divendres, 25 de setembre del 2015

2043-MÉS SOPARS DE DURO

Diu un escrit de “Junts pel SI”:

Hola xxxxxxx,
Els darrers dies, "els partits del NO" i el govern del PP han intensificat el seu missatge de por escampant falsedats sobre les pensions en una Catalunya independent.
El cap de llista Raül Romeva, el Cap l’Oposició Oriol Junqueres i el President Artur Mas han redactat una carta on exposen de manera clara i inapel·lable com el futur estat català pot, no només garantir les pensions de tothom sinó millorar-les.
Cal que entre tots aturem la mentida. Hem de donar confiança i seguretat als pensionistes catalans i explicar-los que no hi ha cap motiu per patir pel present i futur de les pensions. Per això és fonamental que ens ajudis a difondre la carta i el cartell explicatiu que t’adjuntem:
- Reenvia la carta i el cartell a tots els teus contactes.
- Descarrega't la carta
- Fes copies per distribuir-les a les persones grans del teu entorn.
- Descarrega't el cartell i n’imprimeixis copies.
- Penja'l al casal d’avis, al bar del poble, al CAP... a tot arreu on pugui haver-hi persones pensionistes.
Davant de cada mentida difosa pels seus altaveus, nosaltres som la millor resposta.
Jordi Martínez i Soler
Responsable de Comunicació Directa
=====================================================================
Fins aquí l’escrit de “Junts pel SI”.
D'en Mas i la seva colla no se'n pot creure res. No sap res i només ven fum i més fum. Heu vist alguna vegada que recolzi els seus fums amb dades numèriques fiables? Jo no, i n'estic segur que ningú, sempre envía als seus segons i tercers a fer jocs de mans amb matemàtiques recreatives. De filòsofs ens en sobren i no fan gracia, sempre estan pels núvols i, com a governants, són un desastre, com en Mas. Bueno n'hi havía un que sí que era graciós, que li deien "el sepulturer filòsof".......-per cert que a casa dels meus avis paterns, la  tenien aquesta “placa” de gramòfon,  que era un monólog molt graciós, que vàren gravar uns reconeguts locutors de Radio Barcelona, Toresky (1869-1937) i Miret, Toresky feia de supulturer i en Miret de mort -  i que no es dedicàven a la política, afortunadament.

Els del govern central, no és que siguin més macos ni tampoc forçosament millors que els catalans, però estàn acostumats a pagar, i paguen. Doncs, com deia aquell ministre conyón: "los experimentos se hacen en casa y con gaseosa".
En el pamflet de Mas-Figueras-Romeva hi ha: Números sortits de l’aire, filosofía i bons desitjos...i prou. Però ja us puc assegurar jo, que no sóc ningú, però que sempre m'han dit que tinc un cert bon criteri, que SI NO TÉNEN CALÉS, NO PAGARÀN... PERQUÈ NO PODRÀN. I després què? El mal ja estarà fet. Pels pensionistes, que s’hauràn quedat amb un pam de nas, el resultat serà el mateix, tant si els diuen que els pagaràn les pensions i després no els hi paguen, com si ja els diuen directament que no saben quan les podràn pagar, que sería lo més sincer. Però per l’Artur Mas no que no és igual, perquè en el segón cas, és dubtós que els pensionistes el votéssin. En el primer, ell ja podría assolir el poder, que és el que vol realment, i després un altre maco discurs pels pensionistes, demanant paciencia i dient que en el menor temps possible els pagaràn les pensions tal com els va prometre, però sense comprometre’s a res. Fum i més fum…però en Mas ja estarà col·locat, cobrant els seus 150.000€ anuals. I “els carlins que els mati Déu, I si no, per què els hi posava”, no?
No. Gràcies. Ho sento, però els pensionistes volem anar a lo segur. I en aquesta seguretat, també vull creure que les intencions d'en Mas són sinceres. Ell ja voldría poder pagar els pensionistes, però ha malbaratat qualsevol estalvi que podés haver tingut la Generalitat i ha estat un pèsim Gestor de "lo public". Les voldría pagar però, senzillament, no podrà, perquè els diners no li cauràn del cel. De on es finançarà, si tots els mercats ja li han dit per activa i per passiva que els bons de la Generalitat són paper-escombraríes, i que per això, tindrà les portes tancades a qualsevol credit occidental? Doncs aquesta és la historia. La Generalitat de Catalunya, avui per avui, no és més que una altra Bankia. No hi ha més secret.
I ara només ens faltava que entrés en el circ mediàtic amb disquisicions econòmiques i fent promeses, l’inefable Raül Romeva! Quina credibilitat ens pot mereixer aquest senyor en quant als seus coneixements econòmics? No consta que tingui cap mena de formació en aquesta materia. Llavors què diu? Què promet?  I, amb què basa els seus teòrics superàvits econòmics? D’això se’n diu senzillament “parlar per boca de ganso”.
Mirin, senyors del "SI, a qualsevol preu": Pels catalans, sempre pesarà més la cartera que la bandera. I si no s'ho creuen, ja ho veuràn.
No s'hi amoïnin més, però molts catalans ja n'estem cansats de que ens vulguin vendre continuament "sopars de a duro" en aquests temps que corren.
Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada