2010-LES “PENQUES” D’EN MAS

Diumenge al vespre, vaig escoltar la entrevista que a través de la SEXTA li va fer la periodista Ana Pastor, al nostre president de la Generalitat Artur Mas i vaig quedar realment garrativat, doncs es va limitar a repetir, fil per randa, exactament tot  el mateix que ja va dir en la seva compareixença a la Diputació Permanent del Parlament, tal com si fos un DVD ratllat..

Què Convergència no te  cap  problema de corrupció i que posaría les mans al foc per el seu extresorer  Daniel Osácar, que per cert està  imputat per el Cas Palau i en canvi jo hi afegeixo: Però i per aquest mateix Cas tenen  Convergència, embargades per el jutjat, 15  TOTES  les seves seus repartides per tot Catalunya.

Va repetir, de que ell no controla les finanças de CDC, però que eligex per aquesta tasca,  a “persones de la seva confiança, honestes i correctes” i per això creu en el seu col·laborador.

Doncs miri quan jo era director de banc, tampoc estava mai al darrera de la finestreta de Caixa, però jo bé em cuidava prou de fer els arqueijos corresponents, per tal de que mai, cap Caixer, que malgrat ser també de la meva confiança, però que un dia un Caixer no em fes portar la lliura.

No va respondre tampoc res a si, finalment, dimitiria si perdia les eleccions.

També li va preguntar per les tantes donacions a CatDem i ell va assegurar de que totes eren legals i que si les empreses les feien i amb tanta generositat, era degut únicament, no a “cap favor polìtic” sinó per què es sentien identificades amb la línia polìtica de  Convergència, que  defensa  un model de país, que sempre ha  afavorit la iniciativa privada. Em va cridar l’atenció  quan vaig sentir aquesta bajanada, de que no se li allargués  el nas com Pinotxo.Com si no sabéssim tots a aquestes alçades, que a Catalunya no hi treballava cap empresa que, previament, no hagués passat per caixa a pagar “la mordida”, o “l’agraïment” per les concessions adjudicades!

Precisament el que si que es va veure que li va sentar però que molt malament, va ser quan li  va preguntar per lo del 3% i ell va negar rotundament de que el  seu partirt mai ho hagués cobrat (home, fins i tot hi ha empresaris que ho han confessat públicament que els hi havíen fet pagar!), però ell, “erre que erre”, continuà dient que, prova d’aixó era de que encara  mai el seu partit, havia estat condemnat per un jutjat. Quan jo ho vaig sentir, vaig pensar interiorment, quina barra i pocavergonya, però immediatamt vaig pensar, es clar que te raó, per què  les comissions del Cas Palau, tots sabem de que  eren del 4%, 1,50% per Millet i Montull i l’altre 2,50% per Convergéncia i després i tal com va assegurar Carod Rovira, que ell sabia que les comissions que es cobravan eren del  5%  i segons també asseguren males llengues, que en Pujol Junior, havia arribat a cobrar el 10%, per la qual cosa es del tot segur, que mai trobaran res, nomès del 3%

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà