El president en funcions de la Generalitat
i la presidenta del Parlament han tirat pel dret, amb la desobediència al Constitucional i desconnectant-se d'Espanya. I ara, com un bumerang, es torna
en
contra seu.
Penso que la declarado rupturista ha
estat una pantomima digna
dels millors comediants.
Com és que el president no s'esperava que la desconnexió jurídica i política amb Espanya no
ens portaría res de bo? Que no acceptarien de bon grat i buscarien la manera d'invalidar-la?
No va sospesar que el TC miraría amb lupa l'encaix amb la Constitució?
Aixó sí,
sempre pidolant. Que si el FLA, que si resulta que estan ofesos per qué en la
crisi internacional del gihadisme el Govern d'Espanya els ha discriminat quant a la
seguretat... Pero qué es aixô? O estem dins d'Espanya i exigim el que ens pertany o
estem
desconnectats i nosaltres solets
ens hem d'espavilar. Em dol enormement el ridicul però, sobretot, l'engany perpetrat. Tanta astúcia per no res. I tanta energía
per entabanar bona part del país i segrestar
els seus sentiments, en una mena
de projecte tapadora per encobrir la corrupció, sortint-se'n impunes i fer els comptes del gran capità.
C. VILLAR PEREARNAU
Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada