dimarts, 1 de setembre del 2015

1967-LA CREACIÓ DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES, UN NIU DE CORRUPCIÓ

Jo no se pas de qui va ser aquesta idea tant genial, de les Comunitats Autònomes, però que estic segur del tot,  de que se li podria donar el Nobel a la incapacitat i a la ineptitud,  quan es va aprovar per les Corts, o sigui per polítics, la Constitució  Espanyola el 31 d’octubre  del 1978, ja que al cap dels anys s’ha demostrat fefaentment, que només buscaven la seva menjadora i a on ells si podrien anar encabint, per tal de poder viure, del ofici per mi el més  detestable i denigrant que es coneix avui dia i que és  viure de la política,  ja que es varen presentar les mateixes, com la tierra de promision, i en canvi no han resolt mai res, ni tampoc ho faran, apart de crear artificialment unes classes polítiques autonòmiques i dels seus clients,  que sempre han estat només que  un focus de corrupció  i de un dispendi públic inaguantable.

Només cal recordar el trist reinat del Virrei Jordi Pujol I i família, que Catalunya es va convertir al final, en la seva finca particular i que tots ja sabem o esperem, però com al final acabarà, quan acabin de rendir comptes amb la Justícia, que a Espanya ja ho sabem i de bell antuvi, de que la mateixa, sempre és tardana, però que tard o d’hora, arriba.

Algú i amb només dos dits de front es pot arribar a creure, de que Espanya pot mantenir 17 Parlaments amb milers de diputats, quina seva i única  missió oficial, és que quan tenen d’assistir a un Ple  hi  han acabat de parlar el Cap del Govern hi ha contestat el Cap de l’oposició, sempre, i el president del Congres mai s’ha atrevit a posar-los firmes o aixecar-los la canya,  el 99%  tots foten el camp esperitats, per què ves quina casualitat, a tots ells i de cop, els hi ha vingut una necessitat fisiològica, però que els dura fins el moment que han de votar i que tots i com un ramat de xaiets, esperen quan per fi es decideixen a tornar als seus escons, només a veure el dit que aixecarà el portaveu del seu partit, que els “insinuarà”, si han de votar, si, no o abstenir-se.

I per compensar-los per aquesta tasca  tant feixuga, però intranscendent per els ciutadans  de ha peu, els contribuents els em de pagar els seus sucosos sous i les seves i moltes altres mamandurries, però  de que ells mateixos s’han auto concedit?.

Jesucrist ja ho va dir, de que èramos hermanos, pero no primos.

I únicament el que som els espanyols realment,  una colla de babaus.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada