Estic extremadament trist per tot el que he vist i estic veient al Camp Nou des de fa uns
quants anys. El FC Barcelona ja no és aquell club que sempre havia sigut afable i acollidor amb tot- hom.
Desgraciadament, ja no és un club al servei de tots els seus seguidors. Avui dia només està al
servei d'una part de l'afició culer.
Créc que no som pocs els aficionats que
comencem a estar una mica cansats de la politització que s'està portant a terme al Barça. El passat
2 d'abril, minuts abans de començar el clàssic, estava asse- gut a la meva butaca mirant els aficionats que anaven arribant i
agafant seient. Hi havia moltes més banderes
independentistes que banderes o bufandes blaugrana. Al costat meu es va
col-locar un home amb els seus tres fills. Els nens devien tenir entre 7 i 13
anys. Tots anaven amb la bandera independentista a l'esquena. Aixô si, ni
rastre de qualsevol sim- bol del Barcelona. En el minut 17, com ja s'està fent
des de fa temps, els socis que portaven estelades es van aixecar per
mostrar-les al crit d'«independència». I, per descomptat, el pare dels nois es
va aixecar cridant i va incitar els seus fills a fer el mateix. Ells aixi ho
van fer. Em vaig quedar contemplant els milers d'estelades que voleiaven pel
Camp Nou. Allô ja no semblava un estadi de futbol.
Així és com
m'he adonat que l'equip de tota la meva vida s'ha
venut al nacionalisme. ¿I ara qué s'ha de dir
a tots els culers que no comparteixen aquest moviment de secessió? ¿I
dels que només vo- len anar al camp a veure jugar el seu equip i a
disfrutar de la magia del futbol? ¿I a tots aquells, tan barcelonistes
com nosaltres, que segueixen aquest club des de fo- ra de
Catalunya? ¿I als nombrosos jugadors que ho han donat
tot per aquest equip sense ser Catalans? Tant de bo
algun dia el Barcelona torni a ser aquell club transversal i hospitalari
del qual un dia ens vam enamorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada