I va arribar el 27-S, en ple pont de la Mercè que, vista la fabulosa
participació en les eleccions, va demostrar que la crisi no permet a
molta gent anar-se'n de pont, potser per culpa de les retallades
aplicades pel mateix govern que va convocar les eleccions en una data
tan curiosa.
I es va votar. I jo em pregunto, ¿tu muntes les
eleccions més transcendents de la història de Catalunya, forces una gran
coalició anomenada Junts pel Sí, amb la primera i la segona forces
catalanes, amb la col·laboració d'un star system que provoca la
simpatia de gairebé la unanimitat dels catalans -inclosa la meva-, i amb
tot això no arribes ni a sumar els escons que abans tenien aquestes
formacions per separat? I també em qüestiono: tu parles d'eleccions
plebiscitàries, i aconsegueixes que ho siguin, i resulta que sumant les
forces que portaven la independència al seu programa electoral et quedes
al 3% de la meitat dels vots. Amb aquest balanç, sincerament, ¿què has
guanyat?
En cinc anys els catalans hem anat a votar en unes
autonòmiques tres cops. Un rècord només a l'abast dels grecs. I
espera't. I em fa la sensació que seguim en el mateix punt. Bé, en el
mateix no. El bipartidisme espanyol PP-PSOE surt molt tocat de
Catalunya. Igual que la rebolcada que ha rebut Podem. Però pel que fa a
la independència, ¿de veritat que queda claríssim que la gran majoria
dels catalans volen emprendre aquest camí? ¿Ho han manifestat d'una
manera rotunda? ¿De veritat que es pot fer aquesta lectura d'aquests
resultats? Crec que no. I el pitjor: seguirem aquí estancats, amb el
monotema. I mentrestant cap govern farà res per solucionar els problemes
de la població.
Jordi Évole
Periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada