Això es el que ha tingut la barra de declarar
l’impresentable Conseller de Salud Boi Ruiz, i encara hi ha afegit i amb caire optimista i gairebé triomfalista: Assegura
de que la sanitat catalana ha resistit “molt be” les retallades.
I tant que si, per
què si
no de grat, per força,, per què
la xifra retallada des de el 2010 ha estat un 14% o sigui uns 1.500
milions d’euros, després a les llistes de espera, hi han uns 160.000 pacients i
a les que encara no han estat diagnosticades, per què esperen la prova
tecnològica complementaria, son uns
200.000 i en canvi tenen les penques els de Junts pel Si, de oferir
als de la CUP, que si recolzen la investidura d’en Mas i entre altres
fantasmades, aquestes esgarrifoses xifres, es comprometen a reduir-les a la
meitat, ara el que no diuen com pensen aconseguir-ho, si fins ara de cap manera
ho ha pogut pas fer.
I tant de que els
efectes son col·laterals, per què els únics que els patim, som tots els que
depenem del pompós Institut Català de la Salud.
Jo i com tots sabeu,
de que mai ho he estat ni ho serè de franquista, però del que si que us puc
informar és de que quan en plena època franquista l’any 1942, es va crear el Seguro OBLIGATORI
d’Enfermetat a on i mitjançant unes cotitzacions, que no ens les varen
pas preguntar si hi estàvem conformes, sinó
que les mateixes ja se’ns descomptaven automàticament del sou, per part de la empresa a on treballaves,
però això si, ens varen assegurar de que i al jubilar-nos, tindríem de forma
vitalícia i sense tenir de pagar-les, totes les medecines que podéssim
necessitar i es de justícia dir de que i en aquest aspecte Franco sempre va complir,
ja que fins i tot les Aspirines també hi entraven.
Ara be, ens arriba
la tan esperada democràcia i com que amb els nostres impostos i a partir de
aleshores, em de mantenir a tantes sangoneres, ai! perdoneu, el que
realment volia dir era tants polítics inútils, a la que ha entrat un nou govern,
sigui del PSOE com del PP, i el primer
que se li acudeix al Ministre del ram, es fer revisar quines medecines a partir
de aleshores, ja tampoc no hi entraran i
jo mateix em trobo de que cada any i
això que tinc la gran sort de necessitar-ne ben
poques, però de la meva pensió ja en fotem més de 500 euros i a més a
més que també i per què se li devia
encendre la bombeta al ministre de Hisenda de UCD, Francisco Fernández Ordóñez,
des de aleshores a tots els pensionistes,
se’ns torna a descomptar l’impost del
IRPF, o sigui que son els únics espanyols que el paguem aquest impost dues
vegades, la primera per què ja ho varem
fer del nostres sous i dels que varem poder abonar les cotitzacions i ara una
altre vegada al percebre la pensió i cap
ni un governant posteriorment, ha
aixecat ni un dit per anular aquesta putada.
I perquè serà que
tots els que estan ocupant avui dia càrrecs de responsabilitat en el Govern de
la Generalitat d’Artur Mas, a part de ser unes nul·litats totals, tenen unes
penques que se les trepitgen?
Cinq anys de Boi
Ruiz han trasbalsat la Sanitat Pública catalana. La política sanitaria del govern
actual ja es veu quina és: Consisteix en escanyar paulatinament els centres
públics i fer-los progressivament més ineficients. Posteriorment, quan ja s’identifiqui
“PUBLIC” igual a “INEFICIENT”, i “PRIVAT” com “EFICIENT”, es vendrán els
centres públics a grans grups privats amb ánim de lucre, perquè els gestionin.
Maquiavèlic, però real.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de
Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada