dijous, 14 d’abril de 2016

2618-EL BARÇA, VENUT AL NACIONALISME

Estic extremadament trist per tot el que he vist i estic veient al Camp Nou des de fa uns quants anys. El FC Barcelona ja no és aquell club que sempre havia sigut afable i acollidor amb tot- hom. Desgraciadament, ja no és un club al servei de tots els seus seguidors. Avui dia només està al servei d'una part de l'afició culer.
Créc que no som pocs els aficionats que comencem a estar una mica cansats de la politització que s'està portant a terme al Barça. El passat 2 d'abril, minuts abans de començar el clàssic, estava asse- gut a la meva butaca mirant els aficionats que anaven arribant i agafant seient. Hi havia moltes més banderes independentistes que banderes o bufandes blaugrana. Al costat meu es va col-locar un home amb els seus tres fills. Els nens devien tenir entre 7 i 13 anys. Tots anaven amb la ban­dera independentista a l'esquena. Aixô si, ni rastre de qualsevol sim- bol del Barcelona. En el minut 17, com ja s'està fent des de fa temps, els socis que portaven estelades es van aixecar per mostrar-les al crit d'«independència». I, per descomptat, el pare dels nois es va aixecar cridant i va incitar els seus fills a fer el mateix. Ells aixi ho van fer. Em vaig quedar contemplant els milers d'estelades que voleiaven pel Camp Nou. Allô ja no semblava un estadi de futbol.
Així és com m'he adonat que l'equip de tota la meva vida s'ha venut al nacionalisme. ¿I ara qué s'ha de dir a tots els culers que no comparteixen aquest moviment de secessió? ¿I dels que només vo- len anar al camp a veure jugar el seu equip i a disfrutar de la ma­gia del futbol? ¿I a tots aquells, tan barcelonistes com nosaltres, que segueixen aquest club des de fo- ra de Catalunya? ¿I als nombrosos jugadors que ho han donat tot per aquest equip sense ser Catalans? Tant de bo algun dia el Barcelona torni a ser aquell club transversal i hospitalari del qual un dia ens vam enamorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada