, Jaime Terceiro, cuya presidencia fue reconocida por todos como excelente. La politización y sindicalización posterior convirtió a Caja Madrid en una ruina sin paliativos. La solución a las tropelías y los desmanes ha tenido nombre propio: José Ignacio Goirigolzarri, un profesional acre­ditado de la Banca, con larga y fecunda ex­periencia, que en solo tres años ha devuel­to a la antigua Caja Madrid a la prosperi­dad, consolidando a Bankia entre las primeras entidades financieras europeas. Ha bastado una gestión seria y profesiona­lizada para transformar una entidad ruino­sa en un solvente negocio. Las cifras son muy tozudas. Frente a los números rojísi­mos de hace unos años, la gestión de Goiri­golzarri al frente de la antigua Caja Madrid ha transformado la ruina anterior en unos resultados que consolidan beneficios cre­cientes y que en el primer semestre de este año se han elevado a 556 millones de euros. No reconocer esta realidad significa sumar­se a la trampa semántica de los políticos ineptos y los sindicalistas voraces que ha­ blan de crisis bancaria cuando solo ha ha­bido crisis de las Cajas por ellos administra­das. Hemos padecido la gestión atroz que políticos y sindicalistas hicieron de muchas Cajas públicas, entre ellas Caixa Catalunya, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, Caja Ma­drid, Bancaja, Caja Murcia, Caixa Penedés, Caja Granada, Cajastur, Caja de Extrema­dura, Caja España, Caja Cantabria... Un río, en fin, de incesantes desmanes.


Luis María Anson, de la Real Academia Espa­ñola

1895-ELS COMPTES DE LA SEGURETAT SOCIAL, NO QUADREN

No pots pas escoltar cap tertúlia a  les TVs en que hi hagi algun representant del PP, que no blasoni dels mils i mils de llocs de treball que s’han creat durant el seu govern, ja que la SS supera  en 26.473 el número de afiliats als que hi havien el desembre del 2011, quan Zapatero va deixar el govern i el PP va iniciar la legislatura.

Però sempre es descuiden de donar a conèixer una altre xifra molt més  important que no pas aquesta, malgrat de que hi estigui relacionada i és de que en canvi la recaudació ha baixat  uns  400 milions d’euros mensuals, en els darrers 4 anys.

Ara la que s’endú la palma com a més dèficit en aquest aspecte i segons dades oficials de la SS i del INE, com la Comunitat més castigada i per tal motiu, “farolillo rojo” de la llista, és Catalunya. No hi podria tenir res a veure, per casualitat, amb aquest trist record, de que tot això, potser es degut, a la trepa de neules que ens governen, des de en Mas al davant, per què Catalunya  és a on han  baixat més els salaris el 2014 i son  actualment molt més  baixos que no pas el 2010.

I a que és degut aquest desfase?, doncs sencillament a la funesta legislació social amb què ens ha obsequiat el PP des de què legisla, per què resulta molt estrany tenir més afiliats i en canvi menys recaudació, però la resposta es molt senzilla:

En primer lloc, perquè actualment i des d’aleshores, els salaris son molt més baixos. Segons el INE van caure un 0,60% el 2014. Després les bases de cotització  han baixat els darrers anys i com a final sobretot, per  el creixement dels contractes precaris i a temps parcial, que cotitzen menys. 

El govern no ho vol reconèixer  que existeix aquest problema, però els sindicats -tots subvencionats- i la oposició tampoc, per qué fins ara ningú s’atreveix a afrontar una realitat tan crua.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1894-CATALUNYA REBRÀ 1.861,8 MILIONS MÉS, EL 2O16

Del Govern Central, comparat amb el 2015. Però que és això, comparat amb la immensitat del mar, oi? perquè si encara “gaudim” del Govern Mas, ja sabem de que son i com fins ara han estat, un veritable pou sense fons i que segons ha declarat l’inefable Montoro, s’ha ’imposat la practica dels números i no pas la quimera  impossible, com és el pla de desconnexió del Estat, tal com te previst, il·lús d’ell, l’Artur Mas, després del 27-S.

Per cert que segons dades oficials, Catalunya serà la Comunitat mes afavorida en aquest aspecte, però si aleshores encara continuem amb l’eslògan, Espanya nos roba, que hauran de manifestar totes les altres 16 Comunitats que van al darrera nostre? Per què aquest repartiment, segons el ministre, no hi ha  marge  discrecional per part del govern, si no que s’aplica d’acord exclusivament amb els criteris de la llei, tal com es va anunciar  al terme  del Consell de Política Fiscal i Financera.

Madrid ha demanat al “Fondo de Facilidad Financiera”, 1.012 milions per poder pagar amb rapidesa a 2.000 proveïdors, que ara encara te pendents la Cristina Cifuentes i que s’ha trobat de la seva antecessora, sort que totes dues son del PP.

I com que entre d’altres, Catalunya s’ha queixat de la obligació legal de poder arribar només al 0,30% de dèficit  per el 2016, Montoro els hi ha dit fredament: dejad de lamentaros  y coged la riendas de la gestión, aunque sea difícil.

I quan totes les Comunitats en pes es varen lamentar davant del ministre, de l’actual sistema de finançament  autonòmic, els va “assegurar” de que seu govern es proposa canviar-lo en la propera legislatura, però també els va recordar, de que ell ja se’l va trobar  i que havia estat aprovat  per la majoria de comunitats que ara el rebutgen, o sigui de que a algú li correspon  la paternitat,  però no pas a  mi.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de BVoltregà

dimecres, 29 de juliol de 2015

1893-ELS JUTGES QUE TENIM A ESPANYA

O el curull dels despropòsits. No eren uns delinqüents més i tal com també ja se sabia de les seves  connexions internacionals i que la seva estructura criminal era molt similar a les màfies russes i  qui dirigia la trama era un lladre de llei.

De tot això en va tenir coneixement  el titular del jutjat 43 de Madrid, que era el que instruïa la causa  contra l’entramat de delinqüents georgians i per si encara en tenia algun dubte  aquest mateix jutge,  va donar llum verda  a l’operació Aikon,  que es va portar a terme el  3 de juliol.

Però els investigadors  varen ser alertats, de que s’havia produït una delació de que els sospitosos estaven vigilats i com que el jutge i la policia  varen rebre informació des de Geòrgia de que havien tingut coneixement de que el lladre de llei, Zviad Darsadze, líder de la organització criminal, estava a  punt de ser detingut per les forces de seguretat espanyoles i per aquest motiu es va donar pas a realitzar la operació.

Per això  els investigadors, ara no arriben a comprendre  que va motivar finalment  al magistrat que havia instruït aquesta causa, quan  va  deixar a tots els detinguts en llibertat i que en canvi el jutge que estava de guàrdia quan es varen produir les detencions, va enviar a la presó a 15 sense fiança  dels 33 detinguts.

El malestar tant de la policia com de la Fiscalia Anticorrupcìó és molt forta,  ja que vinculen  a aquesta trama com a menys en  200 robatoris  a vivendes  i amb més de  100.000 euros de botí.

La mateixa, ja ha presentat un contundent recurs contra aquesta deplorable decisió judicial, però  que malgrat que ara fos revocada i tal com esperen, serà impossible  la seva localització, ja que amb tota seguretat, tots els malfactors ja han fugit  d’Espanya.   

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà    

1892-EL QUE ENS COSTEN ALS CATALANS, LES DÈRIES DEL SOMIATRUITES D’EN MAS

El Comitè de Savis, anomenats a dit per la Generalitat i especialitzats i experts en temes tributaris,  el que al final han recomanat, després de dos anys i mig que hi han estat treballat en la organització de una nova i suposada Agència Tributaria pròpia, per quan  -sempre parlant de  miracles- Catalunya sigui independent:

Fins ara, amb una de sola en teníem prou oi?, doncs ara en necessitàrem quatre d’organismes,  doncs com que la casa es forta, no repara em despeses.

L’Agència Tributaria  de Catalunya  -organisme de control e inspecció-.

L’Agència  Catalana de Recaptació de Ingressos.

L’Agència Catalana de Comerç Exterior i Duanes,  i finalment

L’Agència Catalana de la Propietat Immobiliària, que  integrarà  les funcions  cartogràfiques  de registre i fiscal del cadastre.

I com a “torna”,  es crearà  el Consell Fiscal, un òrgan independent  (permeteu que me’n rigui!) de l ‘Executiu català  i sotmès al Parlament. O sigui parlant en plata: Las  mismos  perros, con los mismos collares.

Algú d’aquestes ments privilegiades què desgraciadament ens governen -i amb les idees del Abate Simon de La  Codorniz, un setmanari humorístic del temps d’en Franco-  voleu dir de que  ha pensat mai en els milions i milions d’euros que ens costaria poder sufragar aquets esperits de grandesa d’en Mas?.

Que n’és  de diferent de pagar tu a pagar jo!

Els “experts” recomanen, suprimir les llistes d’empreses  defraudadores  i substituir-les per empreses fiscalment responsables.

I ja com a final, la Direcció General de Tributs –organisme ja existent- actuarà com expert  en  normativa fiscal junt amb la Junta de Tributs de Catalunya, per tal de canalitzar  els procediments  de prevenció i mediació de conflictes alternatius a la via contenciosa i crear un organisme de resolució de conflictes fiscals, o sigui, que embolica que fa fort!

A veure si al final i a les eleccions del 27-S, fotem fora de una vegada a aquesta trepa de neules que fins ara ens han governat i els que entrin de nou, què és dediquin única exclusivament, al que fins ara no ha fet mai en Mas, de governar en benefici dels catalans i resoldre els seus problemes i no fer volar coloms, com  ell ha estat fent fins ara, per tal de no haver de justificar el seu mal govern i des del primer dia.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1891-CDC i ERC fulminen al director de Catalunya Ràdio

CACICADES A GOGÓ! Cal tenir el control de TOTS ls mitjans de comunicació de Catalunya. TOTS sota la tutela de la Generalitat. Cal que Diaris, Radios i TV no siguin lliures d'informar com vulguin, sino que estiguin sota la supervisió i censura de la Generalitat de Mas i Junqueras.

La última cacicada ha estat la destitució fulminant del director de Catalunya Radio, Fèlix Riera. I per què? Acàs no era eficient en el seu càrrec? Res de tot això, el que passava era que aquest senyor era MILITANT D'UNIÓ DEMOCRÀTICA que, recentment s'ha separat de Convergència!

Una nova mostra del que pot ser una Catalunya Independent (independent?) tutelada per aquest parell de "demòcrates". Es comença per això, i s'acaba posant a la Policía i al Poder Judicial sota el control dels polítics.

Per la meva part, aquesta és una nova emissora que trec de les meves preferències, i no l'escoltaré més fins que deixin de ser "La Voz de su Amo", tal com he fet amb TV3, C-33 i altres. I això que el represaliat director, sr. Riera, havía fet pujar l'audiència d'aquest mitjà. I és que en Política, no valen l'excelència, ni el domini de la professió, ni els resultats positius. Només valen les amistats, dir a tot, si bwana, i actualment, sobretot ser de la “ceba”.
Malaguanyat país!

Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)

1890-LA GENERALITAT TROBA INADMISIBLE QUE S'IMPOSIN MULTES PER XIULAR "UN HIMNE"

La Comissió Estatal contra la Violència ha decidit proposar una multa de 66.000 euros al F,C, Barcelona, per la pitada a l'himne espanyol, en la final de la Copa del Rei, i la vicepresidenta de la Generalitat, sra. Neus Munté va manifestar la seva total disconformitat a aquesta sanció. 

Jo també estic totalment en desacord amb que s’imposi cap sanció al F.C. Barcelona per aquest motíu...a qui s'ha de sancionar és al president de la Generalitat, suposadament primera autoritat de Catalunya, que hi era present i amb un somriure socarró, i una expressió de cara on es veia clarament la seva tàcita aprovació a la xiulada, es feia totalment còmplice de l'acte de protesta.

Per tant, senyors de la Comissió Estatal contra la Violència, fàcin el favor de rectificar i d'imposar les sancions a qui realment pertoca. La xiulada va ser un acte polític, mentre que la Copa del Rei, era un acte merament esportiu. Per tant, les sancions han d'anar al grup asilvestrat que va fer físicament els xiulets (la policía té mitjans per a poder-los identificar perfectament), i al responsable màxim que va permetre la seva realització, el president de la Generalitat.

Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)

dimarts, 28 de juliol de 2015

1889-CANELA FINA

CIERTAMENTE que, en el ejercicio demo­crático de un Estado de Derecho, el primer ministro conservador David Cameron, res­paldado por la Cámara de los Comunes, autorizó un referéndum secesionista en Es­cocia que terminó manteniendo unido al reino de Isabel  II.

También es verdad que, con el mismo ejercicio democrático, el primer ministro socialista Tony Blair suspendió la autono­mía de Irlanda del Norte. Era la cuarta vez que esto sucedía. En 2001, por cierto, la suspensión se acordó para cancelar la con­vocatoria de elecciones anticipadas.

A mi manera de ver, sería mejor para to­dos que no hubiera necesidad en España de que el Gobierno aplicara el artículo 155 de la Constitución e interviniera total o par­cialmente la Autonomía catalana. Lo que ocurre es que eso no depende del Gobier­no sino del berrinche que agita a Artur Mas, a Oriol Junqueras y a sus cómplices. Si infringen la ley, el Gobierno de la nación no solo tiene el derecho sino el deber cons­titucional de extraer la Carta Magna del zurrón de las cautelas y, conforme al artí­culo 155, «adoptar las medidas necesarias» para «la protección del interés general», así como obligar a la Comunidad Autónoma de Cataluña «al cumplimiento forzoso» de la Constitución.

Tampoco son ajenas las Fuerzas Arma­das al deber de mantener el orden constitu­cional. El artículo 8 de la Constitución, aprobada en 1978 por la voluntad general libremente expresada de los españoles y, entre ellos, por abrumadora mayoría de los catalanes, dice así: «Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Ar­mada y el Ejército del Aire, tienen como mi­sión garantizar la soberanía e independen­cia de España, defender su integridad terri­torial y el ordenamiento constitucional». Conviene recordar que en un Estado de De­recho, las Fuerzas Armadas solo pueden ac­tuar obedeciendo las órdenes del poder ci que dimana de la soberanía popular.

Por mucho que Pedro Arrióla mantenga la sandez política de que el tiempo arregla todas las cosas y que aquí no pasa nada, Mariano Rajoy tiene la obligación, si pasa­ra lo que puede pasar el próximo 27 de septiembre, de aplicar la ley con todas sus consecuencias. La inmensa mayoría de los españoles desea que no se extreme la si­tuación hasta el punto de que el Gobierno se vea obligado a actuar conforme a los ar­tículos 8 y 155 de la Constitución. No será fácil que la cordura entre en el cerebro de Artur Mas, un pobre hombre que en el fondo no lucha por la independencia de Cataluña sino por mantener sus posaderas sobre la silla curul de la Generalidad. Las elecciones autonómicas del 27 de septiem­bre son la fórmula jibarizada que ha en­contrado Artur Mas para no responder ante el pueblo de su gestión política, abrmadoramente negativa. El presidente se ha asegurado de que, si gana el ordago plebisitario, él continuará en su puesto, prolon­gando su impunidad en el asunto Pujol, que le mantiene en la devastación personal y que anuncia para él riesgo de cárceL Aun así, y a pesar del cerrilismo político del se­ñor Mas y la idiocia de su insufrible son­risa, existían, y existen todavía, fórmulas para superar la situación y evitar el choque de trenes. Las calenturas del estiaje no de­berían nublar la razón de los gobernantes, que deben y pueden eludir las situaciones límite en beneficio de todos.


Luis María Anson, de la Real Academia Espa­ñola.

1888-ARA JA SABEM LES PRESSES DEL PP, PER CANVIAR LA LLEI LECTORAL

Doncs acaben de fer un estudi de tal com haurien sigut els resultats de les anteriors elecions amb el seu nou sistema, que ves quina casualitat, només beneficia a aquest partit.

La reforma donaría al PP, unes 200 noves alcaldies  i s’haurien obligats a fer la segona volta, les capitals de Madrid, Barcelona, Valencia i Sevilla i implicaria modificacions “només” a 1.693 municipis a la espera  de que és publiquin en el Butlletí  Oficial del Estat, els resultats definitius  del 24-M i a on  més de 36 milions  de persones, experimentarien algun  canvi en les alcaldies. Ves si en son de murris els del PP, amb  els seus nous invents.

Dels 5.373 consistoris,  podrien veures  afectats en un 70%, en  que ja governa la llista  més votada.

Si s’ha apliqués la  la reforma sobre els resultats actuals, sorgirien 915  noves majories absolutes i en 576 casos  no hi hauria canvi d’alcalde  i governaria la llista més votada.

El PP autor de a proposta, hauría estat el més beneficit, si les eleccions s’haguesin celebrat  sota la hipòtesi d’aquesta nova llei electoral i el gran perjudicat seria el PSOE.

 I aquì està  la trampa de la seva oferta tant urgent.

La “segona volta” és la novetat  que proposa el PP.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà    

1887-Un apaño de última hora

Mejor será que no intenten disimular lo que no admite disimulo Su problema no tiene nada que ver con el que tuvieron los com­ponentes de la candidatura, o lo que sea, independentista, que no se ponían de acuer­do en cosas tan obvias como la de incluir a políticos profesionales en su lista única y que han acabado por pergeñar un bodrio que no se lo compraría nadie en ninguna democracia conocida, pero que los catala­nes, anestesiados con las promesas de una Arcadia feliz de la mano de Mas y Junque­ras, no tienen inconveniente en aceptar.

El problema del PP catalán es otro y tiene ahora mismo una hondura muy considera­ble: las perspectivas electorales del partido en una convocatoria tan extravagante, pero tan decisiva, como la del 27-S son pésimas. Probablemente las peores de su historia. Y éste era el momento en que se necesitaba en Cataluña un puñado de partidos sólidos que defendieran con vigor y entusiasmo la idea de una España unida y respetuosa con las libertades de todos. Pero el partido en el Gobierno, el que alcanzó una apabullante mayoría absoluta hace cuatro años, se en­ cuentra en estado catatónico en la Comuni­dad catalana. Lo que se espera, a tenor de los últimos sondeos, es una pérdida de alre­dedor de la mitad de los 19 escaños que ahora ocupa. Es decir, una catástrofe, y eso en el momento determinante en que es ne­cesario sumar fuerzas para derrotar en las urnas a quienes pretenden separar a Cata­luña del resto de España.

Y no tiene candidato el PP para estas elecciones. No es verdad que se estén guar­dando precavidamente el nombre de quien va a encabezar su lista: es que todavía lo es­tán buscando. Pero tiene muy poco banqui­llo el partido en esa Comunidad porque la dirección nacional popular, empezando por su presidente, ha exhibido una dejadez inexplicable a lo largo de toda la legislatu­ra y no se ha preparado para una batalla que estaban convencidos de que no habría de llegar. Y, naturalmente, ha llegado. Esto es como si los bomberos o los servicios contra incendios no hicieran simulacros ni se ejercitaran porque estuvieran seguros de que no se iba a incendiar ningún bosque ni fuera a explotar en ninguna casa una bom­bona de gas.

Pues esto es lo que ha hecho el Partido Po­pular en los últimos cuatro años: no se ha en­trenado para lo que había de venir. Y ahora se encuentran con la necesidad de sustituir de urgencia a Alicia Sáitchez-Camacho porque con ella e:> cabeza ya saben que se hunden. Es lamentablemente tarde para darse cuenta de lo que tienen delante desde hace tanto tiempo. Y con un nombre de postín tampoco llegan a tiempo de arreglarlo. Lo malo de es­to es que ellos pierden pero lo acusa España.


dilluns, 27 de juliol de 2015

1886-MISCEL•LÀNIA O RETALLS (TERCER)

Núria de Gispert, anuncia el final de la seva carrera política reivindicant una “soberania plena”, per fi plega de Presidenta del Parlament i el seu discurs de despedida, semblava mès aviat que el feia un treballador ja cansat de anar a pìc i pala, doncs segons ella,  aquesta tasca  havia  estat, intensa, exigent i la mar de ferragosa i ara a descansar i a viure del “cuento”, tal com els seus anteriors antecesors, a gaudir de un sucós sou i esperar la seva posterior jubilació, que malgrat no haver cotitzat com hem tingut de fer tots els altres catalans de a peu, ella ja sap segur que gaudirà de la pensió màxima, més moltes altres mamandurries, o sigui que d’ençà que “gaudim” de la democràcia, tenim dues clases de catalans, els de 1ª, els polìtics i els de 2ª, els que amb els nostres impostos, els tractem a cos de Rei.

Jo quan veig tot aquest desgavell, em sublevo d’haver estat tant babau, quan l’abril del l’any 1937 i amb 17 anys, em vaig anar a jugar  la vida, presentant-me com a voluntari al Exércit de la República, al Camp de Instrucció Premilitar de Pins del Vallés (actualment Sant  Cugat) i d’allà anar destinat a la 236 Brigada de Guerrillers, a on hi vaig fer tota la guerra incivil, per defensa-la  i tot plegat per res.

Artur Mas, aquell que assegura que mai ha fet res fora de la Llei i el que acaba de muntar: Un model per la nova administració tributària, ens que ell clausurarà en una jornada, ja que preveu  que tindrà  Catalunya, a partir de la propera legislatura.I si no la té, quí resarcirà als catalans dels dispendis i malbarataments fets per Artur Mas? En una empresa privada, això comportaría responsabilitats penals, com aquell de Viatges Marsans. I els polítics, “si te he visto no me acuerdo”? Vinga home! La majoría dels ciutadans de Catalunya (perquè els independentistes són una minoría, com es sap) ja comencem a estar molt emprenyats d’haver de pagar les joguines dels nostres politics de torn i anar veient simultàniament, com se’ns segueixen retallant drets socials, que teníem, abans de que ells arribéssin al poder. Pels ciutadans no hi ha mai calés de la Generalitat, ara bé, pels seus Jocs de Rol, sempre els en hi sobren!

Segons el conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, servirà de marc, per donar a conèixer els 10 treballs  o informes elaborats  per experts en fiscalitat.

Aquests treballs han estat redactats duran els darrers dos anys i  mig, sota la coordinació  del director del Programa  per la definició de un nou model d’administració Tibutària de Catalunya. Jo m’estimaría més veure “els altres” informes, els que no es publicaràn, els que hauràn donat com a resultat la impossibilitat legal de l’existència d’una Hisenda Pública catalana, establerta unilateralment per la Generalitat.

L’ex monja Teresa Forcades, ja ha anunciat que el seu nou partit, no es presentarà pas a les eleccions autònomiques.  Segur que ja devia preveure la pedregada per la seva possible manca de vots.

El bocamoll de Miguel Angel Rivilla que ha tornat a estar elegit com a President  de Cantabria, ha tingut d’esbombar el que off the record,  li  va comentar  Felip VI sobre en Mas.

Un dirigent del PP, ha confessat de que Bárcenas li fot fàstig. Segur de que no ni feia quan repartia sobres de color marron, amb molts euros a dins dels mateixos.

En canvi en Mas sempre procura, no tenir de parlar d’en Pujol al que per cert, mai  ha condemnat.


PERE PÍ CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà  

1885-MISCEL•LÀNIA O RETALLS (QUART)

A l’Empordà i envoltat d’un munt d’empresaris, doncs algú ja va insinuar que si en aquell precís moment, hagués caigut una bomba, Catalunya s’hauria quedat sense cap empresari, el que sembla voler dir que hi va assistir, la creme de la creme i on el matrimoni Mas, iniciat per la seva esposa, varen  abandonar  de sobte el sopar d’una  boda, al tenir de sentir diverses crítiques i fins i tot alguna impertinència, sobre  el seu  “procés”.

Que no ho sap senyor Mas, de que tot això ja va inclòs en el seu sou?.

Per cert de que també asseguren que a la Pilar Rahola, el seu antic partit ERC, ha vetat el seu nom en la llista unitària  independentista què és presenta  a les eleccions autonòmiques del 27-S, cosa que en canvi ella nega, però apart, ja va donar el seu dictamen sobre Raül Romeva: És un ecologista convençut i anti taurí  militant. O sigui del seus.

La corrupció de cap manera es cosa del passat, tal com varen assegurar en  Mas i el seu escolanet el Quico Homs, només cal escoltar la conversa gravada que varen tenir l’ex diputat de l’Assemblea de Madrid, José  Miguel Moreno, amb el cap  de la trama Púnica, l’’empresari  David Marjaliza segons el sumari judicial i a on dona la sensació de  la impunitat amb que actuaven quan li diu: Bueno tio, pues nada,  que me voy de vacaciones. Sácame la pasta,  per què amb aquest lèxic demostra  sobre el modus operandi d’aquesta xarxa de corrupció,  que torna  a indignar una vegada més, a tota una ciutadania, ja fastiguejada dels infinits  escàndols que ja han sortit a la llum pública durant aquesta legislatura i que el PP s’emporta de moment,  la palma.

Les darreres perquisicions del jutge que investiga aquesta trama,  assegura  de que hi ha forts indicis del finançament irregular del PP valencià i aclareix sobre aquesta tela d’aranya  organitzada únicament, per tal d’aconseguir adjudicacions públiques  de forma irregular, però disseminades en varies regions espanyoles, a canvi de comissions del 3% per contracte i en benefici exclusivament dels polítics beneficiats.

Ja hi ha, quasi un centenar  de imputats, incloent  el presumpte cervell, el que va ser el número dos del PP a MADRID, Francisco Granados, actualment en presó provisional.

I en casos similars, hi estant emmerdats tots els partits politics que han arribat a governar, des de que es va instaurar la somiada democràcia  a Espanya i que  ja que està incrustada  en el cor de tots els partits ja que després del atur, és el problema que preocupa més, segons les enquestes habituals,  al ciutadà  espanyol.

I no acabaríem.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

diumenge, 26 de juliol de 2015

1884-MISCEL•LÀNIA O RETALLS, (PRIMERA PART)

L’Ada Colau alcaldessa de Barcelona, ha pixat fora del test i amb aquest simple “detall”, ja ha demostrat fefaentment de que el càrrec li bé gran, malgrat el poc de temps que l’ocupa i que ella segurament que mai no hauria ni somiat de que arribés un dia al seu abast i com que a l’Ajuntament  es veu que no tenen, de moment, cap més problema tant peremptori, aplica i com a  bona debutant, allò de que, quan un no sap que fer, el gat pentina, s’ha tret, anava a dir, del seu capell, però  segur de que ella i com a bona republicana, no n’ha portat pas mai de barret, doncs va esprémer la seva massa encefàlica i va donar l’ordre de retirar del Saló de Plens del Ajuntament, el bust del Rei Emèrit, Joan Carles I i per tal de que en quedés constància de la seva “heroïcitat” per la historia, va convocar espontàniament a tots periodistes habituals, per què gravessin l’acte i com que es veu que la primera toma no va sortir prou correcte per el seu gust, la va fer repetir, confonen, cosa molt natural amb una debutant,  l’Ajuntament, amb  el menjador de casa seva.

Perdoni senyora Colau, però malgrat les seves reminiscències republicanes i vostè ocupant un càrrec oficial tant important com és a l’Ajuntament de Barcelona, ho hauria de saber de que i segons la Constitució, aprovada per les Corts el 31 d’octubre del 1978 i després d’haver estat votada en un referèndum per tots els espanyols es va acceptar i per una majoria absoluta quasi total, Espanya, malgrat que li pesi, es una Monarquia Parlamentaria, a on el Rei reina, però no governa.

Què es pensa, de què si Espanya fos una República, el president viuria en un pis de Renda Limitada? Que  n’és de infantil. Sempre només recordi que Miterrand, el president de la República francesa i ell que era socialista o sigui dels de anar contra el burgués insaciable y cruel, la seva pompa va superar, cosa que encara mai cap governant ho havia aconseguit, la del Rei Sol. Es clar de que ell tenia de mantenir la seva família  oficial i la de la seva amant i la filla dels dos.

I ara anem per el Rei Emèrit Joan Carles I i que com a bon Borbó, sigue la racha,  recordem de que el seu besavi Alfonso XII, sortia de nit d’amagat i disfraçat, del Palau, per “anar de putes” tal com  diu actualment l’alcaldessa de Madrid i asseguren que va morir, per cert molt jove,  de sífilis. El seu avi Alfonso XIII “liat” entre d’altres, amb la Carmen Ruiz Moragues a la que va deixar-li de descendència i com a record, a Don Leandro, per cert fa temps ja reconegut, oficialment, com a seu fill natural, com si els altres es fessin artificialment.  Després del seu avi Alfonso XIII, què ja va dir la seva esposa l’anglesa Victoria Eugenia, que al final es varen separar i ella vivia a Lausanne.........“del meu matrimoni? que vol que li digui, els espanyols al principi son bons marits,  però després.........”. Desterrat va  morir tot sol, en una habitació  de un hotel a París.   El seu pare Don Juan, que era també un veritable Don Juan, malgrat haver-se casat amb una cosina seva.

I ara anem per l’ emèrit.  Primer, actualment és un gran gourmet, ja que totes les seves energies de iaio, les dedica a  visitar el restaurants més reputats de tot el mon i part del estranger. Quan era només que un  trist capità del exercit  franquista i com que “era tant guapo” va engatusar a una princesa de Grècia i només al entregar-li l’anell de prometatge ja va quedar retratat del tot, del que era realment, un pinxo.

Jo encara recordo i amb  molta enyorança, el dia que vaig anar a “demanar-la”, tal com es feia en aquell temps, a casa dels seus pares a la noia, qepr, que ens acabàvem de prometre el 30 d’agost del 1943  ja que des de  el 1941 al 1943,  només ens escrivíem, degut al collons de la inacabable mili franquista  i  com  que ja ens havíem triat mútuament per poder viure tota la vida plegats, amb l’amor que li vaig introduir aquell dia al seu dit la meva anell de prometatge, tal com ella a continuació em va posar la seva i fins el 17 de desembre del 1945 que ens varem poder casar.

Que va fer el “Pînxo” aquell dia ja tant llunyà? doncs segons asseguren “males llengües”, li va llençar l’anell  de lluny com aquell que tira un os amb un  gos. I com  han acabat? doncs després de fotre-li  tres fills i fer-li portar unes banyes de campionat, les darreres amb  la Corina i actualment es veu que cadascú fa la vida per el seu compte, ja que no volen pas mai més, dissimular res de res.

“Continuarà”

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1883-MISCEL•LÀNIA O RETALLS (SEGONA PART)

Marina  Castaño, la vídua de Camilo José  Cela, ha comparegut  davant del Jutjat d’Instrucció 2 de Padron (La Coruña), en  qualitat de imputada per malversació  de fons  públics, frau per les subvencions i apropiació indeguda  dels fons de la Fundació Cela,  amb els que pagava el serveis de la casa.

Pobre Camilo, ell que sempre va voler passar com un  demòcrata de bell antuvi i en canvi tots ja sabíem de que havia estat “censor” durant el règim franquista i potser es va creure de debò, que va “conquistar” a la Marina per guapo, quan ell i per aquest motiu, es va separar de la seva primera esposa, que en canvi sempre li havia passat amb net els seus escrits i per la qual cosa, el seu fill, també escriptor,  ja va trencar i de una forma definitiva els seus tractes amb ell i no en va voler saber mai més res del seu progenitor.

Si un sent a qualsevol del  PP, a les tertúlies que habitualment hi prenen part de un temps ençà, ves quina casualitat, tot el PP es honrat i l’únic “delinqüent” que tenien, era  en Bárcenas.

Tots recordem les vegades que el Jutge Ruz ja els va imputar  amb lo de la  caixa B, cosa  que ells sempre neguen per sistema, de que la única  caixa B, era únicament la que feia servir el seu tresorer, quan les obres del carrer Gènova, es varen pagar per aquest mitjà, segons el Jutge.

Doncs ara be la “verdad del cuento”. El Jutge  de la Audiència Nacional Eloy Velasco, que investiga la trama Púnica i a on  ja hi han 92 imputats, repartits entre Madrid, Valencia, Murcia  i Leon, assegura  que genera situacions de corrupció,  que la vincula al finançament  irregular del PP per el 24-M, doncs Daniel  Marjaliza  obtenia adjudicacions  a canvi de pagar les campanyes electorals a Valencia i el seu soci Francisco Granados, el cap de la trama,  va rebre 10 milions  i els suborns en 4 Comunitats  que incloïa, joies, vacacions  i obres d’art  i fins i tot l’ex  president José Mª Aznar havia maniobrat  el juny del 2014,  per evitar haver estat  esquitxat  amb l’explosió  del cas i també la seva esposa Ana Botella,   ex alcaldessa de Madrid, que també va gaudir  dels treballs de reputació  i posicionament online  efectuats per la empresa Eico,  propietat de un dels aconseguidors  de la trama.

I és el que jo he dit sempre: A Espanya i entre la classe política  que “gaudim”, no n’hi ha ni un  pam de net.

A Castelldefels  a on fins ara havia governat 32 anys seguit el PSC, ja  s’ha adherit a l’Associació  de Municipis per la Independència, però ja hi han hagut manifestacions de veïns, que és veu que no hi estant pas d’acord, o sigui una mica similar a com ens trobem a Sant Hipòlit de  Voltregà, què fins i tot alguns veïns que han manifestat: Estant bojos aquests polítics, doncs per què no ens ho han consultat abans i tal com ho fan a  Suïssa que fins i tot i ho fan només per el nomenament d’algun carrer?.

O uns altres que han dit: No estem preparats per afrontar el  futur sols . Amb el deute que ja tenim  i rodejats de lladres com els Pujol, quin futur tenim els catalans com Estat?.  Que consti  que això i encara que jo també ho pensi, no ho he dit pas jo, si no que ho acabo de llegir en un diari de tirada nacional. 

(Continuarà)                                            

PERE PÍ CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà   

dissabte, 25 de juliol de 2015

1882-LES QUIMERES O DÈRIES D’EN MAS

El que ha dit des de Madrid el president del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos, a la vista de les  baladrejades  soberanistes i fora de lloc del president de la Generalitat: No m’agradaria de que és tingués d’aplicar l’article 155 de la Constitució, ja que és un precepte legal, doncs  s’hauria de suspendre i intervenir la Generalitat. Es tracta de un article més i de cap maner a s’ha de dramatitzar, per què fins avui, mai hi ha hagut motiu per tenir-lo d’aplicar.  I el que avisa no es traïdor!.

Malgrat aquestes declaracions, també va admetre de que el desafio actual d’en Mas, és d’envergadura.

A més i en al seva intervenció, Pérez de los Cobos,  va destacar  el treball d’aquest Alt Tribunal,  en la àrdua tasca  de definir el model  econòmic,  corregint tant els intents de minimitzar,  com el projecte de descentralització  política que contempla Constitució.

Ja va manifestar també el dia 23 en el acte que va tenir lloc al Palau de Congressos,  el president   del Consell General del Poder Judicial, als nous 35 Jutges  de que,  no hi ha democràcia sense el respecte a la Llei.

I el periodista  que va donar aquesta noticia  hi ha afegit: O la cara de disgust que fa Felip VI quan posa al costat de Mas, ja que és una resposta proporcional de l’Estat a la  Insubordinació  colpista d’aquest “TIPO BAJITO I  MAL EDUCADO”. 

Llegit a la premsa: Mas  no solament  ha estat “l’hereu” de Pujol,  sinó el seu col·laborador més  estret, en la època daurada de les queixalades, ja que en els seus governs va anar desenvolupant les Conselleries de “Política Territorial i Obres Públiques”, “Economia i Finances” i finalment, “Conseller en Cap” i si realment i tal com ell assegura  de que durant tot aquest llarg temps, mai no es va assabentar  del que feien els trapelles dels fills d’en Pujol a les seves espatlles, ja demostra fefaentment, al seva incapacitat total  per exercir mai més, cap càrrec públic.

Tots haurien de recordar, el puntet de homenet que va voler fer el malaurat  Lluis Companys el 6 d’octubre  del 1934 i com desgraciadament va acabar i sembla mentida de que tot un  president de la Generalitat, no es vulgui recordar de la història, doncs ja es diu de que l’home, es l’únic animal que ensopega i més de una vegada amb la mateixa pedra i més quan un es posa expressament fora de la llei.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1881-UNS AMICS D’EN PUJOL, TRES DEL CLAN SUMARROCA DETINGUTS

Estretament vinculats als Pujol Ferrusola, per suposades irregularitats de la firma Teyco,  ressenyant a Convergència sota el focus de la corrupció.

Els desitjos de Mas  de aparcar el pujolisme i considerar-lo aigua passada en la seu parlamentaria dimecres passat, va tornar a topar amb la crua realitat, degut a la Operació Petrum, amb que va ser detingut Jordi Sumarroca Claverol, fill del patriarca, Carles Sumarroca Coixet,  cofundador de  Convergència Democràtica de Catalunya i que també va formar part del equip de Banca Catalana,  el diari El Correo Catalan i Avui,  junt amb Jordi Pujol, amb  el que els uneix una gran amistat tant per política com per negocis, -ja que la empresa Hidroplant, era propietat de les esposes de tots dos- la seva cosina Susana  i el seu oncle Joaquim i aquesta família una de les més poderoses de Catalunya  e íntimament lligada a  la  òrbita dels Pujol i CDC, han de respondre de presumptes delictes contra la Administració Pública, com son: blanqueig de  capitals i organització criminal  comés a traves del seu holding Teyco, uns dels braços del imperi  empresarial  creat per el patriarca.

També va ser detingut i ja per segona vegada, l’alcalde convergent de Torredembarra, Daniel Masaguè i Marià Júdez, gestor de empreses amb  seu a Palafrugell, per una denuncia presentada sobre un sobre cost de 650.000 euros en un aparcament construït a Torredembarra i que per aquest fet, les oficines de  Teyco ja varen ser registrades el juny del 2014 i per aquest motiu, Jordi Sumarroca ja va sortir imputat.

Aquesta detenció es vincula  a pagaments irregulars de quasi un milió d’euros, als comptes de  dues empreses del alcalde Masagué.

Els 8 registraments  efectuats a Barcelona, Manresa i Palafrugell,  es varen produir conjuntament per la Guardia Civil, malgrat no haver  transcorregut  ni 24 hores que tant el president Mas, com el seu escolanet el Quico Homs, intentessin aïllar  la nova candidatura soberanista  dels presumptes negocis  tèrbols de CDC i els seus círcols empresarials, quan varen “assegurar” de que en una Catalunya independent,  mai hi tindria cabuda la corrupció dins de la mateixa.

I això ens ho asseguren  uns, en que el seu ja desprestigiat partit i per el cas de corrupció  del Cas Palau, que va tenir  lloc quan ell era Conseller i fins i tot Conseller en Cap, i que en canvi, actualment ja te embargades 15 seus del partit que te escampades per tot Catalunya i que és  per aquest únic motiu, que ell no encapçala la llista electoral, Junts per el SI.  

Per què no se pas a qui pensen engatussar amb aquesta martingala o tripijoc, muntat única i exclusivament,  a  major glòria del Caudillet,  Mas.

Cada vegada es veu més clar que, quan el capo gran va fundar Convergència amb un grup d’amics, ja tenía per objectiu ser una associació gangsteril “de protecció”, a semblança d’aquelles mafies americanes dels 1920-1930, encara que menys violenta. Però la finalitat era diàfana: en quant es féssin amb el poder, gràcies a la retòrica simplista, però efectista de l’ex molt honorable, l’empresa que volgués treballar a Catalunya, convertida ja en la finca de l’amo, abans s’havía de retratar “passant per caixa”, a satisfer el que els mejicans en diuen “mordida”. Què bé! I visca l’Estat de les Autonomíes, perquè es veu que això mateix passa igualment a la majoría d’elles.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà     

divendres, 24 de juliol de 2015

1880-EL REI FELIP VI, VA PLANTAR LA CANYA A EN MAS

El dia 23 què es va desplaçar a Barcelona en un acte oficial al Palau de Congresos, tal com va ser la entrega  dels despatxos a 35 jutges de la nova promociò que ha sortit de la Escola ubicada a Barcelona des de el 1997, amb la que la Alta Magistratura de Magistrats i Vocals, varen trasl·ladar un fort recolzament al Monarca, en presència d’en Mas, quan va dir molt solemnement que: per les Institucions del Estat, el respecte a la llei  no es una alternativa, sinó  que es tracta de una exigència  inexcusable en les persones  que exerceixen responsabilitats públiques, es una arrell molt més profunda, respectar la Llei ja que és la font de la legimitat  i l’exigència  ineludible per una convivència  democràtica en pau i llibertat, amb el que varen respondre tots els jutges amb  un fort aplaudiment.

Per cert de que en Mas de cap manera  es va pas donat per al·ludit quan va manifestar i amb tot el cinisme a la premsa: Nosaltres no ens hem saltat mai la Constitució ni les Lleis.

Passem llista?: Després de la xarlotada del 9-N, la Fiscalia General del Estat  ha presentat una querella contra Artur Mas, Joana Ortega e Irene Rigau  per desobediència, prevaricació, usurpació  de funcions i malversaciò de fons públics i 7 mesos després  de l’admisiò de la causa instruida contra els tres, s’està a l’espera de que s’els convoquin  ja per anar a declarar  en qualitat de imputats.

La seva permanent negativa a aplicar la sentencia dels Tribunals  en materia de llengua i educació.

Tant sols començada la legislatura, Mas va impulsar  una declaraciò de soberanisme  al Parlament, que va ser declarada  inconstitucional per el TC  el març del 2014.

Al mateix temps va crear un Consell  per la Transició Nacional per disenyar Estructures d’Estat  per Catalunya, un acte totalment il·legal i deslleial .

Mas no sent cap respecte  per les lleis que emanen del Parlament espanyol, tal com ell mateix ha declarat un munt de vegades.

I ara esta a punt de trepitjar una linia vermella, que pot obligar al Estat a adoptar mesures legals, com pot ser fins i tot, la intervenciò de la Generalitat, d’acord amb la Constitució, per tal de frenar el seu desafiament per despres del 27-S, en què els independentistes ja han assegurat  que de cap manera donaran cap pas enrrera.

I fins i tot Mas, va arribar al extrem  de manifestar que  no pagaria la seva part del deute espanyol, si l’Estat no estava conforme amb negociar la independència de Catalunya.

Llegit en un diari de tirada nacional: Major irresponsablitat, impossible. Artur Mas i Gavarró,  es un dels polítics  més mediocres que ha produit la democràcia espanyola.


PERE  PÍ CABANES – Sant Hipòlit de Voltrregà.    

1879-AMB EL PP, VOLEU DIR DE QUE LA JUSTÍCIA ES CEGA?

Perquè resulta que amb la majoria dels 12  jutges del Tribunal Suprem, votats el seu dia per el PP, s’ha donat un cas que segons els entesos, diu que no s’havia produït mai, de no renovar el mandat a un president de Sala  i quina maniobra reforçarà encara més,  la desconfiança ciutadana habitual  amb la Justícia.

 Doncs han rellevat al jutge del TS que ves quina casualitat, és el que vigilava els actes de  Govern, des de les decisions del mateix, sobre els canvis normatius  i fins i tot els indults i que també supervisa  els nomenaments  de alts càrrecs judicials, ja que Carlos Lesmes, president del Consell i del Tribunal Suprem ha aconseguit i per primera vegada,  de que el president  de la Sala de lo Contenciós-Administratiu  no renovi el seu mandat.

José Manuel Sieira l’afectat, ha denunciat “intrigas palaciegas al que ha catalogat com a “Palau d’Intrigues” el Consell General del Poder Judicial, per què el seu successor ha estat un amic del esmentat Lesmes, Luis Maria Díez-Picazo,   que el govern ja el va designar  el 2012  per presidir la comissió  d’experts  per la reforma de la Llei Orgànica  del Poder Judicial (LOPJ) en el que va coincidir amb el mateix Lesmes  i que va obtenir el recolzament de 12 dels 21 vocals,  en front de 8 de Sieira i  1 de Eduardo Calvo.

Que ho fa, de que en tota cosa en que intervingui la nostra classe política, ja tant i tant desprestigiada i que  sempre ho han d’emmerdar tot, i a veure si per fi un dia, aquests nomenaments siguin escollits per  els mateixos jutges i mai com fins  ara per els que han estat prèviament seleccionats  i per tal de que els Partits polítics que no hi puguin fotre la grapa sota cap concepte, i  molt menys tota la trepa de la majoria de corruptes polítics, que per desgracia en tenim tants a Espanya i sobretot, d’ençà que “gaudim” de la tant somiada democràcia.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà    

dijous, 23 de juliol de 2015

1878-JO TAMBÉ SOC, XAVIER SARDÀ

Ja que quan vaig veure la foto dels quatre aspirants a presidents del Barça, disfressats amb la samarreta soberanista i a més a mes, al costat dels tres principals candidats a la cèlebre llista d’en Mas, vaig sentir vergonya aliena, quan l`únic que s’havia declarat independentista de pro, va ser l’inefable Joan Laporta, al que tots ja li coneixem i de  bell antuvi el pa que si dona,  doncs jo sempre he cregut que de cap manera mai s’ha de barrejar l’esport amb la política,  ja que al final tot sempre acaba malament.

Qui carai els devia ensarronar aquell dia a que es deixessin entabanar amb anar a fer els ninots tots tres, doncs amb  en Laporta ja se hi podia comptar, guarnits d’aquella manera. Jo crec de que el Barça sempre ha estat un símbol real de Catalunya, per la qual cosa ja el varen batejar i amb temps d’en Franco, com el que és,  més que un club, però mai he sentit a dir de què  els més de 100.000 socis que son, de que  tots son independentistes, aleshores en Bartomeu ja no podrà dir  mai més,  de que ell és el president de tots, els barcelonistes,  ja que jo estic segur del tot que no  ho son tots de independentistes sinó  que hi deuen haver de tots els partits i fins i tot de fora de Catalunya  o sigui del altiplà.

I ara al pobre Xavier Sardà li ha tocat, bailar com la mas fea, a l’escriure el que pensava, doncs ha topat amb tota la caterva del sectarisme més pur i ja secular de tota la trepa d’independentistes i sobretot els professionals de l’insult, per només haver escrit, de que amb ell i com aficionat barcelonista li molestava aquesta fotografia, que l’han fotut a parir, doncs normalment els d’aquest per mi inútil pensament i tal com els partits únics de les dictadures i a Espanya en varem tenir un  bon exemple amb prop de 40 anys, que  només ells estant en possessió de la veritat  i en canvi la història ja ens ha demostrat que de sempre i amb la capa dels nacionalismes, s’han comés les pitjors barbaritats d’aquest mon. Alemanya amb  el nazisme, Itàlia am el feixisme, Espanya amb el franquisme, la URSS i els seus satèl·lits amb el comunisme i tot el que acaba amb “isme”, doncs afortunadament, democràcia, no hi acaba.

És el peatge que hem de pagar els catalans, per escriure el que pensem. Quina tristor!

Xavier Sardà, no ens coneixem de res, però i en aquest aspecte, estic completament d’acord amb  tu.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1877-La España asqueada

El españolito que paga impuestos casi confiscatorios se levanta un día con el escán­dalo Gürtel. A la semana siguiente le des­pierta el estruendo andaluz de los Eres. Un mes después se solivianta con el caso Bárcenas. En la jornada posterior se queda es­tupefacto ante el latrocinio de los cursos de formación. Después le azota el asunto Palau, la escandalera de la familia Pujol, los dineros que cobran del chavismo o de Irán algunos dirigentes de Podemos.
No se salva casi nadie, ni el Partido Po­pular ni el PSOE ni Convergéncia ni Comi­siones Obreras ni UGT. La voracidad de nuestra encanecida clase política y de la casta sindical carece de límites y arranca a mordiscos los más suculentos pedazos de la tarta nacional. Cuando aparecen nuevos partidos, la sabiduría popular los define sin vacilar, como en la pancarta exhibida en Sevilla: «Ciudadanos y Podemos, bonitos motes, nuevos grupos que intentan chupar del bote».
La ciudadanía está de acuerdo en pagar impuestos justos. No está de acuerdo con el abuso fiscal que obliga, cada año, a dedi­car los seis primeros meses de trabajo a en­gordar las alcancías de Hacienda. Al mar­gen del renglón de las corruptelas, una parte sustancial de la recaudación se dedi­ca a sufragar el despilfarro de los partidos políticos y las centrales sindicales que gas­tan como nuevos ricos. Con el dinero pú­blico, a casi todos se les hace el culo cham­pán domperignon. En 1977, los españoles pagaban 700.000 funcionarios. En el año 2011 esa cifra se había elevado a 3.200.000. Un parte sustancial de los empleados pú­blicos en las cuatro Administraciones -la estatal, la autonómica, la provincial, la municipal- están elegidos a dedo por los partidos políticos y los sindicatos que se han convertido en agencias de colocación para enchufar a parientes, amiguetes y paniaguados. Hasta el Tribunal de Cuen­tas, al que corresponde fiscalizar los gastos, se ha convertido en la apoteosis del nepotismo.
Y no, no se trata de destruir los partidos políticos y los sindicatos. Se trata de rege­nerarlos y democratizarlos, para desterrar definitivamente la vergüenza de la corrup­ción y el escándalo del despilfarro econó­mico. España está asqueada, profunda­mente asqueada. A los españoles les pro­duce un asco indeclinable la sociedad tábida en la que viven.
Conviene no perder el sentido de la rea­lidad si queremos mantener una nación próspera y estable. Los sindicatos son im­prescindibles en una sociedad democráti­ca. Hay que reconducirlos, no despedazar­los. Lo mismo ocurre con los partidos políticos, instrumentos claves en una de­mocracia pluralista plena. Está claro que es indispensable cercenar de raíz su voraci­dad económica, su tendencia incontinente al derroche, su insufrible altanería, su so­berbia y arrogancia. Un político en cande­lera, de cuyo nombre no quiero acordarme, cuando ve un relámpago cree que Dios le está haciendo una fotografía. Conviene no olvidar que durante la primera mitad del si­glo pasado, la reacción frente a los abusos de los partidos condujo al fascismo en Ita­lia, al comunismo en Rusia, al nazismo en Alemania, al franquismo en España, al salazarismo en Portugal... Los partidos polí­ticos requieren una profunda regenera­ción. Son, en todo caso, imprescindibles para articular la democracia y la libertad.


Luis María Anson, de la Real Academia Espa­ñola.

1876-ARTUR MAS, SE’NS HA EMPRENYAT

I malament rai, quan tot un  president de la Generalitat, enlloc de contestar amb “fair play” els retrets de la oposició i amb prous arguments per rebatir-los, el que fa es únicament  i amb un to més aviat aspre, a insultar-los,  per el que sembla que vol demostrar que ja es veu a venir la pedregada per sobre a la vista de les eleccions del 27-S i ja no es recorda de que quan ell estava a la oposiciò i les fotien ell i el portaveu de CiU i sense  engaltar contra el Tripartit i en canvi mai el president  del Parlament que era de ERC, els va recriminar, cosa que no ha fet i per aquest motiu ha quedat com un drap brut, la actual presidenta del Parlament, la impresentable  Núria de Gispert, de aclamar a la seva actual bancada de CDC al començament de la sessió i de una forma  més aviat autoritaria fer-lo callar, enlloc d’atendre la petició de Albert Rivera, però  que  no es va pas deixar acollonir, i en canvi va amonestar a Ciutadans, quan la seva portaveu Inés Arrimades va intentar i sense éxit de que  Artur Mas es retractés, malgrat la barroera i ofensiva contestació del  president  Mas, com si aquest tingués butlla per insultar,  que fins i tot, al president del grup parlamentari del PSC  es va atrevir fer-lo  quadrar-se com a  militar, abans d’intervenir.

A Rivera el va titllar de “ignorant”,  al atacar-lo aquest  per les xifres del atur i la destrucciò de empreses, ja diuen de que cap geperut es veu el gep, i a la Sánchez-Camacho i al PP, de “hooligans”, per plantar cara al seu “somiatruites” de secesionista.

I després surt l’escolanet d’el Quico Homs, assegurant de que a a Catalunya, ja no hi haurà mai més cap cas de corrupció mentre Mas sigui president, doncs els fins ara coneguts, ja  son coses de altres èpoques i del  passat.

Que poc costa desmentir a un desllengut i per això hi han les hemeroteques. Lo del Oriol Pujol amb les ITV, quan era diputat i portaveu de  CiU al Parlament i al  mateix temps, secretari general de CDC i en Mas president  de la Generalitat. I quan en Mas  era  Conseller  d’Economia i mes tard Conseller en Cap, va ser quan els fills del seu pare polític, en feien de les seves a la finca particular del seu pare, el Ex Molt Honorable, que era  Catalunya i que avui tots ho sabem i que en canvi ell mai se’n va  ni assabentar.

I després un altre record que te Catalunya i per una cosa que Mas quan estava a l’oposiciò em va prometre per  mail i que encara tinc, que anul·laria i que no ha complert com no ha fet tampoc res, com també ho va fer en Rajoy i com a bons polítics que son els dos i que és,  l’Impost de Succesions i Donacions.

Catalunya ocupa un altre trist primer lloc, amb hereus que han renunciat a la seva herència, degut a no poder pagar aquest impost el 2014, amb una xifra de  34.332 casos, segons informa  el Consell General del Notariat o sigui un augment del 211% comparat amb  el 2007.

I després un altre que clama al Cel, en una autònomia a on  mai hi han calés per res, que quan va arribar en Mas, Catalunya devia 33.000 milions d’euros i actualment ja en debem més de 60.000 milions. Amb que se’ls ha pogut patejar i amb tant poc temps?.

Mas-Colell ja ho va dir: per fí tot això s’acabara de una vegada i per totes. I el diputat del PP Rafael Luna, li va contestar: Ja hi ha encara una manera més fàcil, presenti només vostè la seva dimisiò i  ja està tot acabat.  

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà