Llegit a EL PERIÓDICO del 27 de gener:
“Tot just 10 dies ha trigat a
aparèixer la primera pedra
al camí de la relació entre CDC i ERC al capdavant del
Govern. O dos dies, depèn de com es miri. Perquè tot remet a l'entrevista que un acabat d'ungir president Carles Puigdemont va mantenir
amb Mònica Terribas a TV-3.
La discrepància radica en la interpretació del full de ruta que les dues forces
van subscriure, i amb el qual es van presentar a les eleccions del 27-S. I
en concret al quan Catalunya seria suposadament independent i com, declaració
unilateral o no, s'arribaria a aquest estat. El cap del Govern va
negar tota opció a una declaració d'independència sense tenir una majoria que
la recolzi. Però ERC ha recordat que el que es va subscriure preveu
la proclamació abans d'un aval de les urnes, via aprovació d'una eventual
Constitució.
El cas és que el nou president,
en l'entrevista televisiva, va canviar els termes del full de ruta
contingut al programa
electoral de Junts pel Sí.
Puigdemont va fer el mateix que havien advertit tant la CUP com Artur Mas i el candidat de
CDC a les generals, Francesc Homs:
reconèixer que el resultat del 27-S no permet proclamar la independència.”
Ara continúo jo el comentari:
Aquesta trepa d’ERC no es volen enterar de la situació: ELS RESULTATS DEL 27-S DÓNEN
MAJORÍA ALS NO PARTIDARIS DE LA INDEPENDÈNCIA (52%), però ERC, fent un impresentable exercici d’antidemocràcia,
els hi són igual els resultats de les urnes. Ells a la seva ceba. Tant se’ls hi
en dóna el que la gent voti i els números de vots que surtin. Per això no cal
que fàcin cap referéndum ni cap consulta
popular. Perquè, si després s’han de passar els resultats per allà on
certa gent hi neix amb una flor… i ells fer els que els dóni la gana, per
aquest viatge no hi fan falta alforges. A més, els catalans, ja estem
acostumats que les nostres forces polítiques d’aquí ens estafin i ens prenguin
el pel.
En valenta catèrvola de
trabucaires s’ha convertit ERC. Si l’Heribert Barrera aixequés el cap, segur
que es tornaría a morir al veure en quin femer han convertit els seus
descendents el seu antic partit.
JORDI PI SOLSONA
(el fill del meu pare)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada