No deixa de ser interessant la centrada opinió de la psicòloga i escriptora Remei Margarit en aquests díes quan la propaganda oficial de La Generalitat de Catalunya no deixa d'intoxicar a la opinió pública en general sobre l'anomenat "Procés" de Catalunya, proporcionant una informació completament sesgada i al gust d'una minoría de catalans partidaris i convençuts d'aquesta linia d'actuació del Govern català i els seus simpatitzants. Em permeto reprodüir un article sortit recentment en un medi de comunicació català. Diu així:
Endreça
Quan les
circumstáncies emocionals estan molt remogudes, el millor que es pot fer per
recuperar la serenitat és una bona endreça: pot ser d’un armari, dels papers,
de la casa, de la roba, de qualsevol cosa que ens ocupi les mans i ens alliberi
de les tensions. De manera que enmig d’aquest caos que ens han propiciat
aquests pseudopolitics que ens goveenen aquí i allá, la millor manera de
conservar el senderi pot ser una bona endreçada del que sigui, i ja que ha
arribat la tardor, cal obnir les portes i les finestres per renovar l’aire
resclosit de tota aquesta baralla propagandística de programes impossibles i
irracionals. Després del dia 1 vindrá el dia 2 i després el 3 i després el 4, i
totes aquestes boires espesses que ens han envoltat durant uns quants anys
s’esvairan per força. I tinc el convenciment que seràn uns altres actors els
que agafaran les regnes de les negociacions, perqué els que hi ha ara han
deixat ben cIar, del dret i del revés, que no serveixen per crear una
convivéncia pacífica, no en saben més, i per tant caldrá força intel.ligéncia
per endreçar tot aquest maremagnum de destrosses cíviques, d’institucions
malmeses, de manca de credibllitat politica, de confiança trencada, de
radicalismes estérils i de cansament de la ciutadania.
Una
endreça vol dir també un ordre de priontats i cal començar per la confiança que
els ciutadans poden posar en les noves persones que es presentir) per fer la
tasca. Cal honestedat, sinceritat, bona fe, pactes, paciéncia, prudéncia,
justicia, fortalesa i temperancia, aquestes quatre virtuts cardinals que
darrerament han estat arraconades i menystingudes pels governants que ens han
portat fins aquest enrenou..
Sobren
paraules inflamades i épiques arcaiques, sobren postveritats i astúcies
barroeres i, per damunt de tot, tinc el convenciment que quan es parla en nom
del poble, malament rai, aixó només vol dir una manca d’arguments creibles i
sensats. No hi ha fórmules mágiques, només hi ha la voluntat de les persones
por arribar a acords de convivéncia, que sempre será pactada, cada dia del món.
Aquest és el gran fonament de la democrácia, tota la resta són focs d’encenalls
que amaguen interessos espuris pel poder.
R.
MARGARIT. psicòloga i escriptora
Molt bé senyora Margarit, ho subscribeixo completament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada