Tenim tots els elements per constituir-nos en un poble gran anomenat
Catalunya. Potser no ens coneixem en la distànda curta,
però sabem com pensa la
majoria de la gent de l'Empordà, quina és la característica dominant a Lleida. Som fans del nostre territori i
creiem que el nostre país és el millor. Som conscients de la nostra laboriositat
i admirem els emprenedors. Ens ha agafat la febre de reivindicar les nostres arrels, per això hem fet fora els
toros i fem dels Castells i de la sardana els nostres símbols.
Qualifiquem
la gent de més enllà de l'Ebre com a gent mancada d'iniciativa i que
es nodreix deis excedents catalans, i per tant hem decidit tren- car amb
aquesta Espanya decadent. Doncs la sardana moderna va ser impulsada per Pep
Ventura, nascut a Jaén al segle XIX, i els castells humans tenen un màxim de
180 anys, mentre que els toros a Catalunya venen del segle XV. El nostre
patriotis- me va néixer al XIX, amb la Renaixença, i per fer-nos més contents
hem tingut uns historiadors molt dignes, com Ferran Soldevila, Víctor Balaguer
o el mateix Rovira i Virgili, que ens han explicat una historia que volíem
conèixer però feta a mida.
Tot
això ens ha fet complaents i ens apartem d'aquells altres, com Vicens Vives,
que ens diuen que les coses no són 'sempre com ens agradaria que fossin. Les
circumstàncies són delicades. Bèlgica ha fet sortir l'Exèrcit al carrer. ¿Qué faria una Catalunya independen en aquesta situació? ¿Som tan ingénus per pensar que l'Exèrcit espanyol ens ajudaria?
Creiem que podem sobreviure dins
d'Europa tan
sols amb avantatges comercials i cap compromis ni economic,
ni politic, ni militar. Tenim un president
que no
sap on va i els catalans, lluny de castigar-lo, el seguim com
xais que van
cap a l'escorxador.
Igualada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada