dijous, 31 de desembre de 2015

2352-MAS S'AFERRA AL PODER i LA DIGNIDAD DE MAS

La CUP no és la culpable de l'esperpent que vivim. És la conseqüéncia inevitable del circ muntat per Artur Mas avançant les eleccions i forçant una llista unitària on es camuflava en quart lloc. Avui és clar que l'objectiu era fer-lo president peti qui peti. Els catalans han deslegitimat Mas cada cop més. La majoria està cansada dels cinc anys perduts so­ta el seu mandat. Passarà a la his­toria per la patètica tossuderia amb qué s'aferra al poder amb una CDC agònica, convençuda que Catalunya és seva.

Josep M. Carbó

Barcelona
El señor Mas parece no tener sentido del ridículo pero yo, co­mo ciudadano, ya hace tiempo sí me siento humillado y ofendido por esta agónica situación, por este despiadado juego que la CUP maneja a su antojo, y en el que nuestro president en funciones parece decidido a tragar todo lo que haga falta, a la espera del últi­mo y definitivo bofetón.
¿Por qué tiene tanto reparo a ir a unas nuevas elecciones, con la frente alta, y con una dignidad que le es obligatoria en su aspi­ración a president de todos los ca­talanes?


J. MURLANCH FOLGUER
Barcelona

2351-EL JUTGE JOSÉ DE LA MATA AMB ELS PUJOL, 'NO SE ANDA CON CHIQUITAS'

Aquest jutge de la Audiència Nacional, descriu al Clan Pujol, com una organització delictiva, que va orquestrar durant anys, una estratègia per rentar capitals de presumpte origen criminal i cita al expresident,  per tal de que expliqui del per què va mentir, al atribuir a una herència o “deixa”, els diners que tenia la seva família a Andorra i sense declarar,  ja que mai ha pogut  acreditar la quantitat del llegat  ni el lloc a on es trobaven aquests diners, ni el  seu destí, però en canvi  en el auto el jutje recorda de que al banc de Andorra se’ls va dir,  de que els diners procedien de una herència, pero per la part familiar de Marta Ferrusola.

Considera al hereu, Jordi Pujol Ferrusola, -com també a la seva exdona Mercè Gironés-, el gestor i distribuidor familiar dels  fons,  ja que sempre la seva única tasca ha estat la de “assessorament i de intermediari”, per la qual cosa ha percebut xifres milionaries, però que mai ha pogut justificar haver-les realitzat, sinó que sempre han  estat un simple tapa brut,  ja que i en els seus comptes, es rebien abonaments en efectiu i de origen desconegut i que cada vegada que es rebia un ingrés sospitós, immediatament el distribuia en quantitats molt similars entre la seva mare i els sis germans

I afirma de que i tant punt va començar a ser investigat, va ordenar el trasllat de 2.4 milions d’euros  de Andorra a Panamà  i d’allà a México..

El jutge  considera de que el patrimoni acumulat a Andorra, mai es pot justificar com els ingressos ordinaris que va percebre durant els 23 anys del seu càrrec públic i per si hi ha algun dubte,  destaca  la existència de operacions financeres , anòmalas o estranyes, a les pràctiques comercials ordinaries, ja que no existeixen negocis  lícits que justifiquin aquest immens increment patrimonial o les transmissions dineraries fetes entre el Clan Pujol.

Destaca  el compte 63810, obert amb 307 milions de pessetes l’any 2000 a la Banca Reig, que hi consta de que en aquesta hi va fer disposicions en efectiu i una precisament de “només” 1.145.000 euros i a on i sobre aquest compte, el banc  ha tramès a la Audiència Nacional dos documents, un firmat per el Junior, que explica de que el titular real del compte es el seu pare i l’altre, firmat per el  propi expresident,  en el que també afirma de que ell és el propietari del esmentat compte i que en cas de defunció, ha de passar com a beneficiaria, a Marta Ferrusola.

I per acabar d’embolicar  la troca, ara de la Mata, dona tres dies de termini, per tal de que la empresa  de Esther Koplowitx, FCC, li entreguin tots els informes, correus i altres documents, que acreditin del per què es varen realitzar 25 transferències  entre 2006 i 2009 per un total  de 710.000 euros a la societat instrumental dels Pujol, Brantridge  Holdings que radica  a Londres.


PERE PÍ CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà

2350-UN DIRIGENT DE LA CUP, L’ÚNIC QUE HA VIST CLAR L'ESTAFA DE LA JUGADA MARRULLERA D’ARTUR MAS

Un dirigente de la CUP dimite del secretariado tras asegurar que el proceso soberanista es "un fraude"
Xavier Monge, excabeza de lista por Barcelona en las elecciones municipales de 2011 y militante de Endavant, el sector más radicalmente contrario a aceptar la investidura de Mas, cierra su cuenta en Twitter tras una serie de comentarios críticos.

En el primero de los tuits de Monge afirmaba que "ya sería hora de poner encima de la mesa la pura realidad: el proceso es el mayor fraude de la política catalana". En el segundo comentario, Monge respondía a Infante que "ni ganamos el 27S, ni la UE hará nada por nosotros, ni habrá un referéndum pactado" porque "la oligarquía catalana no romperá la baraja". Monge escribía en su tercer tuit: "un mandato inexistente, una hoja de ruta en blanco, una legislatura muerta, y aún hablamos de investir al mayor cadáver político del momento. Bravo".

Pasada la medianoche Monge cerró su cuenta en Twitter al mismo tiempo que indicaba: "disfrutad de vuestro reino de fanáticos".



dimecres, 30 de desembre de 2015

2349-EL DIA 10 DE FEBRER, TOTA LA FAMILIA PUJOL A DECLARAR COM “IMPUTADA”

Perdoneu, volia dir com investigada, ja que segons el PP, s’ha canviat una paraula per l’altra, però que al final volen dir el mateix.

Doncs han estat ja citats oficialment, per el Jutge de la Mata de la Audiència Nacional, per què es veu de que ell de cap manera li han fet empassar, de que la important deixa o herència que tenien a Andorra i sense declarar, no podien procedir de l’avi Pujol i tal com ens volia engatussar l’Ex Molt Honorable, ja que sempre i segons investigacions fetes per el mateix jutge i les dades facilitades per el Banc Andorrà, fins i tot i en un sol dia hi va anar el Junior, a fer una imposició en efectiu de més de un milió d’euros, i els moviments dels seus comptes, no son assimilables  a una activitat legal, sinó de que tots aquests diners, creu, de que han estat aconseguits de una forma totalment il·lícita.

Ara be i per tranquil·litat de tots, els mils de milions d’euros, que se’ls  suposa que disposen, mai en veurem pas ni cinc, ja que es pot assegurar de que la majoria els tenen dipositats a l’estranger i en paradisos fiscals.

A veure quan per fi sortirà una llei, que no permeti sortir de la presó a tota persona condemnada per corrupte, fins que hagi retornat tots els diners, que ens hagi robat als  espanyols. Ah! I de la seva butxaca. Res d’acudir a saquejar encara més les arques públiques, com sol ser costum els nostres dies, per exemple en el cas del tresorer de CDC Andreu Viloca, imputat pel cas 3%, al que l’Audiencia de Tarragona li exigía dipositar una fiança de 250.000€ per sortir de la presó de Quatre Camins. Doncs... qui creieu que va pagar aquesta fiança? El senyor Viloca? No sigueu innocents! La varen pagar les arques de la Generalitat, amb els calés dels catalans. Per això no tenim “el dret a decidir” els catalans! Ni ens ho pregunten si ho trobem bé o no! Ells, dictatorialment, a la seva. Cada vegada trobo que l’Artur Mas s’assembla més a aquell que va arribar a ser president de l’Estat Espanyol, que es deia Alejandro Lerroux, president també d’un Partit anomenat Radical, quina ideología li trobo moltes semblances amb els de Democràcia i Llibertat.

PERE PÍ  CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2348-ARTUR 'ZELIG’

SUCEDE QUE en Cataluña la CUP ar­mó definitivamente la españolada. El empate a 1515 que SÍ y 1515 que NO alcanza las herrumbrosas cimas de lo bufo. Estos gags no resuelven nada pe­ro aportan verdades. Por ejemplo, que Artur Mas es nuestro Leonard Zelig. Me explico: Zelig es un personaje ex­traordinario creado por Woody Allen. Un tipo que desarrolla la capacidad so­brenatural de cambiar de apariencia adaptándose al medio en el que se de­senvuelve. Algo así como un camaleón que emproa la mandíbula hacia donde sopla el viento. Nuestro Artur Zelig se estrenó como chico de los recados de la familia Pujol (la más palermizada de las sagas hispánicas). Luego tomó rum­bo al nacionalismo, camuflado de del­fín. Después opositó a redentor de una ansiosa Catalunya lliure en medio del festival de corrupción que él, como ATS de su maestro, mantiene con sedación artificial. Y después se afianzó en el ter­co apeadero de la independencia con­vertido ya en un doble de sí mismo, que consiste en darse él solo la razón cuan­do la necesita. Este es Artur Zelig.

Lo que no era posible calcular es tan­ta humillación como acepta. La mendi­cidad en la que ha caído. El limosneo sin gracia ni oportunidad cuando una mitad se apunta y la otra mitad se desa­punta para barrerlo. A este hombre só­lo le queda opositar a maletero de Anto­nio Baños, achicándose más aún hasta concretarse en una mala imitación de Baños. Pudiendo haber escapado de su propio delirio con unas décimas de pun­donor, terminará envuelto en una bata de satén para retirarse llorando. Artur Zelig ha pasado de President a extra en la compañía de galas orientales de Ma­nolita Chen. Es lo que tiene el ponerse a la altura de la pequeñez del enemigo (los paisanos que lo torean allá). El calado de la situación es fabuloso. Catalu­ña al completo depende por ahora de unos 3.000 colegones que optan por quedarse para siempre en la provincia viendo Cine de Barrio con subtítulos ca­seros. Y a la espera de cómo les atice en la próxima quedada el viento de garbí anda Artur Zelig, tomando clases noc­turnas y aceleradas del parrandeo tipo CUP. Qué pena de yerno, tú.

Hay hombres incapaces de distinguir una misión de una trampa. Inmunes al ridículo. Gente? "capaces de no ser na­die y ser a la vez cualquiera. Tipos que abandonan su identidad para formar parte de algo, lo que sea. No es un pro­blema físico, sino mental. Empiezan en la vida de narcisistas y acaban de taqui­lleras de su propia comedia. Artur Ze­lig es el presidente más raro de la histo­ria moderna de España. Ha alcanzado el norte magnético de la política, que es el lugar que apunta la aguja imantada de una brújula (el polo norte magnéti­co) que no coincide con el Polo Norte geográfico. Es lo que pasa con su parte del procés independentista, que se lo han jarrapellejeado mientras continúa (pobretico) de cara a la tapia contando hasta el in­finito para un escondite en el que sólo está él.

Un hombre con síndrome camaleón no puede ser tomado en serio. Menos aún cuando se arrastra indecentemente por no perder lo que ya ha perdido. Es­te es el percal de Navidad. Así vamos. Artur Zelig, mientras, parece que ensa­ya el acento para mutar a español.


ANTONIO LUCAS

2347-DE DINERS PER LES AMBAIXADES, SOBRETOT QUE NO EN FALTIN

Que en va tenir de raó  l’Iceta, quan per la cara li va fotre amb en Mas i en ple Parlament, de que havia estat el pitjor president de la Generalitat que havíem “gaudit” fins avui dia,  perquè es veu de que per ell ja es com una obsessió, de que no hi han diners per poder pagar a les farmàcies, ara per les Ambaixades i que jo sempre he demostrat de que no serveixen per res, tret d’afavorir encara més, el seu ego, per aquestes sempre ni han i encara en volen estrenar moltes més.

Doncs el Consell Executiu  ha acordat prorrogar el programa de recolzament  a la acció de la Generalitat fins el desembre del 2016, amb l’objectiu  de garantir una política internacional coherent, transversal i coordinada  entre els Departaments  d’Assumptes Exteriors, com personal de altres àrees de la Generalitat. Però, es pot saber on és l’inútil de’n Montoro, aquell que, segons ell, no li deixaría gastar ni 1 euro més a en Mas en temes sobiranistes? que pagaríen els Proveïdors de la Generalitat des de Madrid? que li farien justificar totes les despeses de la Generalitat? Doncs aquí teniu als del Govern Central. Una mica de ploricó d’en Mas, i baixada de pantalons total de Montoro i de Rajoy. En Mas torna a nedar en l’abundància i ja us puc fer una profecía a tir segur: aquest Desembre, si les ha de pagar la Generalitat, tampoc cobraràn les farmàcies! Però, és clar, segons el govern de Madrid “en Mas encara no ha fet res per encausar-lo”. Doncs la incitació a la secessió i el despilfarro de diners públics, es veu que ja no són delictes. Jo els enviaría a tots a General Òptica i que es féssin mirar la vista. Ara després de festes inclòs els faràn rebaixes! Ah! I un minúscul 47% de favorables a la secessió, no els faculta per atribuir-se cap mandat “del poble” per a tirar endavant cap procés, i molt menys cap a una independència. Però l’Artur Mas ja ha demostrat sobradament per activa i per passiva de que no és res més que un dèspota que no atén a res ni a ningú més que a la seva pròpia voluntat. I Madrid, mirant-se-ho i deixant-lo fer, que ja semblen tenir prou feina entre ells per a veure quí mana.

També ha tornat a recalcar de que ell de cap manera, no renunciarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat i que la CUP no pot canviar al president,  (cosa que ha fet fins ara de intentar-ho)  i adverteix  molt solemnement, de que, sense ell, el procés sobiranista “descarrilarà”. Però no caerà  esta breva!

Però, no us ho creieu pas: el procés sobiranista, sense l’Artur Mas i el seu timó, ni tan sols no descarrilarà, sino que amb Artur Mas, acabarà en una via morta. I això, potser passarà tant amb en Mas com sense ell. I si no, al tiempo.

Pobre home, tant important encara es creu de que és?

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dimarts, 29 de desembre de 2015

2346-EL CURULL MÀXIM DELS DESPROPÒSITS

Resulta de que aquesta exminlstra amb Zapatero, Magdalena Alvarez, i que abans havia estat Consellera d'Economia a la Comunitat Andalusa i que per la qual cosa està imputada en lo dels ERE, i que va teñir de dimitir i per aquest motiu i com a expresidenta del Banc Europeu de Inversions (BEI), dones resulta de que actualment està cobrant de l’esmentat banc 11.500 euros mensuals, cosa que clama al Cel, de que amb la crisis actual es puguin arribar a percebre aquests sous tan astronòmics, i seria molt interessant per els ciutadans d’a peu, saber quina devia ser la seva veritable feina tan feixuga, que després d'haver tingut de dimitir, encara estigui gaudint d'aquesta mamandurria, però això si, es "només" com a pensió, per qué com a sou, cobrava 23.147,26 euros cada mes.
I actualment encara treballa a més a més, com a Inspectora de Hisenda, ja que compta amb un informe de compatibilitat del Ministeri de Hisenda i Administrado Pública, que li va donar el vist i plau, al cobrament del seu sou de funcionaría, junt amb la seva pensió del BEI.
I després encara ens extranya que de que a cada noves eleccions rebi més vots, Pablo Iglesias de Podemos.

PERE Pí CABANES Sant Hipòlit de Voltregà

2345-I EN MAS, ENCARA DESAFIANT ALS DE LA CUP

Després de estar ja més de tres mesos, esperarant el miracle, i tal com ell ha declarat avui a la seva Ràdio, Catalunya Ràdio, quan la Mónica Terribas l’ha entrevistat, de que ell vol demostrar als de la CUP, que les seves assemblees, mai li han fet perdre ni un minut de la seva son, ja que ells no son ningú, per poder decidir la seva investidura i de que si per las circunstacies que fossin, no fos possible, ell ja te la seguretat absoluta de que  el “procés” -que per cert va ser ell que el va endagar l’any 2012, quan de sobte li va arribar la seva actual dèria independentista, cosa que mai ho havia estat- s’estimbaria, o sigui de que continua pensant que és una persona imprescindible i que vol passar a la història com l’homenet, que ens va portar al fons de un penya-segat, quan i tal com ja vaig escriure l’altre dia, els cementiris n’estan plens de persones, que tal com ell, es varen considerar com imprescindibles.

Miri senyor Mas, un consell de pare -ja que jo el proper dia 17 de gener, Sant Antoni dels animals, Dios mediante, complirè 96 anys- baixi de la seva torre de ibori, ja que si de cap manera te vots suficients per continuar amb la seva canongìa de president de la Generalitat, es per què la majoria de catalans, al comprovar la seva indeptitut  i inutilitat total com a governant, no li varem voler tornar a donar el nostre vot i confiança,  en les tres darreres eleccions, que vostè  i pensant que ens tornaria a ensarronar com amb lo de, el govern dels millors, al final li hem fet, pam i pipa.

PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


2344-UNA DE LLADRES I SERENOS

Resulta que degut a una denúncia anònima, que en principi el Jutge Velasco va desestimar i es va negar a autoritzar, per el seu caràcter de “anònima”, ja que va considerar de que no era  suficient per tal de tenir de prendre una mesura tant lesiva i que havien demanat les fiscals d’Anticorrupció   adscrites al cas, Carmen García i Teresa Gálvez,  l’entrada i registre al domicili dels sogres de Francisco Granados, ex secretari general del PP a Madrid i l’home fort i de confiança d’ Esperanza Aguirre, ja que va ser amb  ella,  Conseller de Presidència, de Justícia i de Interior, de la Comunitat de Madrid, però actualment empresonat per estar involucrat amb una trama de corrupció, per el jutge de l’Audiència Nacional, Eloy Velasco, i a on en el sostre mort  del seu dormitori a la seva vivenda de Valdemoro (Madrid), hi varen trobar un maletí i amb 900.000 euros i de que en principi el sogre Juan Alarcon, metge de professió,  el va atribuir amb algun lladre, malgrat de que algú li va fer observar de que normalment, els lladres se’ls emporten els maletins amb  diners, però  que en canvi mai en deixen, a no ser de que el veritable lladre fos el seu gendre i aleshores  a la pregunta del Magistrat, de que els maletins  tancats amb un cadenat no tenen potetes per poder acabar en el sostre mort del seu dormitori conjugal, ell aleshores va dir de que aquells dies, havien entrat a casa seva, moltes persones com “els de Ikea”  i algun llauner.

En canvi al seva dona Catalina Castellanos, no va pas voler donar cap mena d’explicació sobre el origen dels diners intervinguts i abans de oferir-ne una de tant peregrina  com la del seu marit. Però  en canvi i en el que va estar completament d’acord, va ser amb el  que va dir el seu marit, que de cap manera tant el  maletí com  els diners, que fossin d’ells.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2343-A ORIOL PUJOL FERRUSOLA, LI DEMANEN 11 ANYS DE PRESÓ

I 8 mesos, ja que està acusat de tràfic de influències, “cohecho” i falsetat documental en el Cas ITV, i una multa de 1.3 milions d’euros per el ex diputat de CiU, que va  deixar el seu càrrec de nº 2, en el partit liderat per Artur Mas, al estar involucrat en aquest cas  i que posteriorment ja va abandonar la polìtica.

 I a la seva dona Anna Vidal, 5 anys i sis mesos de presó, ja que va cobrar 700.000 euros en comissions enmascarades a travès de serveis inexistents i que facturava al empresari Sergi Alsina, amic del ex dIputat.

Per les seves relacions amb diversos empresaris, es dona per sentat de que hi va haver tràfic de influencies i d’aquí la petició  de 20 mesos de presó  i el pagament de una multa de un milió d’euros, a Josep Tous, ex número dos de la Diputació de Barcelona  i responsable sectatorial  de Industria de CDC.

I per  Sergi Alsina, amic de Oriol Pujol  i que presumptament era el que feia arribar les comissions, li demanen 7 anys i dos mesos de presó, així com  20 mesos de presó  per Sergi Pastor i Ricard Puignou, dos altres empresaris  involucrats en la trama d’amanyar  supostament,  el mapa de estacions de ITVs a Catalunya.

Ja diuen de que la justícia es lenta, però al final es demostra de que, a cada puerco le llega su San Martin.

PERE PÌ CABANES
San Hipolit de Voltregà    


dilluns, 28 de desembre de 2015

2342-PARLEM-NE – CONVERGENTS DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

He trobat a la meva bústia, el pamflet acostumat que de tant en tant ens delecten els regidors de Convergència Democràtica de Catalunya, que tal com vaig  dir al seu líder en Turrò, de que s’havien presentat a les eleccions, amb  el pitjor títol que se’ls podia haver ocorregut: Som el Partit d’en Mas.

De on  ha tret de que a Sant Hipòlit, son majoria els independentistes, potser per el rètol que hi ha a la carretera d’entrada del poble Municipi per la Independència? per què encara i que jo sàpiga, no s’ha pas fet cap “referèndum” al poble, demanant si estàvem conformes amb posar el mateix. 

I penjar una estelada, a la façana del Ajuntament, que ni és la bandera oficial de Catalunya, es anar contra la llei i mal que els  pesi.

I si realment ho fóssim majoritàriament, tal com asseguren, aleshores per què ells no varen treure majoria absoluta a les eleccions municipals, a on primer Junts pel Si  i després i al no quallar, es varen inventar lo de  Democràcia i Llibertat, embolica que fa fort, i ara no haurien de mendicar a SOM Voltregà  (ERC) de que els ajudin amb els seus vots a presentar una  moció de censura i fotre a fora al alcalde actual i lògicament  posar-se ell, oi?.

Aleshores per què el seu partit, que ja ha canviat de nom dues vegades, si  no és per evitar veure-s emmerdat fins el coll en casos de corrupció, com és el cas Palau amb Millet i Montull i que per la qual cosa tenen embargades per el jutjat, 15 seus que tenen escampades per Catalunya.

I el seu fundador l’ex Molt Honorable, que hi te imputats per el jutjat amb ell i a tota la família.

I l’independentisme actual, que com una diarrea li va agafar al seu líder actual l’Artur Mas, però que només ho és des de el 2.012 i ara ja no se’n recorda de les seves declaracions el 2002 a Rafel de Ribot, periodista molt proper a CDC  i que havia ocupat alts càrrecs de direcció  a TV3 i Catalunya Ràdio  i que les ha publicat en un llibre a on aleshores en Mas, deia tot el contrari del que ara defensa avui dia infructuosament, a sang i foc, ja que era totalment contrari a la independència de Catalunya, que afirmava de que era una cosa antiquada i oxidada i en el que aquell temps fins i tot defensava a la Monarquia, com a garant de la convivència . Qui la vist, i qui el veu. Per  mi un simple arribista..

I després de que quan al seu pare se li va descobrir de que tenia una fortuna sense declarar a Liechtenstein i ell sempre blasona de que, el seu pare però que mai va ser condemnat, però  es descuida d’afegir que no ho va ser, per què el delicte ja havia prescrit.

I que d’aquells diners, ell no n’ha rebut ni cinc, però  jo hi afegeixo, per què els va heretar la seva mare i el dia que la seva mare falti, se suposa que el que els heretarà  serà ell.

I amb aquest currículum, ens vol portar a la independència?, Bona nit i tapat.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2341-¿MIEDO A UN REFERÉNDUM?

Que no teman un referén­dum en Cataluña los que no desean la independen­cia, pueden estar tranqui­los pues la mayoría de ca­talanes no la quiere. Las encuestas que hizo la CEO (centro de estudios de opinión, que depende de la Generalitat de Catalunya) en dos ocasiones antes de las elecciones del 27 de septiembre, ya reflejaban que la mayoría de catala­nes no querían la indepen­dencia. Y, en las mismas elecciones la mayoría de votos (que es lo que de ver­dad vale en un referén­dum) fueron en contra de la secesión.

José Luis Lu­na Gros. Sant Feliu de Llobregat.

2340-EL FRACASO DEL 'PROCESO'

Pueden hacerse muchas lecturas de las elecciones del 20-D en Cataluña pero algo parece claro: Artur Mas no pasa por sus mejo­res momentos ni tampoco su famoso “proceso”. Llama la atención que en Catalu­ña la participación en las elecciones españolas se ha­ya disparado justo cuando Mas había firmado la «des­conexión» de España y la CUP había pedido la abs­tención en estos comicios por ser «españoles». Parece que los catalanes no están muy por la labor de desco­nectar de España. Además los partidarios de la sece­sión, ERC y Convergencia (ahora disfrazada como DiL), han caído a solo el 31% de votos el 20-D. Aquellos que tanto se pre­cian de demócratas debe­rían escuchar el no rotundo de los catalanes en las ur­nas a su aventura.

Miguel Torres. Lleida.

2339-TARRADELLAS VA DIR, EN POLÌTICA ES POT FER DE TOT, MENYS EL RIDÍCUL

I això es exactament el que està fent en Mas i ja des de fa més de tres mesos, de que  es veu de que encara  no s’ha donat compte de que a Catalunya, la majoria dels catalans, no el volem i si tingués tant sols una mica de dignitat ja tenia d’haver dimitit, després del seu catastròfic resultat  a les eleccions autonòmiques del  27-S.

Per que només cal revisar el seu currículum polític des de que va ser proclamat com a president  de la Generalitat de Catalunya, de que a cada noves eleccions que ell ha decretat al so de timbals i platerets, demostrant la seva miopia de dirigent polític i sobretot, sempre davant de les càmeres de la seva televisió, la TV3, i cada vegada  ha anat perdent més i més diputats, o sigui de que ni ha sabut conservar  els que es va trobar quan va entrar i actualment es vergonyós de que s’hagi de rebaixar davant de que un partit polític i antisistema, com es la CUP, que està a milions de quilometres lluny de la seva línia política habitual i que te la esquifida xifra de 3.030 entre militants i simpatitzants a tot Catalunya i que estant contra tot i actualment només depèn d’ells, que pugui ser proclamat president, càrrec al que s’aferra com una llagasta.

Si els catalans realment ho desitgéssim, ho teníem a les nostres mans o sigui de que a les eleccions autonòmiques del 27-S i que ell confiava plenament de treure un mínim de 100 escons i es va tenir de conformar amb només amb 62, amb el seu “poti, poti” de Junts pel Si, (entre CDC i ERC, quan abans entre els dos partits, en tenien 72, o sigui de que no haurien necessitat a ningú per poder ser investit) per la qual cosa no en tenia prou de cap manera per tal de poder  ser elegit president de la Generalitat de Catalunya i malgrat les magarrufes que va fer a la escala de la Generalitat, al líder de la  CUP, Antonio Baños .

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

diumenge, 27 de desembre de 2015

2338-ELS ÚNICS QUE NO HAN PATIT LA CRISIS, ELS POLÍTICS

Per què quan he llegit el que s’emportaran cada any els partits polìtics, aixó si, amb  representació parlamentaria i el que cobran els polítics, he quedat astorat, de que hagim de mantenir a pan y cuchillo, a tota aquesta trepa de menjapans, encara que després de tot es lo més natural del mon ja que ells i legalment i durant tots els anys que “gaudim”, de la tant esperada i sobretot enyorada democràcia, ells mateixos i sempre, faltaria més, per majoria absoluta, se ho han anat concedint, que els hi hauria de caure la cara de vergonya, si és que realment mai n’han arribat a tenir, doncs, i sempre al meu humil criteri, per mi, el pitjor insult que avui dia es pot donar amb una persona, és titllar-lo de polític, ja que tots viuen només que a l’esquena nostre i gràcies als nostres impostos.

Jo crec de que tant els partits polìtics com els sindicats, haurien de viure únicament de les  cuotes dels seus afiliats i si no poden subsistir, doncs que pleguin, per què jo recordo que quan vaig deixar el banc i varem iniciar un modest negoci i com que no ens va donar el resultat del que n’esperavem el vaig tenir de plegar i tornar a començar i de 0 un de nou, que afortunadament, aquest  si que va donar resultar, però a mi, mai ningú em va pas ajudar ni regalar res, ja que tot va ser només amb la ajuda i el concurs inestimable de la meva esposa qepr i el  meu.

Cada grup parlamentari, cobrarà una quantitat fixa de 28.597,08 euros mensuales i al marge del seu tamany, i una subvenció variable en funciò  del número de diputats de cada un d’ells de 1.645,49 euros  mensuals per cada escó,

Podemos, s’embutjacarà  cada any i en concepte d’asigació per diputat  un total de 2.735.125,56 euros cada any, apart del sou que cobrarà cada diputat, incrementat en funciò del paper que desenvolupi  en la seva vida parlamentaria, així com les dietes, la assignació per desplaçament i la anomenada asignació constitucional, que està excenta de tributaciò. En canvi els pensionistes, paguem l’impost del IRFPF, dues vegades,  malgrat de que i segons la Constitució, tots els espanyols, som iguals davant la lllei, menys la casta dels  polìtics.

El PP, també rebrà anualment 2.771.908,20 o sigui que tindrà una pèrdua de 1.243.990,44 degut als 63 escons que ha perdut comparat amb  les eleccions anteriors.

El PSOE cobrarà 2.120.294,16  també cada any.

I  Ciutadans, 1.133.006,16, etc, etc,  o sigui de que i entre tots  plegats, Viva la Pepa que s’ha mort l’oncle, doncs ja no detallem encara les moltes altres mamandurries que gaudeixen, per què aleshores aquest escrit es  faria interminable i a nosaltres encara només ens agafaria més mala llet.

I ja com a final i el que clama al Cel. Tots els diputats que hem tingut de patir des de el 1978, per el sol fet d’haver tributat com a tals i només durant 11 anys, quan es jubilin ja tenen dret a la  pensió  màxima, quan en canvi, tots els espanyols de a peu, després de cotitzar un mínim de 35 anys, -jo en vaig cotitzar  45- nomès podem cobrar per la quantitat exacta amb  que em cotitçat, durant els esmentats anys.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà   

2337-EL FIASCO DE BCN WORLD

Hace un par de años Artur Mas vino a Tarragona a presentarnos un gran pro­yecto de inversión del Go­bierno catalán, BCN World. Era la gran panacea: un enorme complejo de ocio a nivel mundial de 500.000 metros cuadrados y 3.000 habitaciones que crearía más de 40.000 empleos.
Se nos dijo que había in­versores de todo el mundo muy interesados, desde norteamericanos a chinos pasando por árabes. Tres mil familias tarraconenses como la mía confiamos y presentamos nuestro currí- culo. Y ahora resulta que nada de nada. Artur Mas entierra el que era el princi­pal proyecto de inversión y creación de empleo del Go­bierno catalán en la provin­cia de Tarragona. Y lo anuncia justo tras las elec­ciones, claro. Faltaría más. Un enorme fiasco que ha jugado con muy poca ética con la ilusión de mucha gente.

Teresa Lozano. Ta­rragona

2336-LA IGNORANCIA DE PODEMOS

Pablo Iglesias dice que los catalanes tienen el derecho a decidir su futuro y exige la celebración de un referén­dum que, incluso, pone co­mo condición para cual­quier pacto de gobierno con otros partidos. Este hombre ignora que la minoría independentista va disminuyen­do, y así se ha visto en las últimas votaciones del 20-D, y que no desea un referén­dum, ni lo ha deseado nun­ca porque siempre ha sabi­do que lo perdería, de acuerdo con el resultado ne­gativo de tantas encuestas celebradas en los últimos años. Lo que pretende esta enfermiza minoría es impo­ner a todos los catalanes una independencia a la fuer­za, y al margen de la Consti­tución. Dentro de la mente revolucionaria de Iglesias, se podría entender que apo­ye directamente la dañina separación que desea Artur Mas y su clan, pero si insis­te en la celebración de una consulta a todos los catala­nes, y se llegara a celebrar, le va a dar un susto de muerte, y definitivo, a esa minoría independentista, ca­da vez más exigua.

Miguel Cámara. Lanzarote

dissabte, 26 de desembre de 2015

2335-EL 'GRAN ÈXIT' DEL PARTIT DE FUTBOL, DE LA SELECCIÓ CATALANA

El  comentarista de TV3, ha assegurat de que hi havia una bona entrada de públic, però així com en els partits del Barça, normalment donen a conèixer la quantitat exacta que hi ha, aquesta vegada,ves per on, ha brillado por su ausencia,

I les càmeres de TV3,  s’han guardat com  d’escaldar-se, de deixar veure vistes panoràmiques  de la part de dalt, però SI i a fons les de  baix especialment.

Efectivament la part de baix del camp no es veia plena del tot, però  poc li faltava, ara tota la part  de dalt, més aviat semblava el que se’n deia abans, un enterro per l’amor de Deu.

Hi he vist una ikurrinya  i en canvi forces banderes estelades i el que no hi podia faltar, un gran rètol que ens han brindat amb insistència TV3  que deia, INDEPENDÈNCIA. 

I a l’hora dels  himnes: El d’Euskadi, no he vist a cap jugador que el cantés i en quan a Els Segadors, aquest ha estat emès amb lletra i tot i sobretot s’ha vist com de tant en tant, és veia  com en Mas el cantava,  i dels jugadors, nomes en Piquè. que es veia com obria una mica els llavis, el Sergi Roberto, igual  i un altre al seu costat, però  que no se pas qui era. Ara tots els altres jugadors, mutis i a la gàbia.

O sigui de que el Barça, que  més  d’una vegada i en aquest aspecte, se li ha vist una mica  el llautó, que en prengui bona nota de que quan siguem independents i malgrat de ser el millor equip del mon, les calderades d’omplir el Camp  Nou i de gom a gom, se li hauran acabat i per sempre  més, i la pela, es la pela.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2334-FINS ARA, LA CORRUPCIÒ ERA DE POLÍTICS, PERÒ JA HO SON ELS TRAUMATÒLEGS?

Doncs l’auto del jutjat de Reus i degut al Cas Traiber, el jutge imputa a 47 metges, per implantar pròtesis defectuoses i els acusa dels incentius que varen rebre per part dels proveïdors del sector sanitari que ja portava anys sota sospita.

Un entramat que fins ara mai havia sortit amb evidencies, com les aconseguides  per la Guardia Civil, en el cas de les pròtesis caducades  de la empresa reusenca que ja sense activitat fa més  de un any, va provocar una alarma sanitària per defectes en els seus productes.

O sigui de que el que va començar com el Macrocas  Innova,  ha derivat  en un dels processos  de presumpta corrupció mèdica més greu de la historia recent d’Espanya, amb mig centenar de metges imputats  per el jutjat nº 3 de Reus, que presten servei a una trentena d’hospitals  públics i clíniques privades, fundamentalment de Catalunya, però també en altres Comunitats i fins i tot a altres països de la UE, amb uns 6.000 implants de Traiber que estant  sota vigilància a Espanya.

El  mes d’abril, el jutge Diego Alvarez de Juan,  va ordenar la detenció de la tinent d’alcalde de Reus i actualment diputada al Congrés, Teresa Gomis, que va quedar amb llibertat, però amb càrrecs, junt amb  nou imputats més, en la seva major part alts directius del Grup Sagessa, la matriu sanitària de Innova, que per cert l’únic que va rebre  ordre de presó, va ser el seu fundador, propietari  i president de Traiber, Luis  Márquez, que la va poder eludir, previ el dipòsit de una fiança de 20.000 euros. El esmentat jutge veladament ha acusat també, al actual govern de CiU de Reus,  de que en varies ocasions  no ha col·laborat.

La policia judicial detalla com prestigiosos cirurgians, cobraven però de manera habitual,  comissions fraudulentes de la factura de fins i tot un 40%, dels implantes vertebrals  de maluc i genoll, com diversos viatges  de luxe  i en companyia de  les seves esposes  i prohibitius regals, o sigui una xarxa  corrupta, per fer de la sanitat pública, un negoci privat.

El que fins ara ens pensàvem de que els corruptes només ho podien ser els polítics, però presumptament, hi hem d’afegir a alguns traumatòlegs i cirurgians.

PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


2333-EL PATETISME D’EN MAS

Arriba un moment, de que quan sents a parlar al president de la Generalitat ”en funcions”, l’Artur Mas, cuya vida guarde Dios muchos años,  més aviat et fot pena, per què ja és patètic, com avui a l’acostumat homenatge a Macià, que cada 25 de desembre es fa davant de la seva tomba, doncs ha parlat de que “es tenien de respectar les majories”, per què ell es veu de que és considera com a guanyador a Catalunya, i malgrat que Democràcia i Llibertat, abans CiU,  va saltar del primer lloc que ocupava al quart, a les eleccions del 20-D, ja que he llegit en algun lloc de que fins i tot s’ha apropiat dels vots que varen aconseguir els de la “Ada Colau amb Podemos” - que per cert també acabo de llegir de que El procés s’atura, a l’espera de incorporar-hi l’esquerra i bescanviar Artur Mas per Ada Colau, ja que l’antic  espai de CiU  en bancarrota , no te altre remei  que recompondre’s amb uns nous líders- que actualment son el primer partit català, per què ves per on, en el seu programa, també hi  portaven el dret a decidir, lema de la que ell ara se’n vol apropiar, quan sempre se’n havia  defugit, doncs per ell, sempre ha parlat només del dret de tirar pel dret i proclamar únilateralment, la independència de Catalunya.

I finalment i per  més INRI, ha dit de que en el discurs del Rei, hi va trobar a faltar -no ho ha dit exactament amb aquestes mateixes paraules, però jo així ho he interpretrat-  de que ell espera i amb  candeletes, de que un  dia el Rei li recolzi la segregació de Catalunya, cosa que això només se li pot acudir a un somiatruites com és ell, de pensar de que el que ha de defensar i sobre totes les coses, la unitat de Espanya, ajudi a que una cagaradeta com és la regió de Catalunya, de que es pugui unilateralment,  independitzar-se.

Plegui de una vegada vegada senyor Mas, i deixins tranquils als catalans, amb la seva recent dèria soberanista, però només des de el 2012, que només ens pot portar a un  penya-segat, que ja diuen de que als cementiris, estant plens de persones que com vostè, s’havien considerat, imprescindibles.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

divendres, 25 de desembre de 2015

2332-TOQUEM DE PEUS A TERRA, O EL QUE EN PODEM ESPERAR DE LA INDEPENDÈNCIA

El que acaba de declarar el Conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, que per lo menys aquest ens diu tota la veritat i per crua que sigui i no fa volar coloms, tal com ja ens te acostumats i des del 2012, que és quan li va venir de cop la seva  actual diarrea independentista, del somiatruites d’en Mas, que segons ell, si s’arriba proclamar la República Catalana Independent, a partir d’ aleshores, immediatament, tots els catalans viurem, i només per obra i gràcia de l’Esperit  Sant, com Alicia en el país de les Meravelles, o sigui exactament, el que va dir en Francesc Pujols fa molts d’anys, de que els catalans i per el sol fet de ser-ho, quan vagin pel mon, anessin on anessin, ho tindrien tot pagat. Quina “boutade”! I és que ens ho diuen tan convençuts, que hi ha catalans de bona fe que fins i tot, s’ho creuen!

Doncs, ara per ara, la crúa realitat és que “Els funcionaris catalans  NO  recuperaran tampoc el 2016,  tot el que se’ls va ser retallat fa quatre anys, contràriament al que succeirà a la resta d’Espanya”.

I els sindicats reclamen que també la Generalitat apliqui l’augment salarial del 1,1%, que el govern Central ha atorgat als seus de funcionaris.

Si que creuen en miracles aquests Sindicats, perquè si la Generalitat  ja te per norma de mai pagar el que deu –nomes cal preguntar-ho a les farmàcies- i ara encara pretenen de que els hi augmentin el sou el 1,1%, i de on voleu que tregui els calés la Generalitat, que sempre ha demostrat de què i per segons què, te les mans foradades, per poder aplicar aquest augment?

A més Mas-Colell, ha acabat dient: “Les perspectives  de donar per liquidades  les retallades en la funció pública són escasses,  després que la proposta del pla social i soberanista, enviada per “Junts pel Si” a la  CUP, per aconseguir la investidura d’en Mas, segueixi mantenint la porta tancada, a una millora retributiva”.

PERE PÍ CABANES

Sant  Hipòlit de Voltregà      

2331-LES LLISTES D’ESPERA, SON ”EFECTES COL•LATERALS” DE LA CRISIS

Això es el que ha tingut la barra de declarar l’impresentable Conseller de Salud Boi Ruiz, i encara hi ha afegit i amb  caire optimista i gairebé triomfalista: Assegura de que la sanitat catalana ha resistit “molt be” les retallades.

I tant que si, per què si no de grat, per força,, per què  la xifra retallada des de el 2010 ha estat un 14% o sigui uns 1.500 milions d’euros, després a les llistes de espera, hi han uns 160.000 pacients i a les que encara no han estat diagnosticades, per què esperen la prova tecnològica  complementaria, son uns 200.000 i en canvi tenen les penques els de Junts pel Si, de oferir als de la CUP, que si recolzen la investidura d’en Mas i entre altres fantasmades, aquestes esgarrifoses xifres, es comprometen a reduir-les a la meitat, ara el que no diuen com pensen aconseguir-ho, si fins ara de cap manera ho ha pogut pas fer.

I tant de que els efectes son col·laterals, per què els únics que els patim, som tots els que depenem del pompós Institut Català de la Salud.

Jo i com tots sabeu, de que mai ho he estat ni ho serè de franquista, però del que si que us puc informar és de que quan en plena època franquista l’any 1942, es va crear el Seguro OBLIGATORI d’Enfermetat a on i mitjançant unes cotitzacions, que no ens les varen pas preguntar si hi estàvem conformes, sinó  que les mateixes ja se’ns descomptaven automàticament  del sou, per part de la empresa a on treballaves, però això si, ens varen assegurar de que i al jubilar-nos, tindríem de forma vitalícia i sense tenir de pagar-les, totes les medecines que podéssim necessitar i es de justícia dir de que i en aquest aspecte Franco sempre va complir, ja que fins i tot les Aspirines també hi entraven.

Ara be, ens arriba la tan esperada democràcia i com que amb els nostres impostos i a partir de aleshores, em de mantenir a tantes sangoneres, ai! perdoneu, el que realment volia dir era tants polítics  inútils, a la que ha entrat un nou govern, sigui del PSOE com del PP, i  el primer que se li acudeix al Ministre del ram, es fer revisar quines medecines a partir de aleshores, ja tampoc no hi entraran  i jo mateix  em trobo de que cada any i això que tinc la gran sort de necessitar-ne ben  poques, però de la meva pensió ja en fotem més de 500 euros i a més a més que també  i per què se li devia encendre la bombeta al ministre de Hisenda de UCD, Francisco Fernández Ordóñez, des de aleshores  a tots els pensionistes, se’ns torna a descomptar  l’impost del IRPF, o sigui que son els únics espanyols que el paguem aquest impost dues vegades, la primera  per què ja ho varem fer del nostres sous i dels que varem poder abonar les cotitzacions i ara una altre vegada al percebre la pensió i cap  ni un governant posteriorment,  ha aixecat ni un dit per anular aquesta putada.

I perquè serà que tots els que estan ocupant avui dia càrrecs de responsabilitat en el Govern de la Generalitat d’Artur Mas, a part de ser unes nul·litats totals, tenen unes penques que se les trepitgen?

Cinq anys de Boi Ruiz han trasbalsat la Sanitat Pública catalana. La política sanitaria del govern actual ja es veu quina és: Consisteix en escanyar paulatinament els centres públics i fer-los progressivament més ineficients. Posteriorment, quan ja s’identifiqui “PUBLIC” igual a “INEFICIENT”, i “PRIVAT” com “EFICIENT”, es vendrán els centres públics a grans grups privats amb ánim de lucre, perquè els gestionin. Maquiavèlic, però real.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 24 de desembre de 2015

2330-ARTUR MAS, EL DESMEMORIAT DE CONVENIÈNCIA

Artur Mas: “El concepto de independencia lo veo anticuado y un poco oxidado”

¡Quién te ha visto y quién te ve! El ahora soberanista presidente de la Generalitat defendió incluso la monarquía como garante de la convivencia.
El presidente de la Generalitat, Artur Mas, rechazaba de forma tajante en el año 2002 la independencia de Cataluña sobre España. Así queda reflejado en ¿Qué piensa Artur Mas?, libro escrito por el periodista Rafael de Ribot en base a una serie de conversaciones mantenidas con el dirigente de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). 

Rechazo rotundo a la independencia
Publicado por Dèria Editors, este libro vio la luz meses después de que el por aquel entonces líder del PNV, Juan Josué Ibarretxe, diese a conocer el plan que llevaba su nombre y se comenzase a discutir sobre la posibilidad de que Euskadi se independizase de España. En ese contexto, Artur Mas confesó a de Ribot (periodista muy próximo a CDC que había ocupado altos cargos de dirección en TV3 y Catalunya Ràdio) su rechazo rotundo a la independencia. 

La independencia, un concepto “anticuado y oxidado”
“El concepto de independencia lo veo anticuado y un poco oxidado”, afirmaba literalmente Artur Mas tras expresar su apuesta decidida “por la España plurinacional, que quiere decir un Estado organizado sobre cuatro naciones: Castilla, con toda su área de influencia, Galicia, Euskadi y Cataluña”.

“España no es Yugoslavia”
Incluso, el líder de Convergència Democràtica de Catalunya llegaba a renegar de la ruptura del Estado por “la evolución” del Estado desde 1978 y porque “España no es Yugoslavia”. “Además, entre Cataluña y España existen suficientes lazos e historia compartida como para tener muy presente este bagaje común, que se manifiesta incluso en la composición demográfica de Cataluña”, señalaba entonces.

Contra el concierto catalán
Cabe recordar que en 2002 CiU todavía daba apoyo a los Presupuestos que el Partido Popular presentaba en el Congreso de los Diputados. Incluso, la coalición catalana se mostraba contraria al pacto fiscal en la línea del concierto vasco: “No es el modelo del concierto lo que a mí me interesa, sino conseguir los mismos resultados”, confesaba Artur Mas a Ribot en este libro que supuso una especie de puesta de largo del sucesor de Jordi Pujol en Convergència.

Ensalzado por la caverna
Tanto es así que, en base a la conversación mantenida con Ribot, diferentes medios de la caverna mediática como el diario ABC ensalzaban el “pragmatismo” de Mas en base a su advertencia de que cualquier formación o dirigente que enarbolase la bandera del secesionismo se daría de bruces contra los deseos de la mayoría de los catalanes.

“Objetivos ambiciosos pero inalcanzables”
“Una cosa es ponerse el listón muy alto -afirmaba Mas en referencia a su objetivo de conseguir el mayor grado posible de autogobierno- y otra es fijar unos objetivos tan ambiciosos que sean inalcanzables, porque se acaba generando frustración colectiva”. 

Defensa de la monarquía
Mención aparte se merece la defensa a ultranza que Mas realizaba sobre el papel de la Corona como garante de la convivencia. En su opinión, la monarquía “se está demostrando como una fórmula que funciona en España”. Unas declaraciones, en definitiva, muy alejadas del pensamiento actual del presidente de la Generalitat.


I, per acabar, afegeixo jo: Cal mirar més per a donar-se’n compte de la hipocresía sistemática d’aquest “pinxo” de la política?

Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)