dilluns, 30 de novembre de 2015

2250-LES PENQUES DEL QUICO HOMS

El candidat del nou partit i que com a cap de llista, s’estrenarà en les properes eleccions del 20-D, sota el pompós nom de Democràcia i Llibertat i com a succesor de la desprestigiada Convergència Democràtica de Catalunya, o sigui, los mismos perros, però con los mismos collares, ja que per estar imputada en casos de corrupció, te embargades 15 seus que te escampades per Catalunya,  ara ens surt de què, tolerància ZERO davant de la corrupció, com  també amb Convergència, ja que “començarà per casa, si no s’han fet les coses be” i per tal de recuperar la confiança dels ciutadans.

 Però és de que encara ho dubte, de si a Convergència hi han hagut casos de corrupció, començant per el seu “fundador”, i família?

I després acusa al PP de polítiques agresives, doncs es veu de que ell encara no s’ha  assabentat de que en Mas, no pot pas obrir la boca, que no desafïi al Govern Central i així ens va.

Va ironitzar també sobre el plan FLA, malgrat de que be el varen signar quan es va implantar i que només i gràcies amb el mateix, la Generalitat pot aconseguir prèstecs hi ha  interès “cero” i de que i segons ell ha declarat, ”el que fa el FLA, es un atac als farmaceutics”. Es necesita tenir barra, ja que es veu de que tampoc s’ha assabentat  de que acaben d’arribar 309 milions del FLA, però que 101 milions aniran directament  a pagar una part del deute de 330 milions, que te la Generalitat amb les farmàcies.

I desprès ens surt el seu segon en Carles Campuzano, de que ells  treballaran per “reforçar  l’Estat del Benestar que el PP ha liquidat  i trencar la fractura social  que ha provocat la gestió del Govern Central.

O sigui de que i com sempre, la culpa es de Madrid, el que confirma el que jo he dit sempre, de que mai, cap geperut s’ha vist el gep.

 Però acàs no és en Mas i entre totes les Comunitats, el cap de les retallades i que és precisament  per aquest i entre altres motius, que els de la CUP acaben de confirmar,  que de cap manera mai el recolzarien a ell com a president de la Generalitat?.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

diumenge, 29 de novembre de 2015

2249-LA CUP, HA FET PAM I PIPA AMB EN MAS

Ha tingut lloc a Manresa, l’assemblea anunciada de militants de la CUP, per en principi i de moment, parlar sobre el seu no recolzament i com fins ara, a la investidura d’en Mas, com a President de la Generalitat i per el parlament que ha fet i com a cloenda del acte, la “segona” de la CUP, l’Anna Gabriel, ha dit i amb  molta energia, de que ells de cap manera fan cap xantatge i que per  aquest motiu tampoc admeten de que en facin amb ells i del que es tracta és de buscar una persona però de “consens”, per què la CUP i tal com ja portaven en el seu programa electoral, que de cap manera recolzaran  mai  l’Artur Mas, com a president de la Generalitat de Catalunya.

O sigui que ja ho saben els de Junts pel Si, que malgrat el que va demanar i amb  tanta insistència en Mas  a Seva, els “altres” ja li han contestat, com  també havia fet el Quico Homs, com  també en Tardà de ERC, què si per fi voleu formar govern, el primer ha de fer, i que es el que fa temps que hauria d’haver fet en Mas, ja que ell i per el que s’ha  vist, és l’únic inconvenient, plegar de una punyetera vegada  i deixar pas a “saba” nova i sinó, doncs cap a unes noves  eleccions, de les que tinc el pressentiment de que el seu nou partit, Democràcia i Llibertat, sota la batuta del Quico Homs, es fotran la gran patacada

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2248-IMPOSTOS A CATALUNYA

S'acaba un any intens electo­ral i, amb ell, una oportunitat histórica d'entendre per fi un dels grans misteris economics d'aquest pais: per qué a Catalunya paguem sempre més per tot. Ningú s'ha dignat a donar una expli­cació de quins són els motius pels quals aquí l'IRPF és dels més alts del pais i del món, o l'impost de patrimoni, o el de successions, o el de donacions, o el d'actes jurídics, o l'IBI, o les plusvàlues munici­pals. Pèrô també les taxes universitàries, el transport, la sanitat, l'educació, el combustible, l'IPC... Tot, absolutament tot, és aquí més car.

Aquesta situació  evidentment, fa que les empreses siguin menys competitives i també està portant que la recaptació disminueixi, per què les empreses i les perso­nes que poden marxen, i moltes d'altres ni tan sols ja vénen.

Aquesta situació fiscal diferen­cial és anticonstitucional i també és contrària al desenvolupament de Catalunya però, curiosamene en aqüestes eleccions en què s'ha parlat des de la independència fins a la suspensió de l'autonomia, des del corralito, fins a la sortida de l'euro, ningú ha explicat el per què d'aquesta situació fiscal asfixiant. I és que sembla que qualsevol partit que governi, tant al Govern central, com a l'autonomie, com als ajuntaments catalans, siguí de la ideologia que siguí, tots coincideixen en un únic punt: seguir apujant els impostos a Catalunya.

JOSEP MARIA GALOPA

Barcelona

2247-EL PLORAMIQUES D’EN MAS

Hem vist i sentit per la Tele, com es queixava i molt amargament, de la manera que el Govern Central el fa suar per anar-li entregant i de mic en mica, els 3.334 milions d’euros que va aprovar per Catalunya del FLA, ja que diu de que es una vergonya i és com si ell ara demanes caritat, però no els envien amb ell, sinó que aniran  directament a les farmàcies.

Ara be amb en Mas, apart de faltar-li moltes altres coses, es veu de que també ha perdut la memòria, per què comprovo de que ja no es recorda de que La Llei Estabilitzadora Pressupostaria i que per la qual cosa es va establir el FLA , Fons de Liquiditat Autonòmic, que son  uns préstecs que pot fer el Govern Central a les Autonomies, però signant uns compromisos, que ara quan els hi demana el Govern Central, en Mas se’n queixa, ja que per exemple Catalunya, que no pot pas trobar  finançament  a l’estranger, degut a que el seu crèdit està catalogat  com a Bo escombraria  i a més a més, que hauria d’abonar uns interessos exorbitants i en canvi amb  el FLA, el govern els deixa a un interès “0”, doncs es dona la punyetera casualitat de que aquesta llei i que ara en Mas troba tant nefasta, va ser aprovada al seu dia, amb els vots únicament del PP i de CiU, o sigui de que amb el  pecat, ha trobat la penitència.

Després una altre que es veu de que ha tingut de baixar del ase, la Carme Forcadell, la flamant presidenta del Parlament, de que i en el recurs que ha tingut de fer davant del Tribunal Constitucional, sobre haver-li “deixat en suspens” el document  tant  desgraciat i de pinxo, tal com és el seu text i que va aprovar el Parlament i com excusa de mal pagador, ha assegurat de que el mateix és “nomes” que una simple suggerència, però que de cap manera s’ha posat pas a la practica.

PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 28 de novembre de 2015

2246-ARTUR MAS AL FINAL, S’HA TINGUT DE BAIXAR-SE ELS PANTALONS

O sigui de què i malgrat dels seus posats habituals d’homenet, i que de cap manera ho dic pas per la seva estatura, que s’ha tingut de rendir davant l’evidència i complir les condicions que previament ja va signar el seu dia, quan va voler gaudir de les ventatges del FLA, ja que Catalunya accepta, hi ha començat a complir les “condicions”, el control diari de les seves factures per part del ministeri d’Hisenda, i que els diners que rebi del esmentat Fons, no els pugui fer servir de cap manera, per les seves fóbies soberanistes, tal com ha sigut fins ara.

De  moment el Govern Central, ja ha transferit  319 milions d’euros i que 101 milions serviran per pagar, però directament, la factura de les farmàcies del mes de novembre o sigui que encara queda el deute de mesos anteriors, que son  218 milions d’euros.

Ara la Generalitat encara tindrà per cobrar 3.035 milions d’euros, que tal com ja li han informat, se li anirà transferint una part cada mes i durant 10 mesos, però sempre que és continuïi complint  les condicions del Estat.

El deute actual de la Generalitat, arriba prop de la esgarrifosa xifra de 70.000 milions d’euros i encara sort de que la majoria el te amb el Govern de Madrid, que els interessos a pagar son, “0”.

Ah! i per alló de que, Espanya ens roba, resulta de que la Comunitat Autonomica que ha resultat més beneficiada en el repartiment del FLA ordinari de novembre, ha estat, i com sempre,  la Generalitat de Catalunya.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2245-A GARCIA PRIETO L’EX PRESIDENT DE LA FECAC, NO LI FALTEN MALDECAPS

Doncs la Federació d’Entitats Andaluses,  reclama una fiança  de 2.66 milions de fiança  al seu ex president per saquejar-la, ja que  exerceix d’acusació contra el que va ser el seu màxim exponent,  per haver-se apropiat, suposadament, de ingressos en les edicions de la Feria d’Abril de Barcelona  entre els anys  2008 i el 2013 i defraudar  el us de subvencions, i amb el que també hi te involucrats a dos dels seus fills, per cert un president al que tots els dirigents dels partits polítics catalans en aquella època, li anaven a fer la “pilota”.

Per la qual cosa, demanen l’embargament del 50% de la seva vivenda habitual, una plaça d’aparcament, un xalet a Caldes de Montbui i un dipòsit que te al BBVA de 60.000 euros i la totalitat de un altre xalet també a Caldes i un cotxe Alfa Romeu.

També proposen  l’embargament  de cinc  immobles que els Garcia Prieto  disposen a Badalona, Barcelona i Xiclana (Cádiz), més un  altre cotxe Audi valorat en 18.000 euros  que es el que ell, utilitza habitualment.

PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


2244-EL ROPERO DE SAN VICENTE

Alguna vez he pensado que Montoro de­bería administrar el Fondo de Liquidez Autonómica con la Generalidad como ha­cía una maestra de mi pueblo con los fon­dos de ayuda a los menesterosos. (Perso­nas en riesgo de exclusión social, se diría en el lenguaje actual).

Aquella mujer se llamaba Josefina Azofra, doña Josefina, que los niños de enton­ces no tuteábamos a las maestras, y presi­día la Cofradía de las Damas del Ropero de San Vicente de Paúl, a la cual pertene­cía también mi madre. Solían reunirse ba­jo el patrocinio del cura en la sacristía, después del rosario, para analizar las ne­cesidades de los pobres y las posibilida­des de la parroquia. Uno de sus beneficia­rios, un borrachín llamado Matías, se apostaba a la salida para pedirles la li­mosna y doña Josefina le explicó con ad­mirable elocuencia la lógica del FLA que regía en aquella cofradía: «A ti no, Matías, que te lo gastas en vino».

Imagínense que el tal Matías respondie­ra a la maestra: «Ustedes me castigan por tener un modo de vida alternativo». Bue­no, pues eso es aproximadamente lo que Artur Mas dijo ayer para explicar sus pro­blemas con el ministro Montoro: «Se está castigando a Cataluña por defender unas ideas». Ni lo uno ni lo otro. A Cataluña la castigan él y el Gobierno más inane que ha habido en España. Y no es por defen­der unas ideas, sino por mal empleo del dinero público. Mas está dando las últi­mas boqueadas. Quería romper España y sólo ha conseguido romper su coalición y su partido. No está para que se le pida coherencia, pero resulta muy chocante que ayer se reivindicara en los términos en que lo define la Constitución, o sea, co­mo representante ordinario del Estado en la Comunidad. He aquí un tipo capaz de desobedecerse a sí mis­mo, desconectado de sí y de los hechos. La desco­nexión era eso: tener un cable pelado.

Su consejero de Econo­mía, Andreu Mas-Colell, había advertido a los tíos de la CUP que le impiden llegar a la Presidencia de la Generalidad, exactamente igual que el 15 de junio de 20111 e impedían llegar al Parlamento a defender los presupuestos, que no tenía dinero para financiar su pro­grama social. Esto es algo que no se po­drá comprobar hasta que traten de poner en marcha ese programa. Lo que sí saben ya todos los catalanes, y aun los españo­les avisados, es que no tienen dinero para pagar a los farmacéuticos.

Su número dos, Albert Carreras, secre­tan general d'Economia i Coneixement, ha dicho a los boticarios que si quieren cobrar los 330 millones que les debe la Generalidad vayan po­niendo una vela a la pa­traña de sus preferencias. Ya ni siquiera es obligato­ria la Moreneta. Es natural, boticario comparte raíz con boti-fleur y los nacionalistas son gente muy primaria a la hora de aplicar sus fobias. Que se las pongan a la del Rocío. O a la de Covadonga.

Montoro ha puesto una condición al de­sembolso de los 3.034 millones del Fondo: que no los usen en financiar sueños independentistas. Es decir, que no se los gas­ten en vino.


divendres, 27 de novembre de 2015

2243-MARIANO RAJOY, ÉS UN CAGANER

Ja que evita el debat a quatre i envia en el seu lloc a la Vicepresidenta Soraya Sáenz  de Santamaria i jo suposo que deu ser degut, per què aquests debats es fan a “cuerpo gentil” i ell, sinó te un paper escrit al davant del faristol, es incapaç de improvisar ni una sola frase.

I a més a més, per què Rajoy desdenya infantilment, tant a Rivera com a Iglesias, amb la excusa tant pueril, de que no tenen representació parlamentaria i aixì al mateix temps, evita la foto amb els “emergents”, per tal de restar-lis legimitat.

Que per cert es l’únic debat que enfronterà a a les quatre forces polìtiques, en que les enquestes concedeixen major espectació de vots el proper 20-D, el PP, PSOE, C’s i Podemos i que tindrà lloc el 7 de desembre a través de  Atresmedia,  sobre el futur d’Espanya.

Mediaset, tambè va oferir fer un debat a quatre dels ja esmentats candidat, però la qual cosa no te pas cap perspectiva de prosperar, ja que ha estat declinat per el PP.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2242-MAS REPLICA A “L’AGRESSIÓ”, AMB MÉS ‘PROCÉS’

Ell i com sempre fent el pinxo, assegura de que el Govern Central i sobre el recent control de les finances catalanes, de que “juga amb foc”, per què al final es cremarà i veu una “intervenció  encoberta” de la autonomia, ja que ha declarat davant de la Mónica Terribas a Catalunya Ràdio, de que l’autonomia de Catalunya, ha deixat d’existir, però en canvi jo ve veig de que ell encara actua  com a president en “funcions” i segur de que a final de mes, es trobarà ingressat al seu compte bancari, el seu sucós  sou.

Malgrat això, ell s’ha definit com el representant ordinari de l’Estat a Catalunya, aleshores jo em pregunto, en que quedem?, si el document aprovat per el Parlament, el primer que diu es de que s’han de trencar del tot, les relacions amb l’Estat Espanyol, per la qual cosa es deixarà de complir qualsevol llei que emani del mateix, i després en canvi es queixa de que en Rajoy l’hagi exclòs  de les reunions en que es pensa  lluitar  contra el terrorisme yihadista.

Ara però després, sembla que baixa del ase, quan a continuació ha afegit de que,  està obert  a parlar amb el govern espanyol que surti de les urnes el  20-D, si canvia, i ha admès i per primera vegada, de que els independentistes varen perdre el plebiscit sobre la independència que ell mateix va plantejar, a les eleccions catalanes del 27-S.

Aleshores, per què encara vol fer entrar el clau en la cabota i anar en contra del 52% de catalans que varem votar -i malgrat de que el vot es secret- no, a la independència unilateral de Catalunya?.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2241-LO MAI VIST

Tots recordem, les vegades que hem vist amb en Tardà de ERC, que ha anat a fer els ninots, quan ha intentat parlar en català al Congrès dels Diputats i lògicament sense haber-ho  pogut aconseguir mai del tot, al haver estat tallat sempre en sec, tant per el president com per la vicepresidenta.

Doncs  he quedat garratibat, quan he sentit amb en Cuní a 8TV, que ha entrevistat al candidat nº 1 de Esquerra Republicana de Catalunya Gabriel Rufián, per les properes eleccions generals del 20-D, en que s’ha declarat, independentista, republicà i d’esquerres, perquè la major part de l’entrevista, ell es pot dir que tota la estona ha contestat en castellà, malgrat de que també ha demostrat de que domina perfectament el català, ja que si no ho he entés malament, els seus pares son de Granada i que fins i tot, havien militat a “Bandera Roja”.

PERE PÍ CABANES

Sant  Hipòlit de Voltrtegà

2240-MÁS MENTIRAS DE MAS

Mas dice que el Gobierno tendrá que dar explicaciones a Europa por lo del dinero del FLA. Olvida o ignora que, para tener acceso a estos fondos, Catalunya tuvo que firmar un compromiso y aceptar unas condiciones que pa­rece ser que no se han cumplido. Quizás será él quien tenga que dar explicaciones. Además, aquí también demuestra ser un inge­nuo o iluso al insinuar y suponer que Europa está de su lado. Pre­tende que creamos sus mentiras otra vez.
Aunque en escaños son más por poco, la mayoría no quiere la independencia, y así lo reflejan sus propias encuestas. Y Europa -como dice él- lo sabe.

JOSÉ LUIS LURIA GROS

Sant Feliu de Llobregat

2239-EN QUÈ S’HA REVENTAT EN MAS, ELS DINERS DEL FLA












Segons informacions de fons fidedignes, asseguren de que en Mas i només en propaganda sobiranista i durant  cinc anys, ha “invertit” la esgarrifosa xifra de 3.609 milions d’euros.

I després, no pot pagar a les farmàcies i es queixa de que li vulguin controlar amb que es gasta el  “parnè”.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2238-PORTEN DAVANT DE LA FISCALIA, L’IMPAGAMENT DE MAS A LES FARMÀCIES

Només  i per aquest simple encapçalament a les pàgines dels diaris no subvencionats, Mas si tingués una  mica de vergonya i dignitat, ja hauria d’haver dimitit i plegar de una punyetera vegada i deixar-nos tranquils als catalans, amb el seus anhels de somiatruites, ja que per la seva mala administració, haurà  portat a la Generalitat al curull del seu descrèdit i a l’alçada de les potes dels cavalls, per què la presidenta  de la entitat El Defensor del Paciente Carmen Flores,  ha instat que  intervingui  el Ministeri Públic, davant els impagaments de la Generalitat a les farmàcies, amb el risc de que malalts crònics  es puguin arribar a quedar  sense la seva medicació.

L’associació considera de que aquest impagament, és un incompliment de la llei de protecció  a la salut de les persones i per això reclama al  màxim  responsable de la Fiscalia catalana la seva intervenció  immediata i la depuració de responsabilitats  si “hubiera lugar” .

Flores considera de què i per part del govern, no hi ha cap voluntat de pagar els 330 milions d’euros que ja els deu i que corresponen als quatre mesos que encara tenen pendents de cobrar, sinó que fins i tot, se’n en foten  públicament  dels afectats i a través del secretari general de Departament d’Economia, Albert Carreras, que recomanava als farmacèutics i els invitava a que resin i posin una espelma a la seva patrona, si volen cobrar,  la qual cosa es  vergonyosa i greu.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà    

2237-CAIUS DETRITUS MAS

Nadie podría llevar al cine el esperpento catalán, esa españolada. Faltan las perso­nas claves para materializar la historia. Azcona y Berlanga para armar la narra­ción; Sazatomil y Mari  Santpere encar­nando a los protagonistas. Objetarán que el gran Saza era más alto que el pequeño Artur, pero asi son las cosas en la ficción. Cuando Albert Boadella armó Ubú, pre­sident, era evidente que el actor Ramón Fontseré era mucho más alto que Pujol, el bonsai al que encarnaba. La realidad siempre es más chaparra que el arte que la cuenta. Berlanga conseguía escenas co­rales con siete u ocho personajes en cua­dro que se movían sin tropezarse unos con otros ni salirse del fotograma. Es algo que no acaban de conseguir los persona­jes de esta ópera bufa a pesar de sus ta­maños recogidos.

La última propuesta de Mas para sedu­cir a sus improbables socios de la CUP es una presidencia coral, asamblearia. Mas sería un hombre de paja, dicho sea sin ánimo de señalar, sostenido en la Presi­dencia por Raúl Romeva. cabeza de lista de los  Oriol Junqueras, por ERC, y Neus Munté, por Convergéncia. A uno le parece que para redondear la oferta, el profesor Junqueras debería confiar la Pre­sidencia de Esquerra a su cabeza de lista por Barcelona. Gabriel Rufián, un nom­bre de arcángel y un apellido que es pura justicia onomástica.

Es imposible saber si la CUP acabará siendo sensible a la permanente rebaja de sus presupuestos éticos y estéticos con que les está obsequiando un hombre que no ha dudado en ponerse en ridículo des­de su segunda intentona de acceder a la Presidencia en 2006. Visitó la tumba de Guillé el Pilos para pedirle el voto y juró ante notario (tres para mayor seguridad: Joan Caries Ollé, Inma Domper y Lluís Jou) que jamás de los jamases pactaría con el PP promesa que violó en cuanto se salió con la suya al tercer intento en 2010, firmando un pacto de legislatura con Ali­cia Sánchez-Camacho. Claro que como a él las legislaturas le duran tan poco debió de parecerle un pecado venial.

Los antisistema están divididos entre los que se muestran sensibles a las presio­nes de Convergéncia y sus juventudes, que han colgado al honorable en funcio­nes cabeza abajo en un cartel, que parece escrito originariamente en castellano (Hasta nunca, Mas) y traducido al catalán después (Fins mai, Mas).

He aquí un hombre portentoso. Quería la ruptura de España y sólo ha roto Cata­luña, la coalición CiU y los dos partidos que la formaban: CDC, que se ha disuelto para refundarse como Democracia i Llibertat, y UDC, que ha sufrido una escisión por Demócrates de Catalunya. Ya sólo le falta romper la CUP para convertirse en Caius Detritus, el personaje de Astérix en La Cizaña. Así se explicaría la metáfora de Homs y su horror a las hienas que amenazan con comerlos.


dimecres, 25 de novembre de 2015

2236-LA “SENSIBILITAT SOCIAL” D’EN MAS

I com és de que els  “antiburgesos” i antisistema de la CUP i sobre aquest tema, encara mai han obert la boca ni han dit, ni ase ni bestia?.

Els funcionaris de la Generalitat, s’han tancat per reclamar la paga extra del 2012. Els representants sindicals de UGT, CC OO,  i JAC en la funció pública de Catalunya ho han promogut, com a mesura de pressió  envers la Generalitat,  per tal de que el Govern torni a la taula de negociació laboral, malgrat de que abans volen  de que el Consell Executiu   derogui  l’acord de juliol del 2012 en que va establir, “manu militari”, un retall salarial del 5%.

Per això i sobre la taula tenen, la recuperació de les pagues extres del 2012, 2013 i 2014 , quan en canvi en altres organismes oficials, com son les Diputacions i alguns Ajuntaments  han retornat els  salaris abans retallats.

I com es manipulen com a norma, els assumptes i sempre a la conveniència de la mai prou alabada Generalitat.

El que acaba de manifestar,  el secretari general de la Conselleria d’Economia Albert Carreras: De què a Catalunya, no hem de tenir un tracte diferent de qualsevol altra Autonomia, ni suportar un grau d’agressivitat, discriminació humiliant  i injusta –quan sempre també el nostre president  Artur Mas, que un dia si i l’altre també, sempre desafiant i amb el seu posadet agressiu habitual de pinxo, de cara al Govern Central- que l’apliquen contra els  nostres proveïdors, que no en tenen cap culpa.

Quan jo tenia entès, de que aquestes mesures tant estrictes, sobre la disponibilitat dels diners del FLA, son precisament perquè dels mateixos, se n’ha fet una llista de prioritats que serveixin especialment per pagar, Benestar Social, Salut i Universitats, les factures mensuals, com son les farmàcies, hospitals i dependències i puguin per fi cobrar quan realment els toqui i no dependre de la habitual mala administració, que sempre ha demostrat l’actual Generalitat en els assumptes dineraris.

Perquè Catalunya i mal de que pesi i a més de un,  ha estat la Comunitat Autònoma que més s’ha beneficiat, entre totes les altres 16 Comunitats Autònomes, del Fons  de Liquiditat Autonòmic (FLA).

Doncs si Catalunya és la que més s’ha beneficiat, ara cal que expliquin els flamants “gestors catalans”, on han anat a parar aquests diners, ja que no a les partides on hauríen d’haver anat. I si han anat a la causa sobiranista o a d’altres llocs no especificats clarament en els pressupostos generals de la Generalitat, que hauríen de ser públics amb el màxim detall, i aplicar-los-hi amb tot rigor la Llei, per si han malbaratat els fons públics, com sospitem cada vegada més catalans. Si no, la Llei no sería igual per a tots els ciutadans, cosa que sospitem també cada vegada més catalans

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2235-PER FI, UN POLÍTIC QUE TOCA DE PEUS A TERRA

Albert Rivera  lìder de C’s, ha promés de que si un dia arriba a governar a Espanya, una de les coses que faria, seria anular  la bestiesa semestral del canvi d’hora, cosa que jo sempre he demostrat fefaentment, de que mai  ha estalviat ni un quilovat  d'electricitat, tal com fa anys que ens volen vendre la burra, ja que adaptaria l’horari  per tot Espanya o sigui endarrerir els rellotges una hora (fus horari GMT), tal com tenen i de sempre a Canarias i Anglaterra. 

L’argument és ben simple. El que s’estalvía pel matí, es gasta a la tarda, i vice-versa. Perquè si es fa de día una hora abans, també es fa més fosc una hora abans, ja que les hores d’il·luminació solar són les que són, ni més ni menys. No té volta de full. Però quí imposa aquests canvis poca-soltes avui dia als països europeus? Doncs, Oh, és Alemanya! Una altra mostra de l’imperialisme dominador i ranci de la Merkel, encara que això ja sería tema per un altre article.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2234-LA “SOCIETAT CIVIL CATALANA”, DIU QUE EL SEPARATISME JA HA TOCAT SOSTRE

Perquè i segons un estudi de la SCC sobre els resultats del 27-S, ha esgotat ja totes les seves reserves electorals i el 60% dels “abstencionistes mobilitzats” varen votar no, a la independència, ja que ha disminuït en un 1% si el comparem  amb les eleccions del 2012, doncs en aquelles CiU i ERC,  entre els dos, varen obtenir 72 diputats i en canvi en les del 27-S, Junts pel Si, només en varen tenir 62.

Al final el separatisme ha estat víctima  del seu propi discurs plebiscitari  i  de l’auto plebiscit que varen organitzar i que ha excitat  la participació de la Catalunya silenciosa i que fins ara era refractaria a votar i el meu fill Jordi i jo en varen ser la prova, ja que feia anys que havíem deixat d’anar a votar, per demostrar el fastig que ens feien tots els polítics que “gaudim” i malgrat de que el vot es secret, però aquesta vegada era per fotre fora en Mas i les del 20-D, serà per fer el mateix amb  en Rajoy.

Ja que l’informe 27-S: “catalans, separatisme  i participació electoral”, ha estat portat a cap  per l’Observatori  Electoral de Catalunya en base  dels resultats de les eleccions, coordinat per Felipe Moreno i amb la participació dels catedràtics  d’Estadística, Albert Satorra (UPF), Josep Mª Oller ((UB)  i la professora de la UAB, Montserrat Baras.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2233-ENS CASTIGUEN PER EL QUE ‘VOTEM’

Això acaba de declarar el gemegaire d’en Mas. Ara be, jo crec de que més aviat hauria d’haver dit,  ens castiguen per el que “MALGASTEM”.

PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dimarts, 24 de novembre de 2015

2232-MAS ADVERTEIX QUE SI LA CUP NO EL RECOLZA, HI HAURÀ ELECCIONS

O és escollit president el candidat de Junts pel Sí o hi haurà eleccions. El missatge, clar, nítid i contundent, l'ha traslladat la persona directament implicada en aquesta situació: Artur Mas. El líder convergent ha aprofitat la reunió de l'executiva del seu partit per plantejar de forma directa que si la CUP no l'elegeix, hi haurà noves eleccions, segons fonts presents en la reunió.

En la seva intervenció, el president' en funcions no ha donat més detalls sobre l'estat real de les negociacions amb la formació anticapitalista, a l'espera de l'assemblea que la CUP celebrarà el dia 29. Però on sí que ha sigut clar és en la dicotomia entre ell com a candidat o la convocatòria de nou d'eleccions.

Tal com estava previst després del segon 'no' de la CUP a la investidura de Mas, Convergència ha activat el seu pla per ressituar la seva posició, i fixar el terreny de joc davant els anticapitalistes. Fruit d'aquesta tàctica s'ha mantingut el missatge clar que no hi haurà cessió en el candidat ni en l'oferta ja formulada a la CUP.


Extracte de EL PERIÓDICO del 24/11/2015

2231-PODEMOS, JUECES INFANTA

LA MONARQUÍA de todos, la democra­cia pluralista plena, ampara a Pablo Igle­sias y a su partido Podemos, que, dentro de la ley, mantiene la ideología que cree más conveniente. Jueces como José Cas­tro y Juan Pedro Yllanes tienen todo el derecho a sentirse cerca de Podemos y a compartir sus ideas y planteamientos. Nada que reprochar. José Castro ha re­nunciado a figurar en la lista podemita por Baleares, pues ha preferido continuar en el puesto que le ha sido prorrogado. Juan Pedro Yllanes ha solicitado la exce­dencia voluntaria y los ciudadanos ten­drán ocasión de respaldarle o no con su voto dentro de la lista electoral de Pode­mos. Ese es el libre juego de personas e instituciones en el Estado de Derecho.

Al juez Castro, que no es de carrera si­no un enchufado del cuarto turno, le han elogiado algunos por su tenacidad al aco­sar a la Infanta Cristina en el caso Nóos hasta sentarla en el banquillo. Otros le han denostado al considerar escandalosa su persecución contra la Infanta y la oje­riza con que la ha distinguido. Pedro Horrach, desde su acreditada independencia, calificó a Castro de «taimado», aseguran­do que «una leve brisa destruye la instruc­ción» que hizo «a la carta» para «pescar a la Infanta». En su fobia contra Doña Cris­tina, el juez ha buscado «frenéticamente la notoriedad», alargando «la instrucción hasta la náusea» para permanecer en los medios de comunicación, en su obsesión «por convertirse en un juez estrella».

Los elogios al controvertido José Cas­tro han sido muchos y las críticas tam­bién, algunas demoledoras. Son muchos los que consideran evidente su intento de medro personal de cara al futuro. Juristas de máxima solvencia consideran que la Infanta Cristina, una mujer sencilla, tra­bajadora y solidaria, es por entero inocen­te y que la responsabilidad del caso Nóos recae en Iñaqui Urdangarín y en su socio. Eso lo decidirá la Audiencia de Palma.

¿Qué se hubiera dicho, en fin, en deter­minados periódicos impresos, hablados, audiovisuales y digitales si la novia de Pa­blo Iglesias hubiera sido acusada de co­meter un delito y el juez instructor, prime­ro, y el presidente del Tribunal, después, fueran magistrados solicitados por un partido de extrema derecha para encabe- zar sus listas? Callan muchos, sin embar­go, ante la circunstancia reveladora de que el juez instructor del caso en el que se ha perseguido a la Infanta ha sido llama­do por Pablo Iglesias para encabezar la lista de Podemos por Baleares. Y que el presidente del Tribunal que la va a juzgar ha pedido la excedencia y se ha incorpo­rado a la lista de un partido instalado en la extrema izquierda.

La Justicia ciega y equilibrada ha que­dado en entredicho. La opinión pública más responsable no sale de su asombro al conocer que el presidente del Tribunal que iba a juzgar a la Infanta participe de la ideología de Podemos hasta el punto depresentarse a las elecciones generales re­presentando al partido de Pablo Iglesias. No pongo en duda el ejercicio indepen­diente de los señores Castro e Yllanes. Pe­ro no se trata solo de ser. Hay que parecer. Nadie con la cabeza sobre los hombros se cree que los dos podemitas ahora cuestio­nados no se hayan dejado influir por su ideología radical de extrema izquierda. Ahora se ha descubierto el pastel.


Luis María Anson

2230-MAS, NO JUSTIFICA 1,300 MILIONS D’EUROS


Ja que segons va assegurar el ministre de l’Interior Jorge Fernández Diaz que es trobava a Girona, el Comitè Tècnic de Control de Comptes Nacionals, integrada per l’Estat, el Banc d’Espanya i l’Institut Nacional de Estadística, que  exercirà les accions pertinents -cosa que va dir que de cap manera es mereixen els catalans, de ser considerat el seu crèdit, com a “bono basura”- per poder solucionar aquesta despesa injustificada, relacionada amb l’exercici del 2015, ja que ha estat degudament  comptabilitzada per la Generalitat, però encara en canvi no s’ha aclarit a que varen ser destinats.

Per la seva part,  el cap de llista  del PPC per Barcelona, va defensar la imposició  de condicions especials del Govern a Catalunya, per tal de poder accedir  al Fons de Liquiditat Autonomic (FLA), després de que el candidat de Democràcia i Llibertat  l’Homs, va qualificar la mesura de, càstig.

Cosa que també va demanar  la lìder de C’s, Inés Arrimadas, al president en funcions de la Generalitat Artur Mas,  de a on han anat a parar els diners que ha rebut del esmentat FLA, que no tant sols s’hauria de fer en aquest cas, sinò amb tots els recursos de la Generalitat, ja que és preocupant de que mai no es prioritizi  be i no es destini a pagar a les farmàcies o a abonar les pagues extres  escamotejades als  funcionaris, sinó per fer propaganda en campanyes soberanistes, que no serveixen per res. Va assegurar també de que si la Generalitat haguès gestionat be els cabdals disponibles, no estariem en  la situació actual.

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2229-EL FRAU DE RATO, CADA DIA PUJA MÉS

Vaja “fitxa” que varem tenir de  ministre de Hisenda i Vicepresident del govern, doncs es va començar  amb la primera denuncia, quan es va escorcollar el domicili particular de Rodrigo Rato,  que es va calcular per la Onif, que havia defraudat a Hisenda per el concepte del impost del IRPF, 1.4 milions d’euros, però és que actualment el frau ja arriba als 6,4 milions, això entre els anys  2000 i el 2014, malgrat de que no és es podrà jutjar només des de  el 2009, ja els anys anteriors i com a delicte ja han prescrit, però les dades sempre tindran utilitat penal que poden fonamentar el delicte que ja se l’imputa de blanqueig de capitals, per què les quotes superen el llindar delictiu dels 120.000 euros i per la qual cosa el jutge que porta el cas, junt amb  el de  Bankia, la fiança ja l’ha elevada fins els 38,2 milions d’euros, per què els informes dels exercicis que Hisenda no considera prescrits, sumen un frau de 5,4 milions.

L’informe es tanca sobre un apartat  de altres activitats professionals seves i ingressos,  d’amagar-los en societats, els que hauria d’haver tributat per l’IRPF,  com varen ser els emoluments percebuts  com “assessor” de Caixa Bank,99.000 euros i també es deia del Santander i els 91.000 euros rebuts del banc turc Akbank.

PERE PÌ  CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2228-DUES “PERLES” DEL NOU PARTIT, DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT

Mireu el que acaba de manifestar “l’enfant terrible”, de la difunta Convergència  Democràtica de Catalunya i cap de llista del  nou partit, que confirmen de que el mateix continuarà  amb els seus plantejaments secessionistes, basats, sempre al meu modest criteri, en arguments totalment fal·laços, l’inefable Quico Homs: Que l’article nº 2 de la Constitució Espanyola, en el que es declara la “indissoluble unitat de la nació espanyola”,  va ser una imposició de la Junta del Estat  Major de l’exèrcit franquista  durant la transició, quan ell, passerell com sempre, no deu estar assabentat de que la Constitució va obtenir a Catalunya el recolzament del 90%  dels votants.

O sigui de que aquets bon home, es confirma de que està molt fluix en historia  o és realment un ignorant, essencialment degut a la seva edat, ja que  si va néixer a Vic el 5/9/1969, (fa anys que viu a Taradell) el 1978 només devia tenir 9 anys. Vaja, un altre que vol construir una nova història a l’estil d’en Jordi Bilbeny, aquell que predica que Cristóbal Colón era català, entre d’altres amenitats.

Jo afortunadament, em vaig casar el 1945 amb una noia que hi vivia a Taradell, qepr, i sempre hi he continuat mantenint relacions cordials amb veïns d’aquest poble i sabeu que em va dir un dia un sobre ell?. Es diu el pecat però mai el pecador.  Mare de Deu, es advocat de professió, però  si  mai el necessites, i l’assumpte en litigi es completament clar i al teu favor, segur de que a tu, al final et fotran a la presó.

I la barra de la Generalitat arriba al curull, quan el secretari general d’Economia  Albert Carreras ha tingut la barra de dir: Jo aconsello als farmacèutics de que si volen cobrar els 330 milions d’euros que els hi devem,  que posin una espelma a la seva patrona. El que jo no entenc és que encara hi quedi algú que cregui en el “demòcrata de tota la vida” Artur Mas, en el seu nefast equip, i en les seves veritables intencions polítiques, que no són més que seguir engatussant als catalans per a continuar “vivint del cuento” a costa d’ells, el màxim temps possible.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dilluns, 23 de novembre de 2015

2227-MULTEN A LA ANC I ÒMNIUM, PER LA “GIGAENQUESTA”

O sigui de que la “costellada del 9-N del 2014 ha portat cua, ja que l’Agència  Espanyola de Protecció de Dades, sanciona amb 440.000 euros a les dues entitats independentistes, 200.000 per cada una, per no haver tingut el consentiment dels enquestats, quan dies abans, milers de voluntaris de tots els pobles de Catalunya, varen anar casa per casa preguntant els ciutadans si anirien a votar,  per la qual cosa varen vulnerar la normativa  i varen cometre tres infraccions molt greus, ja que la normativa exigeix de  que l’enquesta’t, ha de donar la seva conformitat i per escrit,  quan el tractament de les dades es de caràcter personal, que revelin  ideologia, afiliació sindical,  religió  i creences  i 40.000 més a l’ANC  per no complir amb la seguretat  de les dades personals  que constant en els seus fitxers  ja que va filtrar aquesta informació, per què Protecció de Dades,  va realitzar inspeccions i registres  en les dues seus  i es va incautar de documentació suficient i que justifiquen la sanció, ja que ha de prevaldre en un estat de dret, quins i amb la convivència i finançament de la Generalitat, venen depreciant i de fa temps  els drets dels espanyols.

Per cert que la concentració organitzada per la ANC i que havia de tenir lloc el diumenge  dia 15 i que degut als atemptats a Paris es va  traslladar al dia 22,  per tal de forçar als de Junts pel Si  i la CUP a desbloquejar  el procés secessionista, encallat per la negativa i per dues vegades de la CUP a fer a Mas president, va resultar un total  fracàs d’assistència, ja que la  Guardia Urbana va comptabilitzar un màxim de un miler de persones, segurament degut a que la gent ja deu començar a estar una mica cansada de li facin anar a fer els ninots, tant  amb la “cordada” com amb  la “V”.

És de desitjar que les entitats sancionades recorrin la multa, perquè si no, ja sabem el que passarà, que ficaràn les mans als comptes de la Generalitat, i  les pagarem la totalitat dels catalans, menys ells. Les haurien de pagar els capitostos de les institucions afectades i, com a molt, amb les quotes dels seus socis exclusivament.

P EE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà   

2226-UN QUE ES AL MON, PER TAL DE QUI HAGI DE TOT

Quico  Homs, culpa a Hisenda de la descolocació d’empreses, doncs els acusa de “boicotejar”  els projectes clau per Catalunya, per què  quan decideixen traslladar la seva seu de Barcelona a Madrid, sempre  ha estat per la fiscalitat i del funcionament  del ministeri, quan la trista veritat es de que a Madrid, paguen molts menys impostos  que no pas a Barcelona i de les que ja han marxat, més de mil empreses i negant de que  el motiu hagi estat el procés soberanista.

Cosa que la desmentit totalment, la nota del cercle d’Economia, fòrum econòmic empresarial catalana, que afirma de que la “ruptura de la legalitat  amb la declaració unilateral de la independència de Catalunya”, ha tingut i des de el minut u, efectes negatius certs i objectius,  en les decisions  empresarials  d’inversó així com en la localització  de seus corporatives.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2225-ARTUR MAS, ENS ANUNCIA LA CREACIÒ DE UN NOU PARTIT

Per fi i al so de timbals i platerets, s’ha atrevit ja a anunciar la defunció de Convergència Democràtica de Catalunya, creada per el seu  pare polític,  el Ex Molt Honorable i que va muntar a major “glòria” de la família Pujol, i a on sembla de que i a la seva ombra, els seus fill ja de molt jovenets es varen poder fer milionaris i sense el “sudor de su frente”-  cosa que  de  un temps ençà ja s’ensumava, des de que es varen donar compte de que aquestes sigles ja no venien i molt menys amb les imputacions que de tant en tant van sortint, per la qual cosa de moment ja tenen embargades 15 de les seves seus escampades per Catalunya, i simultàniament, la creació al mateix temps de un nou partit i amb el pompós  nom de Democràcia i Llibertat i amb  el que es presentaran a les properes eleccions generals del 20-D i com a candidat, l’inefable Quico Homs, que per lo menys ja te segur els vots del seu poble de Taradell, doncs sembla que de un temps ençà, les seves sempre cordials relacions entre ells dos, s’han refredat potser  una miqueta.

La excusa pueril que ha donat, és de que en el mateix i dins d’aquest nou partit, ja se hi han encabit, els escindits de Unió Democràtica de Catalunya, encapçalats per Núria de Gispert i Antoni Castellà, i també  Reagrupament, la resurrecció dels escindits de Esquerra Republicana de Catalunya,  capitanejats per Joan Carretero, del que mai més se’n havia sentit a parlar  ja que sembla que dormia el son dels justos, quan jo crec i sempre al meu humil criteri,  de que hauria estat millor haver fet la autocrítica del pujolisme,  que amagava unes sigles  que van aconseguir  la confiança dels electors. Ara això si, ja ha confirmat de que el full de ruta cap a la  independència no canviarà i jo em pregunto, i aleshores  a on podrà anar pidolar, tal com ha pogut fer fins ara  si ja no tindrà dret als beneficis del FLA (Fons de  Liquiditat Autonòmica)?, doncs el que ha fet sempre en Mas, apujar impostos.

Quan jo penso de que més aviat que fundar un nou partit,  potser hauria estat millor,  buscar nous polítics, ja que sinó seran, “los  mismos perros, con los mismos collares”

Assegura Joan Tapia, ex director de La Vanguardia, de que Mas, no te cap més opció que intentar seduir als de al CUP, i Homs necessita impedir la fuga del vot moderat.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà     

diumenge, 22 de novembre de 2015

2224-SANTA INNOCÈNCIA

En plena euforia i davant el quadro de Tapies, el  president en funcions es va reunir amb els seus 12  deixebles i sembla que els més assenyats li van advertir su- aument: «¿Quo vadis, Mas?» Logic: a un savi dels diners com és Mas-Co-lell no li podia cabre al seu despentinat caparrot haver renunciat a un possible premi Nobel per acabar rient-los les grácies als que procla­men que atracar un banc és menys delicte que fundar-lo.

Mas-Colell sap tant de números que va comprendre a la primera que el 48% de vots és menys de la meitat, xifra que el plebiscitant Mas sense Colell va elevar a legitimadora majoria. Potser algún des altres consellers sabés alguna cosa de lletres, i, rellegint el seu propi programa electo­ral, va advertir que en cap parágraf s'al·ludia a la desobediencia a la Constitució amb la qual tan contents es van posar Junqueras, Romeva, la inefable Forcadell i el mateix presi. Alguns consellers van complir amb la seva missió: aconsellar. A Mas no li va agradar gens: qui no está amb ell está contra ell. ¿Está ell amb ell mateix? No sabem qui va ser el Judes del sopar, ni on miraven -¿cap al tapies?- els que, callant, van atorgar.

Tampoc sabem si la massacre pa- risenca -és a dir, una cosa que va terriblement de debo i no els arti­cles de broma de la rebatejada DiLL (Democràcia i Llibertat)- ha redi- mensionat la mida de les coses. Des­prés de moltes classes particulars de Mas-Colell i de fullejar La Van­guardia, Francesc Homs ha aconseguit comprendre que els 10 dipu­tats de la CUP són molt poqueta co­sa per humiliar les 400 famílies. I ara ho proclama indignât.
Més caretes i disfresses

Per si de cas, l'home ja està pre­parant les maletes per anar-se'n a Madrid. ¿Com a ambaixador plenipotenciari de la República Catalana de Forcadell? No: com a cap de llista autonómic del que queda del naufragi. Jo, en el seu lloc, hauria fet el mateix: posar terra peí mig.

Tinc la tremenda sort de no ha- ver votat Junts pel Sí, ja que, en aquest cas, estaria profundament dolgut al veure que han jugat a la ruleta russa amb els meus estalvis sentimentals, i que, malgrat haver perdut i haver-me perdut, inten­taran convéncer-me una vegada més, una vegada Mas, amb noves caretes i disfresses. I jo, patriótica- ment amnésic, possiblement tor­naré a omplir els carrers amb ale­gres cántics i banderes fins a batre el Guinness de la Santa Innocencia.


No és el meu cas. Pero resulta que m'ha tocat ser catalá i m'avergonyeix que els meus heroics re- presentants no parin de jugar brut. ¿Mas president? Vés a saber: potser, per continuar sent una mi­ca més de 10 i per alló del procés, els de la CUP voten al final que sí, que bueno.

JOAN OLLÉ

2223-HISENDA COLLA A CATALUNYA?

En mig de la negociació agónica entre CDC i la CUP, en  Mas mentre ja havia demanat al FLA (Fons de Liquiditat Autonómic) i amb caracter urgent, 2.300 milions d’euros, i en Rajoy i “confirmant” allò de que, Espanya ens roba, n’ha assignat 3.334 milions d’euros a Catalunya, dels 7.889 milions que encara hi havia per repartir durant el 2015 a les 17 Comunitats, però amb la condició, cosa al meu humil parer més què lògica,  que el pagament estava condicionat a respectar la Constitució i el compliment de la llei, ja que no volen que ni un sol euro vagi a parar a la paranoica dèria independentista d’en Mas i de que aquesta xifra s’ha de destinar únicament al pago del deute que es te i de bell antuvi, als serveis públics essencials, tal com son farmàcies i serveis sanitaris, que ja pugen uns 2.000 milions d’euros, perquè segons la Vicepresidenta del Govern Central, Soraya Sáenz de Santamaria, els elements de control especifics  i addicionals als que es sotmetrà a la Generalitat, en part son deguts per la desconfiança que generen certes  declaracions  de responsables de les institucions catalanes.

Immediatament tant en Mas com en Mas-Colell, ha  posat el crit al cel per l’esmentada mesura, el que sembla demostrar de que en Mas, de cap manera amb aquest diners pensava pagar i d’una punyetera vegada, el que fa temps que els deu,  ja que segons ells dos, de manera indirecta, el Govern Central fa un us polític i  que Catalunya ja està  intervinguda i se li aplica l’article 155 de la Constitució.

Ara be, qualsevol persona i només  amb  dos dits de front, pot deixar exclusivament en les mans foradades i irresponsables, com ha demostrar que ha estat sempre en Mas i des de que desgraciadament ens governa, per què aixó només vol dir, fam per demà, per què aquesta important xifra d’euros, al final només passa a engreixar la  esgarrifosa xifra del deute que ja te la Generalitat amb el Govern Central i que estic segur del tot, de que ni els nostres tataranets, podran pas mai arribar a pagar-lo.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2222-ESPADALER CANTA LES QUARANTA AMB L’HOMS

Ja que va qüestionar al ex conseller de Presidència  i candidat de Democràcia i Llibertat, abans Convergència Democràtica de Catalunya, a les properes eleccions generals del 20-D, de intentar seduir  a la CUP i al dia següent a un electorat catalanista.

Per què ha dit de que el Quico Homs, no pot intentar un dia  complaure als antisistema i anarquistes de la CUP  i al altre a un electorat catalanista centrat i moderat, que de cap manera està  per ruptures  ni per experiments al marge de la llei.

A més i segons L’Espadaler, l’electorat català cada dia està més distanciat  del que representa tant l’Artur Mas com l’Homs, quan abracen a la CUP, ja que inicialment l’Homs, ha estat el principal flagell  de Convergència contra la CUP, a la que va acusar de voler engegar a fer punyetes tot i va imposar  quatre condicions  per continuar en el procés  soberanista:   Un  govern fort i estable,  seguretat jurídica, compromís amb els valors occidentals  i europeus i el compromís de voluntat de diàleg i pacte, tant amb es institucions espanyoles com amb  les europees.

Unes afirmacions que no varen agradar gens ni mica a la formació  antisistema i que posteriorment foren matisades per el mateix Homs quan va dir: Aquesta mena de negociacions,  sempre tenen els seus més, com els seus menys.

O sigui que l’Homs, ha fet com la puta i la Ramoneta.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà